Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

diumenge, 23 de desembre del 2012

NADAL, batecs d'amor

La Biblioteca d'Altafulla desitja un nou mapa del món, un nou espai de pau amor i justicia.

BONES FESTES! 

 

                                                     En Nadal, el llibre el millor regal (il. Valentí Gubianas Escudé)

L’esperança. Un món nou és possible.

 Discurs d’en Luther King

Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el curs dels esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l’un rere l’altre en el terbolí del militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor.
Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l’anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l’ombra de la seva figuera, a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.

Martin Luther King
al moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964
 

UN MAR DE FUEGUITOS... Galeano 

  

EL MUNDO
" Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.- El mundo es eso - reveló-. un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.

Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "
Libro de los abrazos, Eduardo Galeano

dissabte, 8 de desembre del 2012

"Yo no sabría escribir ni vivir, si estuviera seguro de todo" José Manuel Caballero Bonald.

 
"El que no se queda callado, el que iguala con la vida el pensamiento, tiene ya mucho ganado para rejuvenecer"J. M.Caballero Bonald

PREMI CERVANTES 2012

El poeta i narrador José Manuel Caballero Bonald ha estat guardonat amb el Premio Cervantes 2012, considerat el Nobel de les lletres hispàniques, i reconeix la figura d'un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
És poeta, novel·lista i assagista.Potser més conegut pel gran públic com a poeta, Caballero Bonald ha dit que la poesia és "una mezcla de música y matemáticas". Es refereix a la recerca incessant del poeta no només per plasmar una idea sinó per trobar aquelles paraules que millor combinin o serveixin per transmetre el que l'autor vol des del significat i la sonoritat. 
 
Caballero Bonald és poesia essencial de l’amor i de la dissidència. Si és que no són la mateixa cosa: “quién sinó tú me fue enseñando a conocer las fases de la resistencia”. Amor en clau vital, sense concessions: amb alegria, dolor i desamor “para poder seguir viviendo”. I dissidència contra tots els poders. Poesia dels marges, habitant les perifèries de l’ànima i de la realitat. Versos per la desobediència. Complicitats amb el territori d’allò proscrit, “la noche es un remedo veraz de insumisión”. L’any 2007 Seix Barral va editar “Somos el tiempo que nos queda” l’antologia (1952-2005). Després Caballero Bonald encara ha publicat “La noche no tiene paredes” un poemari preciós, un cant a la llibertat des del pas dels anys. I recentment “Entreguerras” qualificat per ell mateix com la seva autobiografia poètica, un sol poema de tres mil versos que clou així: “mientras musito escribo una vez más la gran pregunta incontestable ¿eso que se adivina más allá del último confín es aún la vida?.
 
Autor de ‘Descrédito del héroe’, ‘Diario de Argónida’, ‘Somos el tiempo que nos queda’,  ’Manual de infractores’,  Las adivinaciones ‘ i les novel·les ‘Dos días de septiembre’, ‘Agata ojo de gato’ ‘Toda la noche oyeron pasar pájaros’, ‘En la casa del padre’ i ‘Campo de Agramante’.Les darreres La noche no tiene paredes (2009),Estrategia del débil (2010),Ruido de muchas aguas (2011) i Entreguerras (2012).

"Memorias de poco tiempo" 1954

Llega el momento de decir la palabra
y se la deja fluir, se la ayuda
a resbalar entre los labios,
anclada ya en sus límites de tiempo.
La palabra se funda a ella misma, suena
allá en el corazón del que la habla
y trepa poco a poco hasta nacer
y antes es nada y sólo una verdad
la hace constancia de algo irrepetible.

Súbitamente esa palabra aumenta
el hallazgo caudal de la memoria,
boga sobre los hombres que la escuchan,
gira anhelante entre vislumbres
y se alza más y más y se perfila, pule
sus bordes balbucidos, se nivela entre sueños.

Después inicia su holocausto.
Función de amor o de vileza,
la palabra se gasta en los oídos,
puebla sus márgenes de brozas,
se torna vana, amago de un aliento,
oscuridad final y sin sentido.
Está cayendo ya hecha pedazos.
Rescoldos sumergidos, restos
de rescates sin fondo, flota y flota
sobre las intenciones proferidas,
entre el silencio de las conjeturas.

Es nada la palabra que se dijo
(no importa que se escriba para
querer salvarla), es nada y lo fue todo:
la música del mundo y su apariencia.

Biblioteca particular
(Jack London, The Sea-Wolf)

Comparecen los libros en lugares
anómalos, se juntan
con indolente asimetría:
un tropel
de vestigios locuaces,
pendencieros, irresolutos, lerdos.
He pugnado con ellos
durante muchos años: los he visto nacer,
durar, languidecer. He resistido
intemperies, saqueos, turbamultas.
Algunos llevan dentro
la ponderada prueba de mi envidia,
los más el distintivo
incorregible de la decepción.
Mi error fue abrir un día un libro.

 By Selçuk Demirel.