Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 7 de desembre del 2013

Nelson Mandela...també es pot ensenyar a estimar


Ha mort el lluitador contra la injusticia i el lluitador pels drets humans, Nelson Mandela.

"Tot sembla impossible fins que es fa". Nelson Mandela


Amb la mort de Nelson Mandela el món perd l'últim gran home del segle XX, una figura d'una altura i transcendència política, moral, mítica, pública i mediàtica només comparable a líders universals com Martin Luther King i Mahatma Gandhi. 
No ha existit en la política del nostre temps una figura més popular , admirada i universalment respectada que el sudafricà NelsonMandela , icona de la lluita contra l'apartheid , a qui va derrotar , antic líder del Congrés Nacional Africà , primer president negre del seu país i premi Nobel de la Pau .

El seu alliberament el 1990 després de 27 anys de captiveri va donar inici , treballant estretament amb el president reformista Frederik de Klerk , a una complicada però finalment reeixida transició des de la dictadura segregacionista blanca fins a la democràcia multiracial , que van il · luminar unes eleccions lliures guanyades per l'ANC , un Govern d'unitat i una nova Constitució. Malgrat el rancor acumulat després de tants anys de repressió i als esclats de violència que van marcar el delicat procés , Mandela , paradigma d'integritat , mai es va cansar d'instar la pau civil i la reconciliació dels sud-africans . La seva obsessió va ser aconseguir i preservar la unitat de la nació
arc de Sant Martí.
Durant el seu mandat presidencial , entre 1994 i 1999 , Mandela , amb el seu extraordinari carisma , el seu rebuig a les mesures radicals i el seu elevat sentit de la responsabilitat , va fixar els pilars polítics i econòmics de la nova Sudàfrica, i va intervenir en els conflictes del continent , però va deixar sense resoldre greus dèficits socials . Després de jubilar-se de la política i malgrat la seva avançada edat, el mitificat dirigent , anomenat Madiba pels seus paisans , va continuar actiu en una sèrie de causes humanitàries fins que el seu progressiu apagament físic el va apartar de la vida pública , encara que no dels pensaments i els cors del seu agraït poble .
Al juny de 2013 , una greu infecció respiratòria col · locar a Mandela a les portes de la mort . Sumit des de llavors en un estat crític , el 5 de desembre de 2013 el històric estadista va morir a la seva casa de Johannesburg a l'avançada edat de 95 anys .

Va Escriure:

"El que compta en la vida no és el simple fet d'haver viscut. Són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra".

 
"Ningú neix odiant a una altra persones pel seu color de pell, pel seu origen, per la seva religió ... Si la gent pot aprendre a odiar també es pot ensenyar a estimar, perquè l'amor arriba al cor humà de forma més natural que l'odi ".

No és valent aquell que no té por, sinó aquell que sap conquerir-la”
Una nació no ha de jutjar-se per com tracta els ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta els qui tenen poc o res”
No hi ha res com tornar a un lloc que es manté sense canvis per descobrir com has canviat tu”
L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”
El meu ideal més desitjat és el d'una societat lliure i democràtica en què tots puguem viure en harmonia i amb les mateixes possibilitats”
Sóc l'amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”
Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes altres muntanyes per escalar”
 
Proposem una sèrie de lectures per capbussar-se en profunditat en la personalitat de Nelson Mandela

 
 ' El largo camino hacia la libertad' (1994) es va convertir en un llibre de referència a nivell mundial. És una autobiografia escrita el 1994 en què es basa la pel·lícula 'Long Walk to Freedom' i ocupa un lloc destacat entre les memòries de les figures més importants del segle XX.

A 'Converses amb mi mateix', el polític expressa els seus pensaments, les seves reflexions personals, i hi inclou esborranys de cartes a caps d'estat. Els seus diaris i calendaris de la presó són documents fins llavors mai vistos i d'un valor incalculable. 

A 'Un ideal pel qual visc' (2005) hi narra 50 anys de la seva vida entrelligats amb la història del seu país, que e s fonen en una trajectòria comuna que finalment desemboca en la denúncia internacional del règim segregacionista i racista de l'apartheid, i la posterior caiguda d'aquest. És un compendi de textos contra la desigualtat i a favor dels drets dels presos polítics i les comunitats minoritzades.

A Factor humà , John Carlin destaca el moment que  Mandela va aconseguir que el seu país superés l’odi racial i adquirís un orgull compartit gràcies al rugby.A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-tres anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs.


John Carlin acaba de publicar un nou volum sobre Madiba, 'El somriure de Mandela. Un retrat personal', també a La Campana, on explica el seu testimoni directe de l'excarceració de Mandela.
A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat d’un home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu d’una gran infelicitat i decepció personals.
 Llibres per infants i joves

'Els meus contes africans', publicat el 2008, és una antologia supervisada per Mandela amb els contes més bonics i antics d'Àfrica, i que alhora destaquen valors com la llibertat.  La vida i l'obra de Mandela ha inspirat també molts escriptors. Un dels més coneguts és el periodista John Carlin, autor d''El factor humà', llibre que va inspirar 'Invictus'.   
EM DIC... NELSON MANDELA /Isabel Muntané/Àfrica Fanlo 
"Em dic Nelson Mandela i vaig nèixer el 1918 a Sud-àfrica el país més meridional del continent africà. He vist i he fet moltes coses durant la meva llarga vida, però tothom em coneix per haver passat més de vint-i-set anys a la presó per defensar la igualtat entre negres i blancs al meu país. A aquesta reivindicació se li va donar un nom, la lluita contra l'apartheid."

Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad / Ann Kramer.
Des que era petit, Mandela va impressionar a tots. El nen que pasturava bestiar i estimava les lluites amb pals, va créixer per dirigir a la seva nació cap a la llibertat. Al seu país, la gent estava dividida en funció del color de la pell. Al llarg de la seva joventut com a activista polític i durant els seus 27 anys com a presoner, Mandela sempre va tenir una meta: la igualtat per a tothom.


 
I, en deixar que la nostra pròpia llum brilli,
inconscientment, els donem permís a altres
perquè facin el mateix.

Al alliberar-nos de la nostra propia por,
la nostra presència, automàticament,
allibera a altres.Nelson Mandela

dimecres, 4 de desembre del 2013

Joana Raspall, "Tindré temps d'enyorar-vos; l'eternitat és llarga".

Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

 
 Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.
Joana Raspall
 La poeta Joana Raspall ha mort aquest dimecres a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys. Precisament en motiu del seu centenari, al llarg d'aquest 2013 s'ha celebrat l'Any Raspall.


JoanaRaspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris –de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims–, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La sevapoesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. A més de poesia, teatre infantil i diccionaris, també ha publicat narrativa per a adults i joves. 

I que hi troba vostè a la natura?
–Ui!, molt, hi trobo la vida. De tot. Jo la natura, la respecto molt i l'admiro. La natura..., és que nosaltres en formem part, de la natura. La gent mira la natura com si fos fora nostre; si nosaltres formem part de la natura! En som una part. Per a mi, això que som els reis de la creació, que hi ha un déu que ens ha creat, i és superior a tot lo altre...? Crec més que hi ha una causa; digues-li causa, digues-li el que sigui!, amb empenta, capaç de fer el que som.

És clar!, i ha de ser fet per una cosa o altra el món en què vivim. O una norma. Bé creix, bé canvia, i es va desenvolupant. Parlem d'unes edats llarguíssimes que no podem entendre. Per què? quants milions d'anys podem suposar que el cosmos porta formant-se? És un secret! O, tot és, mínimament, extraordinàriament infinit i petit que les distàncies són més grosses del que sembla?

Els conceptes de temps i espai ens canviaran…
–És clar!, ens canviaran en funció de la nostra mentalitat. Nosaltres tenim una perfecció que passa una mica més enllà de la que tenen els altres animals. No gaire, no... Però una mica sí. Perquè jo em quedo paradíssima mirant els animals el que fan. Quantes coses s'assemblen amb el que fem nosaltres? Si no que no ho saben enraonar. No tenen un pla d'ordenació, no tenen un pla de conseqüències, no tenen un pla de preveure l'endemà. Però tenen memòria, tenen intencions, tenen afectes, tenen moltes coses que no ens afigurem. Quan veiem les femelles que cuiden els petitons, els ocells que fan el niu..., què en sap un ocell que ha de fer ous? Que ha de fer niu? I que li han de néixer els nens? Per carambola no pot ser! És que hi ha una roda que porta les coses a seguir el seu ritme. Doncs jo, amb això, hi crec molt; i, nosaltres som un esglaó en aquesta roda. […]

Tota aquesta natura que vostè viu tan intensament la porta a la lletra. Per què la mostra al lector?
–Perquè jo veig que la natura és una qualitat que destaca, és més enllà..., és un pas més. No ho podem viure tot només d'instint. Hi ha l'instint de viure, hi ha l'instint de defensa, hi ha l'instint de menjar. Tot això són instints, però hi ha coses que les hem de projectar des del començament. És la idea que no ens la dóna ningú.

(Jaume Rius: "Joana Raspall, la poesia i les flors", Revista de la Festa Major de Gelida 2012, juliol de 2012, p. 106-107) 

 
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Joana Raspall

Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
 Joana Raspall