Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimecres, 18 d’abril del 2018

Sant Jordi festa dels llibres, la lectura i les biblioteques

FIRA DE SANT JORDI ALTAFULLA
DILLUNS 23 D'ABRIL
ACTIVITATS
Tot és a punt per a la VI Revetlla de Sant Jordi, la festa dels llibres, la lectura i les biblioteques que enguany tindrà lloc excepcionalment el vespre del divendres 20 i, en aquelles biblioteques que obren el cap de setmana, els vespres del 21 o del 22 d’abril. 

Un total de 129 biblioteques d'arreu del territori s'ompliran amb més de 180 activitats fins a les 10 de la nit o més enllà, per crear una vesprada singular en què tothom hi és convidat a participar d’una celebració que s’estén per tot el territori i que connecta les revetlles d'arreu amb
el hashtag #revetllasantjordi: presentacions de llibres, lectures en veu alta, hores del conte, mostres de llibres, concerts i, en definitiva, propostes per a tots els gustos i edats. 
La Revetlla de Sant Jordi és un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments, col·lectius i entitats dels municipis de les biblioteques. 

dimarts, 3 d’abril del 2018

ABRIL, LLIBRES PLENS DE SOMNIS



ACTIVITATS ABRIL 2018

CLUB NOVEL·LA NEGRA

María Oruña exerceix d'advocada laboralista a Vigo, però des de petita estiueja a Cantàbria,
la pàtria dels seus avis. Sempre li ha agradat fantasiejar amb els paisatges i la gent i un dia va descobrir la platja de Santa Justa, a prop de Suances, un racó recòndit envoltat de penya-segats agrestos, que en ­dies de tempesta adopta una atmosfera tenebrosa. Tant que la va inquietar.
Suances, a la costa cantàbrica sembla que ha tornat a la normalitat fins que apareix el cadàver d’una noia. El més sorprenent no és que la noia vagi vestida com una princesa medieval, sinó l’objecte que porta a les mans i l’extraordinari resultat de l’autòpsia. A partir de la troballa es comencen a succeir nous assassinats a la zona que semblen estar units a la mort de la misteriosa dama medieval
DILLUNS 9 d’abril 19'30 hores
lloc: Era de l’Esteve

TALLER LITERARI: “Escriu la teva historia”
a càrrec de Nella Yanes
Escriure és un art i no només quan escrivim una obra literària, sinó que també pot ser-ho en manifestacions d’escriptura més quotidianes com les nostres... Per això al taller no ens limitem a aprendre unes tècniques o figures literàries o bé la correcció ortogràfica. Sabem que llegint augmentem el nivell de consciència i que les mateixes coses es poden explicar de mil maneres a través dels temps. Sabem que quan escrivim no inventem res de nou, però que ens donem la possibilitat d’expressar i comunicar les nostres idees i sentiments. Sovint, escoltant el que llegeixen els companys gaudim i ens emocionem
DIJOUS 5 i 19 d’abril  18 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA

CAPSA DELS CONTES
XERRADA “Novetats de Sant Jordi pels més petits” a càrrec d’Anna Vidal de Regal i Paper 
Volem posar-vos-ho fàcil per trobar novetats editorials per als més petits de la casa aquest Sant Jordi
i Contacontes “El drac enamorat” a càrrec de Pepi Miró


Sovint m’he preguntat què en pensa el drac de la llegenda de Sant Jordi, i si la història, tan poc versemblant, fos en realitat una altra que algun cavaller ha canviat?

DIMECRES 11 d’abril 17,30 hores
Lloc: CENTRE D’ENTITATS
 
 
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
Debat “Blow-up” de Michelangelo Antonioni i relat de Julio Cortázar
DIVENDRES 13 d’abril  18-20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
 


CLUB DE LECTURA ADULTS
Lectures “Digues que m’estimes encara que sigui mentida” de Montserrat Roig i “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu
DIJOUS 26 d’abril  19 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
 


Digues que m'estimes encara que sigui mentida és un mapa mil·limetrat de l'univers particular de Montserrat Roig. En aquest llibre reflexiona sobre l'escriptura prenent com a punt de partida la seva condició de dona. Com assenyalava Manuel Vàzquez Montalbán a l'Avui (novembre 2001), "la Roig feia servir el sentiment com un instrument de coneixement tan vàlid com la raó o, en tot cas, necessàriament complementari". Si alguna cosa caracteritza l'estil de Montserrat Roig és la seva capacitat per barrejar-hi les seves vivències i la seva autobiografia, donant-li una flaire reconeguda que permet al lector sentir-se identificat en la lectura.
En aquest recull d'articles, Montserrat Roig ens endinsa en temes com la problemàtica de la dona autora en un món dominat pels cànons de creació masculina o la recuperació de la memòria, pròpia i històrica. Aquest ús dels records com a material per escriure ens revela una autora apassionada per recuperar de l'oblit les històries de les persones anònimes. Amb la consciència d'una escriptora a temps complet, s'apropia de les paraules d'Ernesto Sábato -qui va qualificar els escriptors com a "testimonis"- quan assenyala que "l'artista que de debò és profund ofereix de manera inevitable el testimoni d'ell mateix, del món on viu i de la condició humana, del seu temps i de la seva circumstància. No hi ha dubte que les escriptores senten aquesta fosca i obsessiva necessitat. No escriuren a estones, escriuen sempre".
"Consciència de finitud, atrapar el temps. Heus aquí el plaer i el càstig de l'ofici d'escriure. A la trama de la narració m'invento que el temps no s'acaba, quan sé que s'acaba". Paraules premonitòries? Aquest llibre és el seu testament, escrit un any abans de la seva mort prematura. Un recull de les seves inquietuds vitals i literàries. Perquè viure i escriure eren, per a la Roig, dues realitats indestriables.


Cementiri de Sinera és un llibre de poesia escrit per Salvador Espriu. És considerada una de les obres més importants de la poesia catalana del segle XX. El llibre fou escrit entre març de 1944 i maig de 1945 i publicat per primer cop en edició clandestina per Joan Triadú i Josep l'any 1946.
El llibre consta de 30 poemes curts que recull reflexions sobre la mort, Déu, la solitud i el temps perdut enmig del seu naufragi personal i del país, produïts per la Guerra Civil Espanyola.
 


Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), fill de notari i de família benestant, es manifestà com a escriptor precoç ja als 15 anys. Les seves obres El doctor Rip (1931), Laia (1932) i Ariadna al laberint grotesc (1935) el donaren a conèixer com una de les grans  promeses de la literatura catalana. Es llicencià en Dret (1935) i Història Antiga (1936) a la Universitat de Barcelona, on inicià una forta amistat amb el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La guerra civil (1936-39) el va colpir profundament i truncà la seva brillant carrera universitària i com a literat.
La postguerra el convertí en un gris oficinista que es dedicava a la literatura en hores perdudes. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i pel futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de Sinera (1946), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final de laberint (1955), i la peça teatral Primera història d´Esther (1948). El to de compromís social i de denuncia davant del franquisme, que es feu més manifest a partir del seu llibre La pell de brau (1960), el convertí popularment en “el poeta nacional de Catalunya”. Entre les creacions posteriors destaquen Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971), en poesia, i Les roques i el mar, el blau (1981), en prosa.
Rebé diversos premis i distincions, nacionals i internacionals, entre les quals destaca el premi Montaigne, atorgat per la Universitat de Tubinga. Fou proposat diverses vegades al premi Nobel de Literatura.


EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
“La ventana indiscreta ” relat de Cornell Woolrich
 i dirigida per Alfred Hitchcock.
DIVENDRES 27 d’abril  18-20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA

La ventana indiscreta
Director: Alfred Hitchcock
Guió: John Michael Hayes (Historia: Cornell Woolrich)
Música: Franz Waxma
Any: 1954
James Stewart és un reporter fotogràfic es veu obligat a romandre en repòs amb una cama enguixada. Tot i la companyia de la seva nòvia (Grace Kelly) i de la seva infermera (Thelma Ritter), procura distreure's observant des de la finestra del seu apartament amb uns prismàtics el que passa als habitatges de davant. A causa d'una sèrie d'estranyes circumstàncies comença a sospitar d'un veí la dona del qual ha desaparegut.

Cornell George Hopley-Woolrich, més conegut pels seus pseudònims William Irish o George Hopley (Nova York, 4 de desembre de 1903 - ídem, 25 de setembre de 1968), va ser un escriptor estatunidenc de novel·les policíaques i de misteri.
La seva infància va transcórrer feliç en la seva major part a Mèxic, on el seu pare treballava com a sacerdot. Després del divorci dels seus pares va tornar a Nova York amb la seva mare, una pastissera, el 1918, quan tenia quinze anys. Va estudiar a De Wilt Clinton High i es va doctorar en periodisme la Universitat de Colúmbia. Allà va guanyar un premi de narrativa atorgat per la revista College Humour i la Paramount Pictures, el que li va permetre viatjar a Europa i passar una llarga temporada a París. Les seves primeres novel·les -Cover Charge (1926), Children of the Ritz (1927) i Times Square (1929)- fan patent la influència de Francis Scott Fitzgerald. Contràriament a aquest, va tenir èxit i Hollywood el fitxa per adaptar guions. Allà va conèixer a Gloria Blackton, filla del productor de cinema mut J. Stuart Blackton, amb la qual es va casar i va viure tot just unes setmanes abans de divorciar-se el 1933 (Woolrich era un homosexual molt promiscu) i la seva ex-dona va trobar un diari en el qual l'escriptor relatava aquest tipus d'aventures. Va tornar a Nova York amb la seva mare i va viatjar amb ella per Europa.
La Gran Depressió va afectar a la venda dels seus escrits i va haver de dedicar-se a escriure novel·les barates de tipus pulp per encàrrec. Entre 1934 i 1946 va publicar més de 350 relats en diferents revistes: Black Mask, Ellery Queen Mistery Magazine, Digues Detectiu, Detective Fiction Weekly i Argosy, per exemple). També va escriure novel·les, com 'The Bride wore Black (1940), traduïda com La núvia vestia de negre (que va ser portada al cinema el 1968 per François Truffaut); Deadline at Dawn, Rendez-vous in Black (1948)...
Després de la mort de la seva mare el 1957, es va recloure en una habitació d'hotel durant onze anys i es va donar a la beguda, acabant els seus dies malalt d'icterícia, alcohòlic i tolit (se li va amputar una cama gangrenada i va haver d'anar en cadira de rodes). En part, aquesta situació es reflecteix en el seu famós relat portat al cinema amb el títol La finestra indiscreta. Es va negar a veure els seus pocs amics i va morir el 25 de setembre de 1968. Està enterrat al Cementiri Ferncliff, a Hartsdale, Nova York. Va deixar a la Universitat de Colúmbia 850.000$ en memòria de la seva mare, per tal de sufragar beques a joves periodistes.
  
William Irish era un bon estilista, posseïdor d'un cert lirisme romàntic que exalça les víctimes de la injustícia i les equivocacions, un tema en general una mica absent en els altres autors de novel·la negra, dominats pel cinisme. Va destacar com a creador d'efectes atmosfèrics i va ser molt hàbil reproduint les sensacions de fatalitat i angoixa, dosificant a més el suspens de manera genial. Les seves narracions tenen una gran tensió narrativa i en aquestes llueix una acurada descripció dels personatges, però dóna massa protagonisme a l'atzar, en detriment de la versemblança, i la seva excessiva producció ha convertit la qualitat de la seva obra en irregular. En els seus relats el detonant de l'acció és una superstició. En els seus millors moments el món de les seves narracions sembla sortit d'un malson, per això se l'ha anomenat "l'Edgar Allan Poe modern". Dins de la novel·la negra, doncs, representa una mena d'encreuament entre el fantasmagòric de la novel·la gòtica i la novel·la negra policial o detectivesca típica, i en això consisteix la seva originalitat. Ha estat, a més, planter inesgotable per guionistes i directors de cinema (Alfred Hitchcock, Jacques Tourneur, François Truffaut, Robert Siodmak...) i compta també amb no poques adaptacions televisives. En total s'han adaptat unes seixanta obres de les seves:

  LA VENTANA INDISCRETA
En una filmografia com la d'Alfred Hitchcock, en la qual abunden les obres mestres, hi ha quatre o cinc títols que fins i tot transcendeixen tal expressió. 'La finestra indiscreta' ('Rear Window', 1954) és per descomptat una d'elles, un projecte amb el qual el director britànic estava ja entusiasmat durant el rodatge de 'Crim perfecte' ('Dial M For Murder', 1954), en els descansos no parava de parlar-li del mateix a Grace Kelly, l'actriu que Hitchcock volia per protagonitzar-.

Així doncs, Kelly es va posar per segona i penúltima vegada a les ordres del mestre del suspens, i cal reconèixer que en la breu carrera de l'actriu no hi ha ocasió millor que la present per a ser testimonis de la seva gran bellesa. 'La finestra indiscreta' és probablement la pel·lícula on l'actriu surt més bella. A més d'això, el film és una lliçó de llenguatge i narració cinematogràfica, sobretot tenint en compte el seu maneig del punt de vista.

Alfred Hitchcock
Nascut a Londres el 13 d’agost de 1899, Sir Alfred Joseph Hitchcock és considerat com a millor director de cinema de tots els temps.

Després d’una carrera d’èxit al seu país natal en l’època del cinema mut i al començament del cinema sonor, Hitchcock s’instal·la a Hollywood. Va ser pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, és considerat com un dels realitzadors més influents en l’aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens i de MacGuffin en l’univers cinematogràfic. Els seus thrillers sovint es caracteritzen per una hàbil combinació entre tensió i humor. Els seus temes recurrents són la por, la culpabilitat i la pèrdua d’identitat; un altre tema que es troba freqüentment a les seves obres, amb algunes variacions, és el de l’innocent perseguit.
Dotat d’un sentit agut de l’autopromoció molts cops mitjançant els seus cameos, Hitchcock continua sent avui dia una de les personalitats del segle XX més conegudes arreu del món. En el transcurs dels seus aproximadament seixanta anys de carrera, realitza més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals es troben entre els més importants del setè art, com per exemple Els trenta-nou graons, Notorious, La finestra indiscreta, Vertigen, Perseguit per la mort, Psicosi o Els ocells.
Tot i no haver estat guardonat mai amb l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood, va ser nominat 5 vegades al millor director, com també ho va ser als festivals de Cannes o Venècia, o als Emmys per la seva sèrie Alfred Hitchcock presenta. A la dècada dels 50, va rebre un Globus d’Or per Alfred Hitchcock presenta, 2 Conquilles de Plata al millor director al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i una Menció especial al Festival Internacional de Cinema de Locarno.
 Hitchock va deixar la seua empremta sobretot en el cinema de suspens, on va crear obres impossibles de superar pel que fa a la tensio i la resolucio de les mateixes. Considerat de manera unanim com el mestre del suspens