Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 19 de març del 2016

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA, ENDINS DE L'ANIMA

 
A POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO
(Gabriel Celaya, De "Cantos iberos", 1955)

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmando,
como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.

Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.

Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.

Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, porque a penas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.

Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica, qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.

Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.

No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra, son actos. 
 
‘La poesía es un arma cargada de futuro’ (Gabriel Celaya) 


El Moviment Poètic Mundial es proposa desenvolupar en gran escala un esdeveniment de poesia global en suport dels refugiats, les víctimes de les guerres i la misèria a l'Àfrica, l'Orient Mitjà, Colòmbia, Haití i el Sud-est Asiàtic. El Moviment Poètic Mundial crida a les seves organitzacions integrants i als poetes que l'integren, a realitzar centenars de lectures en tots els continents.
 Sumant-se a les accions que busquen conscienciar a la població del problema dels refugiats sirians, un poble dessagnat que viu una guerra imposada, diversos artistes es reuniran el 21 de març per compartir art i cultura. Tot això sense cap filiació política i amb la ferma certesa que des de l'art (la poesia, la música) es pot començar un canvi.

La poesia expressa una idea, un concepte sobre el qual, a més, es pot reflexionar i donar-hi voltes. Ens permet un acostament per la sonoritat, per les rimes, pels cal·ligrames, pels acròstics, per la màgia. La poesia, per la seva brevetat, és adient per treballar-la des de la biblioteca.
Els llibres de poesia, juntament amb els contes, els llibres de no-ficció i la resta de materials, representen tipologies complementàries que afavoreixen la formació integral que ambicionem per als nostres infants.


La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la forma en què fem servir les paraules i les coses, i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seves associacions i metàfores i al seu gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix, doncs, una altra faceta possible del diàleg entre les cultures. 

#SyriaCrisis: 5 years in 60 seconds 

 

Mi posición es ésta:
El poeta no cumple su palabra
Si no cambia los nombres de las cosas.
El pensamiento no nace en la boca
Nace en el corazón del corazón.
Nicanor Parra




 
Premi World Press Photo d'aquest any el guanyador ha estat WARREN RICHARDSON, amb una fotografia certament impactant.

PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,

Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
  fugint del dolor
i de la pobresa

Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
 Joana Raspall

 

diumenge, 6 de març del 2016

ACTIVITATS MARÇ, LLIBRES I FLORS


Brotan las flores entre las palabras de los libros (ilustración de Beatriz Martin Vidal)
Brotan las flores entre las palabras de los libros (ilustración de Beatriz Martin Vidal)

BIBLIOTECA ALTAFULLA  ACTIVITATS MARÇ 2016

Club Novel.la Negra
EL HOMBRE DE LOS CÍRCULOS AZULES” FRED VARGAS

Rere el nom de Fred Vargas, una de les autores europees de novel·la negra més exitoses, s’hi amaga la historiadora i arqueòloga francesa Frédérique Audoin-Rouzeau: una reconeguda investigadora que, a més a més, es dedica a la literatura negra. 
La novel·la està protagonitzada pel comissari Jean-Baptiste Adamsberg, personatge seriat molt conegut (a França fins i tot s’ha dut a la pantalla). Adamsberg és una mena  d’ésser estranyíssim, de gran capacitat perceptiva, a mig camí entre Sherlock Holmes, August Dupin i Hèrcules Poirot (per citar alguns dels típics herois de l’enigma que semblen posseir facultats sobrenaturals). Alhora, però, és apàtic, poc comunicatiu i de trets físics sorprenents. La seva veu, la seva manera de parlar, suau i persuasiva, apaivaga els ànims de la gent que l’envolta. Tanmateix, la seva vida interior és torturada i poc entenedora. Ni ell s’entén ni l’entén ningú. Un geni policial de carrera fulgurant, respectat per tothom, però molt difícil de comprendre.    
No sembla el cas per un comissari, però ell va recollint-ne el retalls que surten al diari. El temps li donarà la raó. En aquesta novel·la anem coneixent mica a mica el seu caràcter estrany . No és un home corrent, però tampoc té res de tant especial. Els seus subordinats no l 'acaben d'entendre, però és que ell tampoc s'entén. Tot plegat s'acompanya d'una oceanògrafa guillada, un home cec amb molta mala bava i una dona gran que busca el seu princep blau, i un poli que s'emborratxa amb vi blanc i té cura dels fills propis i dels de la seva ex.
Tot plegat, ens permet fer-nos una idea de com qui serà el nostra company de viatge si ens decidim per seguir la saga que Fred Vargas va encetar amb aquesta novel·la .

dia 1 DE MARÇ 19'30 hores
lloc: L'ERA DE L'ESTEVE



Grup de conversa i opinió
Xerrada dia de la dona
" LA NECESSITAT D'UNA VISIÓ DE GÈNERE EN LA POLÍTICA I LA SOCIETAT"
A càrrec d'Eva Martínez


dia 9 DE MARÇ 19 hores
lloc: Biblioteca



CAPSA DELS CONTES
a càrrec de Pepi Miró
DIJOUS 17 MARÇ
HORA 17,30 h.
 Unas dulces orejas para escuchar… cuéntame! (ilustración de Lidia Tomashevskaya)
LLOC: CENTRE D’ENTITATS
TEMA : lectura de contes I tallers.


DIA MUNDIAL DE LA POESIA
DILLUNS 21 DE MARÇ
Lectura de poemes, mots, fragments... a càrrec d'infants d'Altafulla
 Al lector de poemes
(Joana Raspall)



Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

 Olga Xirinacs ha escrit "Preneu les roses" per celebrar el Dia Mundial de la Poesia 2016. La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes –amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades- tria un autor/a a qui s'encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, organitza un gran acte dedicat a la poesia i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana.
Hora: 17,30h.
Lloc: Biblioteca d'Altafulla

Club Lectura adults
LA MUNTANYA MÀGICA” THOMAS MANN
 Thoma Mann va rebre el premi nobel de literatura a l'any 1929 després de publicar a l'any 1924 aquesta obra. Està considerada una de les obres mestres de la literatura universal. Mann va començar a escriure el llibre el 1912 arrel d'una visita en un sanatori de la ciutat de Davos on s'hi trobava internada la seva dona i és arrel de les cartes que ella li enviava que Mann va anar construint l'argument del llibre.
 Amb tot un futur prometedor, el jove Castorp es dirigeix al sanatori de Davos (als Alps suïssos) a visitar i fer companyia el seu cosí malalt de tuberculosi. La muntanya màgica de l’escriptor alemany Thomas Mann és, entre molts altres aspectes, un viatge existencial a través de la dialèctica i del coneixement en un món a punt d’enfonsar-se per la proximitat de la Primera Guerra Mundial.
El retir al centre hospitalari i la calma silent que proporciona la natura, aturen el temps i se’n perd, si es vol, la noció, un dels leitmotivs de l’emblemàtica novel•la. Però n’hi ha molts d’altres. En les diferents discussions que entaulen alguns dels personatges metges i altres interns benestants (escriptors, professors,...) s’hi exposen diversos punts de vista al voltant de les grans qüestions que han preocupat l’home, com l’origen de la vida, la divisió o la unió dels antagònics, la mort, la malaltia, el suïcidi, l’enamorament, la música, la literatura o la psicoanàlisi; i, també, la maçoneria, l’humanisme, el progrés, la democràcia, la república,...que enfonsen les seves arrels en la cultura europea d’afany transformador, enfront de l’oriental, molt més conservadora i immobilista.
EL FRUIT DEL BAOBABMaite Carranza
Maite Carranza va néixer a l'eixample de Barcelona a finals dels anys cinquanta. És la gran de quatre germans i des de ben petita el seu joc preferit consistia a amagar-se sota la taula del menjador i empassar-se tots els llibres que arreplegava. Gràcies a uns bons pares lectors, va passar la infantesa llegint a Richmal Crompton, Rudyard Kipling, E. Rice Burroughs, Jules Verne, Jack London, Pearls S. Buck i molts d'altres.
A la Universitat va estudiar antropologia i durant la dècada dels anys 80 es va dedicar, amb entusiasme, a l'ensenyament de la llengua i la literatura en un institut de batxillerat. En aquells temps era aficionada a l'esquí i al muntanyisme, i a la Cerdanya, envoltada de muntanyes, va escriure Ostres tu, quin cacau!, la seva primera novel·la juvenil que va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or.
Ha publicat una quarantena de llibres, entre els quals destaquen Frena, Càndida, Frena!, Maurici Serrellsuat o Vols ser el nòvio de la meva germana?, així com d'altres més recents i de gran èxit com la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes, El Clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi.). Ha guanyat, entre d'altres, els Premis Folch i Torres 1986, Crítica Serra d'Or 1987, Joaquim Ruyra 1989, EDEBÉ 2002, Protagonista Jove 2006, el Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil i el Premi Cervantes Chico de literatura infantil i juvenil 2014 per la seva trajectòria. Gràcies a Paraules emmetzinades, ha estat reconeguda amb el Premi Fada a la cultura 2015 que reconeix aquelles obres que contribueixen a lluitar contra els abusos sexuals infantils.Ha estat traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'holandès, el portuguès, l'italià, el grec, l'eslovac, el coreà i l'hongarès.

Una novel·la sobre la la mutilació genital femenina, una pràctica encara habitual a molts països africans.
Es calcula que uns 150 milions de dones són víctimes de l’ablació arreu del món  i unes 6.000 noies pateixen la mutilació genital femenina cada dia. Una pràctica  que a Europa és també una realitat entre el col·lectiu immigrants amb unes xifres que arriben al voltant d’unes 500.000 al continent europeu. L’ablació és  una pràctica generalitzada  en alguns països  africans  i acceptada com una tradició que  permetrà a les dones a no ser  excloses socialment.  Normalment es  practica  sense  medicació , anestesia o anticoagulants,  posant en perill  la  vida de les persones
Tot i ser una novel·la coral, El fruit del baobab, està protagonitzat per la Lola, una pediatra que tot just  acaba d’arribar arriba a un ambulatori de Mataró. Allà coneix a l’ Aminata una jove gambiana amb quatre fills i  que ha decidit no tenir més fills  al mateix temps que descobreix les intencions del seu marit de casar-se amb una segona dona.  Aminata  veu com la Binta, la seva filla adolescent  vol trencar amb les tradicions  i no perdona als seus pares la seva ablació.
dia 31 DE MARÇ 19 hores
lloc: Biblioteca