Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimecres, 23 de desembre del 2015

BONES FESTES I BONA LECTURA


LA BIBLIOTECA D'ALTAFULLA US DESITJA BONES FESTES I BONA LECTURA!


ARA QUE L’ANY S’ACABA
Miquel Martí i Pol

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

 

No me digas más "Feliz Navidad"

diumenge, 6 de desembre del 2015

CANVI CLIMÀTIC, COSA DE TOTS


El clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però proves convincents obtingudes arreu del món revelen que en l’actualitat hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic, que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de la humanitat. 

Canvi Climàtic: Una responsabilitat del món

A tots ens preocupa el medi ambient, però en veritat sabem Què és el canvi climàtic? Com ens afecta? Què passa si no fem alguna cosa per aturar-lo?
El Canvi Climàtic és l'alteració del clima i les temperatures de la terra, principalment afecta els ecosistemes, tots els canvis directament o indirectament són produits per activitat humana. Les conseqüències immediates són repercussions nocives per al medi ambient i els sistemes productius.
El canvi climàtic ens afecta a tots. L'impacte potencial és enorme, principalment repercuteix en la manca d'aigua potable, canvis en les condicions per a la producció d'aliments i l'augment de fenòmens naturals com inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor.
El canvi climàtic és un fenomen ambiental de profundes conseqüències econòmiques i socials, però, els països més pobres estan pitjor preparats per enfrontar canvis ràpids, seran els que patiran les pitjors conseqüències.



La COP21, cimera sobre el canvi climàtic que te lloc a París del 30 de novembre a l'11 de desembre, preveu assolir un acord global per combatre el principal repte que afronta la humanitat: l'escalfament del planeta.
Hi ha moltes preguntes a l'entorn del canvi climàtic, però n'hi ha 10 que són les fonamentals i que cal saber:

-1. Què és el canvi climàtic?
El canvi climàtic és la variació del clima de tot el planeta. El clima no és una cosa estàtica, sinó que varia al llarg del temps per causes naturals. Els 15 ºC de temperatura mitjana del planeta d'ara han variat al llarg de la història del nostre planeta. La diferència entre el canvi climàtic actual respecte als anteriors és la velocitat amb què s'està produint. Hi ha consens entre els científics a assenyalar l'home com a responsable d'aquesta acceleració del canvi climàtic per la crema de combustibles fòssils des d'inici de l'era industrial.
- 2. Per què l'home és el responsable del canvi climàtic actual?
Si l'augment del l'escalfament del planeta fos per acció del sol, com defensen alguns escèptics, s'escalfaria la part exterior de l'atmosfera. En canvi, la ciència sosté que s'escalfa la part baixa pels gasos emesos per l'home, mentre que la part externa de l'atmosfera es va refredant.
- 3. Quin són els gasos d'efecte hivernacle?
Els gasos d'efecte hivernacle són els que acumulen calor. Els tres principals són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l'òxid nitrós (N2O). Altres gasos de menor importància serien el hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PHC) i hexafluorur de sofre (SF6).
- 4. Per què la temperatura del planeta no pot superar els dos graus a finals de segle?
L'atmosfera funciona a partir de reaccions químiques i moltes depenen de la temperatura. Canviar la temperatura de l'atmosfera significa trencar l'equilibri del planeta. S'estima que els dos graus d'increment de la temperatura del planeta és la xifra crítica. Un increment superior ens duria al desastre.
- 5. Quines activitats contribueixen al canvi climàtic?
Les activitats que més hi contribueixen són el consum d'energia, que representa un 72,1%; l'agricultura, un 11,1%; la indústria, un 5,8%; el canvi d'ús del sòl i la desforestació, un 5,7%, i els residus un 3,1%.
- 6. Quant s'ha escalfat fins ara el planeta?
L'Agència Meteorològica britànica (Met Office) fa poc va anunciar que la temperatura del planeta ha augmentat 1,02 graus des de l'època preindustrial. La concentració de CO2 l'any 2013 va superar per primera vegada les 400 part per milió i no ha parat d'augmentar fins avui.
- 7. Com s'ha comprovat l'efecte del canvi climàtic?
L'últim informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) anuncia que l'impacte ha arribat a tots els continents. El nivell del mar puja 3 mil·límetres l'any, les glaceres retrocedeixen, el gel als pols es fon, la vegetació i la fauna canvia, els esculls coral·lins estan seriosament amenaçats, la productivitat d'algunes collites ha minvat, han augmentat les morts per onades de calor, etc.
-8. Com afecta l'home, el canvi climàtic?
L'home s'enfronta a escassetat d'aigua, inseguretat alimentària, danys i pèrdues de vides per fenòmens meteorològics extrems de més intensitat i més freqüents, com: inundacions, tempestes, sequeres o onades de calor. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que augmenti la propagació de malalties, empitjori la qualitat de l'aire i augmenti el nombre de persones desnodrides per la manca d'aigua.
- 9. Quins són els 10 països del món més contaminants?
La Xina ocupa el primer lloc amb un 25,3%, seguida dels Estats Units (14,4%), la Unió Europea (10,2%), l'Índia (7%), Rússia (5,4%), el Japó (3,1%), el Brasil (2,3%), Indonèsia (1,8%), Mèxic (1,7%) i l'Iran (1,6%).
- 10. Què hem de fer per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i que no arribi a ser catastròfic?
L'IPCC proposa una reducció de les emissions entre un 40 i 70% per al 2050 i una disminució a zero a finals de segle.
Com podeu veure, la COP21 arriba en un moment clau. Cal que tots els països s'impliquin i prenguin decisions amb determinació. L'actuació política és vital perquè la població posi també el seu granet de sorra per combatre l'increment de gasos d'efecte hivernacle.
PER SABER MÉS



EL GRAN NEGOCI DEL CANVI CLIMÀTIC 
 Això ho canvia tot, el capitalisme vs. el clima, Noemi Klein

 Naomi Klein  (Montreal, 1970) és la premiada autora dels best-sellers La doctrina del xoc (Empúries, 2007), No logo (labutxaca, 2008) i Barreres i finestres: notes des de la trinxera contra la globalització (Empúries, 2003) i coautora del documental The Take. Els seus llibres s'han traduït a vint-i-vuit llengües i han rebut nombrosos guardons. Les columnes que escriu per als diaris The Guardiani The Nationes publiquen arreu del món.
 Oblida tot el que creies saber sobre l'escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l'altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor. En el seu llibre punyent i provocador, potser el més provocador de tots, Naomi Klein s'enfronta a un dels problemes més greus que amenacen la humanitat: la guerra que el nostre model econòmic fa contra la vida a la terra.
 
 LLIBRES CANVI CLIMÀTIC



 PENSAMENTS
La salvación del medio ambiente está siendo el más brillante negocio de las mismas empresas que lo aniquilan.”. Eduardo Galeano
"Todo lo que le ocurra a la tierra, le ocurrirá a los hijos de la tierra"Jefe indio Seattle
"El gran libro, siempre abierto y que tenemos que hacer un esfuerzo para leer, es el de la Naturaleza y los otros libros se toman a partir de él, y en ellos se encuentran los errores y malas interpretaciones de los hombre."
Antoni Gaudí

La Verdad Sobre el Cambio Climatico

dijous, 3 de desembre del 2015

Nadal, un llibre el millor regal

LA BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE DESEMBRE LES SEGÜENTS ACTIVITATS  

CLUB LECTURA NOVEL·LA NEGRA

DIMARTS  1 DESEMBRE

HORA 19,30 h.

LLOC: ESCOLA D’ADULTS

LECTURA:  “ALTA TENSIÓN” de HARLAN COBEN
 Alta tensión (el títol original és Live Wire), la desena novel·la protagonitzada per Myron Bolitar, guanyadora del IV Premi Internacional de Novel·la Negra RBA, acaba de publicar-se, amb un llançament simultani a tot el món.
El seu autor, Harlan Coben, un dels grans escriptors internacionals d’aquest gènere, va néixer a Newark (New Jersey, Estats Units) el 4 de gener de 1962. D’origen jueu, es va titular en ciències polítiques al Amherst College.
Després de llicenciar-se va treballar per una agència de viatges, publicant el seu primer llibre en 1990. Més tard va iniciar la sèrie de thrillers protagonitzats per Myron Bolitar que el farien famós. Després va començar a escriure altres llibres amb protagonistes diferents, tot i que les novel·les mantenien les mateixes característiques d’intriga i context.
En Alta tensión, Bolitar haurà d’esbrinar on s’ha ficat Lex, una estrella del rock que s’ha casat amb una de les seves millors clientes, Suzzie T, tennista professional i molt, molt embarassada, per decepció de Myron Bolitar que sempre havia somniat amb una voluptuosa femme fatale entrant a la seva oficina per demanar-li ajuda.
L’antiga estrella del tennis Suzzie i el seu marit estrella del rock, Lex, són clients, i al llarg dels anys Myron ha negociat part dels seus contractes. Però ara Lex ha desaparegut i Suzzie trenca a plorar, tement que els rumors en línia que qüestionen la paternitat del nadó hagin fet fugir l’home que ella jura, és el seu pare.
En la seva recerca, Bolitar tindrà una curiosa trobada: la seva pròpia cunyada, que juntament amb el seu germà, feia anys que no veia.
Alta tensión promet revitalitzar el personatge de Bolitar amb noves claus sobre el seu passat i alhora oferir-nos una intriga capaç de pegar-nos a les seves pàgines mentre llegim. Amb el palmarès de Coben i Bolitar, estem segurs que ho aconseguirà.
Harlan Coben creu que les novel·les sempre sorgeixen arran de fets quotidians, i ha explicat que la trama d’Alta tensión se li va ocórrer un dia després de veure que uns amics havien publicat en el seu Facebook una foto de l’ecografia del seu futur nadó. “Em va semblar estrany i fascinant. Em vaig preguntar: què passaria si algú escrivís sota l’ecografia que el nen no és seu? Quin grau de sinceritat pots tenir amb la teva dona?”.
http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=2287

GRUP DE CONVERSA  I OPINIÓ

DIMECRES 9 DE DESEMBRE

HORA 19 h.

LLOC BIBLIOTECA D’ALTAFULLA

TEMA: COM EDUQUEM EL NOSTRE COS?
Sempre s’ha dit que el nostre cos és el reflex exterior de la nostra vida interior. El ser humà ha d’aspirar a conservar la seva vertadera naturalesa i estat natural que consisteix en l’equilibri entre les tres esferes que el formen: 1) Cos o soma. 2) Psique. 3) Energia.
El cos humà és el nostre mitjà de relació amb el món exterior. Ens permet viure i es regula segons les activitats que ha de fer. Des del moment en què naixem, eduquem el nostre cos per perfeccionar-lo i modelar-lo. D’aquesta manera, podem aprofitar al màxim les possibilitats de moviment que ens ofereix.
Però aquesta màquina tan precisa no és inalterable; l’hem de vigilar i protegir si la volem fer servir durant molts anys mantenint una forma física òptima. És molt diferent viure fins als vuitanta anys amb bona salut, que arribar als vuitanta havent patit diferents malalties i molèsties durant molts anys.
Hem de moure el cos per aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix i tenir cura de la nostra salut. La millor manera de fer-ho és mitjançant la pràctica regular d’activitat física.
· Eduquem en aspects de salut i qualitat de vida, potenciant la conciència del cos i la seva cura (alimentació, esport…) ?

CAPSA DELS CONTES
DIJOUS 10 DESEMBRE
HORA 17,30 h.
LLOC: CENTRE D’ENTITATS
TEMA : NO ENS AVORRIM, ON ANEM AMB NENS? A Càrrec de Gemma Maymó
 CONTE A càrrec de Pepi Miró. Famílies amb nens menors de 5 anys.
Taller a càrrec de María Garcia

Idees per gaudir del temps lliure amb els nens
Ara que arriba el Nadal, de vegades ens preguntem què podem fer o a on podem anar per passar-nos-ho bé. Sobretot quan anem amb nens, volem buscar activitats que ells també puguin gaudir, que aprenguin coses, que es diverteixin i comparteixin tot aquest temps amb nosaltres.
http://noensavorrim.blogspot.com.es/2015_11_01_archive.html

PRESENTACIÓ LLIBRE “AVIONS DE PAPER “ 
A càrrec de l’autor ALEIX CORT

DIVENDRES 11 DE DESEMBRE

HORA 19 H.

LLOC: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
 Avions de paper és el primer cas de Sergi Swing Vila i Paloma Hernández, una parella de ball que, després d’haver plegat de l’agència de publicitat en la qual treballaven, es troben dirigint una agència de detectius en ruïna. La nova situació, agreujada per l’edat i la crisi social, provoca ansietat, inseguretat i els fa replantejar la vida. Uns nens i uns avions de paper estiraran els detectius fins a una xarxa pederasta amb connexions polítiques per resoldre el cas de la desaparició de diversos nens i una falsa acusació. A ritme de swing.
ALEIX CORT ha escrit narrativa per a adults: El lladre d’ombres, El nen que volia tenir les mans transparents, El lleó i el far, Camaleotròpiques, Déus menors, Aubam-ba-buluba balam-bam-bú; narrativa infantil: El secret de la nina d’ivori, Tonet i la bruixa que no sabia riure, Els caçanúvols, El llenyataire boig, La fada poca-traça; poesia: És de nit que comença el dia, Arrel de boig, Vora la ciutat dels àngels; assaig i terminologia: Història de Reus a través del ball, Art fugitiu, Discursos sobre arte digital, Les TIC i la didàctica de l’art, Diccionari del ball. Guanyador de diversos premis literaris, ha col·laborat amb espectacles de dansa i de teatre i és responsable del Videolit.
http://www.cossetania.com/avions-de-paper-1711

CELEBREM EL NADAL  A LA BIBLIOTECA
CONTACONTES, NADALES I CAGA EL TIÓ
A càrrec de Pepi Miró i nens/es del Centre Obert “Les Bruixes”
DIVENDRES 18 DESEMBRE
HORA 17,30H.
LLOC : CENTRE OBERT “LES BRUIXES” (Escoles Teresa Manero)
CLUB LECTURA NARRATIVA
DIJOUS 17 DE DESEMBRE
HORA 19 H.
LLOC BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
LECTURA: L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ, MURIEL BARBERY

Sinopsis: Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal•la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia. Animal crepuscular i nocturn, l’eriçó és discret per natura i, com la Renée, és punxegut a l’exterior i refinat a l’interior. Comèdia polifònica, sovint impertinent, L’elegància de l’eriçó ha merescut el Premi dels llibreters francesos 2007. “L’elegància de l’eriçó és una comèdia a dues veus, un llibre seductor i ple d’humor, que explica com sobreviure en un món estereotipat gràcies a l’amistat, la sensibilitat i l’anticonformisme. Tota una declaració d’amor a la vida.”
Muriel Barbery (Casablanca, 1969) és professora de filosofia i actualment viu al Japó. Amb L'elegància de l'eriçó (Edicions 62, 2007) va fer una entrada esclatant en el món de la literatura internacional gràcies essencialment al boca-orella dels lectors. Ha estat guardonada amb el Premi dels Llibreters Francesos, ha obtingut el reconeixement de la crítica i del públic i ja està prevista la seva pròxima adaptació al cinema.Una llaminadura (2000), la seva primera novel·la, ha estat traduïda amb gran èxit a setze llengües i premiada amb el Millor Llibre del Món de Literatura Gastronòmica pel Salon Internacional du Livre Gourmand. 

dimarts, 24 de novembre del 2015

25 NOVEMBRE Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones


El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra laviolència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Miraval és l’única germana que va sobreviure, i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

 FETS I XIFRES
  • El 35% de las mujeres y las niñas sufren alguna forma de violencia física o sexual a lo largo de sus vidas. En algunos países esta cifra asciende al 70%
  • Se calcula que 133 millones de niñas y mujeres han sufrido alguna forma de mutilación/ablación genital en los 29 países de África y Oriente Medio donde esta práctica perniciosa es más frecuente.
  • En el mundo, en la actualidad, más de 700 millones de mujeres se casaron cuando eran niñas, de las cuales 250 millones eran menores de 15 años. Las niñas que contraen matrimonio antes de cumplir los 18 tienen menos probabilidades de terminar su educación y más de sufrir violencia doméstica y complicaciones en el parto
  • Las consecuencias de la violencia de género perduran generacione.

     

    EL MALTRACTE SUBTIL
 

dimecres, 4 de novembre del 2015

Carme Riera guanya el Premi Nacional de les Lletres

UN LLIBRE QUE NO ES LLEGEIX ÉS UN LLIBRE MORT. Carme Riera
L'escriptora Carme Riera ha sigut guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas 2015, premi concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per distingir el conjunt de la tasca literària d'un autor espanyol, en qualsevol de les llengües espanyoles. El jurat ha reconegut Carme Riera, per "l'altíssima qualitat de la seva obra en català i castellà en què es combina la creació literària amb la investigació i divulgació", en una obra "polifacètica de repercussió universal".
L'escriptora mallorquina resident a Barcelona és membre de la Real Academia de la Lengua, catedràtica de literatura espanyola a la UAB, directora de la càtedra José Agustín Goytisolo i especialista en el segle d'or i la generació d'autors barcelonins dels 50. L'any 1995 va rebre el Premio Nacional de Narrativa per 'Dins el darrer blau'. El 1988 va ser premi Anagrama per 'La escuela de Barcelona' i el 1898 el premi Ramon Llull per 'Joc de miralls'.

Carme Riera (Palma, Mallorca, 1948) és acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola, on ocupa el seient 'n'. És especialista en el Segle d'Or i una reconeguda escriptora en llengua catalana amb obres com 'Te deix, amor, la mar com a penyora',  'Dins el darrer blau', 'La meitat de l'ànima' i el llibre de memòries 'Temps d'innocència' entre d'altres.
Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més, se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca.
Entre les seves novel·les, destaquen Una primavera per a Domenico Guarini, Qüestió d’amor propi, Dins el darrer blau, Cap al cel obert, Natura quasi morta i Temps d’innocència. També és autora d’assajos i antologies sobre la generació de Carlos Barral, Ángel González i Jaime Gil de Biedma. És directora de la càtedra José Agustín Goytisolo i coordinadora de l’obra completa de l’autor, del qual va publicar l’antologia Los poemas son mi orgullo el 2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Narrativa per l’obra Dins el darrer blau. També va ser distingida amb el Premi Anagrama d’Assaig el 1988, per La escuela de Barcelona i, el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc de miralls
OBRA 
 
Novel·la
Una primavera per a Domenico Guarini. Qüestió d’amor propi. Joc de miralls. Llamaradas de luz. Dins el darrer blau. Cap al cel obert. La meitat de l'ànima. L’estiu de l’anglès. Amb ulls americans. Natura quasi morta. Temps d’innocència.
Prosa
Els cementiris de Barcelona. Temps d’una espera,
Narrativa breu
Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per testimoni les gavines. Contra l'amor en companyia i altres relats. Llengües mortes. El Hotel de los Cuentos y otros relatos de neuróticos.
Assaig
La obra poètica de José Agustín Goytisolo. La Escuela de Barcelona: la obra poètica Barral, Gil de Biedma, Goytisolo. Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a la poesía de J.A. Goytisolo. Escenarios para la felicidad: estampas de Mallorca. Poesía completa de Carlos Barral. Mallorca, imágenes para la felicidad. Partidarios de la felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50. Los poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín Goytisolo. El Quijote desde el nacionalismo catalán.
Literatura infantil
Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull. Epitelis tendríssims. La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua. Petita història de Carlos Barral. El gos màgic. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes.

El matí - Carme Riera: "Un llibre que no es llegeix és un llibre mort"


Què t'emociona de les biblioteques? Carme Riera 

Llegint estem fora de perill.Carme Riera

 

dissabte, 31 d’octubre del 2015

NOVEMBRE, ESTEM DE FESTA MAJOR!



LA BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE NOVEMBRE LES SEGÜENTS ACTIVITATS

Dimarts 3 novembre 19,30h

club lectura novel·la negra
On mai creix l'herba” Sebastià Benassar
Lloc: Escola d'adults (Era de l'Esteve)

L’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha publicat gairebé una trentena de llibres de tots els gèneres literaris, però destaca la seva dedicació a la novel•la negra, en qualitat d’autor, però també com a estudiós. On mai no creix l’herba és la seva vuitena novel•la negra i la segona que publica a la col•lecció «crims.cat» després de El país dels crepuscles.
Sinopsi:
L’Ariadna i els seus companys del barri de la Verneda reben l’encàrrec de cometre un robatori a la Vila Olímpica. Paral•lelament, el comissari Jaume Fuster està investigant un doble assassinat que ha tingut com a objectiu l’equip de meteoròlegs de TV3. I, alhora, un grup de neonazis mira de robar... la Moreneta! Tot plegat, un retrat sòrdid i esbojarrat de la societat en la que vivim.

 
Dimecres 4 novembre 19 h.

Grup de conversa i opinió
Veure per creure”
Loc: Biblioteca



Pel que sembla, no veiem amb els ulls, sinó amb el cervell. La qual cosa implica que el que veiem no és en realitat el que existeix, sinó el que pensem que existeix. Vull dir, l'herba no és verda, sinó que la veiem verda. I això ho canvia tot.
La conclusió insòlita i màgica de tot això és que nosaltres mateixos creem la realitat en què vivim amb la nostra actitud i les nostres decisions.
 
Tenim el poder de crear la realitat que volem?
 
 



Dijous 5 novembre 18 h.
Presentació llibre
 “Les paraules són punys” a càrrec de l'autor Jordi Martí i Font
Lloc: Biblioteca
 
Jordi Martí Font, de Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en Filologia Catalana per la URV, és conseller de l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fa classes de Llengua i Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d'home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i durant 15 anys, de corrector i periodista. Canta i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista Catalunya i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.
Autor de La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012), i ha participat en llibres col·lectius com Anarquisme i alliberament nacional (2007), Infectació (2007) o Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la Bouesia.
En aquesta gran època... les paraules són punys és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política.
En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives.[Text extret del pròleg de Xavier Díez]
 
Dissabte 7 novembre 19 h.

IV Jornada de novel·la Negra
Amb la participació de l'escriptor Sebastià Benassar
Lloc: Sala de Plens Ajuntament

Dilluns 9 novembre 17,15 h.

Contacontes
 “La llegenda de Sant Martí” i el “Pepitu Capgròs”
A càrrec de Pepi Miró amb la colaboració dels nens i nenes del Centre Obert.
Lloc: Biblioteca 

Dimecres 10 novembre 17,30 h.

Contacontes 
“A Altafulla els gegants ja no ens fan por” A càrrec de Gemma Maymó. En acabar hi haurà, xocolata desfeta preparada per l'esplai de jubilats.
Lloc: Era del Senyor
 Dijous 19 novembre 17,15 h.

Capsa dels contes
Lectura de contes per infants de més de 3 anys a càrrec de Pepi Miró
Lloc: Biblioteca 
  
Dijous 26 novembre 19 h.

Club de lectura Narrativa
Lectura del llibre “ El reflejo de las palabras” de Kader Abdolah
Lloc: Biblioteca
Kader Abdolah (Irán, 1954) estudió Física en la Universidad de Teherán. Participó en la resistencia estudiantil contra el sha y, más tarde, contra el régimen del ayatolá Jomeini. Redactor de un periódico clandestino, tuvo que huir de su país en 1988 y encontró asilo político en Holanda, donde vive desde entonces. Si bien su verdadero nombre es Hossein Sadjadi Ghaemmadami Farahani, adoptó el de Kader Abdolah en homenaje a un amigo de la resistencia que fue asesinado. Autor de dos novelas y dos libros de relatos, escritos en holandés y ganadores de distintos premios, El reflejo de las palabras es su quinta obra publicada. Colaborador regular del diario más
importante de Holanda, De Volkskrant, y galardonado con el Dutch Media Prize por sus columnas periodísticas, Abdolah es uno de los autores más destacados de los Países Bajos, y su obra se está traduciendo a varios idiomas.
Los lazos profundos e indestructibles entre un padre y un hijo, capaces de perdurar a través del tiempo y del espacio. Ismail recibe por correo el diario de su padre fallecido, escrito utilizando los símbolos de una antigua inscripción cuneiforme grabada en una cueva del monte sagrado del Azafrán hace tres mil años, un hermoso lenguaje que nadie ha conseguido aún descifrar.
Aga Akbar había nacido cerca del monte del Azafrán, en una aldea del norte de Irán, hijo de Hayar, una mujer humilde, y de un príncipe, del que no heredó nada más que un largo apellido. Aga Akbar era sordomudo, pero también poeta y reparador de alfombras, cuando todavía las alfombras persas eran voladoras.
El reflejo de las palabras narra la historia de Aga Akbar y de su familia, una historia privada zarandeada por el devenir de Irán a lo largo del siglo XX. El despotismo del militar nacionalista Mirza Reza Pahlevi, que impuso sus ideas modernizadoras por la fuerza, la continuidad de la autocracia en la figura de su sucesor, su hijo Muhammad Reza Pahlevi, y a partir de los años ochenta el régimen teocrático de "los clérigos", liderados por Jomeini, son más que un telón de fondo. Ismail, hijo primogénito del sordomudo Aga Akbar, además de su intérprete y confidente, asumirá la tarea de descifrar las notas legadas por su padre en una escritura cuneiforme de miles de años de antigüedad, menos incomprensible que sugerente. Desde su exilio político en Holanda, Ismail reinventa la memoria de su padre y reivindica un significado para su existencia individual y para la existencia colectiva de un país, de un paisaje, que precede a los hombres que lo habitan.
Dos voces hablarán al lector: la del narrador omnisciente y la de Ismail. Pero a éstas habría que añadir las voces poéticas de la tradición iraní, o persa , basamento de la formación de los protagonistas, y las voces de la literatura holandesa, patria de adopción de Ismail, que las incorpora para desarrollar esa identidad mestiza y rica propia de los exiliados. Sólo en las primeras páginas sentirá el lector cierta confusión, desbordado por una riqueza fabuladora a la que ya no estamos muy acostumbrados. Poco a poco, esta historia de tintes legendarios en algunas fases, con otros momentos de narración directa, siempre lírica, acaba por imponerse y por conquistar.
El reflejo de las palabras es un canto de alabanza a la capacidad del ser humano para comunicarse y para trascender, para redimirse, mediante la memoria: memoria individual, memoria política. La única verdadera derrota es el olvido. Con este libro, imprescindible para comprender la literatura del exilio y de la resistencia de Oriente Medio, Kader Abdolah ha entregado un significado de futuro que hunde sus raíces enel pasado.
Font: 

dimecres, 21 d’octubre del 2015

ESTIMEM LES BIBLIOTEQUES

24 D'OCTUBRE DIA DE LA BIBLIOTECA

El 24 d'octubre es celebra el Dia de la Biblioteca per iniciativa de l'AssociacióEspanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil, des de 1997, en col·laboració amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb l'objectiu de conscienciar la societat de la importància de la lectura i com a homenatge i reconeixement a la tasca dels biblitoecaris / es.
Cada any s'encarrega a un escriptor i a un il·lustrador, tots dos de reconegut prestigi, la redacció del pregó i el disseny del cartell que es difon entre totes les biblioteques d'Espanya, associats i interessats. Aquest any els autors seleccionats són Diego Arboleda, Premi Nacional de Literatura Infantil 2014 i la il·lustradora Leticia Ruiz Fernández, respectivament.
Aquest és el text del pregó:



Con motivo del Día de la Biblioteca, quiero compartir con vosotros un secreto: el Conejo Blanco casi siempre tiene prisa.
Quizá algunos penséis que esto no tiene mucho que ver con las bibliotecas y que, además, como secreto, deja bastante que desear.
Alicia en el País de las Maravillas se publicó hace 150 años, y desde entonces los lectores de todo el mundo han sabido que el conejo llega tarde, demasiado tarde, y por tanto tiene prisa.
Reconoceréis, eso sí, que no es un conejo cualquiera. Que sepamos, este es el único conejo que usa chaleco y reloj de bolsillo, lo cual plantea una incógnita: si tiene reloj, ¿por qué siempre llega tarde? ¿Quién es culpable de la tardanza? ¿El conejo o su reloj? Los expertos no se han puesto de acuerdo sobre este punto, que ha provocado graves discusiones entre veterinarios y relojeros. Y si se alude al chaleco, es aún peor. Solo hay una cosa más peligrosa que una discusión entre un veterinario y un relojero, y es una discusión entre un veterinario, un relojero y un sastre. Es mencionar el asunto y se desenvainan todo tipo de agujas (hipodérmicas, de coser y de reloj).
Así que mejor volvamos al secreto. El Conejo Blanco casi siempre tiene prisa. Corre porque tiene miedo de que la Duquesa y, sobre todo, la Reina de Corazones ordenen que le corten la cabeza. Pero vosotros, que aún conserváis la vuestra, concentraos en ese casi. Es la clave, el secreto mejor guardado del País de las Maravillas.
Casi siempre. ¿Cuándo no tiene prisa el Conejo Blanco? Solo cuando visita un pequeño edificio escondido tras los árboles del bosque: la biblioteca.
El conejo se toma su tiempo para curiosear entre las abarrotadas estanterías. Tiene un libro en mente pero, cuando se acerca a cogerlo, no puede evitar fijarse en el tomo que lo precede, y en el de más allá (y, como ya sabéis, en una biblioteca, el libro de más allá es al mismo tiempo el libro de más acá de otro libro que está a su lado…). Demasiadas opciones. Lleva tiempo elegir un libro. El conejo sabe que se encuentra en el hogar de la lectura, y la lectura es un placer que se disfruta sin prisa.
Aunque nadie haya mencionado antes esta biblioteca secreta, no lo dudéis, hay una en ese extraño mundo que visitó Alicia. No puede ser de otra forma. Pues a pesar de contar con el Sombrerero Loco, el Gato de Cheshire y la Oruga Azul, a pesar de todos los animales fantásticos y las extraordinarias cosas que allí suceden, todo eso no es suficiente para ganarse el nombre que ese mundo tiene. Un lugar nunca podría llamarse País de las Maravillas si entre sus maravillas no se contara una biblioteca.
Diego Arboleda

En un dia com aquest els professionals hem de reivindicar la importància del servei públic que prestem. Les biblioteques són el primer recurs cultural que els ajuntaments es veuen obligats, perquè així ho estableix la Llei de Bases del Règim Local, a posar a disposició dels seus veïns i ciutadans, a partir de poblacions de més de 5.000 habitants.
Són per descomptat, la cèl·lula bàsica per al desenvolupament sociocultural de les poblacions, són el servei de proximitat per a les poblacions que no poden accedir a altres.
Si la lectura en el nostre temps d'oci ens transporta a altres mons, a altres moments a altres realitats o a altres somnis, la informació rebuda a través dels llibres omplen els espais reservats per al coneixement i per a la superació personal i professional.
La utilització plena de les noves tecnologies de la informació permetrà alguna vegada eliminar la bretxa digital a generacions i a classes socials.
Avui han de ser fomentades les exposicions bibliogràfiques, les sessions de contacontes, els clubs de lectura, la utilització de les xarxes socials en i per la biblioteca; qualsevol activitat o faceta que ajudi a eliminar les barreres interposades amb artificis entre la biblioteca i la societat. Un servei públic de primer ordre; una activitat pública de primera necessitat, això han de ser i continuar sent les biblioteques públiques d'avui dia
Al segle XXI la biblioteca ha de ser un veritable centre de gestió cultural, i ha de ser, sens dubte un centre de difusió de tota la informació que pugui considerar-se d'interès de la comunitat a la qual serveix i ho ha de fer de manera presencial en locals i instal·lacions apropiades o de qualsevol de les maneres que les tecnologies de la informació permeten fer-ho fins i tot d'alguna de les maneres que no estant encara inventades les podem imaginar.

 
Tot això sense professionals formats i reconeguts no serà possible.


BIBLIOTECA DEL FUTUR?