Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 31 de març del 2012

TEMPS D'APRENENTATGE, SOMRIU

 
Somriu, el món no està tan perdut
els somnis fan que tu, avui,
aixequis un nou futur.
 Miquel Martí i Pol


Mor l'escriptor italià Antonio Tabucchi


Antonio Tabucchi està considerat com un dels més grans escriptors italians contemporanis
Tabucchi va començar la seva carrera literària l’any 1975 amb la publicació de Piazza d’Itàlia.Després continuaria una carrera literària on combinava la publicació de novel•les, assaigs i relats curts. Destaquen
“Nocturn a l’Índia, “Petits equívocs sense importància” Es va fent més i més tard, Damasceno Monteiro o “El temps envelleix de pressa”.La seva novel•la més coneguda és AfirmaPereira publicada l’any 1996 i ambientada en la dictadura de Salazar a Portugal. La novel•la va se portada al cinema de la mà del director Roberto Faenza i amb l’actor Marcello Mastroianni com a protagonista. 
 
Afirma Pereira (1998) Edicions 62 ; Península
 
Pereira és un vell periodista que dirigeix la secció cultural d'un diari modest de Lisboa. Tímd i sentimental, fonamentalment nostàlgic, viu ancorat en el passat: les recensions que escriu sobre escriptors d'abans i, sobretot, el record aclaparador de la seva dona morta l'han anat apartant de la realitat. No és fins a l'agost de 1938, gràcies a la coneixença de dos joves de gran vitalitat, que Pereira recobra el sentit del temps i, en adonar-se dels canvis profunds que s'estan operant a Europa -el feixisme italià, la guerra civil espanyola, el salazarisme portuguès-, pren consciència del seu lloc en la història. Novel·la de la soledat i l'amistat, al capdavall del compromís.



Antonio Tabucchi (Vecchiano, 1943-Lisboa, 2012) ha escrito un delicioso libro de cuentos, El tiempo envejece deprisa (Anagrama / Edicions 62), y ayer clausuró el ciclo Pensar el futuro en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB). Además, está a punto de salir a la calle El paso de la oca (Anagrama) una recopilación de artículos en la que destripa el presente.
"Vivimos el presente absoluto"
El tiempo envejece deprisa es un homenaje a Nine stories, de J. D. Salinger, "el libro de cuentos más bello del siglo XX". La mayoría transcurren en Europa del Este, en países que se "quedaron congelados", regresaron "con otro calendario" y viven en la nostalgia, no necesariamente de un pasado mejor, como la del judío rumano que, desde Israel, añora su pasado bajo la dictadura de Ceausescu.
"Sólo la ciencia puede actualmente nutrir una corriente de pensamiento"
Pregunta. En El paso de la oca, hay una dedicatoria a Susan Sontag en la que recuerda que ambos planeaban escribir "sobre los payasos que guían la suerte del mundo". ¿Qué payasos?
Respuesta. La idea del payaso es de Norman Manea, de su libro Payasos. El dictador y el artista (Tusquets). Se basa en los dos payasos clásicos: el blanco y el augusto. El segundo es el artista y el primero el dictador. Manea lo aplicaba a Ceausescu, pero es el símbolo de algunos personajes poderosos que en los últimos años han guiado la suerte del mundo.
P. ¿Estamos ahora peor gobernados que en el pasado?
R. No. Este payaso es un payaso universal, eterno, e inmortal. Desde los payasos que nombraban senador a su caballo hemos tenido muchos payasos en la historia. La idea que queríamos desarrollar con Susan es que podemos entender el payaso en un contexto totalitario, pero el problema es cuando el payaso se produce en democracia.
P. Define sus artículos como "noticias desde la oscuridad que estamos atravesando". ¿Hay luz al otro lado del túnel?
R. Hoy tengo que hablar del futuro. El futuro es una casualidad y en ningún modo es proyectable. En lo que a mí respecta, desde un punto de vista kantiano, el futuro existe en tanto que incluye el pasado. En este momento estamos viviendo un presente absoluto, eterno, y en este presente no veo mucha luz. Veo mucho ruido y mucha oscuridad. No tengo una bola de cristal. El futuro lo predicen los teólogos y los políticos, que repiten eso de: construyamos el futuro.
P. ¿Nos engañan los payasos?
R. Keynes decía que lo inevitable no sucede nunca y otros piensan que lo inesperado tampoco. Hay una confusión de roles. En nuestra sociedad occidental teníamos el periodo del año normal y después el carnaval. Durante el carnaval, los roles se cambiaban y el pueblo se convertía en el payaso, pero con una fuerte carga simbólica. El problema es que hoy en día, Berlusconi, por ejemplo, es al mismo tiempo el dictador y el payaso. Si el poder hace también el carnaval, ¿qué le queda al pueblo? Nada, el papel del espectador.
P. En medio del desierto de la realidad, ¿detecta algún pensamiento que explique el presente y pueda cambiar la realidad?
R. El pensamiento debe estructurar una realidad y exprimir un deseo, una invocación, una evocación. Creo que la única cosa que actualmente puede nutrir una corriente de pensamiento es la ciencia, con toda la ambigüedad que la ciencia presenta. Es curioso que lo diga yo, que soy un escritor, pero la ciencia tiene algo de seguro porque es experimental. Debemos observarlos y controlarlos, pero los científicos, por lo menos, explican el funcionamiento del mundo en términos reales, es decir, de la costra del mundo. Me viene a la mente Martin Luther King que sale a una ventana y dice "I have a dream" [tengo un sueño]; el pensamiento expresado con la palabra. En la ventana de enfrente hay un señor que también tiene un sueño y además un fusil. Y gana.
P. Pero Luther King también ganó. La lucha por los derechos civiles se impuso.
R. Es reversible. En Italia, por ejemplo, este año la Liga Norte organizó unas navidades blancas. Literalmente. Sus militantes salieron a la caza del negro y no dejaron que los negros vieran el cielo. No olvidemos que el fascismo es un invento europeo. Tenemos la patente. Lo inventó Mussolini en 1922 y tuvo mucho éxito. En Italia está en el Gobierno un partido como la Liga Norte, que es declaradamente racista.

SI VOLEU PODEU CONSULTAR LA GUIA DE LECTURA DE LES BIBLIOTEQUES 
 
Les paraules del seu persontge  Francesco Montero Rossi, Pereira
 
"La relación que caracteriza de una manera más profunda y general el sentido de nuestro ser es la que una la vida con la muerte, porque la limitación de nuestra existencia por la muerte es decisiva para la comprensión y la valoración de la vida".
 
"La novela es como una casa que cierras con llave cuando te vas. El cuento es como un apartamento alquilado. Puede que vuelvas y hayan cambiado la cerradura".Antonio Tabucchi

dissabte, 17 de març del 2012

CADA DIA UN SOMRIURE

REGALEM UN SOMRIURE
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
 
J.S. Papasseit

divendres, 16 de març del 2012

Mor Teresa Pàmies

En record a la dona, lluitadora i escriptora li dediquem aquest poema de 
Joan Margarit





LA LLIBERTAT

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat són els infants jugant
al fossat del castell de Montjuïc.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.

Joan Margarit


  Fragment d'una entrevista a Teresa Pàmies:

La vostra activitat d'escriptora és suficient per justificar la vostra vida?
—No, no de cap manera. Primer perquè sóc una escriptora tardana, és a dir que si hagués hagut d'esperar la literatura per justificar la meva vida no l'hagués pogut justificar fins a l'edat de 50 anys, és massa anys, aleshores jo la meva vida la justifico en una vessant que encara que sembli estrany, en tant que mare i en tant que militant perquè sóc una militant des de que tenia disset anys, aleshores la militància política ha donat un gran sentit a la meva vida i n'estic molt agraïda d'haver-la tingut i d’haver-li estat fidel. 


(Programa Impactes. Barcelona: Ràdio Barcelona, 1980) 



Teresa Pàmies llegeix dos fragments d''Informe al difunt' (La Campana, 2008), que parla del dol de l'autora i dels mesos abans de la mort de qui fou el seu marit, Gregorio López Raimundo.

diumenge, 11 de març del 2012

MOEBIUS, Creador de mons fantàstics

Els còmics estan de dol. Ha mort un dels pares del còmic, dels personatges més emblemàtics que ha donat la historieta. Jean Giraud, nascut a Nogent-sur-Marne, als afores de París el 1938, ens ha deixat.
El dibuixant francès Jean Giraud, conegut com a Moebius, ha mort aquest dissabte als 73 anys després d'una llarga malaltia. Il·lustrador de còmics, que també va treballar en el món del cinema, és el pare del conegut tinent Blueberry, que protagonitzava unes sagues que l'artista firmava amb el pseudònim de Gir, el tinent que va creuar el vell oest americà com un atípic heroi, i que va dibuixar durant més de deu anys, i li va donar fama mundial. 

Després, amb móns més propers a la ciència ficció, es faria conèixer com a Moebius. En aquest període l'univers imaginatiu de Moebius es dispara. Crea la sèrie Arzach i coneix l'escriptor i cineasta l'argentí Alejandro Jodoroswsky, molt influït per la cultura xamànica, amb qui col·laborarà en la sèrie El incal. Aquesta línea fantàstica prendrà forma en sèries com ara El garage hermético, The Long Tomorrow i El Mundo de Edena, que han tingut una influència cabdal la ciència-ficció contemporània. Darrerament, el dibuixant treballava en la sèrie Inside Moebius. , en què ell mateix es transforma en un dels seus personatges, al costat de creacions seves com ara John Difool, Mayor Grubert i Blueberry. En aquesta obra, l'autor ironitza i reflexiona sobre l'univers que ha creat en el món de la historieta.



A més de la seva qualitat com a narrador i dibuixant,  la gran aportació de Moebius ha estat la seva capacitat de crear mons molt diversos amb una gran coherència interna. La seva influència no es limita a l'àmbit europeu: a Amèrica, la seva obra ha estat molt important en la renovació del gènere de superherois, fins al punt que ell mateix va crear un episodi de Silver Surfer amb guió de Stan Lee, el creador de l'univers Marvel. Al Japó, el contagi ha estat d'anada i tornada. Moebius va influir molt el manga i l'anime de ciència-ficció dels anys noranta, i l'efecte aconseguit va marcar, al seu torn, la moderna historieta occidental. Va col·laborar amb Jiro Taniguchi, un gran renovador del manga, amb qui va versionar el mite d'Ícar. 
També han deixat empremta les seves col·laboracions cinematogràfiques. Moebius va dissenyar els vestits del film Alien, de Ridley Scott, i també va col·laborar amb Luc Besson a El cinquè element i amb James Cameron a Abyss. El seu món de fantasia, en què es barreja el surrealisme, la cultura pop i l'humor absurd, es basa sovint en maneres d'interpretar la realitat. La lectura de la ciutat del canals que en fa al llibre Venecia celeste és un clar exemple de com un dels seus registres era poesia feta amb imatges.



"L'acte de dibuixar és una cosa màgica. La màgia està al nostre voltant, i amb el temps es converteix en una tècnica de comunicació. La busco en tot moment, però és difícil d'aconseguir"  Moebius

El millor homenatge que li podem fer a Moebius (dibuixant, pintor, escriptor,...) es gaudir de la seva obra, una llarga llista de còmics i pel·lícules en què va participar com a creador.

Feu una mirada a les següents adreçes:


ARZAK RHAPSODY CAPT 1 ESPAÑOL

La seva obra es mantindrà ja que, com la cinta de Moebius, no té ni principi ni fi, és eterna

dijous, 8 de març del 2012

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


(Cau de llunes)

Maria-Merè Marçal

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes,
Surt el guerrer vers el camp de batalla.

(Cau de llunes)Maria-Merè Marçal




El quadre és de Franz Ebyl.
Es titula "Jove llegint" i data de 1850.



La història de les dones s’ha caracteritzat pel seu paper submís i secundari vers els canvis de la societat. Un motiu d’aquest paper, obligatòriament passiu, ha estat la prohibició a l’accés a l’educació que han sofert les dones; fet que ha portat, conseqüentment, al retard en l’entrada al món de la lectura i l’escriptura.
Però poc a poc, i d’amagat al principi, es van arriscar a buscar més enllà de les seves realitats. De llibres de pregàries a novel•les romàntiques i d’aventures, fins a llegir públicament, escriure i contar, ser autònomes i pensar per elles mateixes. Es van anar apoderant d’aquells coneixements, experiències i sabers reservats només pels homes.


Començava llavors una amenaça social i un trencament amb les costums preponderants.


Amb la lectura van poder imaginar, conèixer, obrir-se al món  i fer-se un lloc en ell, amb llibertat i independència. Un espai que, tristament, en alguns països encara s’ha de lluitar per aconseguir i mantenir.

vídeo dedicat a les dones que llegeixen

dimarts, 6 de març del 2012

XERRADES: Medicines Alternatives



El terme medicina alternativa designa de forma àmplia els mètodes i pràctiques usats en lloc, o com complement, dels tractaments mèdics convencionals per a guarir o pal·liar malalties. L'abast precís de la medicina alternativa és objecte de cert debat i depèn en bona mesura del que s'entengui per «medicina convencional».
El debat sobre la medicina alternativa es complica encara més per la diversitat de tractaments que són categorizados com «alternatius». Aquests inclouen pràctiques que incorporen fonaments espirituals, metafísics o religiosos, així com tradicions mèdiques no occidentals, enfocaments de la curació recién desenvolupats i diversos altres. Els partidaris d'un tipus de medicina alternativa poden rebutjar uns altres.
La Biblioteca inicia un seguit de xerrades sobre medicines alternatives aquest divendres dia 9 de març la primera porta per títol:
 que són les constel·lacions familiars.
Que són les constel·lacions familiars?
Constel·lacions familiars és una tècnica utilitzada en Teràpia sistèmica familiar, creada i desenrotllada per Bert Hellinger. És utilitzada per alguns psicòlegspsiquiatres, i psicoterapeutes, si bé no té una base sòlida quant a la seua possible efectivitat terapèutica. El seu objectiu seria curar o curar les ferides psicològiques existents en les famílies entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.
Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seua família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació tras generació. Va crear un mètode o procediment per a restablir l'orde natural del sistema familiar, curant així les "ferides" del mateix.
Segons la seva visió, la nostra història familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida.
A la pràctica terapèutica, es concreten a partir de la proposta d'una dificultat, d'una vivència significativa d'una persona que vol avançar en una direcció menys dolorosa i més enriquidora de la que es troba en aquell moment. Cal interès real, no tan sols curiositat, perquè tingui sentit el treball.
Aquesta persona escull als representants dels personatges que apareixen en la seva història i els situa en l'espai de la manera com sent que hi estan ubicats en la realitat, entenent aquest espai com un lloc simbòlic de la vivència de les interaccions familiars. Després d'haver escollit també un representant per a ell mateix, seu i observa el que passa després amb la intervenció del terapeuta.
Aquesta intervenció es centra en recollir els sentiments dels representants i, a partir d'aquesta informació, comença un procés de reubicació espacial per a millorar-los, en el que hi juga un paper important el llenguatge i les estratègies d'aproximació. Arriba un moment en el que la nova constel·lació permet fluir la comunicació i el benestar. Aleshores s'atura el procés, algunes vegadescanviant prèviament el representant de la persona afectada per la pròpia persona, i es deixa que les vivències i imatges viscudes puguin fer la seva feina al llarg del temps.



XERRADA que són les constel·lacions familiars? divendres 9 de març a les 19h. 
a la Biblioteca Municipal d'Altafulla