Un poema de nadal. Amb bons desitjos. És del nostre amic Gianni Rodari.
"L'Arbre de Nadal
Enguany per Nadal
penso guarnir un arbre
tot especial.
No el faré pas al rebedor:
el plantaré dins el meu cap,
on no hi ha teulat
i podrà pujar
ben alt i ben sa.
Serà un gran avet
amb mil de branques i ben verd,
el més bell del món
ple de regals encisadors
d'aquells que mai són
als aparadors:
un raig de sol
per al pardal que tremola;
una catifa de violes
per al prat gelat;
la solució del problema
més enrevessat
per als escolars;
una bona paga
per al jubilat;
doble mesada
per al mestre pacient;
i l'oli barat
i el pa regalat
a tota la gent.
I una muntanya de jocs i joguines,
i en lloc de les etiquetes
amb preu, i veureu
els noms dels nens i les nenes,
d'aquí i d'arreu,
que mai no han tingut
res per Nadal
i mai no han sabut
què és un regal.
Perquè si un sol vailet resta
sense festa,
ni que només sigui un sol petit
que a qualsevol lloc del món,
qui sap on,
plora la vida
amb pena i delit,
Nadal és una gran mentida
i s'ha de fer tot nou,
com una divisió quan no surt
la prova del nou.
Enguany per Nadal
penso guarnir un arbre
tot especial.
No el faré pas al rebedor:
el plantaré dins el meu cap,
on no hi ha teulat
i podrà pujar
ben alt i ben sa.
Serà un gran avet
amb mil de branques i ben verd,
el més bell del món
ple de regals encisadors
d'aquells que mai són
als aparadors:
un raig de sol
per al pardal que tremola;
una catifa de violes
per al prat gelat;
la solució del problema
més enrevessat
per als escolars;
una bona paga
per al jubilat;
doble mesada
per al mestre pacient;
i l'oli barat
i el pa regalat
a tota la gent.
I una muntanya de jocs i joguines,
i en lloc de les etiquetes
amb preu, i veureu
els noms dels nens i les nenes,
d'aquí i d'arreu,
que mai no han tingut
res per Nadal
i mai no han sabut
què és un regal.
Perquè si un sol vailet resta
sense festa,
ni que només sigui un sol petit
que a qualsevol lloc del món,
qui sap on,
plora la vida
amb pena i delit,
Nadal és una gran mentida
i s'ha de fer tot nou,
com una divisió quan no surt
la prova del nou.
Rodari
LLIBRES PER REGALAR
EN LA ERA DE LA POSVERDAD. Diversos autors. Calambur.Un llibre col·lectiu que ha passat més desapercebut (potser per
'excés' de pluralitat dels 14 punts de vista dels seus autors, i falta
d'alineament amb una única quadra mediàtica o ideològica) del que
mereixeria tenint en compte la quantitat i la qualitat de les claus que aporta
per comprendre el fangar de fal·làcies en què ha quedat enterrat el debat
polític: un fil que va de la victòria de Trump i el 'brexit' a la nostra
realitat més immediata.
MITES NÒRDICS / MITOS NÓRDICOS. Neil Gaiman. Destino. Un llibre apte tant per al lector juvenil com l'adult. Neil
Gaiman, que va descobrir la mitologia nòrdica a partir del Thor dels còmics de
Marvel, es proposa que els espectadors de les noves aventures del Thor
cinematogràfic puguin recórrer el mateix itinerari d'ell, fins a arribar a les
fonts, les ‘eddes’ recopilades al segle XIII. Ho fa explicant, amb fidelitat a
les fonts però amb tot el sentit de meravella i de l'humor de què és
capaç, sense necessitat d'efectes especials, naus espacials ni, evidentment,
intromissions del temible Hulk. ¿Per a què, si ja tenim gegants, llops
apocalíptics, nans forjadors d'armes màgiques, éssers de l'inframon i un
ineludible Ragnarok?
LA VENGANZA DE LOS SIERVOS.
Julián Casanova. Crítica. El centenari de les
revolucions de febrer i octubre ens han portat una bona collita editorial, en
què es barregen les reedicions d'obres de referència fa 25 anys i llibres
recents que recullen les últimes aportacions. Qui vulgui una introducció
sintètica i actualitzada a un esdeveniment que va marcar tot el segle XX té una
bona porta d'entrada en aquest llibre de Julián Casanova, en què es
fixen els mateixos objectius que en la seva breu història de la guerra
civil espanyola. Si vol aprofundir, aquí té una petita biblioteca de la revolució de 1917.
TRILOGÍA DE LOS AÑOS OSCUROS.Rosa Ribas i Sabine Hoffman. Siruela. Rosa Ribas, juntament amb
Sabine Hoffman, han escrit a quatre mans una trilogia que voluntàriament
van deixar tancada amb l'últim volum, protagonitzada per una periodista
barcelonina de família republicana que es guanya la vida com pot: firmant amb
pseudònim a ‘El Caso’ o utilitzant els seus dots com a intèrpret i
investigadora en col·laboració d'un policia sense arribar a esquitxar-se (ella,
no ell) de les maniobres més brutes que s'executen als calabossos del poder. Un
volum reuneix per primera vegada les tres novel·les, ‘Don de lenguas’, ‘El gran
frío’ i ‘Azul marino’, en què es veu mesclada en una fosca trama que
implica mariners de la Sisena Flota dels EUA i bruixes de l'alta societat
barcelonina.
MUJERES DE CIENCIA. RachelIgnotofsky. Nórdica-Capitán Swing. De Marie Curie a Jane Goodall
passant per Rachel Carson, que ja a principis del segle XX advertia dels
efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i dels perills de la
contaminació, aquest didàctic títol il·lustrat per la mateixa autora
nord-americana reivindica l'important i decisiu treball de 50 intrèpides i
pioneres biòlogues, enginyeres, metges, astronautes, físiques, matemàtiques...
CARTES A MAHALTA. Màrius Torres i Mercè Figueras. Club
Editor. El 75à aniversari de la mort del poeta Màrius Torres
ha propiciat un congrés i la publicació d'un volum sobre la seva prosa per la
UB. Però la novetat més celebrada ha sigut la publicació de l'epistolari entre
el poeta i Mercè Figueras, la Mahalta dels seus poemes. Una història d'amor
resignat a no consumar-se que es va desenvolupar a distància, poca però a
distància, al sanatori antituberculós on tots dos estaven internats. A les
seves cartes veurem desenvolupar aquella relació que Llach va cantar, la de
dues ànimes que corrien com rius paral·lels.
LA
TERRA PROHIBIDA.VOL. 1. Manuel de Pedrolo. Comanegra. Primeres
entregues de l'allau editorial que es prepara per a l'Any Pedrolo del 2018. La
reedició en dos volums, i agrupades sota el títol de ‘La terra prohibida’, de
les quatre novel·les que Pedrolo va escriure sobre la grupuscular resistència
independentista a la dictadura i l'autocrítica de la violència anarquista
durant la guerra, i la versió il·lustrada del conte ‘El principi de tot’.
LA
MORT I LA PRIMAVERA. Mercè Rodoreda. Club Editor. Nova
traducció al castellà i reedició en català de la primera versió de la novel·la
pòstuma de Mercè Rodoreda, amb estudis introductoris que conviden a perdre la
por al llibre més estrany de Rodoreda i a interpretar-lo no en clau esotèrica
sinó com a al·legoria dels traumes de dues guerres consecutives.
FER-SE
TOTES LES IL•LUSIONS POSSIBLES I ALTRES NOTES DISPERSES / Josep Pla. Destino. Un
volum recull els materials que Josep Pla va descartar dels seus llibres de
‘notes’ a l'Obra Completa, sigui perquè els va destinar a un dels toms que no
es va arribar a publicar o perquè van caure per acció de la censura o per
prudent autocensura. Era inversemblant i inviable que els anys 50 i 60 Josep
Pla s'autodefinís com a "antifranquista" en un llibre o un article de
'Destino'. O que malparlés de l'"abjecte règim de Franco" i arribés a
definir l'Espanya de Franco com un "pantà de merda d'enormes
dimensions". Però ho escrivia. I ara ho podem llegir.
ELS
ESTRANYS. Raül Garrigasait. 1984. Guanyador del premi
Llibreter, aquest llibre publicat ja fa gairebé un any mereix totes les
pròrrogues possibles en la seva vigència en llibreries. ‘Els estranys' es
desenvolupa a Solsona durant la primera guerra carlista, mostrada des de la
mirada perplexa d'un jove aristòcrata prussià que es va enfonsant personalment
després de quedar encallat en la tradicionalista ciutat catalana.
AIXÒ
NO ÉS AMÈRICA. Jordi Puntí. Empúries / Anagrama. Després
d'una pausa de sis anys, aquest setembre va tornar Jordi Puntí a les llibreries
amb un llibre de contes: 9 relats reescrits a fons. Més sentimentals, més
locals, però tots amb el viatge com a tema. Amb nostàlgics que escriuen
lletres caminant per Barcelona, cantants anats a menys embarcats en creuers, un
català que ha descobert el seu do a Las Vegas, un autoestopista que espera que
el reculli aquella dona que un dia va passar amb un Renault 5, un ronyó que
separa dos germans, la fixació per l'atractiva mare sueca d'un amic…
UN
HIVERN FASCINANT. Proa. Joan Margarit. Poemari a
poemari, Margarit segueix sense cedir el pedestal del ‘poeta més llegit en
català’ que va heretar de Miquel Martí i Pol. La vellesa torna a ser un dels
temes centrals d'‘Un hivern fascinant’. Un període en el qual, diu Margarit,
mana el present; ja no es viu en funció del futur i el passat s'allunya cada
vegada més. Encara que en els poemes del llibre desfilin altres temes, tan
concrets com la relació d'amor i odi de Margarit per Barcelona, trastornada per
l'atemptat de les Rambles, el record de com la literatura del Segle d'Or li va
amargar la seva educació o, al mateix temps, una reivindicació de Juan Ramón
Jiménez.
Un dels grans èxits de la temporada que recorre 30 anys del conflicte basc. La
novel·la s’inicia amb l’alto al foc decretat per ETA l’any 2011 i abraça
gairebé tres dècades fins arribar a mitjans dels vuitanta. ‘Patria’
recorre la història de dues famílies que viuen en un poble a prop de
de Sant Sebastià. Aquestes viuran unides fins que la política les acabarà
separant. En Txato és un empresari que decideix no cedir a l’extorsió d’ETA i
que ho paga finalment amb la mort. A l’altre banda ens trobem Joxe Mari que
entrarà a la banda terrorista participant en diversos atemptats que el destí el
portarà a formar part del comando que haurà d’assassinar el pare dels
seus amics. Les dones a ’Patria’, la Bitri, la dona de Tatxo i la Miren la
mare d’en Joxian juguen un paper molt important a la novel·la. De la bona
relació inicial, l’assassinat ho esmicola tot, i apareix l’enfrontament i
les rencances, però Aramburu no ha volgut escriure una novel·la de guanyadors i
perdedors. Al 125 capítols curts de la novel·la serem testimonis a través dels
seus personatges del retrat de la societat basca dels últims 30 anys.
LLIBRES LITERATURA INFANTIL I JOVENIL
LLIBRES PER REGALAR
PENSAR
EN LA ERA DE LA POSVERDAD. Diversos autors. Calambur.Un llibre col·lectiu que ha passat més desapercebut (potser per
'excés' de pluralitat dels 14 punts de vista dels seus autors, i falta
d'alineament amb una única quadra mediàtica o ideològica) del que
mereixeria tenint en compte la quantitat i la qualitat de les claus que aporta
per comprendre el fangar de fal·làcies en què ha quedat enterrat el debat
polític: un fil que va de la victòria de Trump i el 'brexit' a la nostra
realitat més immediata.
NOVEL·LA FANTÀSTICA I DE
CIÈNCIA-FICCIÓ
MITES NÒRDICS / MITOS NÓRDICOS. Neil Gaiman. Destino. Un llibre apte tant per al lector juvenil com l'adult. Neil
Gaiman, que va descobrir la mitologia nòrdica a partir del Thor dels còmics de
Marvel, es proposa que els espectadors de les noves aventures del Thor
cinematogràfic puguin recórrer el mateix itinerari d'ell, fins a arribar a les
fonts, les ‘eddes’ recopilades al segle XIII. Ho fa explicant, amb fidelitat a
les fonts però amb tot el sentit de meravella i de l'humor de què és
capaç, sense necessitat d'efectes especials, naus espacials ni, evidentment,
intromissions del temible Hulk. ¿Per a què, si ja tenim gegants, llops
apocalíptics, nans forjadors d'armes màgiques, éssers de l'inframon i un
ineludible Ragnarok?
HISTÒRIA
LA VENGANZA DE LOS SIERVOS.
Julián Casanova. Crítica. El centenari de les
revolucions de febrer i octubre ens han portat una bona collita editorial, en
què es barregen les reedicions d'obres de referència fa 25 anys i llibres
recents que recullen les últimes aportacions. Qui vulgui una introducció
sintètica i actualitzada a un esdeveniment que va marcar tot el segle XX té una
bona porta d'entrada en aquest llibre de Julián Casanova, en què es
fixen els mateixos objectius que en la seva breu història de la guerra
civil espanyola. Si vol aprofundir, aquí té una petita biblioteca de la revolució de 1917.
NOVEL·LA NEGRA
TRILOGÍA DE LOS AÑOS OSCUROS.Rosa Ribas i Sabine Hoffman. Siruela. Rosa Ribas, juntament amb
Sabine Hoffman, han escrit a quatre mans una trilogia que voluntàriament
van deixar tancada amb l'últim volum, protagonitzada per una periodista
barcelonina de família republicana que es guanya la vida com pot: firmant amb
pseudònim a ‘El Caso’ o utilitzant els seus dots com a intèrpret i
investigadora en col·laboració d'un policia sense arribar a esquitxar-se (ella,
no ell) de les maniobres més brutes que s'executen als calabossos del poder. Un
volum reuneix per primera vegada les tres novel·les, ‘Don de lenguas’, ‘El gran
frío’ i ‘Azul marino’, en què es veu mesclada en una fosca trama que
implica mariners de la Sisena Flota dels EUA i bruixes de l'alta societat
barcelonina.
LLIBRES IL·LUSTRATS
MUJERES DE CIENCIA. RachelIgnotofsky. Nórdica-Capitán Swing. De Marie Curie a Jane Goodall
passant per Rachel Carson, que ja a principis del segle XX advertia dels
efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i dels perills de la
contaminació, aquest didàctic títol il·lustrat per la mateixa autora
nord-americana reivindica l'important i decisiu treball de 50 intrèpides i
pioneres biòlogues, enginyeres, metges, astronautes, físiques, matemàtiques...
LITERATURA CATALANA
CARTES A MAHALTA. Màrius Torres i Mercè Figueras. Club
Editor. El 75à aniversari de la mort del poeta Màrius Torres
ha propiciat un congrés i la publicació d'un volum sobre la seva prosa per la
UB. Però la novetat més celebrada ha sigut la publicació de l'epistolari entre
el poeta i Mercè Figueras, la Mahalta dels seus poemes. Una història d'amor
resignat a no consumar-se que es va desenvolupar a distància, poca però a
distància, al sanatori antituberculós on tots dos estaven internats. A les
seves cartes veurem desenvolupar aquella relació que Llach va cantar, la de
dues ànimes que corrien com rius paral·lels.LA
TERRA PROHIBIDA.VOL. 1. Manuel de Pedrolo. Comanegra. Primeres
entregues de l'allau editorial que es prepara per a l'Any Pedrolo del 2018. La
reedició en dos volums, i agrupades sota el títol de ‘La terra prohibida’, de
les quatre novel·les que Pedrolo va escriure sobre la grupuscular resistència
independentista a la dictadura i l'autocrítica de la violència anarquista
durant la guerra, i la versió il·lustrada del conte ‘El principi de tot’.LA
MORT I LA PRIMAVERA. Mercè Rodoreda. Club Editor. Nova
traducció al castellà i reedició en català de la primera versió de la novel·la
pòstuma de Mercè Rodoreda, amb estudis introductoris que conviden a perdre la
por al llibre més estrany de Rodoreda i a interpretar-lo no en clau esotèrica
sinó com a al·legoria dels traumes de dues guerres consecutives.FER-SE
TOTES LES IL•LUSIONS POSSIBLES I ALTRES NOTES DISPERSES / Josep Pla. Destino. Un
volum recull els materials que Josep Pla va descartar dels seus llibres de
‘notes’ a l'Obra Completa, sigui perquè els va destinar a un dels toms que no
es va arribar a publicar o perquè van caure per acció de la censura o per
prudent autocensura. Era inversemblant i inviable que els anys 50 i 60 Josep
Pla s'autodefinís com a "antifranquista" en un llibre o un article de
'Destino'. O que malparlés de l'"abjecte règim de Franco" i arribés a
definir l'Espanya de Franco com un "pantà de merda d'enormes
dimensions". Però ho escrivia. I ara ho podem llegir.
RETORN. Carles
Casajoana. Columna. L'abril de 1970, Josep Carner, el ‘príncep dels
poetes’, arriba a Barcelona, després de tres dècades d'exili i de mig segle de
no viure de forma permanent a Catalunya. Personalitats de la cultura catalana
com el poeta Marià Manent i el secretari de l'Institut d’Estudis Catalans Ramon
Aramon el reben a l'aeroport del Prat. Però el viatge que havia de culminar amb
el poeta públicament llorejat acaba sent un fracàs.
ELS
ESTRANYS. Raül Garrigasait. 1984. Guanyador del premi
Llibreter, aquest llibre publicat ja fa gairebé un any mereix totes les
pròrrogues possibles en la seva vigència en llibreries. ‘Els estranys' es
desenvolupa a Solsona durant la primera guerra carlista, mostrada des de la
mirada perplexa d'un jove aristòcrata prussià que es va enfonsant personalment
després de quedar encallat en la tradicionalista ciutat catalana.AIXÒ
NO ÉS AMÈRICA. Jordi Puntí. Empúries / Anagrama. Després
d'una pausa de sis anys, aquest setembre va tornar Jordi Puntí a les llibreries
amb un llibre de contes: 9 relats reescrits a fons. Més sentimentals, més
locals, però tots amb el viatge com a tema. Amb nostàlgics que escriuen
lletres caminant per Barcelona, cantants anats a menys embarcats en creuers, un
català que ha descobert el seu do a Las Vegas, un autoestopista que espera que
el reculli aquella dona que un dia va passar amb un Renault 5, un ronyó que
separa dos germans, la fixació per l'atractiva mare sueca d'un amic…UN
HIVERN FASCINANT. Proa. Joan Margarit. Poemari a
poemari, Margarit segueix sense cedir el pedestal del ‘poeta més llegit en
català’ que va heretar de Miquel Martí i Pol. La vellesa torna a ser un dels
temes centrals d'‘Un hivern fascinant’. Un període en el qual, diu Margarit,
mana el present; ja no es viu en funció del futur i el passat s'allunya cada
vegada més. Encara que en els poemes del llibre desfilin altres temes, tan
concrets com la relació d'amor i odi de Margarit per Barcelona, trastornada per
l'atemptat de les Rambles, el record de com la literatura del Segle d'Or li va
amargar la seva educació o, al mateix temps, una reivindicació de Juan Ramón
Jiménez.
ROBINSON. Vicenç
Pagès Jordà. Empúries. Un carter, maniàtic, solitari i traumatitzat per una malaltia
de la infància, que ha fet del seu llit el centre de tota la seva vida,
s'aventura en una missió venjativa a la casa dels veïns, on vol sobreviure com
un nàufrag que es nodreix (i devasta al mateix temps) dels recursos d'una illa
perduda. Així comença el llibre, que va despullant l'autor amb pas a pas. Així
que millor no avançar més. Les inspiracions van de Defoe, és clar, a Rinxolets
d'Or o Kafka.
PATRIA
Fernando Aramburu
Tusquets
Un dels grans èxits de la temporada que recorre 30 anys del conflicte basc. La
novel·la s’inicia amb l’alto al foc decretat per ETA l’any 2011 i abraça
gairebé tres dècades fins arribar a mitjans dels vuitanta. ‘Patria’
recorre la història de dues famílies que viuen en un poble a prop de
de Sant Sebastià. Aquestes viuran unides fins que la política les acabarà
separant. En Txato és un empresari que decideix no cedir a l’extorsió d’ETA i
que ho paga finalment amb la mort. A l’altre banda ens trobem Joxe Mari que
entrarà a la banda terrorista participant en diversos atemptats que el destí el
portarà a formar part del comando que haurà d’assassinar el pare dels
seus amics. Les dones a ’Patria’, la Bitri, la dona de Tatxo i la Miren la
mare d’en Joxian juguen un paper molt important a la novel·la. De la bona
relació inicial, l’assassinat ho esmicola tot, i apareix l’enfrontament i
les rencances, però Aramburu no ha volgut escriure una novel·la de guanyadors i
perdedors. Al 125 capítols curts de la novel·la serem testimonis a través dels
seus personatges del retrat de la societat basca dels últims 30 anys.LLIBRES LITERATURA INFANTIL I JOVENIL
