La Biblioteca d'Altafulla desitja un nou mapa del món, un nou espai de pau amor i justicia.
BONES FESTES!
En Nadal, el llibre el millor regal (il. Valentí Gubianas Escudé)
L’esperança. Un món nou és possible.
Discurs d’en Luther King
Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el curs dels esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l’un rere l’altre en el terbolí del militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor.
Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l’anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l’ombra de la seva figuera, a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.
Martin
Luther King
al
moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964
UN MAR DE FUEGUITOS... Galeano
EL MUNDO
" Un
hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al
cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá
arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.- El
mundo es eso - reveló-. un montón de gente, un mar de fueguitos.
Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.
Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "
Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.
Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "
Libro de
los abrazos, Eduardo Galeano
