Carrer Vinyet, 1 baixos
Horari d'hivern 10 a 14 h. de dilluns a dijous, dimarts, dimecres i dijous de 16-19 hores. Horari d'hivern 10 a 14 matins i de 16-19 tardes de dilluns a dijous, divendres tancat. 977 651176 608589530 ALTAFULLA
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra laviolència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer
Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà
(Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència
de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament
sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos
que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de
les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres
activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a
Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, a mans de la
policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República
Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons
d'un barranc. Adela (Dedé) Miraval és l’única germana que
va sobreviure, i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al
moviment popular i feminista de la República Dominicana,
històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la
resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta
data.
El 35% de las mujeres y las niñas
sufren alguna forma de violencia física o sexual a lo largo de sus
vidas. En algunos países esta cifra asciende al 70%
Se calcula que 133 millones de
niñas y mujeres han sufrido alguna forma de mutilación/ablación
genital en los 29 países de África y Oriente Medio donde esta
práctica perniciosa es más frecuente.
En el mundo, en la actualidad, más
de 700 millones de mujeres se casaron cuando eran niñas, de las
cuales 250 millones eran menores de 15 años. Las niñas que
contraen matrimonio antes de cumplir los 18 tienen menos
probabilidades de terminar su educación y más de sufrir violencia
doméstica y complicaciones en el parto
Las consecuencias de la violencia de género perduran
generacione.
UN
LLIBRE QUE NO ES LLEGEIX ÉS UN LLIBRE MORT. Carme Riera
L'escriptora Carme Riera ha sigut
guardonada amb el Premio
Nacional de las Letras Españolas 2015, premi concedit pel
Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per distingir el conjunt de
la tasca literària d'un autor espanyol, en qualsevol de les llengües
espanyoles. El jurat ha reconegut Carme Riera, per "l'altíssima
qualitat de la seva obra en català i castellà en què es combina la
creació literària amb la investigació i divulgació", en una
obra "polifacètica de repercussió universal". L'escriptora mallorquina resident
a Barcelona és membre de la Real Academia de la Lengua, catedràtica
de literatura espanyola a la UAB, directora de la càtedra José
Agustín Goytisolo i especialista en el segle d'or i la generació
d'autors barcelonins dels 50. L'any 1995 va rebre el Premio Nacional
de Narrativa per 'Dins el darrer blau'. El 1988 va ser premi Anagrama
per 'La escuela de Barcelona' i el 1898 el premi Ramon Llull per 'Joc
de miralls'.
Carme
Riera (Palma, Mallorca, 1948) és acadèmica de la Reial Acadèmia
Espanyola, on ocupa el seient 'n'. És especialista en el Segle d'Or
i una reconeguda escriptora en llengua catalana amb obres com 'Te
deix, amor, la mar com a penyora', 'Dins el darrer blau', 'La
meitat de l'ànima' i el llibre de memòries 'Temps d'innocència'
entre d'altres. Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci
Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan
Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el
Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser
distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la
Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant
Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més,
se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or
del Consell de Mallorca.
Entre
les seves novel·les, destaquen Una
primavera per a Domenico Guarini,
Qüestió d’amor propi,
Dins el darrer blau,
Cap al cel obert,
Natura quasi morta
i Temps d’innocència.
També és autora d’assajos i antologies sobre la generació de
Carlos Barral, Ángel González i Jaime Gil de Biedma. És directora
de la càtedra José Agustín Goytisolo i coordinadora de l’obra
completa de l’autor, del qual va publicar l’antologia Los
poemas son mi orgullo el
2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi
Nacional de Narrativa per l’obra Dins
el darrer blau. També
va ser distingida amb el Premi Anagrama d’Assaig el 1988, per La
escuela de Barcelona i,
el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc
de miralls.
OBRA
Novel·la Una primavera per a Domenico Guarini. Qüestió
d’amor propi. Joc de miralls.Llamaradas de luz.
Dins el darrer blau. Cap al cel obert. La meitat de
l'ànima. L’estiu de l’anglès. Amb ulls
americans. Natura quasi morta. Temps d’innocència. Prosa Els cementiris de Barcelona. Temps d’una espera, Narrativa breu Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per
testimoni les gavines.Contra l'amor en companyia i altres
relats. Llengües mortes. El Hotel de los Cuentos y
otros relatos de neuróticos. Assaig La obra poètica de José Agustín Goytisolo. La
Escuela de Barcelona: la obra poètica Barral, Gil de Biedma,
Goytisolo. Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a
la poesía de J.A. Goytisolo. Escenarios para la felicidad:
estampas de Mallorca. Poesía completa de Carlos Barral.
Mallorca, imágenes para la felicidad. Partidarios de la
felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50.Los
poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín
Goytisolo.El Quijote desde el nacionalismo catalán. Literatura infantil Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull. Epitelis
tendríssims. La molt exemplar història del gos màgic i de
la seva cua. Petita història de Carlos Barral. El gos
màgic. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes.
El matí - Carme Riera: "Un
llibre que no es llegeix és un llibre mort"