UN
LLIBRE QUE NO ES LLEGEIX ÉS UN LLIBRE MORT. Carme Riera
L'escriptora mallorquina resident a Barcelona és membre de la Real Academia de la Lengua, catedràtica de literatura espanyola a la UAB, directora de la càtedra José Agustín Goytisolo i especialista en el segle d'or i la generació d'autors barcelonins dels 50. L'any 1995 va rebre el Premio Nacional de Narrativa per 'Dins el darrer blau'. El 1988 va ser premi Anagrama per 'La escuela de Barcelona' i el 1898 el premi Ramon Llull per 'Joc de miralls'.
Carme
Riera (Palma, Mallorca, 1948) és acadèmica de la Reial Acadèmia
Espanyola, on ocupa el seient 'n'. És especialista en el Segle d'Or
i una reconeguda escriptora en llengua catalana amb obres com 'Te
deix, amor, la mar com a penyora', 'Dins el darrer blau', 'La
meitat de l'ànima' i el llibre de memòries 'Temps d'innocència'
entre d'altres.
Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més, se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca.
Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més, se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca.
Entre
les seves novel·les, destaquen Una
primavera per a Domenico Guarini,
Qüestió d’amor propi,
Dins el darrer blau,
Cap al cel obert,
Natura quasi morta
i Temps d’innocència.
També és autora d’assajos i antologies sobre la generació de
Carlos Barral, Ángel González i Jaime Gil de Biedma. És directora
de la càtedra José Agustín Goytisolo i coordinadora de l’obra
completa de l’autor, del qual va publicar l’antologia Los
poemas son mi orgullo el
2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi
Nacional de Narrativa per l’obra Dins
el darrer blau. També
va ser distingida amb el Premi Anagrama d’Assaig el 1988, per La
escuela de Barcelona i,
el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc
de miralls.
OBRA
Una primavera per a Domenico Guarini. Qüestió d’amor propi. Joc de miralls. Llamaradas de luz. Dins el darrer blau. Cap al cel obert. La meitat de l'ànima. L’estiu de l’anglès. Amb ulls americans. Natura quasi morta. Temps d’innocència.
Prosa
Els cementiris de Barcelona. Temps d’una espera,
Narrativa breu
Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per testimoni les gavines. Contra l'amor en companyia i altres relats. Llengües mortes. El Hotel de los Cuentos y otros relatos de neuróticos.
Assaig
La obra poètica de José Agustín Goytisolo. La Escuela de Barcelona: la obra poètica Barral, Gil de Biedma, Goytisolo. Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a la poesía de J.A. Goytisolo. Escenarios para la felicidad: estampas de Mallorca. Poesía completa de Carlos Barral. Mallorca, imágenes para la felicidad. Partidarios de la felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50. Los poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín Goytisolo. El Quijote desde el nacionalismo catalán.
Literatura infantil
Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull. Epitelis tendríssims. La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua. Petita història de Carlos Barral. El gos màgic. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada