Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 29 d’octubre del 2016

EL SALÓ DEL MANGA ARRIBA A BARCELONA

EL XXII SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA se celebrarà del dissabte 29 d’octubre al dimarts 1 de novembre del 2016 en el recinte de Fira Barcelona Montjuïc. El certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2, el Palau 4, el Palau 5 i la plaça Univers on estarà ubicat el gran escenari cobert. El Saló tindrà en aquesta edició un total de 70.000 metres quadrats.



Els orígens del manga
El manga, tal com el coneixem avui, es deu en bona part a l'obra d'Osamu Tezuka publicada just després de la Segona Guerra Mundial. Però el gran mestre del manga no va partir en absolut de zero. Cal destacar que, des de principis del segle XX, van començar a aparèixer al Japó historietistes com Rakuten Kitazawa que cultivaven la tira còmica, la caricatura i altres formes d'expressió artística que barrejaven imatges i text. Cap forma artística ha sortit del no-res, i encara que no podem parlar pròpiament de manga fins al segle XX, la veritat és que en la tradició artística japonesa trobem un pòsit d'imatges i creacions que d'alguna manera han influït en l'esdevenir de la historieta japonesa.
La mostra explorarà més de mil anys d'història artística japonesa, ensenyant aquelles obres que podrien arribar a considerar-se els ancestres del manga. Tenim les irreverents caricatures descobertes en el revers de les taules del sostre del temple Hôryûji de finals del segle VII i els rotllos il·lustrats anomenats emakimono del segle XII. Aquests eren una banda de paper que podia fer fins a quinze metres de llarg que anava enrotllada al voltant d'un pal, que permetia una visió múltiple d'una escena. Els emakimono estaven destinats a l'aristocràcia i les elits religioses. Hi ha una obra que destaca coneguda com chōjū-jinbutsu-giga o Rotlle de les aus i els animals, que retrata amb ironia i sarcasme la bona vida que vivien els monjos a través d'animals antropomòrfics. Ja al segle XIX, l'obra il·lustrada de Kawanabe Kyosai La processó nocturna dels cent dimonis acabaria tenint una gran influència en un autor tan transcendent del segle XX com Shigeru Mizuki, conegut pels seus colpidors mangas sobre els yôkai, que és com s’anomena als fantasmes en la cultura japonesa.
Japó té una llarga i rica tradició pictòrica i del gravat, on hi ha un lloc destacat per a la caricatura, l'exageració, la fantasia, la paròdia, i tants altres elements que després s'han plasmat en els manga que llegim avui dia.




La literatura japonesa
El XXII Saló del Manga de Barcelona tindrà en la literatura japonesa un dels seus eixos temàtics. La gran difusió i reconeixement que estan tenint els escriptors japonesos a tot el món en els últims anys demostra el gran interès que desperten entre els lectors.
Japó és un país de lectors. Segons la UNESCO, el 91 per cent de la població llegeix habitualment llibres, revistes, diaris o manga. Es calcula que un japonès llegeix a l'any una mitjana de 46 llibres, incloent-hi els còmics. Cal recordar que el manga és un sector clau de la indústria editorial del Japó. La literatura japonesa té una llarga tradició, tot i que s'ha donat a conèixer al món després de la Segona Guerra Mundial gràcies a autors com Kenzaburo Oe o Yasunari Kawabata, tots dos guanyadors del Premi Nobel de Literatura.
Formant part d'aquest gran món de la literatura, i representant un considerable percentatge de producció literària, hi ha el manga. Entre tots dos mons hi ha moltes sinergies, amb desenes de manga que s'han inspirat en obres literàries, o que són adaptacions d'obres ben conegudes, clàssics de la literatura japonesa o universal.


 
Pokémon The Origins Episodio 1 Subtitulado Español


dissabte, 22 d’octubre del 2016

Dia de les biblioteques, 24 d’octubre

MURS DE PARAULES

Des de l’any 1997, el 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Biblioteca, en record de l’incendi de la biblioteca de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans. Després d’aquest atac, l’incendi va ser qualificat de memoricidi, per la destrucció de la memòria i del tresor cultural que albergava aquest espai.
Aquesta commemoració es fa amb la intenció de ressaltar la importància de les biblioteques. L’objectiu és donar a conèixer-les: els seu fons, els seus serveis i les seves activitats, però també remarcar la funció de la biblioteca com a espai de trobada entre persones de totes les edats amb la cultura, i com a lloc de formació i de convivència.
Biblioteques públiques, privades, universitàries, especialitzades, escolars, nacionals, mòbils ... Totes elles alberguen grans tresors, i destruir-les o no protegir-les, que ve a ser el mateix, és un memoricidi a petita o gran escala.

I una de les millors maneres de protegir-les és donar-les a conèixer, obrir les portes, mostrar els seus racons més amagats, extreure les seves documents dels freds prestatges i posar-los en mans dels lectors. I, sobretot, parlar i fer que es parli d'elles.
Cada any s’encarrega a un escriptor i a un il·lustrador la redacció d’un pregó i el disseny d’un cartell per aquest dia. Aquest any han estat escollides dues dones: la escriptora Ledicia Costas i la il·lustradora Elena Odriozola que han creat el següent:



Una luciérnaga es una isla perdida en la noche más densa. Cien luciérnagas, una constelación misteriosa que marca el rumbo hacia otros universos. Así, con esa estrategia de luz, se organizan los libros que moran en las bibliotecas. Son caricias fosforescentes que incendian los sueños y recomponen los corazones grises hasta hacerlos recobrar su color rojo brillante. Cualquier individuo que padezca el síndrome del corazón gris, debería ponerse en manos de un experto y visitar una biblioteca.
Para escribir un libro, además de hacer malabarismos con las palabras hay que ser una desvergonzada o un loco. Un atrevido, una excéntrica descontrolada. Llevar un calcetín de lunares, otro de rayas y los pelos de punta. Una cresta como las que lucen las cacatúas sería un peinado muy interesante para un escritor. Solo las mentes más disparatadas son aptas para escribir libros. Pero para custodiarlas no es suficiente con tener un desajuste en los cables cerebrales. Es indispensable ser de fuera. Un extraterrestre. Las bibliotecas albergan seres con antenas giratorias, cerebros millométricos que memorizan títulos rebuscados, rimbombantes, campanudos. Las personas que custodian libros siempre me han parecido criaturas singulares. Están dotadas de extremidades retráctiles que estiran y estiran hasta alcanzar aquel volumen al que parecía imposible acceder. A continuación, como si nada, se recomponen y todo vuelve a su posición natural. Parecen seres humanos, pero a poco que les observes percibirás que no son de aquí. Una de las cosas que más me fascina de los bibliotecarios es su cerebro. ¡Me parecen tan listos! Los libros fabrican pensamientos. Pasar tantas horas dentro de una factoría de ideas es bueno para tener un corazón rojo y brillante y una cabeza repleta de planes fantásticos.
Alguien me han contado que el 24 de octubre es el Día de la Biblioteca. Sería genial organizar una fiesta con confeti y pompas de jabón. Celebrarla por todo lo alto. Me encantaría vestirme para tal ocasión como el personaje de algún libro, sentarme en la mesa de una biblioteca de la ciudad donde vivo y esperar a que fueran a visitarme. En las bibliotecas puedes ser quien tú quieras. Desde Mary Poppins hasta Matilda, Atreyu, Drácula o incluso Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Puedes ponerte botas de pelo, plumas, zancos y sombreros. ¡Sombreros! ¡Eso es! Imagino a una pequeña lectora acercándose a mí discretamente, atraída por los colores y formas de mi sombrero:
—Sombrerera loca, ¡qué fiesta más maravillosa! ¿Sería tan amable de servirme una taza de té?
Yo se la serviría con mucho gusto, poniendo cara de mujer refinada, y luego ambas haríamos ruido al tragar. Sonaría algo parecido a glup glup glup. Y antes de que nos diese tiempo de romper a reír de forma desenfrenada, aparecería el bibliotecario, como surgido de la nada, que para eso poseen la facultad de materializarse delante de ti en el momento más inoportuno, y nos advertiría de que las bibliotecas no son merenderos. Hay que reconocer que son únicos custodiando tesoros. Extraterrestres con el corazón rojo y brillante. Qué cosa tan extraordinaria. ¡Feliz Día de la Biblioteca!
Texto: Ledicia Costas / Ilustración: Elena Odriozola


'Més que un club': les biblioteques al Tria33 EXTRA 

Sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur. Ray Bradbury