Ursula K. Le Guin, gran mestra de la ciència ficció, ha mort als 88 anys
·La ciència ficció és una immensa metàfora".
Ursula K. Le Guin -morta dilluns a Portland als 88 anys- ha estat un dels
referents de la ciència-ficció de les últimes cinc dècades per diversos motius:
per la força i enginy de les històries que plantejava, per la humanitat dels
seus personatges i també per la qualitat de la seva prosa. Rere aquests tres
elements, que es poden localitzar fàcilment en alguna de les més de vint
novel·les, assajos, llibres de poemes i el centenar llarg de relats que va
escriure, hi batega una consciència feminista que va singularitzar la seva
producció en un gènere, el de la ciència-ficció, on abundaven els homes.

La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva dilatada carrera -amb diversos premis Hugo,Nébula i finalista al Premi Pulitzer
d'Obres de Ficció -, d'entre els quals destaquen les obres que formen les sèries Terramar i Ekumen.
Va néixer a Berkeley (Califòrnia). El seu pare fou l'eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l'escriptora Theodora Kroeber. Des de petita s'educà en una atmosfera d'interès acadèmic pels mites i llegendes d'arreu del món. El seu interès per la literatura es forja ben aviat: amb 11 anys envià la seva primera narració a la reputada revista Astounding Science Fiction, que va rebutjar-la.
Anà a l'escola Radcliffe de la Universitat Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Colúmbia, on féu el seu postgrau en llengües romàniques. La seva tesi de mestria relacionava diversos aspectes de la literatura romànica de l'edat mitjana i el Renaixement. Després de finalitzar el curs de postgrau obtingué una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953.

Traduïda a més de 40 llengües, l’obra de Le
Guin va aconseguir en diverses ocasions el Nebula i l’Hugo, dos dels premis més
importants de la ciència-ficció, però també el National Book Award el 1972 -per
un llibre infantil- i la Medalla d’Or de les Lletres Nord-americanes (2014).
L’any passat, una selecció de les seves novel·les i relats va ser editada en
dos volums a la prestigiosa col·lecció de la Library of America.
OBRA
- 1962 Ekumen I: El món de Rocannon
- 1968 Terramar I: Un mag de Terramar
- 1969 Ekumen II: La mà esquerra de la foscor
- 1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan
- 1972 Terramar III: La costa més llunyana
- 1990 Terramar IV: Tehanu
- 1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, un post scriptum a La costa més llunyana
- 2001 Col·lecció d'històries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea
- 2001 Terramar V: L'altre vent (The Other Wind)
- 2004 Prosa The Wave in the Mind
- 2006 Poesia Incredible Good Fortune
- 2007 Powers

La
llum és la mà esquerra de la foscor, i la foscor és la mà dreta de la llum; les
dues són una, vida i mort, juntes com amants.
Entre el pensament i la paraula parlada hi ha una fissura en la qual pot
penetrar la intenció, el símbol pot ser abstret i la mentida admesa en
l'existència.
Crec que la imaginació és la principal facultat de la ment humana. La fantasia,
l'habilitat, l'art d'usar i controlar la imaginació en narrativa és el millor i
el més feliç exercici en l'ús d'aquesta facultat, juntament amb la ciència, que
la fa servir per connectar fets que semblen no relacionats.
M'he identificat com a feminista molts anys. En l'actualitat, la paraula s'interpreta en tantes maneres conflictives, moltes d'elles ignorants o hostils, que rarament en faig ús. Si una feminista és algú que pensa que el gènere és en gran mesura una construcció social, i que res no justifica el domini social d'un gènere sobre un altre, llavors sóc feminista.
Ursula K.
LeGuin en el 65° National Book Awards (Sub. Español)
"Encendre
una espelma és projectar una ombra ..." (Terramar)