Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 27 de maig del 2017

ACTIVITATS JUNY, NO PAREM DE LLEGIR

ACTIVITATS BIBLIOTECA D'ALTAFULLA JUNY

"BALADA DE LA COSTA OESTE" 
d'en Jean-Patrick Manchette.
DILLUNS dia 5 de JUNY 19'15 hores

lloc: Era de l’Esteve
 
Jean-Patrick Manchette (19 de desembre de 1942, Marsella - 3 de juny de 1995, París) va ser un escriptor francès a qui s'atribueix la reinvenció i revitalització del gènere negre. Va escriure deu novel·les breus durant els anys setanta i fins als primers vuitanta. Les seves històries són violentes, exploracions existencialistes de la condició humana i de la societat francesa. Manchette era políticament d'esquerres com queda palès a la seva obra on es reflecteix la seva anàlisi de les classes socials i la cultura. Els seus llibres són una reminiscència de la nouvelle vague, de les pel·lícules negres de Jean-Pierre Melville, amb la utilització d'un estil similar, fresc i existencial, en un gènere típicament americà (cinema negre de Melville i novel·les barates de Manchette).
Tres de les seves novel·les van ser traduïdes a l'anglès. Dues d'elles van ser publicades per l'editorial City Lights Books de San Francisco. Una tercera novel·la, "Fatale", va ser publicada el 2011 a la col·lecció de clàssics de New York Review Books. El 2009, Fantagraphics Books va publicar una versió en anglès de l'adaptació del dibuixant francès Jacques Tardi de Le petit bleu, sota el nou títol d'Anglès blues de la Costa Oest.
SINOPSI
Georges Gerfaut posseeix una vida immillorable. Té una bona feina, una família encantadora i un preciós apartament a París. Tot això, però, el sumeix en una apatia de la qual res sembla poder arrencar-lo. Fins que, en el moment menys esperat, la destinació posarà a prova la seva agònica desídia. Després de socórrer la víctima d'un accident, descobreix que, en realitat, es tractava d'un muntatge per amagar un assassinat. A partir de llavors, Gerfaut es convertirà en un incòmode testimoni que haurà de ser silenciat a qualsevol preu. Sense treva ni quarter, el burgès acomodat experimentarà què se sent vivint al límit i sota l'amenaça constant de ser assassinat. Però, què passaria si Gerfaut rebés la seva nova condició de fugitiu com la millor solució al seu avorrida existència?

CAPSA DELS CONTES
“LES SET CABRETES I EL LLOP” a càrrec de MARÍA GARCÍA
DIMECRES 7 de JUNY 17,30 hores 
BERENAR ACOMIAT a càrrec de Pepi Miró
Lloc: CENTRE D’ENTITATS
El llop i les set cabretes és un conte tradicional recollit pels germans Grimm.
La mare de les cabretes les avisa que no obrin a ningú mentre ella va a comprar. El llop truca a la porta i prova que l'obrin dient que és la mare però les set cabretes li diuen que té la veu massa ronca per ser sa mare. Llavors el llop pren ous per aclarir-la. Les cabretes li diuen la segona vegada que té les potes negres, per tant el llop se les enfarina abans de trucar per tercer cop. Llavors les cabretes el creuen i l'obren. El llop se les menja a totes menys a l'última, que s'amaga dins el rellotge i explica a la mare el que ha passat.
La mare cabra agafa unes grans tisores i busca el llop, que està fent una migdidada després de l'àpat. Amb les tisores li obre el ventre i allibera els seus fills, posant pedres a l'estómac de la fera. Quan aquest es desperta i va a beure al riu, el pes de les pedres fa que s'ofegui.

LES SET CABRETES I EL LLOP 

CONTACONTES/STORYTIME (anglès)
DIMECRES 15 de JUNY 17,30 hores
LLOC: BIBLIOTECA


Què és una Storytime for Kids?
L'hora del conte (en anglès Storytime) és la representació d'una història a través de diferents personatges, cançons i material complementari per assegurar que els nens puguin gaudir d'un espectacle en anglès.
En què consisteix?
Durant la Storytime s’interpreten contes que ha pensat i desenvolupat l’equip pedagògic de Kids&Us per oferir als més menuts unes històries divertides i entenedores gràcies a les quals es facilita la interacció entre els actors i el públic.
Com la duem a terme?
Kids&Us fa aquesta activitat fora del centre i, tot sovint, en col·laboració amb entitats com ara biblioteques, centres cívics, llibreries o espais on habitualment actuen rondallaires.
Aquest espectacle, que s’adreça als més menuts, inclou cançons i materials visuals. A més, els actors que donen vida als personatges recorren a la seva gran expressivitat per atreure l’atenció dels nens, guanyar-se la seva complicitat i aconseguir que participin. 
Dades bàsiques
  • Edat: aquesta activitat s’adreça a nens i nenes de 3 a 8 anys.
  • Calendari i horari: cada centre té el seu propi calendari i el seu horari d’activitats.
  • Durada de l’activitat: 30 minuts. 
  • Club Lectura adults
    DIJOUS 15 de JUNY 19 hores
    “EL RETRATO DE DORIAN GRAY” OSCAR WILDE
    Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA

    Oscar Wilde és un dels escriptors i dramaturgs més excèntrics, enginyosos, i a la vegada, més admirats de la literatura universal.
    Autor d'obres com "El fantasma de Canterville", "El retrat de Dorian Gray" o "La importància d'anomenar-se Ernest", la seva trajectòria literària destaca per la defensa  de les llibertats  i pel seu to irònic, del qual deia que era la forma més gentil de superar la desesperació. Una desesperança que el va portar a la marginació en un temps on les idees més conservadores i puritanes estaven en l'ordre del dia. D'aquí, que Oscar Wilde, se'l consideri enguany un  referent, no només literari, sinó també un símbol en contra d'allò que esdevé com a habitual o establert en la societat.
    Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde, conegut com a Oscar Wilde, va néixer a Dublín el 16 d'octubre de l'any 1854. Fill del cèlebre cirurgià irlandès William Wilde, fundador del primer hospital ocular i auditiu d'Anglaterra, i de l'escriptora Jane Wilde, que signava les seves obres sota el pseudònim de Speranza, el jove Wilde va créixer en el si d'una família protestant.
    Apassionat pels clàssics de la literatura anglesa i també grega de ben jove, l'any 1871  va ingressar al Trinity College de Dublín, guanyant la "Medalla d'Or Berkeley", el premi més rellevant per als estudiants de lletres clàssiques amb un treball sobre poetes grecs. I gràcies al seu rendiment excel·lent i als contactes que van anar forjant al llarg de la seva vida estudiantil,  l'escriptor va ingressar amb una beca al Magdalen College d'Oxford. D'aquest període data el seu poema "Ravenna", el qual va rebre el premi "Oxford Newdigate Prize" l'any 1878 i també, durant aquesta època, va obtenir el títol de Bachelor of Arts amb la millor nota possible. És en aquesta etapa on sorgiran  els grans
    conflictes Intel·lectuals i personals de Wilde, la seva idea de l'art per l'art, lluny de la corrent estètica més acceptada en aquells anys, on es defensava la importància cabdal de l'art en la vida, i la incertesa de la seva orientació sexual entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat.


    Durant els anys 1882-1884, l'autor irlandès abandonà Dublín, i s'instal·là a Londres, París i als Estats Units on va realitzar múltiples conferències. Un allunyament de la seva terra natal motivat per un desamor. Enamorat  de Florence Balcome, Wilde no va poder suportar que aquesta  iniciés una relació amb Bram Stoker, autor del cèlebre "Dràcula". I serà en una d'aquestes ponències, concretament al Teatre Gaiety de Londres, on coneixerà la seva futura muller, Constance Lloyd, filla d'un conseller de la reina. La parella es va casar el 29 de maig de 1884 i d'aquesta unió van néixer els seus dos fills, CyrilVyvyan.

    Però  l'any 1895, en el cim de la seva carrera teatral, i coincidint amb l' estrena a Londres d'un dels seus textos més anomenats, "La importància de dir-se Ernest", és quan l'escriptor es veurà envoltat en un escàndol moral que el marcarà per vida.  Enmig del  puritanisme moral de l'època victoriana, Wilde serà acusat de mantenir una relació homosexual pel pare del seu amant, Lord Douglas, i serà declarat culpable d' actes en contra natura. Com a conseqüència, l'escriptor va ser condemnat a ingressar a la presó, on va  sortir arruïnat econòmicament i espiritualment. D'aquesta experiència són testimonis dues obres, "De Profundis" i "The Ballad of Reading Gaol", dos llibres que exposen clarament els sentiments íntims de l'autor i la seva experiència dins la presó.
  • Un cop en llibertat i desenganyat de la societat anglesa, Oscar Wilde va passar la resta de la seva vida a París, sota el nom de Sebastian Melmoth i es va convertir al cristianisme, on va morir el 30 de novembre de 1900. Avui en dia, la seva tomba situada al cementiri parisenc del Père-Lachaise, és una de les més visitades i lloades per admiradors d'arreu del món que es rendeixen a la seva obra i a la seva llibertat contra els valors més conservadors.   
    EL LLIBE

  • És la història d'un jove per qui envellir suposa una tragèdia.
    Influït pel cinisme del seu amic Lord Henry, qui l'aparta del sensat pintor que els presenta, arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
    Reflexió dura i alhora de gran lucidesa sobre el valor de la bellesa i la naturalesa de les passions humanes, base del seu comportament en societat, El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, de la qual era un gran coneixedor. Brillantment escrit, i sense decaure en la narració en cap punt de la història, Wilde ens ofereix un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.
    Biografía de Oscar Wilde

    EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
    “LOS PAJAROS” relat Película basada en un libro de Daphe Du Maurier. Con guión de Evan Hunter . ADAPTADO POR Hitchcock
    DIVENDRES 16 de JUNY 18,30 hores
    Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
     
    El film de Hitchcock està basat en un llibre curt de 40 pàgines anomenat també "The Birds and other stories". El seu autor és Daphne Du Maurier i el va escriure al 1952. L'argument del conté no té res a veure amb el de la pel·lícula, ni tan sols els personatges s'assemblen. L'únic que coincideix, evidenment, són els ocells intentant atacar la especie humana.
    Daphne du Maurier DBE (Londres, 13 de maig de 1907 - Cornwall, 19 d'abril de 1989) va ser una novel·lista britànica
    Néta de l'escriptor i dibuixant George du Maurier, va gaudir sempre d'un ambient refinat. Els seus pares, el productor i actor Gerald du Maurier i l'actriu Muriel Beaumont, li van donar una educació exquisida i les seves bones relacions li van permetre publicar els seus primers escrits a la revista del seu oncle. Es va casar amb el lloctinent Frederick Arthur Motague Browning, que va arribar a ser heroi de guerra i va rebre tractament de Sir. Ella mateixa va arribar a la distinció de 'Dama de la seva Majestat'. Va residir al castell de Menabilly, una mansió a la costa de Cornualla, que li va servir com a escenari d'algunes de les seves obres i on va tenir tres fills.
    Després de la seva mort, el 1989, es van fer nombroses referències a la seva bisexualitat secreta: una aventura amb Gertrude Lawrence, així com la seva atracció per Ellen Doubleday, l'esposa del seu editor nord-americà, van ser citades. Du Maurier afirma en les seves memòries que el seu pare volia un fill que arribés a ser mariscal de camp i que ella, descontenta, hauria volgut néixer nen.
    Sir Alfred Joseph Hitchcock  KBE (Londres, 13 d'agost del 1899 - Los Angeles, 29 d'abril del 1980) va ser un director de cinema britànic[1] Tot i no haver estat guardonat mai amb l'Oscar de l'Acadèmia de Hollywood, és citat habitualment com el millor director de cinema de tots els temps.[2]
    Després d'una carrera d'èxit al seu país natal en l'època del cinema mut i al començament del cinema sonor, Hitchcock s'instal·la a Hollywood. En el transcurs dels seus aproximadament seixanta anys de carrera, realitza més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals es troben –tant pel seu èxit de públic com per la seva rebuda i la seva posterior crítica– entre els més importants del setè art, com per exemple Els trenta-nou graons, Notorious, La finestra indiscreta, Vertigen (D'entre els morts), Perseguit per la mort, Psicosi o Els ocells.
    Pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, Hitchcock –«l'amo del suspens»– és considerat com un dels realitzadors més influents en l'aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens i de MacGuffin en l'univers cinematogràfic. Els seus thrillers sovint es caracteritzen per una hàbil combinació entre tensió i humor. Els seus temes recurrents són la por, la culpabilitat i la pèrdua d'identitat; un altre tema que es troba freqüentment en les seves obres, amb algunes variacions, és el de l'innocent perseguit. Dotat, d'altra banda, d'un sentit agut de l'autopromoció –sobretot mitjançant els seus cameos–, Hitchcock continua sent avui dia una de les personalitats del segle XX més conegudes arreu del món.
    En The Birds, Hitchcock sustenta la seva labor en dos suports bàsics, com són el control dels suspens i un meditat treball sobre el so. En referència a aquest últim aspecte, sens dubte més específic, la primera consideració que s’imposa és la de recordar l’absència de música en el film. Tot i així, Bernard Herrman col•laboraria amb Hitchcock a l’hora de seleccionar i definir els sons que estan presents en la pel•lícula, i, en aquest sentit, no és desgavellat afirmar que The Birds conté una de les bandes sonores més elaborades de l'extensa filmografia del director. En una pel•lícula en la que els conceptes s’inverteixen en facilitat, en la que, sense anar massa lluny, els ocells passen d’engabiats a veritables carcellers  dels humans, també el silenci deixa de ser sinònim de calma per transfigurar-se en símptoma per a la inquietud o inclús en conseqüència directa amb l’horror.
    WEBS RECOMANADES:

    LOS PÁJAROS
    Fitxa tècnica
    Direcció: Alfred Hitchcock
    Producció: Alfred Hitchcock
    Guió: Daphne du Maurier (història original)
    Evan Hunter (adaptació cinematogràfica)
    Fotografia: Robert Burks
    Muntatge: George Tomasini
    Protagonistes: Rod Taylor, Jessica Tandy,Tippi Hedren,Suzanne Pleshette
    País: Estats Units
    Data d'estrena: 1963
    Gènere: terror, fantasia, romàntica
    Duració: 119 min
    Idioma original: Anglès
    Companyies Distribució: Universal Pictures
    Pressupost: 2,5 milions de dólar
    ARGUMENT
    Els ocells (títol original en anglès The Birds) és una pel·lícula estatunidenca de 1963, una de les més conegudes del director britànic Alfred Hitchcock; està basada en un relat de l'escriptora Daphne du Maurier i considerada una de les seues obres mestres absolutes.
    Va ser presentada al Festival de Canes i nominada a l'Oscar als millors efectes visuals; Tippi Hedren va guanyar el Premi Globus d'Or a l'actriu revelació pel seu paper de Melanie Daniels

    En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay (Califòrnia), on viuen sa mare i la seua germana menuda, Cathy, per celebrar l'aniversari de la petita.

    En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li ferix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confusió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals.
    L'endemà, Melanie anirà a recollir Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Més tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint-ho tot per allà on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fúria homicida dels ocells. A l'alba ixen de casa: el silenci és sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immòbils.
    La pel·lícula no dóna cap explicació sobre la revolta dels ocells, i deixa així la porta oberta a múltiples interpretacions.
     
    Los pajaros (The Birds) - Alfred Hitchcock - TRAILER TERRORIFICO

    RELATART  TALLER CREACIO LITERARIA ESCOLA D’ADULTS D’ALTAFULLA
    30 MAIG , 20 HORES
    LLOC : BIBLIOTECA
    Lectura interpretada de relats creats en el taller confluint amb la creació de dibuixos i música en directe.

    Arando las palabras, creando literatura 
    (ilustración de Lido Contemori)