Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dijous, 20 de juliol de 2017

ELS HÀBITS DELS CATALANS A LES BIBLIOTEQUES

Hay tanta magia en la biblioteca!!! (ilustración de Jie Ma)
El Departament de Cultura de la Generalitat detalla els hàbits dels catalans a les biblioteques.


L’enquesta “Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2016″ ofereix detalls sobre els usos que fan els catalans de les biblioteques.
L’any 2016 va pujar lleugerament el nivell de visitants a les biblioteques o als bibliobusos (33,7%) un xifra lleugerament superior l’any 2015 que es va situar en un 32,7%.
Pel que fa al percentatge de catalans que són socis d’alguna biblioteca se situa en un 38.7%. Les dones són usuàries de biblioteques en una proporció major que els homes (+6%) i sobretot són en major mesura sòcies d’alguna biblioteca (+14%).
Més de la meitat dels catalans que han anat a una biblioteca ho fan de manera ocasional (62,7%), mentre que el 29,3% ho fan freqüentment (com a mínim un cop per setmana).
Un 4,9% van a la biblioteca gairebé cada dia.
Pràcticament tots els que han visitat una biblioteca el darrer any han anat a una biblioteca pública (95,4%). Un 12,3% ha anat a una biblioteca universitària, i només un 2,7% ha anat a una biblioteca escolar.

Pel que fa a franges d’edat un 23,5% tenen entre 25-35 anys, un 22,4% entre 35 i 44 anys, un 17,9% entre 14 i 24 anys, un 15% entre 45 i 54 anys, un 11% tenen més de 65 anys i finalment un 9,6% tenen entre 55 i 64 anys.


MOTIUS PER NO ANAR A LA BIBLIOTECA

El motiu principal per no anar a una biblioteca és perquè no els interessa o no en tenen el costum.
Altres motius per no anar-hi són: No disposar de temps per poder anar-hi (22,2%), especialment per als adults de 35 a 44 anys. Ja aconseguir els llibres per altres mitjans (20,2%), sobretot la població d’entre 35 i 54 anys (24,9%).





Algo pasa en la biblioteca (ilustración de Oriol Malet)



QUÈ FAN ELS CATALANS A LA BIBLIOTECA?

Dos de cada tres visitants de biblioteques el darrer any ha utilitzat el préstec de llibres i un 40% consulta els llibres allà mateix. Un 18% van a estudiar i només el 10% dels visitants de les biblioteques fa servir els recursos informàtics o electrònics disponibles com poden ser ordinadors, DVD. CD o navegar amb el seu propi ordinador utilitzant la connexió Wi-Fi de la biblioteca (1,3%).


Altres motius que incideixen a la visita de les biblioteques són acompanyar a una altra persona (fill, nét, familiar, amic) en un 11,7%, lectura de diaris o revistes (3,5%), quedar amb altres persones (3,4%) i altres activitats que se situa en 5,6%.
Del total de catalans que han visitat el darrer any les biblioteques, al voltant del 77,1% han agafat en préstec algun material l’últim trimestre. La majoria del material en préstec són llibres (74,9%) i suposa una gran diferència respecte a altres materials com audiovisuals (7,2%), revistes (6%) i documents (3,9%).

I LA BIBLIOTECA DE CASA?
Segons l’enquesta sobre “Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2016”, els catalans tenen una mitjana de 186 llibres a la llar sense comptar els llibres de text.
En un 41,3% de llars tenen menys de 50 llibres.
En un 19,3% de llars tenen de 51 a 100 llibres.
En un 15,9% de llars tenen de 100 a 200 llibres.
En un 23,5% de llars se superen els 200 llibres.

 
 


dimecres, 12 de juliol de 2017

EXPLIQUEM CONTES A LA BIBLIOMAR

Els contes han format part de la vida de petits i també de grans des de sempre; han entretingut i educat des de temps immemorials; ja en l’antiguitat, per exemple, hi trobem els primers mites escrits, que són narracions que pretenien donar una explicació del món. També són presents les paràboles en textos sagrats, ja que els grans mestres sabien que era gairebé impossible resistir-se a la capacitat captivadora de les paraules “Hi havia una vegada…”.
I és que els contes són un mitjà excel·lent per transmetre consells, idees, valors i, en definitiva, la cultura d’un poble. Avui en dia els contes segueixen tenint un potencial que cap videojoc, pel·lícula o dibuix animat pot substituir.

CONTACONTES 
A càrrec de Rosalia Ciuró
dia 13 de juliol a les 18 h.
lloc: Parc de Voramar
De quin color és un petó?  
Autora i il·lustradora: Rocío Bonilla

A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Deu ser verd com els cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podria descobrir de quin color són els petons?

CONTACONTES 
A càrrec de les Germanes Miró
dia 17 de juliol a les 18 h.
lloc: Parc de Voramar
EN PATUFET 

En Patufet és un personatge popular català, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina. És el protagonista d'un dels contes tradicionals catalans més coneguts i que porta el mateix nom. El personatge es retroba en rondalles de tot Europa, especialment en el conte Däumling, dels germans Grimm.
En Patufet, petit com un cigró, vol ajudar la seva mare i va al camp a portar el dinar al pare. Però de sobte es posa a ploure i s’amaga sota una col... Amb aquest conte els infants s’adonaran que en Patufet, tot i ser petit, vol ajudar els altres, com ells.

 

EN PATUFET (Conte animat amb so)
CONTACONTES
Cicle dels Jocs Mediterranis
A càrrec de Rosalia Ciuró
dia 20 de juliol a les 18 h.
lloc: Parc de Voramar
"REFUGIADA" 
Anna Gordillo i Tessa Julià Dinarès.
Anna Gordillo il·lustra ‘Refugiada, l’odissea d’una familia’ (La Galera) i ho fa amb uns blaus intensos que intensifica el drama dels refugiats a través de la mirada d’una nena que no enten perquè ha d’abandonar casa seva.
La nena, que segons ella, viu en la millor casa del poble veu com ha de marxar de nit i abandonar el poble.

Les cares de por de la resta de persones que fugen sense saber a on no pases desapercebudes per part de la protagonista. Les il·lustracions s’acompanyen d’uns textos curts però intensos de Tessa Julià Dinarès.

Tinc ganes de plorar. Però no ho faig. On anem? Per què marxem? Són les preguntes que passen pel cap a la protagonista d’aquesta història fictícia tan real.









Una part dels beneficis de l’àlbum il·lustrat ‘Refugiada, l’odissea d’una familia’ (La Galera) es donarà a l’ONG de rescat de refugiats Proactiva OpenArms.
Els membres de l’ONG Proactiva Open Arms asseguren que ‘Rescatarem les persones que necessitin la nostra ajuda al mar. Serem els ulls i la veu que denuncien el que està passant. El que ningú ens explica. Serem les mans que salven vides i serem els ulls i la veu que denuncien.’’ 


La cruesa de la realitat devora la literatura
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva. Joana Raspall

Francesca Sanna
El viatge
Traducción de Anna Gorina
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar.
Aquest llibre de belles il·lustracions explora, amb gran sensibilitat, les difícils decisions que pren una família en abandonar la seva llar per escapar del caos i de la tragèdia. L’impressionant debut de Francesca Sanna en el món de la il·lustració transmet al lector, de manera subtil però contundent, la resistència de l’esperit humà davant l’adversitat i el meravellós poder de l’esperança.