Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimarts, 31 de gener del 2017

ACTIVITATS FEBRER, La solitud de la lectura

La soledad de la lectura: intimismo (ilustración de Subi)

Club Novel.la Negra
El hada carabina de Daniel Pennac
dia 6 febrer 19'30 hores
lloc: La violeta
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és un dels novel·listes més estimats i llegits de França, amb més de nou milions d'exemplars venuts en divuit llengües. Fill d'un militar francès, va passar la infantesa en diversos països del sud d'Àfrica i del sud-est asiàtic. Va viure una adolescència marcada pels sofirments escolars, una vivència dolorsa que Pennac rememora en aquest llibre alhora que ret homenatge als mestres que el van salvar del fracàs acadèmic. Un cop llicenciat, Pennac va començar a treballar de professor de llengua i literatura en un liceu de París, una experiència que el va inspirar a escriure el seu famós assaig sobre la lectura, Com una novel·la (1993), publicat a Empúries, i Mal d'escola, un al·legat a favor de l'educació. Empúries ha publicat també les seves novel·les: El senyor Malaussène (1996), Senyors nens (1998), La petita venedora de prosa (2000), Els fruits de la passió (2001), El dictador i l'hamaca (2003).
A Belleville, un barri de París, conviu tot un microcosmos humà format per una colla de polis, immigrants àrabs, un  arquitecte famós, la seva filla drogata i la família Malaussène, entre altres personatges curiosos. En Benjamin Malaussène  recull del carrer tots els vells que troba que s'han quedat sense casa i que, desesperats, es xuten. La seva vida canviarà de sobte quan una amiga periodista, la qual està investigant un afer tèrbol, és segrestada, torturada i llençada al Sena. Però, malgrat que és del tot innocent, les sospites de la poli recauen sobre ell. A partir d'aquí els fets es compliquen, l'acció es creua i s'entrecreua, els personatges van i venen en una novel·la plena d'enginy, de sorpreses, de situacions impensades... tot servit amb una causticitat i una mala llet remarcables.


XERRADA “Com protegir la meva obra? Registre de la Propietat Intel·lectual” amb Cillas Solans Piedrafita, tècnica del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya.
Dia 8 de febrer 18,30 hores
Lloc: Biblioteca d’Altafulla

El Registre de la Propietat Intel·lectual és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides.
La inscripció no és obligatòria, ni constitutiva de l’adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant, dóna una prova privilegiada, atès que segons estableix l’article 145.3 de la Llei de propietat Intel·lectual, es presumeix que els drets existeixen i pertanyen al titular en la forma determinada en els assentaments registrals.


El Registre de la Propietat Intel·lectual és un organisme previst a la Llei de Propietat Intel·lectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intel·lectual, a través de la prova i la publicitat dels drets que s'inscriuen. 
Mitjançant la inscripció de les obres susceptibles de protecció en el Registre s'obté un mitjà de prova per acreditar qui és l'autor d'una obra inscrita i a qui corresponen els drets d'explotació econòmica de l'obra. 
I a través de la publicitat qualsevol persona pot consultar els llibres del Registre per informar-se de les obres inscrites, dels autors i dels titulars dels drets. 
Pel que fa a l'organització, el Registre és únic per a tot l'Estat espanyol però té una estructura descentralitzada a través dels Registres Territorials. El de Catalunya depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i té la seu a Barcelona i delegacions a Girona, Tarragona i Lleida. Totes les obres presentades a les oficines del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya són qualificades per aquest, sense que sigui necessari cap més tràmit amb el Registre Central.

CAPSA DELS CONTES
Xerrada : Cosesmenudes a càrrec de Lou Arans
 DIMECRES 15 de febrer 17,30 hores
LLOC: CENTRE D’ENTITATS


A la botiga-taller podràs deixar volar la teva creativitat de moltes maneres i és hi pots trobar tallers per aprendre a fer els teus projectes amb diferents tècniques. També hi pots trobar productes de manualitats per fer-ho tu a casa… I si no tens temps, també tenim articles artesans fets amb il·lusió i amor.

Tallers: 

El taller de dibuix i pintura va adreçat a nens i nenes de 5 a 12 anys. Per als més grans (no hi ha límit d’edat  ) oferim aprendre a manipular i crear amb l’argila polimèrica; a dibuixar i pintar; a escriure com ho feien antigament amb plumilla i tinta; i pels que s’atreveixen amb l’agulla i el didal fem costura creativa i ganxet. Aquest dos últims tallers t’oferim la possibilitat de triar entre dos… El que et vagi millor!!
Ja veieu que es pot triar i remenar!!!


CAPSA DELS CONTES
“Tots fem caca” a càrrec de Pepi Miró
DIMECRES 15 de febrer  17,30
Lloc: CENTRE D’ENTITATS 

Endinsa't en el món de Taro Gomi, l'autor japonès per a nens més conegut del món, amb aquest best-seller internacional, considerat una petita obra d'art. Els llibre de Taro, amb un estic únic (tendre, acolorit, senzill i delicat) sempre intenten donar resposta als dubtes dels més petits.
  L’editorial Blackie Books engega amb Tots fem caca i Els meus amicuna nova col·lecció de deu títols dedicada a l’autor japonès Taro Gomi (Tòquio, 1945).
Quan l’any 1977 es va publicar al Japó Tots fem caca, el llibre va tenir cert impacte perquè introduïa un tema poc tractat en aquell moment. Gairebé quaranta anys després, tot i que parlar de caques no sigui novetat, el llibre serà amb tota seguretat molt ben rebut pels lectors més petits.
Podríem dir que ens trobem davant d’un primer llibre de coneixements, perquè ve a explicar-nos, de forma molt simple però argumentada, la base del sistema digestiu: «Tots els éssers vius mengem, i per això... tots fem caca.»  Animals diversos i un infant, a base de comparacions i exemples, ens ajuden a entendre el gran ventall de maneres, costums i estils que hi ha de fer caca.
Taro Gomi, com és habitual, ha creat un llibre d’un disseny molt acurat. Ens trobem primer amb unes guardes que ja ens avancen la importància que tindrà el color en l’obra, i tot seguit descobrim que cada pàgina o doble pàgina serà d’un color diferent. Taro Gomi juga amb pocs elements però significatius. La composició de la pàgina és dinàmica i elegant, tot i que mai resulta freda, tot al contrari: el contrast de colors i el traç tendre i aparentment senzill dels seus dibuixos fan que l’obra ens sigui molt propera i entranyable.

 Tots fem caca és un clàssic de la literatura infantil que ha venut un milió d'exemplars a tot el món. Un llibre divertidíssim pels més petits que parla d'un procés tan natural com és el fet de "fer caca". Perquè tots els éssers vius mengem, i per això... tots fem caca!   

Club Lectura adults
dia 23 de febrer 19 hores
“Guerra i Pau” Leon Tolstoi
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA

Publicada el 1878, Guerra i pau és un fresc de l’aristocràcia russa en el temps de les guerres napoleòniques (1805 i 1812). Tolstoi enalteix en aquesta obra una actitud vital basada en l’amor i el respecte universals, no en conceptes agressius com l’heroïcitat o l’honor, ho fa a còpia de presentar la guerra a través d’uns personatges profundament humans. Perquè,al capdavall, són aquests els que tant al camp de batalla com a la sala de ball acaben forjant la història. Publicada el 1983 a MOLU en dos volums en vam vendre 18.000 exemplars de cada un.
Guerra i pau (1878), un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal, és, juntament amb Anna Karènina, no només una de les obres mestres de Lev Nikolàievitx Tolstoi sinó també probablement l'obra cabdal de la gran literatura realista del segle XIX. Amb aquesta novel·la apoteòsica i inoblidable, el gran autor rus ens ofereix un fresc èpic i històric de l'aristocràcia russa en el temps de les guerres napoleòniques a través d'uns personatges profundament humans.

 Club Lectura i cinema el 7è llibre
“La diligencia” de John Ford
Dia  3 de març  18,30 hores
a càrrec de Eugeni Barrero
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA


'La diligència' de John Ford, amb John Wayne com a protagonista. Un western amb set nominacions als Oscars, dels quals va en va rebre dos: al millor actor secundari (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora.
Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un viatge llarg i dur. Entre ells, un fora de la llei a la recerca de revenja, una prostituta que han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un xèrif... Les relacions entre un grup tan variat seran difícils i tenses. El moment de màxim perill es presenta quan al mig d'una plana són atacats per un grup d'indis apatxes.
Director: John Ford
Productora: Walter Wanger Productions
País: EUA
Any: 1939
Durada: 96'
Guió: Dudley Nichols, a partir d'una història original d'Ernest Haycox
Fotografia: Bart Glennon
Música: Gerard Carbonara
Director artístic: Alexander Toluboff
Vestuari: Walter Plunkett
Muntatge: Otho Lovering i Dorothy Spencer
Intèrprets: John Wayne (Ringo Kidd), Claire Trevor (Dallas), Andy Devine (Buck), John Carradine (Hatfield), Thomas Mitchell (Doc Boone), Louise Platt (Lucy Mallory), George Bancroft (Curley), Donald Meek (Peacock), Berton Churchill (Gatewood), Tim Holt (Tinent), Tom Tyler (Luke Plummer).

Sinopsi: Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un llarg i dur viatge, entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han tirat del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un sheriff... Les relacions entre un grup tan divers seran difícils i tibants. El moment de màxim perill serà quan enmig d'una plana siguin atacats per una partida d'indis apatxes.

Consideracions: Encara que sembli estrany, a l'any 1939 el gènere del western estava bastant infravalorat i declarat passat de moda. Gràcies a aquesta pel·lícula, el mestre John Ford va aconseguir ressuscitar-lo i posar-lo de nou a les més altes cotes de la qualitat artística i l'acceptació popular. Així, a La diligència no només comença un èpic viatge d'un grup de persones pel Monument Valley, també la més gloriosa etapa d'un gènere que, recent reiventat, avançarà al galop per la vall del setè art sota les regnes d'un dels millors directors de la història del cinema i de John Wayne, ambdós directes a la llegenda. Candidata a set Oscar, va guanyar els corresponents al millor actor de repartiment (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora. 
 

dijous, 19 de gener del 2017

LA MORT SOLIDA, ZYGMUNT BAUMAN


Con nuestro “culto a la satisfacción inmediata”, muchos de nosotros “hemos perdido la capacidad de esperar”Zygmunt Bauman

Mor el sociòleg Zygmunt Bauman als 91 anys

Un dels pensadors europeus amb una obra més extensa i original. Va néixer l’any 1925 a Poznan', Polònia i va morir el 2017 al Regne Unit. Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any en què va perdre, en una purga antisemita, la seva plaça de professor i va emigrar a Israel. D’ençà del 1971 viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds fins que es va retirar el 1990. La seva obra se centra en temes com les classes socials, el socialisme, el pas de la modernitat a la posmodernitat, la globalització i la nova pobresa. Autor de conceptes com el de “modernitat líquida” o “amor líquid”, que fan referència a l’evaporació dels vincles tradicionals i que s’han incorporat a l’acerb llenguatge cultural del segle XXI. Entre els seus darrers llibres traduïts al català cal destacar Els reptes de l’educació en la modernitat líquida (Arcàdia, 2007) i Temps líquids. Viure en una època d'incertesa (Viena, 2007).

Zygmunt Bauman (Poznań, Polònia, 19 de novembre del 1925 - Leeds, Regne Unit, 9 de gener de 2017) fou un sociòleg de prestigi internacional. El seu camp de recerca se centrà en el concepte de modernitat i postmodernitat.
Fou concebut i criat per una família jueva polonesa. Cresqué sota el patiment de l'assetjament que li feren xiquets.
Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any en què va perdre, en una purga antisemita, la plaça de professor i va emigrar a Israel. D'ençà del 1971 vivia a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds, fins que es va retirar el 1990. Les seves primeres obres eren en polonès. D'ençà del 1972, va publicar els seus assajos i estudis en anglès.[cal citació]
El maig del 2010 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, que compartí amb Alain Touraine.
L'obra publicada de Bauman s'estén a 57 llibres i més de cent articles. La majoria d'aquests aborden una sèrie de temes comuns, entre les quals es troben la globalització, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme i la moral.


5 llibres cabdals de Zygmunt Bauman

'Modernidad y Holocausto (Sequitur)
Bauman, que considerava que la modernitat no va saber entomar l’Holocaust, construeix aquí una sociologia sobre un fenomen que es va produir en una societat moderna i racional.
'Modernidad líquida' (Fondo de Cultura Económica)
Dins d’un corpus teòric molt ampli i en constant expansió i reinterpretació, 'Modernidad líquida' apareix com a síntesi del pensament de Bauman. Mira la societat capitalista global partint de cinc paradigmes (emancipació, individualitat, espai/temps, treball i comunitat) i constata la fragilitat de la societat a causa d’un individualisme que fa més precàries les relacions.
'Temps líquids' (Viena)
'Temps líquids: viure en una època d’incertesa' és una mirada al món contemporani en què els vincles humans són cada cop més fràgils i els individus queden exposats a un mercat que premia la competitivitat.
'Vida de consumo' (Fondo de Cultura Económica)
El sociòleg polonès va dur la metodologia de l’anàlisi de la modernitat líquida al camp del consum, on tot pot ser consumit i la globalització ha convertit els éssers humans en productes comercials.
'Desconeguts a la porta de casa (Arcàdia)
Actiu fins al final,Bauman analitza aquí els orígens, les causes i l’impacte de la crisi dels refugiats, I conclou que en comptes d’aixecar murs cal construir ponts.




Què vol dir “societat líquida”?

El concepte “societat líquida” i la idea de “líquid” aplicada a la por, a l’amor, a les relacions personals, etc., ha estat posat en circulació pel sociòleg Zigmunt Bauman. L’èxit de la metàfora “vida líquida” ha sigut tan enorme que gairebé podríem dir que forma part del vocabulari quotidià per parlar de la societat contemporània. Tractem de definir què és exactament el que Bauman entén per societat líquida i quins són, segons aquest autor, algunes de les seves conseqüències. Vegem.
“La Societat moderna líquida és aquella en què les condicions d’actuació  dels seus membres canvien abans que les formes d’actuar es consolidin en uns hàbits i en una rutina determinades” (Bauman, Vida líquida)




10 reflexions de Zygmunt Bauman
 1.Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la base de la seva autoritat en la història de l'educació. Fins ara el professor era el guardià del coneixement. Si volies coneixement havies de passar necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per a aquest rol, perquè el coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix l'oportunitat, temptadora i a la vegada enganyosa, d'estar en contacte amb el més nou, amb l'últim".
2. "Els joves europeus estan a la defensiva. Volen defensar el seu lideratge i el seu lloc en la societat; no són optimistes, són a la banda pessimista. Mentrestant, els joves de les economies emergents veuen com cada dia tenen més oportunitats al seu abast. No se senten amenaçats per l'atur, és el benestar de les oportunitats infinites. Igual que els va passar als joves europeus després de la Segona Guerra Mundial. Cada generació superava l'anterior. Els seus pares eren el punt de partida, i ells no farien res més que pujar i pujar. Els joves europeus ara tenen la impressió que tindran enormes dificultats per mantenir el que tenien les generacions anteriors".
3.  "Els nostres pares fundadors creien en un cos comú de coneixements. Tots disponibles i obligatoris per a la gent educada. Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre".
4. "La societat d'avui dia està més avesada a la divisió, a la individualització i a la privatització. El més característic de l'era de les revolucions és que funcionava com una gran fàbrica de solidaritat. Hi havia grans grups que s'unien, la gent creia que el seu destí estava en mans col·lectives. Era l'època d'aixecar-se junts, de l'interès comú i de la idea d'una bona societat, d'un model de bona societat. Era l'hora de fàbriques de solidaritat i també d'utopies. No estem vivint en aquella societat. La nostra societat no és una fàbrica de solidaritat, és una fàbrica de desconfiança i competència. A més, no tenim cap model de bona societat".
5.  "Hi ha un divorci entre poder i política. El poder és la capacitat de fer coses, es limita al que un pot fer i un altre no. La política és la capacitat de decidir quines coses s'haurien de fer i quines s'haurien d'evitar. Els poders es guien per les oportunitats, per més beneficis, per accionistes, per resultats econòmics millors, saltant-se les qüestions que tenen en consideració les institucions polítiques: la salut, l'educació, la qualitat de vida, etc. El poder s'ha emancipat del control polític i s'està oblidant de totes aquestes qüestions, amb resultats devastadors. No hem desenvolupat institucions polítiques de manera global, totes estan a nivell d'estat nació. El poder es mou lliurement a través de totes les fronteres, però les polítiques no. I és hora de canviar això".
6. " Internet ha fet més fàcil entrar en una xarxa, però també sortir-ne simplement prement el botó d’esborrar. I la idea d’allò que et fa sentir incòmode desapareix. No resols les contradiccions, simplement les apartes. La gent desaprendrà l’habilitat del diàleg real i genuí".
7. " Estem consumint, aquí a Occident, la majoria de les fonts del planeta. Hi ha càlculs que diuen que estem consumint els recursos d'un planeta i mig. I si ara els països emergents –el Brasil, Sud-àfrica, l'Índia– s'hi uneixen, necessitarem cinc planetes. Qui trobarà els quatre planetes que ens falten?".
8.  "Ara vivim en el que jo anomeno temps 'puntillista'. Avancem per puntets, per episodis aïllats. No hi ha previsions a llarg termini. Ara volen que els treballadors es facin responsables d’ells mateixos. Volen que els treballadors provin a l’empresa que valen la pena. Això implica austeritat i retallades. Avui, el que qualsevol empresa contemporània produeix és sospita i competició mútua. Hem passat de la societat dels jardiners, responsables que tot sigui al seu lloc, a la dels caçadors, que només els interessa omplir el cistell i no els importa el desastre que deixin al seu pas".
9. "Però la igualtat consisteix en el fet que tothom té l’oportunitat de demostrar el seu valor, que tothom pot escollir l’educació i així tens assegurat que la societat es fixarà en tu i que se’t donarà la posició social que s’adequa a les teves qualitats. Aquest principi meritocràtic ja no funciona".
10.  " Les facilitats que jo, com a pensador, trobo en el fet d’obtenir informació sense haver d’anar fins a la biblioteca són moltes. Però ens ha obert una nova tendència a la impaciència. Per aquesta il·lusió d’immediatesa a temps real que ens dóna la tecnologia, som intolerants a les esperes a llarg termini. Com a professor sé que als estudiants els costa molt llegir articles llargs, sense mencionar si els dónes més d’un llibre per llegir! La capacitat de parar atenció minva. Un altre dels danys col·laterals afecta la memòria".



ENTREVISTA
http://www.ara.cat/cultura/reflexions-Zygmunt-Bauman_0_1720628073.html
 







Zigmunt Bauman - el miedo y el mundo líquido

Referències
 

 
IN THE SAME BOAT - Trailer Oficial 
 
La nostra societat no és una fàbrica de solidaritat, és una fàbrica de desconfiança i competència. A més, no tenim cap model de bona societat".Zygmunt Bauman