Lectores, lecturas, libros… un mundo lleno de palabras
escritas que comunican
(ilustración de Leandro Bustamante)
BIBLIOTECA ALTAFULLA ACTIVITATS JUNY 2018
Club Novel.la Negra
“Carter” Ted Lewis
dia 4 de juny 19'30
hores
lloc: Era de l’Esteve
L’autor, el britànic Ted Lewis (1940-1982), va
estudiar art, va treballar de publicista i es va passar a les animacions, com
ara Yellow Submarine, dels Beatles. Abans que l’alcoholisme posés fi a
la seva vida quan només tenia 42 anys, va tenir temps de signar una trilogia
–amb el personatge de Jack Carter– que esdevindria obra fundacional de la
novel·la negra moderna britànica. Get Carter, publicada el 1970, es va
convertir en un èxit també gràcies a l’adaptació cinematogràfica que el 1971 va
estrenar Mike Hodges, amb un Michael Caine en format de sicari dur,
irresistible per a les dones, violent i bevedor.
Després de vuit llargs anys absent i d’haver rebut la
notícia de la mort del seu germà Frank, Jack Carter viatja a la seva
ciutat natal al nord d’Anglaterra per descobrir què ha passat realment,
convençut que Frank ha estat assassinat i que el suposat accident de trànsit en
el qual ha mort no és més que un muntatge per enganyar a la policia i a ell.
La versió oficial és que el seu
germà ha mort al precipitar-se amb el cotxe per un penya-segat en un evident
estat d’embriaguesa. I Jack sap que el seu germà no beu, ni faria mai una cosa
així.
Enrere deixa els dos mafiosos per als quals treballa a
Londres i la seva amant, Audrey, núvia d’un d’aquests per a més senyes,
amb la qual planeja fugar-se aviat a Sud-àfrica abandonant-ho tot.
Al mateix temps que visita vells coneguts i molesta
diversos personatges del crim organitzat local, Jack rememora la seva
adolescència i joventut. D’aquesta manera, va descobrint al lector la complexa
relació que va mantenir amb el seu germà i el fet que potser ell mateix no és
més innocent que els tipus als quals vol donar caça.
Lewis ens desgrana una història amb dos germans, a
través dels records de Jack, en la qual aviat ens queden clares les diferències
entre tots dos i com un d’ells anava clarament encaminat cap a una vida poc o
gens respectuosa amb la llei.
Una novel·la negra, molt negra, amb uns personatges
extraordinaris, un ritme precís i vibrant.
CAPSA
DELS CONTES
DIMECRES
13 de juny 17,00 hores
CONTACONTES
“Aventures sense sortir de casa“ de Núria Albertí a càrrec de Rosalia Ciuró
Lloc:
CENTRE D’ENTITATS
Qui diu que per passar-ho bé cal
anar gaire lluny? Qui diu que per jugar s’ha d’esperar al juny? No necessites
que el sol faci la seva aparició. A casa et cal, només, la teva imaginació!
Heus aquí una mostra de com, amb
l’habilitat necessària, podem trobar poesia a tot arreu, Núria Albertí ens
regala una col·lecció de poemes carregats de bellesa simbòlica, que faran somriure
a petits i grans en descobrir-se a sí mateixos com a protagonistes de les
aventures que amb pocs versos desgranen aquests poemes. Qui no ha jugat amb els
cosins, a casa els avis i gaudit fent tot allò que els pares no permeten? Llits
antics, banyeres, tovalloles, còmics, ulleres o cabassos esdevenen
protagonistes.
Taller
literari: “Escriu la teva historia”
a càrrec
de Nella Yanes
DIJOUS 7
i 21 de juny 18-20 hores
Lloc:
BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
Entre el diari i el conte o la novel·la, quantes maneres tenim
d'expressar el que som? En aquest taller aprendrem a descriure la nostra
vida escrivint tot allò que, sense ser-ho, la representa. Reflexionarem
sobre com, a partir de l'experiència més personal, podem crear un text
ben literari o fins i tot una ficció imaginada que ens expliqui.
Descobrirem l'ús de la literatura com a paràbola d'un mateix, l'ús de la
mentida o del biaix al servei de la nostra més profunda veritat.
Les
escriptures autobiogràfiques, entre la confessió, l’opinió, l’experiència, la
crònica, la teoria de l’art i la filosofia són un territori fascinant per
transitar, per escriure i llegir. Us proposem recordar, reviure, rescatar
bocins de vida i escriure’ls, convertir-los en matèria literària.
Club
Lectura adults
dia 14 de
Juny 19 hores
Lectura
“ELS CONVIDADTS” Emili Teixidor
Lloc:
BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter (Barcelona)
el 12 de desembre de 1932 i morí el 19 de juny de 2012 a la ciutat de
Barcelona.
Quan va acabar la guerra civil, va estudiar Magisteri
a Barcelona i va exercir de mestre. Va tornar, després, a la Universitat amb
una beca per estudiar Filosofia i Lletres, Dret i Periodisme.
Va fundar una escola de renovació pedagògica a
Barcelona, que encara avui funciona.
Va treballar en una editorial i va viure a París uns
anys dirigint una revista de cinema. Va col • laborar en programes de ràdio i
televisió, així com en diaris, teatre i cinema. També va fer un programa
setmanal a la ràdio i va escriure en tres diaris. Ha rebut diversos premis
entre els quals es troben el Premi "Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil el
1967, Premi de la Generalitat de Catalunya de Literatura Juvenil el 1983,
Llista d'Honor del Premi Pier Paolo Vergiero de la Universitat de Pàdua el
1989, finalista del Premi de Poitiers el 1991, candidatura espanyola al Premi
Andersen el 1996, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1997,
Llista d'Honor de YBBY el 1998, Premi Sant Jordi de novel • la el 1999, Premi
Apel • les Mestres el 2003.
Lletra d'Or, Premi Joan Creixells,
Premi Maria Àngels Anglada i Premi Nacional de Literatura, tots ells el 2004
per l'obra "Pa negre".
Premi Germán Sánchez Ruipérez 2005
pel article publicat al diari La Vanguardia "Estratègies del desig o trucs
per llegir". Premi a la trajectòria 2006 de la Setmana del Llibre Català.
Les últimes obres publicades van ser: "La lectura
i la vida", la traducció al grec de l'obra "Pa negre",
"Laura Sants" i "Els convidats".
A Els
convidats tornen aquestes coordenades que
serveixen per col·locar una rica i variada col·lecció de personatges: el
terratinent autoritari i brutal i les seves terres i el seu mas amb els parents
que hi viuen; el represaliat de postguerra obligat a fer treballs de
reconstrucció; el mestre nacional depurat i desterrat a un poblet; el noi jove
ambiciós que tant fa d’ajudant dels capellans com d’ajudant del falangista
oficial, i que és orfe de pare i fill d’una obrera de la fàbrica que aspira a
ser escriptor i marxar del poble buscant horitzons més amplis; el rector
contemporitzador i una mica bonifaci i el vicari jove i intransigent; la vella
remeiera, mig curandera, mig bruixa; les falangistes responsables de l’asil on
s’apleguen els orfes i els fills i filles de condemnats a mort o empresonats
que han de ser “depurats” dels seus orígens i que seran donats en adopció; les
autoritats i el camarada escriptor i intel·lectual falangista… I tots aquests
personatges, més un estol de secundaris, se’ns presenten de forma brillant amb
tots els seus matisos, desitjos, frustracions, pors, enveges, covardies… en
un dia a Migdia, Tarda i Vespre (que són els capítols de la Primera Part), per
culminar en una Segona Part: “El dia de la boda, unes setmanes després”. Per
cert, per què les novel·les no porten índex, si de vegades és rellevant?
El que és més notable d’aquesta novel·la és la
complexitat de personatges i situacions en un ambient opressiu que segurament
és el que va viure Teixidor durant la seva infantesa i que, en el fons i pel
que veig, és el leitmotiv de la seva obra. De manera que l’autor, com tants d’altres,
escriu una vegada i una altra sobre el mateix, però al mateix temps de forma
diferent per tal de posar de relleu els comportaments humans.
EL 7è
llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
“UN LUGAR
SIN LÍMITES” pel·lícula de Arturo Ripstein i
relat
José Donoso
DIVENDRES
15 de juny 18-20 hores
Lloc:
BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
José Donoso Yáñez (25 de
setembre de 1924 - 7 de desembre de 1996 )
fou un escriptor, professor i periodista xilè.
Va viure la major part de la seva vida a Xile, tot i
que va passar molts anys a l'exili autoimposat a Mèxic, als Estats Units (Iowa) i sobretot a Espanya. A Barcelona, va viure al carrer de Corberes 18 de Vallvidrera. Tot i que havia sortit del seu país als anys
seixanta per motius personals, a partir de 1973, va dir que el seu exili era
també una forma de protesta contra la dictadura d'Augusto Pinochet. Va tornar a Xile el 1981 i va viure allí fins a la
seva mort.
Donoso és l'autor d'una sèrie de contes i novel·les
notables, que van contribuir en gran mesura a l'auge de la literatura llatinoamericana. El terme boom
va ser encunyat el 1972 en el seu assaig Historia personal del
"boom". Les seves obres més conegudes són les novel·les Coronación,
El lugar sin límites (de la qual se'n va fer una versió cinematogràfica) i El obsceno pájaro de la noche Les seves obres tracten de
diversos temes, que inclouen la sexualitat, la duplicitat de la identitat, la
psicologia, i un sentit de l'humor fosc.
La Manuela es un travesti, que vive junto a su hija la
Japonesita en el prostíbulo que es propiedad de ambas, ubicado en el pequeño
pueblo de El Olivo, cercano a Talca. Este burdel es administrado por la
Japonesita, que sueña con el día en que llegue la luz eléctrica al pueblo, para
así comprar un wurlitzer para el prostíbulo.
La narración comienza un domingo, que puede ser un
domingo cualquiera en el que la Manuela espera a Pancho Vega, un joven hombre
que llega al pueblo a saldar una deuda con don Alejo, el oligarca del pueblo
cuya codicia es ser el dueño del pueblo entero.
La novela se sitúa temporalmente en la vendimia,
mostrando el lado oscuro de la fiesta del vino; los hombres borrachos, el
patrón de fundo con poder y las prostitutas tristes y viejas.
Mientras la Manuela se arregla y espera a Pancho Vega,
recuerda su trato con la Japonesa y cómo ella lo convence de tener un romance
para pagar una apuesta con don Alejo, quien le regalaría la casa donde se
encuentra el prostíbulo si ella es capaz de involucrarse amorosamente con la
Manuela, convirtiéndose así, la Manuela y la Japonesa en socias (y dueñas) del
burdel y padres de la Japonesita.
Donoso presenta
en esta novela el poder y codicia de la oligarquía a través del personaje de
don Alejo, hombre influyente que llega a ser senador y que cultiva falsas promesas
para el pueblo, como el paso de la carretera o la llegada de la
electricidad, ambos hechos nunca ocurren, haciendo que El Olivo se hunda aunque
la Japonesita no pierde las esperanzas. En el otro extremo se encuentra Pancho
Vega, quien se crió en la casa de don Alejo, quien representa una burguesía
empoderada que ya no depende de otros como don Alejo.
Esta novela presenta una realidad antes escondida; es
la primera vez que se trabaja con un personaje de las características de la
Manuela, tal como lo hace Severo Sarduy en su novela ¿De dónde son los
cantantes? al año siguiente de la publicación de El lugar sin límites.
Donoso presenta extremos y también lugares en que
estos opuestos convergen, haciendo compatibilizar diversos personajes y
situaciones en un universo único que está ubicado en el lugar sin límites.
LA PEL·LÍCULA
Basada
en una novel·la cèlebre de José Donoso i amb guió (no acreditat) de l'escriptor
argentí Manuel Puig, és un film que revela l'aspecte més sòrdid de la repressió
sexual i que va marcar la fi de la millor època del cinema mexicà de producció
estatal. El film també va establir un precedent important en el retrat de la
homosexualitat a Mèxic. Va guanyar el premi Ariel al millor film i el premi
especial del jurat al festival de Sant Sebastià.
Al
miserable llogarret d'El Olivo no hi ha corrent elèctric ni futur per a ningú.
Hi viuen quatre gats i gairebé tot és propietat del diputat Alejo Cruz
(Fernando Soler). El vell està casat amb Blanquita (Blanca Torres), la qual no
hi toca des que va perdre la filla. Allà també hi té un bordell La Japonesita (Ana
Martín). És filla de La Japonesa (Lucha Villa), una prostituta que es va matar
i de La Manuela (Roberto Cobo), un transvestit que treballa al prostíbul. El negoci va de mal
en pitjor i La Japonesita creu que en té la culpa La Clotilde (Hortensia
Santoveña), una meuca pansida i trista. A
la recerca de La Manuela, arribar un camioner, Pancho Vega (Gonzalo Vega), que
va ésser fillol de Don Alejo, però que ara renega del vell.
Basada en una novel·la de José Donoso
Premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià
Ariel d'Or al millor Director i Ariel de Plata al millor actor per a Roberto Cobo
Premi Herralde a la millor pel·lícula, millor director, actor i actriu
Ariel d'Or al millor Director i Ariel de Plata al millor actor per a Roberto Cobo
Premi Herralde a la millor pel·lícula, millor director, actor i actriu
Manuela, que s'ha guanyat un lloc en un poble perdut
com a travesti, prostituta i pare, tem la tornada de Pancho, un home masclista,
camioner i client del bordell. Manuela i la seva filla, La Japonesita, que ara
regenta el local, demanen protecció a Don Alejandro, cacic del poble que és a
punt de desnonar als pocs habitants que encara hi viuen.
El lugar sin límites explora la dualitat, la por i l'esperança, una geografia emocional -i
física de la decadència- on el mascle es perd, mentre les dones són un punt de
referència que sedueix, encara que els hi costi la vida.
FITXA tècnica
Título original El lugar sin límites
Año 1977
Duración 110 min.
País México
Guion Arturo Ripstein (Novela: José Donoso)
Música Joaquín Gutiérrez Heras
Fotografía Miguel Garzón
Reparto Lucha Villa, Ana Martín, Gonzalo Vega, Julián Pastor, Roberto Cobo, Hortensia Santoveña, Carmen Salinas, Marta Aura
Productora Conacite
Dos
Sinopsis
Ambientada en un México sórdido, patético, doloroso.
En el prostíbulo de un pequeño pueblo sobreviven la Manuela, un trasvesti, y la
Japonesita, una joven prostituta hija de un desliz de la Manuela. Don Alejo, el
anciano cacique del lugar, quiere comprar el prostíbulo para venderlo a un
consorcio junto con el resto del pueblo. El regreso de Pancho, un joven
camionero ahijado de don Alejo, desata las tensiones entre los personajes.
Premios
1977: Premios Ariel: 4 Premios incluyendo Mejor Película
(ex-aequo). 8 Nominaciones
1978: Festival de San Sebastián: Premio Especial del
Jurado
EL 7è
llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
DEBAT “Un
lugar sin Límites” de Arturo Ripstein i
relat de
José Donoso
DIVENDRES
22 de JUNY 18-20 hores