Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 10 de desembre del 2016

LLEGIR ÉS UN REGAL, REGALA LLIBRES





Regalamos libros, leemos en Navidad (ilustración de Chuck Groenink)


Per què regalar llibres?
  1. Perquè, si l’encertem, recordaran per sempre més tant el llibre com a nosaltres.
  2. Perquè els llibres només es regalen a les persones en qui confiem.
  3. Perquè són senzills d’embolicar i sempre queden bonics.
  4. Perquè qui pugui llegir un llibre pot llegir el cel, un toll d’aigua, un arbre o un somriure.
  5. Per regalar un moment de silenci.
  6. Perquè coneguin éssers i llocs que no coneixeran en persona.
  7. Perquè una casa sense llibres és com una casa sense finestres.
  8. Perquè els llibres proven que allò invisible existeix.
  9. Perquè un llibre de vegades és lleuger com l’aire, encara que pesi.
  10. Perquè volem fer un regal meravellós i no tenin tants diners. 
  11. DEU RAONS PER REGALAR UN LLIBRE AQUEST NADAL !!!
    1. Regalar un llibre és PENSAR en el regal i en la persona a qui el regala.
    2. Regalar un llibre és regalar paraules d'alè, és regalar una filosofia, una història d'amor, un pensament.
    3. Regalar un llibre és voler estar amb l'altre perquè alguna cosa de qui el dóna queda adherit al llibre. Difícilment ens oblidem de qui ens va regalar un llibre.
    4. Regalar un llibre és regalar la possibilitat d'una segona vida, perquè la literatura finalment és això: una segona vida, portes molt endins.
    5. Regalar un llibre és oferir un refugi per al dolor.
    6. Regalar un llibre és acompanyar perquè el que llegeix mai està sol.
    7. Regalar un llibre és obrir una porta a l'infinit, perquè els llibres són inesgotables i sense parar renovats.
    8. Regalar un llibre és regalar un moment de detenció i d'inquietud, d'imaginació i de silenci.
    9. Regalar un llibre és regalar una proposta de llibertat que només la lectura fa possible.
    10. Finalment, regalar un llibre ha de ser una de les maneres més cordials de formar part de la vida de l'ésser estimat.

    ·         Per què regalar llibres als nens?
    Un article escrit per Yolanda Reyes
     
    Perquè als nens els agraden les històries. Perquè en el fons, cada vida és una història. I a apuntar-se a les pàgines d'un llibre, els nens treuen el cap a la infinitat d'històries de la vida de la gent.

    Perquè no tots els nens ni les nenes són iguals i per això hi ha llibres tan diferents. Hi ha sobre mòmies, dinosaures i regnes llunyans, sobre monstres i sobre fades, sobre la vida real i sobre la vida imaginària. Uns són per plorar i altres són per riure, uns canten i altres compten i altres són com museus: oberts a totes hores i durant tots els dies de la setmana. Hi ha alguns per llegir amb el tacte, amb les orelles i amb les dents -com llegeixen els nadons- i hi ha altres per llegir amb la imaginació, amb el cor, amb la sorpresa.
    • Perquè els nens no tenen tants anys d'experiència. I els llibres els "presten" l'experiència aliena dels que han viscut més, per a "llegir-se" en ella.
    • Perquè els nens saben que, darrere d'un conte, vindran pare o mare a llegir-los cada nit. I saben també que es quedaran a la riba del llit i no se n'aniran a atendre els seus assumptes adults ni apagaran la llum, almenys, fins que aquest conte s'acabi. I per això sempre demanen que els expliquin una altra i una altra i una altra ...
    • Perquè un llibre és com una barca que connecta dues ribes: dia i nit, son i vigília, llum i ombra. I, en aquesta barca, els nens llisquen lentament des del món real cap al món dels somnis.
    • Per una infinitat de raons pràctiques que als nens els tenen sense cura, però que a les mares sí els importen. Per exemple, els llibres no es desbaraten en milers de piecitas plàstiques que cal recollir per tota la casa, quan s'acaba la festa d'aniversari. Tampoc necessiten piles ni tenen complicats mecanismes ni requereixen manuals d'instruccions per armar quan se'n van els convidats.
    Perquè els nens són curiosos com qualsevol de nosaltres. I volen saber què pensen altres persones, com se senten, com resolen els seus problemes, com s'enamoren, per què ploren i riuen, què somien i quins són els seus malsons.
    I perquè molts llibres -i això ho sabem els més grans- romanen en la memòria, molt de temps després d'acabades les festes d'aniversari. Perquè la seva garantia no expira amb el temps, sinó tot el contrari. Perquè la remor de les històries que vam llegir quan érem petits es queda amb nosaltres, com una música, com una veu, com un encanteri ... I ens arma per dins i ens ajuda a construir cases imaginàries per refugiar-nos i passar algunes temporades de la vida, jugant al regne del "hi havia una vegada, fa molts però moltíssims anys" ... jugant al regne de la possibilitat, que no s'acaba mai.Should You Give Someone A Book? [traducido español]

dimarts, 6 de desembre del 2016

EDUARDO MENDOZA. “Hi ha tants llibres com lectors i com moments de cada lector”

"Eran días de irresponsable plenitud, de felicidad imperceptible..."


Eduardo Mendoza és el guanyador del
 Premio Cervantes 2016
 Eduardo Mendoza ha guanyat el Premio Cervantes 2016, el guardó més prestigiós de la literatura espanyola. 

Considerat el "Nobel de la literatura en castellà", el jurat del premi ha valorat el conjunt de la seva obra i la seva contribució al llegat literari en llengua castellana. També ha destacat la seva primera novel·la La verdad sobre el caso Savolta, publicada l'any 1975, una apassionant obra que participa de les tècniques de diferents gèneres com la novel·la negra, la novel·la històrica i la romàntica. Aquesta novel·la va inaugurar una nova etapa a la narrativa espanyola, retornant al lector el plaer pel relat i l'interès per la història.
Eduardo Mendoza és el guanyador del Premi Cervantes 2016, el màxim guardó de les lletres espanyoles; El Nobel de les lletres en castellà, ha seguit, un any més, la tradició no escrita d’alternar entre un escriptor espanyol i un de llatinoamericà. El 2015 va recaure en l’escriptor mexicà Fernando del Paso. El Cervantes, creat el 1975 pel Ministeri de Cultura, reconeix la trajectòria d’un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà.
Mendoza (Barcelona, 1943) va iniciar la seva carrera literària el 1975, amb la publicació de La verdad sobre el caso Savolta, que va rebre el Premi de la Crítica. Des d’aleshores ha publicat 15 novel·les, dos llibres de relats, dues obres de teatre i quatre assajos. El jurat, segons recull l’acta, li ha atorgat el premi “perquè, amb la publicació el 1975 de La verdad sobre el caso Savolta, inaugura una nova etapa de la narrativa espanyola en la qual es va tornar al lector el plaer pel relat i l’interès per la història que s’hi explica, que ha mantingut al llarg de la seva brillant carrera com a novel·lista”. Eduardo Mendoza, continua el comunicat “en la línia de la millor tradició cervantina, té una llengua literària plena de subtileses i ironia, una cosa que el gran públic i la crítica sempre han sabut reconèixer, a més de la seva extraordinària projecció internacional”.
Eduardo Mendoza. La voz de un escritor


Los que escriben van encontrando su voz, van descubriendo su manera de estar en el mundo.



En relació a les fonts de documentació:

Per escriure s'ha de treballar molt, fer molta feina de documentació a la biblioteca, res d'internet, s'ha d'anar a caminant d'una biblioteca a una altra, d'un arxiu a un



altre i s'han de prendre notes a mà, res d'ordinadors. És un procés on cal digerir-ho tot bé. La feina de documentació és una de les parts més interessants de l'escriptura. El lloc on documentar-se, les biblioteques, principalment, són espais molt agradables. Per l'última novel.la he llegir moltes memòries, molts diaris de l'època - sobretot de Madrid -, molts discursos del personatge protagonista...



Un toc d'humor

Fer humor s'ha de fer en sèrio, amb un cert nivell d'intel.ligència - per part de l'escriptor i, per descomptat, del lector - sino es converteix en grolleria. Tots sabem que el riure gratuït pot acabar en ximpleria.



Quan costa escriure un llibre?

La dificultat d'un llibre és proporcional a les pàgines que ter. Tot s'ha de dur al cap mentre s'està escribint. És un gran esforç el que s'ha de fer. Estàs continuament amb totes i cadascuna de les paraules i el lloc que ocupen al cap. Quan més llarg és un llibre més difícil és el procés, tot i que un llibre llarg sempre permet meandres, desviar-se en algun moment de la història principal.



Es lector de la seva pròpia obra?

Yo tengo mucho desapego a mi obra. Nunca leo un libro escrito por mí. Cuando lo acabo, nunca quiero saber nada más de él. Entonces llegan las entrevistas... y ya se sabe. Si ahora volviera a leer los primeros que escribí pueden pasar dos cosas: que llegue pensar que no merecen la pena o que nunca llegaré a escribir tan bien y que ahora estoy oxidado. Sería incapaz de revisar mi obra, como hacen otros escritores.



¿Cuál es la relación con su obra?

A mi obra le tengo cariño, a mis novelas les he dado todo lo que tenía, me han permitido vivir haciendo una cosa que me gusta y me divierte. Se lo debo a los libros y se lo debo a los lectores.
Font:



VÍDEOS

Eduardo Mendoza Garriga gana el Premio Cervantes 2016 

Eduardo Mendoza en la Biblioteca Valenciana (entrevista completa) 


Eduardo Mendoza Premio Cervantes 2016 | 
Eduardo Mendoza y las elecciones primarias 

"Totes les meves novel·les estan fetes de fragments de memòria"  Eduardo Mendoza