ACTIVITATS ABRIL 2018
CLUB NOVEL·LA NEGRA
“Un lugar a donde ir” de María Oruña
María Oruña
exerceix d'advocada laboralista a Vigo, però des de petita estiueja a
Cantàbria,
Suances, a la costa
cantàbrica sembla que ha tornat a la normalitat fins que apareix el cadàver
d’una noia. El més sorprenent no és que la noia vagi vestida com una princesa
medieval, sinó l’objecte que porta a les mans i l’extraordinari resultat de
l’autòpsia. A partir de la troballa es comencen a succeir nous assassinats a la
zona que semblen estar units a la mort de la misteriosa dama medieval
DILLUNS 9 d’abril 19'30 hores
lloc: Era de l’Esteve
TALLER LITERARI: “Escriu la teva historia”
a càrrec de Nella Yanes
Escriure
és un art i no només quan escrivim una obra literària, sinó que també
pot ser-ho en manifestacions d’escriptura més quotidianes com les
nostres... Per això al taller no ens limitem a aprendre unes tècniques o
figures literàries o bé la correcció ortogràfica. Sabem que llegint
augmentem el nivell de consciència i que les mateixes coses es poden
explicar de mil maneres a través dels temps. Sabem que quan escrivim no
inventem res de nou, però que ens donem la possibilitat d’expressar i
comunicar les nostres idees i sentiments. Sovint, escoltant el que
llegeixen els companys gaudim i ens emocionem
DIJOUS 5 i 19 d’abril 18 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
CAPSA DELS CONTES
XERRADA “Novetats de Sant Jordi pels
més petits” a càrrec d’Anna Vidal de Regal i Paper
Volem posar-vos-ho fàcil per trobar novetats editorials per als més petits de la casa aquest Sant Jordi
i Contacontes “El drac
enamorat” a càrrec de Pepi Miró
Sovint
m’he preguntat què en pensa el drac
de la llegenda de Sant
Jordi, i si la història, tan poc versemblant, fos en realitat
una altra que algun cavaller ha canviat?
DIMECRES 11 d’abril 17,30 hores
Lloc: CENTRE D’ENTITATS
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I
CINEMA
Debat “Blow-up” de Michelangelo
Antonioni i relat de Julio Cortázar
DIVENDRES 13 d’abril 18-20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
CLUB DE LECTURA ADULTS
Lectures “Digues que m’estimes encara que sigui
mentida” de Montserrat Roig i “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu
DIJOUS 26 d’abril 19 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
Digues
que m'estimes encara que sigui mentida és un mapa mil·limetrat de l'univers particular de
Montserrat Roig. En aquest llibre reflexiona sobre l'escriptura prenent com a
punt de partida la seva condició de dona. Com assenyalava Manuel Vàzquez
Montalbán a l'Avui
(novembre 2001), "la Roig feia servir el sentiment com un instrument de
coneixement tan vàlid com la raó o, en tot cas, necessàriament
complementari". Si alguna cosa caracteritza l'estil de Montserrat Roig és
la seva capacitat per barrejar-hi les seves vivències i la seva autobiografia,
donant-li una flaire reconeguda que permet al lector sentir-se identificat en
la lectura.En aquest recull d'articles, Montserrat Roig ens endinsa en temes com la problemàtica de la dona autora en un món dominat pels cànons de creació masculina o la recuperació de la memòria, pròpia i històrica. Aquest ús dels records com a material per escriure ens revela una autora apassionada per recuperar de l'oblit les històries de les persones anònimes. Amb la consciència d'una escriptora a temps complet, s'apropia de les paraules d'Ernesto Sábato -qui va qualificar els escriptors com a "testimonis"- quan assenyala que "l'artista que de debò és profund ofereix de manera inevitable el testimoni d'ell mateix, del món on viu i de la condició humana, del seu temps i de la seva circumstància. No hi ha dubte que les escriptores senten aquesta fosca i obsessiva necessitat. No escriuren a estones, escriuen sempre".
"Consciència de finitud, atrapar el temps. Heus aquí el plaer i el càstig de l'ofici d'escriure. A la trama de la narració m'invento que el temps no s'acaba, quan sé que s'acaba". Paraules premonitòries? Aquest llibre és el seu testament, escrit un any abans de la seva mort prematura. Un recull de les seves inquietuds vitals i literàries. Perquè viure i escriure eren, per a la Roig, dues realitats indestriables.
Cementiri de Sinera és un llibre de poesia escrit per Salvador Espriu. És considerada una de les obres més importants de
la poesia catalana del segle XX. El llibre fou escrit entre març de 1944 i maig de 1945 i publicat per
primer cop en edició clandestina per Joan Triadú i Josep l'any 1946.
El llibre consta de 30 poemes
curts que recull reflexions sobre la mort, Déu, la solitud i el temps perdut
enmig del seu naufragi personal i del país, produïts per la Guerra Civil Espanyola.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985),
fill de notari i de família benestant, es manifestà com a escriptor precoç ja
als 15 anys. Les seves obres El doctor Rip (1931), Laia (1932) i Ariadna al
laberint grotesc (1935) el donaren a conèixer com una de les grans
promeses de la literatura catalana. Es llicencià en Dret (1935) i Història
Antiga (1936) a la Universitat de Barcelona, on inicià una forta amistat amb el
poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La guerra civil (1936-39) el va colpir
profundament i truncà la seva brillant carrera universitària i com a literat.
La postguerra el convertí en un gris oficinista que es dedicava a la
literatura en hores perdudes. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i
pel futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de
Sinera (1946), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final de laberint
(1955), i la peça teatral Primera història d´Esther (1948). El to de compromís
social i de denuncia davant del franquisme, que es feu més manifest a partir
del seu llibre La pell de brau (1960), el convertí popularment en “el poeta
nacional de Catalunya”. Entre les creacions posteriors destaquen Llibre de
Sinera (1963) i Setmana Santa (1971), en poesia, i Les roques i el mar, el blau
(1981), en prosa.
Rebé diversos premis i distincions, nacionals i internacionals, entre les
quals destaca el premi Montaigne, atorgat per la Universitat de Tubinga. Fou
proposat diverses vegades al premi Nobel de Literatura.
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I
CINEMA
“La ventana indiscreta ” relat de
Cornell Woolrich
i dirigida per Alfred Hitchcock.
DIVENDRES 27 d’abril 18-20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
La ventana indiscreta
Director: Alfred Hitchcock
Guió:
John Michael Hayes (Historia: Cornell Woolrich)
Música: Franz Waxma
Any: 1954
James Stewart és un reporter
fotogràfic es veu obligat a romandre en repòs amb una cama enguixada. Tot i la
companyia de la seva nòvia (Grace Kelly) i de la seva infermera (Thelma
Ritter), procura distreure's observant des de la finestra del seu apartament
amb uns prismàtics el que passa als habitatges de davant. A causa d'una sèrie
d'estranyes circumstàncies comença a sospitar d'un veí la dona del qual ha
desaparegut.
Cornell George Hopley-Woolrich, més conegut pels
seus pseudònims William Irish o George Hopley (Nova York, 4 de desembre de 1903 - ídem, 25 de setembre de 1968), va ser un escriptor estatunidenc de novel·les policíaques
i de misteri.
La seva infància va transcórrer
feliç en la seva major part a Mèxic, on el seu pare treballava com a sacerdot. Després del divorci dels seus
pares va tornar a Nova York amb la seva mare, una pastissera, el 1918, quan
tenia quinze anys. Va estudiar a De Wilt Clinton High i es va doctorar
en periodisme la Universitat de Colúmbia. Allà va guanyar
un premi de narrativa atorgat per la revista College Humour i la Paramount
Pictures, el que li va permetre viatjar a
Europa i passar una llarga temporada a París. Les seves primeres novel·les -Cover Charge (1926), Children of
the Ritz (1927) i Times Square (1929)- fan patent la influència de Francis Scott Fitzgerald. Contràriament a aquest, va tenir èxit i Hollywood el fitxa per adaptar guions. Allà va conèixer a Gloria Blackton, filla del
productor de cinema mut J. Stuart Blackton, amb la qual es va casar i va viure
tot just unes setmanes abans de divorciar-se el 1933 (Woolrich era un
homosexual molt promiscu) i la seva ex-dona va trobar un diari en el qual
l'escriptor relatava aquest tipus d'aventures. Va tornar a Nova York amb la
seva mare i va viatjar amb ella per Europa.
La Gran Depressió va afectar a la venda dels seus escrits i va haver
de dedicar-se a escriure novel·les barates de tipus pulp per encàrrec. Entre 1934 i 1946 va publicar més de 350 relats
en diferents revistes: Black Mask, Ellery Queen Mistery Magazine, Digues
Detectiu, Detective Fiction Weekly i Argosy, per exemple). També va escriure novel·les, com 'The Bride wore
Black (1940), traduïda com La núvia vestia de negre (que va ser
portada al cinema el 1968 per François
Truffaut); Deadline at Dawn,
Rendez-vous in Black (1948)...
Després de la mort de la seva
mare el 1957, es va recloure en una habitació d'hotel durant onze anys i es va
donar a la beguda, acabant els seus dies malalt d'icterícia, alcohòlic i tolit
(se li va amputar una cama gangrenada i va haver d'anar en cadira de rodes). En
part, aquesta situació es reflecteix en el seu famós relat portat al cinema amb
el títol La finestra indiscreta. Es va negar a veure els seus pocs amics i va morir el 25 de setembre de
1968. Està enterrat al Cementiri Ferncliff, a Hartsdale, Nova York. Va deixar a la Universitat
de Colúmbia 850.000$ en memòria de la seva mare, per tal de sufragar beques
a joves periodistes.
William
Irish era un bon estilista, posseïdor d'un cert lirisme romàntic que exalça les
víctimes de la injustícia i les equivocacions, un tema en general una mica
absent en els altres autors de novel·la negra, dominats pel cinisme. Va
destacar com a creador d'efectes atmosfèrics i va ser molt hàbil reproduint les
sensacions de fatalitat i angoixa, dosificant a més el suspens de manera
genial. Les seves narracions tenen una gran tensió narrativa i en aquestes
llueix una acurada descripció dels personatges, però dóna massa protagonisme a
l'atzar, en detriment de la versemblança, i la seva excessiva producció ha
convertit la qualitat de la seva obra en irregular. En els seus relats el
detonant de l'acció és una superstició. En els seus millors moments el món de
les seves narracions sembla sortit d'un malson, per això se l'ha anomenat
"l'Edgar Allan Poe modern". Dins de la novel·la negra, doncs,
representa una mena d'encreuament entre el fantasmagòric de la novel·la gòtica
i la novel·la negra policial o detectivesca típica, i en això consisteix la
seva originalitat. Ha estat, a més, planter inesgotable per guionistes i
directors de cinema (Alfred
Hitchcock, Jacques
Tourneur, François Truffaut, Robert Siodmak...) i compta també amb no poques
adaptacions televisives. En total s'han adaptat unes seixanta obres de les
seves:
LA VENTANA INDISCRETA
En una filmografia com la d'Alfred Hitchcock, en la qual abunden les obres mestres, hi ha quatre o cinc títols que fins i tot transcendeixen tal expressió. 'La finestra indiscreta' ('Rear Window', 1954) és per descomptat una d'elles, un projecte amb el qual el director britànic estava ja entusiasmat durant el rodatge de 'Crim perfecte' ('Dial M For Murder', 1954), en els descansos no parava de parlar-li del mateix a Grace Kelly, l'actriu que Hitchcock volia per protagonitzar-.
Així doncs, Kelly es va posar per segona i penúltima vegada a les ordres del mestre del suspens, i cal reconèixer que en la breu carrera de l'actriu no hi ha ocasió millor que la present per a ser testimonis de la seva gran bellesa. 'La finestra indiscreta' és probablement la pel·lícula on l'actriu surt més bella. A més d'això, el film és una lliçó de llenguatge i narració cinematogràfica, sobretot tenint en compte el seu maneig del punt de vista.
Així doncs, Kelly es va posar per segona i penúltima vegada a les ordres del mestre del suspens, i cal reconèixer que en la breu carrera de l'actriu no hi ha ocasió millor que la present per a ser testimonis de la seva gran bellesa. 'La finestra indiscreta' és probablement la pel·lícula on l'actriu surt més bella. A més d'això, el film és una lliçó de llenguatge i narració cinematogràfica, sobretot tenint en compte el seu maneig del punt de vista.
Alfred Hitchcock
Nascut a Londres el 13 d’agost de 1899, Sir Alfred Joseph Hitchcock és considerat com a millor director de cinema de tots els temps.
Després d’una carrera d’èxit al seu país natal en l’època del cinema
mut i al començament del cinema sonor, Hitchcock s’instal·la a Hollywood. Va ser pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, és considerat com un dels realitzadors més influents en l’aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens i de MacGuffin en
l’univers cinematogràfic. Els seus thrillers sovint es caracteritzen
per una hàbil combinació entre tensió i humor. Els seus temes recurrents
són la por, la culpabilitat i la pèrdua d’identitat; un altre tema que
es troba freqüentment a les seves obres, amb algunes variacions, és el
de l’innocent perseguit.Dotat d’un sentit agut de l’autopromoció molts cops mitjançant els seus cameos, Hitchcock continua sent avui dia una de les personalitats del segle XX més conegudes arreu del món. En el transcurs dels seus aproximadament seixanta anys de carrera, realitza més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals es troben entre els més importants del setè art, com per exemple Els trenta-nou graons, Notorious, La finestra indiscreta, Vertigen, Perseguit per la mort, Psicosi o Els ocells.
Tot i no haver estat guardonat mai amb l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood, va ser nominat 5 vegades al millor director, com també ho va ser als festivals de Cannes o Venècia, o als Emmys per la seva sèrie Alfred Hitchcock presenta. A la dècada dels 50, va rebre un Globus d’Or per Alfred Hitchcock presenta, 2 Conquilles de Plata al millor director al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i una Menció especial al Festival Internacional de Cinema de Locarno.
Hitchock va deixar la seua empremta sobretot en el
cinema de suspens, on va crear obres impossibles de superar pel que fa a
la tensio i la resolucio de les mateixes. Considerat de manera unanim
com el mestre del suspens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada