MEDIA VACA EDITORIAL, premi Bologna Ragazzi Award en la categoria Non fiction.

Estimats amics i amigues,
Ens alegra molt comunicar-vos que la col·lecció Llibres per demà ha rebut el primer premi Bologna Ragazzi Award en la categoria Non fiction.
És la quarta vegada que Media Vaca rep un primer premi a la Fira de Bolonya. Abans ho van obtenir El senyor Korbes i altres contes de Grimm (Premi Ficció 2002), Una temporada en Calcuta (Premi No Ficció 2002) i Robinson Crusoe (Premi Ficció 2009). Encara que no és molt habitual, no és la primera vegada que es premia una col·lecció en lloc de a un títol concret.
Estem molt contents pel gran reconeixement que aquest premi suposa, i per les possibilitats de difusió futures que ofereix a uns llibres que considerem molt importants. El Bologna Ragazzi Award és un guardó molt prestigiós que, dins el camp de la literatura infantil i juvenil, seria equivalent a l'Oscar cinematogràfic.

Els Llibres per Demà són llibres de política per a nens. Els publicar originalment La Gaya Ciència a 1977-1978. L'edició de Media Vaca conserva els textos de l'Equip Planter, escrits fa quaranta anys (i que sorprenentment -i tristemente- podem considerar vigents), aportant noves il·lustracions. Els quatre títols publicats són Com pot ser la democràcia (il·lustrat per Marta Pina), Així és la dictadura (il·lustrat per Mikel Casal), Hi ha classes socials (il·lustrat per Joan Negrescolor) i Les dones i els homes (il·lustrat per Luci Gutiérrez). L'Equip Planter, que va escriure els textos i a qui es deu la idea de la col·lecció, està format pels autors Adriana D'Atri, Miguel García Sánchez i Curra Orozco.Media Vaca es dedica des de 1998 a inventar llibres molt il·lustrats dirigits a lectors de totes les edats.El catàleg de l'editorial es compon en l'actualitatde seixanta-dos títols repartits en sis col·leccions i respon, més que a criteris comercials i de novetat, al gust personal i capritxós dels editors. Gran part del que publiquem té a veure, potser, amb l'humor, la poesia i el misteri que animen les variades manifestacions de la cultura popular. Ens sentim així mateix deutors del treball d'aquells artistes gràfics que en tots els temps han buscat la comunicació amb el públic més ampli i desconegut (tot i que la major part de les vegades aquest públic ampli i desconegut ni s'ha interessat per conèixer els seus noms ni ha sabut que aquestes obres li estaven dedicades).La cura i l'esforç que requereix cada nou projecte de Media Vaca només permet la publicació de tres títols per any, que, en dies assenyalats, i si les circumstàncies són propícies, poden ser consultats en biblioteques públiques o adquirits a través de les millors llibreries .

ENTREVISTA EDITORS MEDIA VACA

Parlant de llegir i animar a llegir volem presentar-vos un text de l'Editorial Media Vaca que ens encanta:"La vaca és l'animal més extraordinari que existeix. Ens les mengem amb patates, fa bonic al camp i és font d'inspiració per a artistes i poetes. Un dels estómacs de la vaca es diu LLIBRE, i no ens ha d'estranyar, perquè el llibre és el segon animal més extraordinari que existeix. el taquem de salsa, fa bonic en les prestatgeries i a través d'ell ens arriben regularment les ocurrències d'artistes i poetes. la vaca és un remugant: s'empassa l'aliment per a més tard tornar-lo a la boca i mastegar-lo amb tranquil·litat. Exactament d'aquesta forma es haurien de llegir els llibres: tornant a ells en diferents ocasions i mastegant a fons per assegurar-nos una digestió plaent. els nens aprenen amb els llibres, però també amb les pedres, les mosques, les formigues i les aranyes. Aprenen amb tot. Aprenen jugant. i no es cansen d'aprendre. Per això és absurd que hi hagi llibres avorrits i que es perdi el temps amb ells en lloc de dedicar-lo a observar els escarabats piloters. Alguns dels més avorrits estan fets per gent amb mentalitat de sastre que creu que els llibres per a nens han de ser com els vestits dels nens: diverses talles més petits. La mirada innocent del nen no té res a veure amb els pantalonets. Si no s'entén tot, què importa ?. Pocs adults poden explicar per què volen els avions i en canvi no tenen por de viatjar en ells. A excepepció dels que es fan per idiotitzar, cada llibre conté el fragment d'un plànol del tresor. Només quan reunim tots els trossos serem capaços de desxifrar aquest secret que sembla tan ben guardat. A vegades un es pren el seu temps. No és estrany començar a llegir als 7 anys i veure que als 77 seguim amb el mateix llibre entre les mans ".

 

MOR L'ASSAGISTA I ESCRIPTOR UMBERTO ECO

"Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”Umberto Eco

El filòsof, escriptor i semiòleg italià Umberto Eco ha mort als 84 anys a Milà. La premsa italiana ha reaccionat amb elogis unànimes cap a un dels intel·lectuals més influents de les darreres dècades a Europa. El diari italià La Repubblica titulava ‘Adéu a Umberto Eco, l’home que ho sabia tot’.
Umberto Eco va ser famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Nascut el 1932 a la població d’Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l’any 1971 ocupà la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit. Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia.
Eco era autor d’una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes, El nom de la rosa, on desplegava el seu interès per l’època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d’un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la utilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que “tot ja ha estat dit i escrit”, com sostenia l’autor. L’adaptació de Jean-Jacques Annaud al cinema, amb Sean Connery i Christian Slater el 1986, va incrementar l’interès per l’autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un ‘boom’.Apocalíptics i integrats va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l’accés més ampli a la cultura. Unes teories que s’estudien a totes les facultats de comunicació. Després, a El superhome de masses analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d’Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L’altre gruix d’obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l’actualitat. Havia escrit assajos i centenars d’articles sobre l’actualitat per als mitjans, com el ‘New York Times’.
En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és Número zero, el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots (El pèndol de Foucault), les

mentides (Baudolino) i la corrupció (El cementiri de Praga). En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials, sigui per parlar del pas del temps i les convencions (L’illa del dia abans) o d’un home que perd la memòria i intenta recuperar-la (La misteriosa flama de la reina Loana). En el cas de Número zero tracta d’un retrat de la societat italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la informació amb una crítica punyent al periodisme. L’autor va escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Algunes crítiques que hi llançava: “el periodista ha d’introduir opinions disfressades de fets”, “la insinuació és part de la manipulació” o “les necrològiques donen diners”.
L’any 2000 va guanyar el premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. “Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”, havia dit. “La lectura és la immortalitat cap enrere”.

Us adjuntem “DAMUNT LES ESPATLLES DELS GEGANTS” d’Umberto Eco, un text traduït pel professor Narcís Figueres. Una meravella de lectura que aprofundeix en la trajectòria històrica de conceptes com ara “clàssics”, “antics”, “moderns”… Un text que reflecteix l’Umberto Eco, erudit i genial, com era ell. Escollim aquest títol, no només per la seva excel·lència, també per tractar-se d’una lectura que totes les disciplines dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC hi poden trobar un vincle o algun aspecte relacionat. També adjuntem aquest recull de les millors frases d’Umberto Eco a la BBC, una manera de retratar una ment excepcional com la seva.

Font: https://drive.google.com/file/d/0B_dAN8L133mTZTZ4Y1Y2eEw1a1E/view?pref=2&pli=1

PENSAMENTS D'UN HOME SAVI

«El món és ple de llibres preciosos que no llegeix ningú.»
«Els intel·lectuals no resolen les crisis, més aviat les creen.»
«Els llibres són d'aquella classe d'instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores.»
«Tenir enemics és important no només per definir la nostra identitat, sinó per tenir un obstacle amb relació al qual mesurar el propi sistema de valors. Quan l'enemic no existeix, convé construir-lo.»
«L'ordinador no és una màquina intel·ligent que ajuda gent estúpida, és una màquina estúpida que només funciona en mans de gent intel·ligent.»
«En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable?»
«Tots els poetes escriuen poesia dolenta. Els poetes dolents la publiquen, els poetes bons la cremen.»
«Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res.»
«Saviesa no és destruir els ídols, sinó no crear-los mai.»
«Res dóna més valor a la por que la por dels altres.»
«Adoro els gats. Són de les poques criatures que no es deixen explotar pels seus amos.»
«Quan els homes deixen de creure en Déu, no és que no creguin en res: creuen en tot.»
«Escriure és una manera de mantenir-se jove.»
«L'autor hauria de morir-se després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar el camí al text.»

 "Les xarxes socials li donen el dret de parlar a legions d'idiotes que abans parlaven només al bar després d'un got de vi, sense fer mal a la comunitat. Llavors eren ràpidament silenciats, però ara tenen el mateix dret a parlar que un Premi Nobel. És la invasió dels imbècils ". Eco al diari La Stampa.

PREMIS LITERARIS, no deixeu mai d'escriure

PREMI: Guardó atorgat normalment a un llibre de creació o d'investigació literàries.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

MARIA ANTONIA OLIVER

Maria-Antònia Oliver neix a Manacor el desembre de 1946. De ben menuda ja s'havia sentit atreta per la literatura, primer com a lectora i incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia obra narrativa. Quan publica la primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu, té tot just 23 anys, però ja un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora joveníssima arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment. En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

El 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

OBRA

72è Premi Nadal de Novel·la d’Edicions Destino

Víctor del Árbol amb la novel·la ’La víspera de casi todo’ ha rebut el 72è Premi Nadal de Novel·la d’Edicions Destino. Es tracta d’una novel·la que intentar fugir del gènere negre i té com a protagonista a una dona de classe alta que tracta de fugir del seu passat i es trasllada a la costa de Galícia.

Nascut a Barcelona l’any 1968, Víctor del Árbol  va ser Mosso d’Esquadra durant vint anys. És autor de les novel·les El peso de los muertos (Editorial Castalia), La tristeza del samurái (Editorial Alrevés),Respirar por la herida (Editorial Alrevés) i Un millón de gotas.

El periodista Lluís Foix és el guanyador del 48è Premi Josep Pla de narrativa, amb l’obra ‘Aquella porta

giratòria’, la segona part de les seves memòries. En el llibre, l’autor recorre els records i vivències a La Vanguardia, on va treballar quaranta-cinc anys: hi va començar essent traductor i arribà a ser-ne director. És un homenatge al periodisme i un anecdotari vital, en què explica el temps que va passar a Menorca fent el servei militar, els inicis al diari com a substitut dels principals traductors, l’època de corresponsal a Londres i Washington, el viatge als Estats Units en plena Guerra Freda i els mesos passats a l’Afganistan, entre més vivències.

Biblioteca Breve 2016

Ricardo Menéndez Salmón (Gijón, 1971) ha guanyat el premi Biblioteca Breve 2016 amb 'El Sistema', una " novel·la d'idees que obre nous camins en la narrativa", segons recordava aquest migdia Elena Ramírez, editora de Seix Barral. El llibre està ambientat al futur, en un període anomenat Història Nova on el món s'ha convertit en un arxipèlag on conviuen dues forces, els Propis [Propios] i els De fora [Ajenos]. Aquesta segona categoria de ciutadans "estranys i residuals", en paraules de Ramírez, acompanya els Propis, "súbdits de les illes". Al centre del sistema hi ha una entitat, "potser física o simbòlica", que s'anomena el Dau i que ho domina tot. És en aquest entorn "singular, un món propi, més a prop de Kafka i De Lillo que de Hollywood" –com diu Clara Usón, membre del jurat–, que el personatge del Narrador es revela, a l'Estació Meteorològica on fa de vigilant. La novel·la arrenca amb la notícia que el Sistema comença a desmantellar-se, que hi ha una sèrie de forces que amenacen de col·lapsar-lo.

 

Pemis Planeta 2015

 

‘HOMBRES DESNUDOS’ d’Alicia Giménez Bartlett (Premi Planeta 2015)

Ningú pot imaginar fins a quin punt els temps convulsos són capaços de convertir-nos en qui ni tan sols imaginem que podríem arribar a ser. Homes nus és una novel·la sobre el present que estem vivint, on homes trentena perden la feina i poden acabar fent estriptis en un club, i on cada vegada més dones primen la seva carrera professional sobre qualsevol compromís sentimental o familiar. En aquesta història, aquests homes i aquestes dones entren en contacte i en col·lisió, i ho faran amb unes conseqüències imprevisibles. Sexe, amistat, innocència i maldat en una combinació tan harmònica com desassossegant.

Alicia Giménez Bartlett va néixer en Almansa (Albacete) el 1951. Estudia Filologia Espanyola a la Universitat de València i es doctora en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada  La narrativa de Gonzalo Torrent Ballester.  El 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exito (Seix Barral). Con una habitación ajena  (1997) va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femení Lumen.

En els anys noranta crea el personatge de Petra Delicado, la popular inspectora que ha donat peu, fins ara, a nou obres de la saga ia una sèrie de televisió. Aquestes han estat traduïdes a diversos idiomes, i gaudeixen de gran èxit en països com Itàlia o Alemanya. Ha rebut els prestigiosos premis Grinzane Cavour a Itàlia i Raymond Chandler a Suïssa. També ha conreat l’assaig amb obres com  El misterio de los sexos  i  La deuda de Eva. El 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra  Donde nadie te encuentre.

  Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 

El periodista i escriptor Víctor Amela ha guanyat aquest divendres el XXXVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la 'La filla del capità groc'. Es tracta d'una novel·la romàntica i històrica situada al Forcall (Castelló), el poble originari del seu avi patern.
En roda de premsa, Amela ha explicat que la història està basada en fets reals i espais de la seva infància estiuenca a El Maestrat, ple de coves, masos medievals i personatges de poble, i ha assegurat que la porta en la seva ment des de fa 40 anys quan era nen i estiuejant al Forcall: "La meva vocació era convertir un heroi local en un heroi universal".

Pep Puig guanya el premi Sant Jordi, Empar Moliner el Mercè Rodoreda de contes i Víctor Obiols el Carles Ribade poesia

 ELS PREMIS LITERARIS

Actualment, els premis literaris són patrocinats, en general, per editors comercials o per entitats culturals (com Òmnium Cultural), i tenen un gran ressò social i mediàtic. La concessió va deixar de fer-se a redós d'una llibreria, per ubicar-se en un gran hotel. La gran majoria de premis són atorgats en la gala de la Nit de Santa Llúcia, el 13 de desembre, en record del Joan Crexells, que es concedia aquell mateix dia, i amb caràcter itinerant arreu de les terres catalanes.

Altres premis són el Josep Pla (1968), de prosa, o el Ramon Llull (1981), també de prosa, convocat pel grup editorial Planeta. El 1972 van néixer els Premis d'Octubre de València, que integren tres premis: l'Andròmina de narrativa, el Joan Fuster d'assaig i el Vicenç Andrés i Estellés de poesia. A Andorra es convoca el Carlemany (1994) de novel·la i, a Girona, el Prudenci Bertrana (1968) de novel·la, el Carles Rahola d'assaig i el Miquel de Palol (1978) de poesia, entre altres. A les terres de ponent, el Josep Vallverdú (1984) d'assaig i el Màrius Torres (1996) de poesia. Pel que fa a les Illes, actualment l'antic premi de novel·la Ciutat de Palma (1958) és diu Llorenç Villalonga (1994) i, el de poesia, Joan Alcover (1994). 

BASE DE DADES DE PREMIS LITERARIS

"Que altres presumeixin de les pàgines que han escrit; a mi m'enorgulleixen les que he llegit".

Jorge Luis Borges, escriptor argentí (1899-1986)

BCNegra 2016, el crim arriba de nou a Barcelona

BCNegra, la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, arriba a l'onzena edició i, tal com diu el seu comissari, Paco Camarasa, en el text de presentació, enceta "una edició nova amb llibres, amb autors, amb clubs de lectura juvenils... Ho fem des d'aquest racó del Mediterrani declarat Ciutat Literària per la Unesco, però també pels autors, els editors i els lectors. Seguim, doncs, amb BCNegra, un festival creat per servir d'escenari a la trobada feliç entre els autors i els seus lectors.

 

El crim (literari) s'instal·la de nou a Barcelona gràcies a la BCNegra, la trobada de novel·la negra de Barcelona, que tindrà lloc del 28 de gener al 6 de febrer a diferents ponts de la ciutat.

 

Aquest any, BCNegra té convidats de França, on van inventar un noir que es manté molt viu gràcies a festivals com el Quais du Polar de Lió, convertit des d’aquest any en el nostre còmplice. I també alguns altres procedents d’Escòcia, entre altres països. Però també rebrem novel·listes valencians que, seguint el rastre deixat pel desaparegut Rafael Chirbes, denuncien una corrupció que, sovint, han vist de prop.

Sí, algunes novel·les negrocriminals ens fan somriure malgrat la seva temàtica, però hi ha una realitat que ens segueix indignant: la d’unes dones convertides en víctimes de la irracional i covarda violència de gènere.

Enguany tornarem a constatar que Barcelona és la capital europea del crim literari i comprovarem que la narrativa en català és cada dia més abundant i diversa. Per això comencem la setmana amb la proclamació del guanyador o guanyadora del VII Premi Crims de Tinta, un guardó recuperat gràcies a la col·laboració entre l’Editorial RBA i l’Ajuntament de Barcelona.

 

El saló més noble i antic de la ciutat serà l’escenari del lliurament a Donna Leon de l’XI Premi Pepe Carvalho. En un moment en el qual la convivència entre turistes i barcelonins és objecte de controvèrsia, la nostra autora convidada, arribada des de Venècia, podrà aportar valuosos arguments a la discussió. Potser ho farà mentre ens parla del seu comissari Brunetti, que sens dubte és, igual que Pepe Carvalho, un dels nostres.

BCNEGRA 2016

Al febrer tot lo món té que fer, ACTIVITATS BIBLIOTECA D'ALTAFULLA

Cada letra, cada palabra que leo, me lleva al corazón del libro (ilustración de Roger Olmos)

CLUB LECTURA NOVEL·LA NEGRA

“LAS PEQUEÑAS MENTIRAS”, LAURA BALAGUÉ

DIA 2 DE FEBRER 19,30h.

Lloc: Escola d'Adults. L'Era de l'Esteve

Laura Balagué (Barcelona, 1958) va estudiar Infermeria i des de 1982 resideix a Sant Sebastià on treballa en un centre de salut
Ha publicat diversos relats (Sala d'espera, Viatge a Suïssa, Falses apareiencias) i l'any 2000 va obtenir el segon premi en el XI certamen de contes Atenea. Està casada i té dos hijos.La barcelonina Laura Balagué ha guanyat amb la novel·la "Les petites mentides" la primera edició del Premi "La Trama" de novel·la negra

Les petites mentides s'inicia amb el descobriment del cadàver de Cristina Sasiain, una dona de l'alta societat de Sant Sebastià, a l'interior de la seva luxosa pelleteria. La inspectora de l'Ertzaintza Carmen Arregui rep l'encàrrec d'aclarir la mort, per la qual cosa haurà de submergir-se en el complex entramat de relacions de la víctima mentre recorre un Sant Sebastià plujós i hivernal a la recerca de pistes.
Entre indagacions, interrogatoris i girs inesperats, Carmen seguirà lliurant la seva lluita quotidiana i descobrirà en els secrets de la investigació un reflex dels seus propis conflictes i preocupacions.
Una trama vibrant que reflecteix, amb sensibilitat i ironia, les múltiples capes i les petites mentides que envolten les nostres vides. Un gran debut literari que ens descobreix a una brillant autora de novel·la negra.

 

CONTACONTES BIBLIOTECA

“CARNESTOLTES” I TALLER

3 FEBRER HORA 17,30

A CÀRREC DE MARIA GARCÍA, MIREIA I EMMA

LLOC: BIBLIOTECA

 

GRUP CONVERSA I OPINIÓ

DIMECRES 10 FEBRER

HORA 19h. LLOC BIBLIOTECA

“CANVI CLIMÀTIC O MANIPULACIÓ CLIMÀTICA”

A càrrec de RUBEN DE MONTALVO

 

Per canvi climàtic s'entén un canvi de clima atribuït directament o indirecta a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables
El tòpic de moda a l’agenda mundial és el canvi climàtic “provocat per l’home”. La fi d’aquesta atapeïda agenda, en què s’inverteixen milers de milions de fons públics, és ocultar la humanitat un dels fets més execrables de la seva història: la manipulació del clima com a arma de guerra i econòmica.
L’enginyeria climàtica per a fins bèl·lics té una història documentada i aplicada de més de 60 anys i va ser prohibida el 1977 per les Nacions Unides. Però com s’explicita en un extens informe de la Comissió d’Afers Exteriors, Seguretat i Defensa, (A40005 / 99 de 14 de Gener de 1999), del Parlament Europeu, tot i els convenis existents la investigació militar segueix basant-se en la manipulació mediambiental com a arma de guerra, el que suposa una gran amenaça per al medi ambient, l’agricultura, l’apicultura, la viticultura, etc., i un impacte incalculable per a la vida humana.
Els programes de manipulació climàtica s’estan duent a terme sense el coneixement ni el consentiment dels ciutadans, fora de tot marc legal, i menyspreant el més elemental principi de precaució. No obstant això, alguna cosa ens alerta de tan greus fets duts a terme a la vista de tots, que els governs neguen.

Per què no s'està informant a la població sobre la manipulació climàtica, tècnicament anomenada Geoenginyeria? Per què no es parla d'aquests

temes en els mitjans de comunicació? Per què cap partit polític ho esmenta ni l'inclou en el seu programa electoral? Està el suposat "escalfament global" provocat pel CO2 o és que el clima "s'ha tornat boig" a conseqüència de les armes climàtiques? No hauríem de votar a cap partit que no inclogui en el seu programa investigar la geoenginyeria i s'oposi rotundament als programes de manipulació climàtica que estan amenaçant la supervivència del planeta i sobre els quals planeja un aparent "pacte de silenci" malgrat les òbvies i constants evidències que solquen els nostres cels.

30 coses que pots fer tu contra el canvi climàtic

XERRADA/TALLER

12 FEBRER DIVENDRES 18 H.

CUARZO ROSA “EL CUARZO DEL AMOR”

A Càrrec de JOSEP BATLLE, GEMOTERAPEUTA

LLOC BIBLIOTECA

 

La gemmoteràpia és una teràpia alternativa, de la qual pots treure profit per harmonitzar el teu interior. Cada pedra brinda beneficis especials, per això en aquesta oportunitat et diré per què serveix el quars rosa i quines són les seves propietats.

A través de l'gemoteràpia pots equilibrar tant el cos com l'esperit,
El quars rosa és la gemma de l'amor i la pau infinita, brinda benestar emocional, obrint el cor a l'amor i l'afecte, considerant-se d'ús obligatori per aconseguir l'autorealització.
Aquest quars cura especialment els mals relacionats amb el cor tant en un sentit físic com psíquic i emocional. És un poderós amulet per l'amor i un gran promotor del matrimoni, la parella o la unió i la fertilitat. Actua d'una manera poderosa sobre el cos, l'amor i els sentiments. Posseeix una gran acció sedant.

La seva acció sobre el cos i l\’esperit:
Aquesta pedra del cor reforça la capacitat d\’identificació, el costat romàntic i el poder del cor. Ens torna sensible a les coses delicades de la vida i té una acció protectora en les penes sentimentals i les ferides emocionals. El seu color suau i harmoniós reforça el sentit de l\’estètica. És una pedra que té una oscil•lació dolça i suau i que és del tot apropiada per als nadons. També afavoreix la circulació en els teixits i la fertilitat, reforçant alhora el cor. Estimula els genitals i té un efecte positiu sobre els problemes sexuals.

El quars rosa és la pedra de l'amor i de pau infinita. És la pedra més important per al cor i el quart chakra (chakra del cor). Infon l'energia del veritable amor per si mateix i pels altres. El quars rosa extreu suaument l'energia negativa i la reemplaça per vibracions amoroses.

 

18 FEBRER CAPSA DELS CONTES

Diverteix-te amb les teves mans

amb:“JIN SHIN JYUTSU”

Taller per a infants 6-12-anys

Amb la facilitadora : Fabienne Strens

HORA 17,30

LLOC: CENTRE D’ENTITATS

 

Jin Shin Jyutsu Fisio-Filosofia és un "Art Antic" d'harmonització de l'Energia de Vida en el cos. És un Viatge d'Autoconeixement. Una presa de Consciència de Qui Sóc.
Deixar-nos portar per l'Fluir de la Vida, sentint l'Harmonia de cada moment; sense quedar-nos estancats en la preocupació, la por, el judici, la culpabilitat, la tristesa o el tractar de ser.
Aquesta presa de consciència repercutirà en el nostre equilibri físic, mental-emocional i espiritual.
Jin Shin Jyutsu és la nostra Saviesa Innata.

  "Antiga tècnica i art de guarir japonesa que usa els dits de les mans i la respiració per equilibrar l'energia corporal, eliminar l'estrès ,regular la tensió emocional, pal·liar el dolor i coadjuvar en el tractament de les malalties cròniques . 

QUÈ MILLORA?

• El coneixement dels mecanismes dels bloqueigs energètics.
• Estrès.
• Regula tensió emocional.
• Pal·lia el dolor.
• En malalties cròniques. Jin Shin Jyutsu
• És un art mil·lenari japonès, retrobat per Jiro Muray que sana per mitjà de la punta dels dits i de la respiració equilibrant l'energia corporal en els seus diferents nivells: físic, mental i espiritual.
• La nostra consciència es desperta al simple fet que tot el necessari per estar en harmonia i equilibri en l'univers, està dins nostre.
• La seva base se situa en el profund coneixement del mapa energètic del cos.

DITS QUE CUREN

El Jin Shin Jyutsu es una terapia que pone en orden el sistema de energía, normaliza el flujo de la energía y crea un camino para el despertar del conocimiento de la armonía completa dentro de uno mismo y del universo.

Para el Jin Shin Jyutsu cada dedo de la mano es capaz de desarrollar una infinidad de funciones, puede calmar y armonizar actitudes como la preocupación, el miedo, la ira, la tristeza y la falsa apariencia, que están en el origen de muchas enfermedades. Así, se pueden aliviar algunas actitudes envolviendo el dedo correspondiente de una  mano con la mano contraria. Basta con cinco minutos de práctica por cada dedo.
La mano izquierda por el día (construye) y la derecha por la noche (limpia).
Recuerda antes de pasar al siguiente dedo, sentir el que estás trabajando, cuándo las palpitaciones se hacen cada vez más rítmicas.

Algunas veces tendrás la sensación que fuera a estallar, otras no hay latidos… hasta que se armonizan.

PULGAR: Se relaciona con la actitud de preocupación. Sus órganos son el estómago y el bazo.
ÍNDICE: Se relaciona con el miedo. Sus órganos son el oído, el riñón, la vejiga y los músculos.
Corazón: Se relaciona con la ira. Sus órganos son el hígado y la vesícula.
ANULAR: Se relaciona con la tristeza. Sus órganos son el pulmón y el intestino grueso
MEÑIQUE: Se relaciona con la actitud de pretensión. Sus órganos son el corazón y el intestino delgado. También se relaciona con los huesos.

 

CLUB LECTURA NARRATIVA

“LA MONTAÑA MÁGICA”  THOMAS MANN

DIA 25 FEBRER HORA: 19 h.

LLOC: BIBLIOTECA

"La muntanya màgica"(1924), de l'escriptor alemany Thomas Mann, és una de les obres mestres de la literatura europea. La història de la novel·la té lloc a un sanatori de Davos, als Alps suïssos, durant els primers anys del segle XX.
A La muntanya màgica, publicada el 1924, indiscutiblement una de les obres més importants del segle XX. Thomas Mann fa una anàlisi profunda del seu temps a partir de diversos personatges que coincideixen en un sanatori de tuberculosos.

El jove enginyer Hans Castorp fa una visita de tres setmanes a un cosí que és en un sanatori alpí per a tuberculosos, però l'estada s'allargarà d'una manera imprevisible. En l'ambient decadent del sanatori, que Mann descriu amb una delectança gairebé morbosa, Castorp viu un procés de formació i transformació sentimental i intel·lectual que dóna lloc a una impressionant summa del saber modern, una mena de novel·la d'aventures ideològiques.

En Hans Castorp, el seu principal protagonista, es dirigeix al sanatori a visitar el seu cosí, en Joachim Ziemssen, que es troba en tractament. I el que hauria d'haver estat una visita de tres setmanes es converteix en una estada de set anys. Durant aquesta estada, en Hans Castorp es relaciona amb diversos personatges, residents del sanatori o habitants del poble proper, cosa que serveix a l'autor reflexionar sobre diversos temes: amor, art, malaltia, mort, cultura, política, pas del temps, religió, humanitat... i, fins i tot, de la sardana! 
 

Podem ser herois, només per un dia. DAVID BOWIE

"No creas en ti mismo, no engañes con la creencia. El conocimiento viene con la liberación de la muerte".David Bowie

David Bowie va morir aquest dilluns als 69 anys d'edat, víctima de càncer.

David Bowie (8 de gener de 1947 - 10 de gener de 2016) (pronunciat /boʊ.iː/ nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d'experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single "Starman" i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars. David Buckley, el seu biògraf, descriu l'impacte del Bowie d'aquesta època dient que «va desafiar al nucli de la música rock de l'època» i «va crear, possiblement, el personatge més important de la cultura popular». La vida relativament curta de Ziggy va provar ser només una faceta d'una carrera marcada per contínues reinvencions, innovacions musicals i presentacions visuals de tota mena.
Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l'estil que l'havia fet famós al Regne Unit. Després d'això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.
Després d'èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let's Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let's Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle. El seu últim disc va ser Reality, del 2003, seguit de la gira entre 2003 i 2004 A Reality Tour.
Buckley diu de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública».[7] En l'enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d'or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d'or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc núm. #39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.
Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre's amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor a Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. el seu single en solitari d'abril de 1967, «The Laughing Gnome», en el qual va utilitzar una tècnica d'accelerar les gravacions vocals a l'estil de The Chipmunks, tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall. Va tenir el mateix resultat, pel que va significar el seu últim llançament en dos anys.
FONT:

https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Bowie 

http://www.rollingstone.com/music/artists/david-bowie/biography

 CANÇONS DAVID BOWIE

  Discografia

• 1967: David Bowie
• 1969: Space Oddity
• 1970: The Man Who Sold the World
• 1971: Hunky Dory
• 1972: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars
• 1973: Aladdin Sane
• 1973: Pin Ups
• 1974: Diamond Dogs
• 1975: Young Americans
• 1976: Station to Station
• 1977: Low
• 1977: "Heroes"
• 1979: Lodger
• 1980: Scary Monsters (and Super Creeps)
• 1983: Let's Dance
• 1984: Tonight
• 1987: Never Let Me Down
• 1993: Black Tie White Noise
• 1995: Outside
• 1997: Earthling
• 1999: Hours...
• 2002: Heathen
• 2003: Reality
• 2012: Original Album Classics
• 2013: The Next Day[220]
• 2016: Blackstar
  
  HEROES
   
  Yo, yo desearía que pudieras nadar
  como los delfines, como nadan los delfines.
  Aunque nada, nada nos mantendrá juntos,
  podemos derrotarles, para siempre.
  Podemos ser héroes, solo por un día.
  Yo, yo seré rey
  Y tú, tú serás reina.
  Aunque nada les ahuyentará,
  podemos ser héroes, solo por un día.
  Podemos ser nosotros mismos, solo por un día.
  Yo, yo puedo recordarlo
  -puedo recordar-
  en pie, al lado del muro.
  -al lado del muro-
  Y las pistolas disparando sobre nuestras cabezas.
  -sobre nuestras cabezas-
  Y nos besábamos
  como si nada pudiese caer.
  -nada podía caer-
  Y la vergüenza estaba en el otro lado,
  oh, podemos derrotarles, para siempre.
  Entonces podríamos ser héroes, solo por un día.
  Podemos ser héroes,
  podemos ser héroes.
  Podemos ser héroes,
  solo por un día.
  Podemos ser héroes.
  David Bowie - Héroes
  
  
  No hay motivo para
  sentir los momentos difíciles,
  para rendirse ante la evidencia.
  Es absolutamente cierto.
  Absolute Beginners

  David Bowie - Space Oddity 

  El planeta Tierra está triste
  Y no hay nada que pueda hacer.