A Tarragona hi ha un teixit format per llibreries, biblioteques, clubs de lectura, col·lectius de divulgació, projectes editorials i col·lectius de creadors que presten especial atenció a la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil). Ho fan amb activitats que es desenvolupen durant tot l’any, però que mai es visibilitzen totes a la vegada. Aquest és un dels fonaments del Festivalet Blau: posar en primer pla i al mateix temps els espais i les persones que generen aquesta activitat cultural i econòmica a la ciutat.
Així ho explicava aquest dimecres Joan Rioné, impulsor i director del festival, en la presentació que en va fer a l’Antic Ajuntament de Tarragona. Tal com detallava Rioné, tots aquests espais acolliran totes les activitats programades en la que serà la tercera edició del certamen. A més de visibilitzar i donar protagonisme a la LIJ, el Festivalet Blau té com a missió exhibir la creació local i promoure hàbits lectors entre els infants, així com també entre els adults: «Quan un llibre entra en una casa de la mà d’un infant actua com un virus saludable que s’encomana», assegurava Rioné. És per això que enguany s’han ampliat les propostes adreçades directament al públic adult.
Joan Rioné va aprofitar la seva intervenció per a defensar el llibre com a espai lúdic, artístic, literari i social: «La literatura és entretinguda i és emocionant, i això és el que intentem: fomentar el vessant lúdic dels llibres i que un llibre porti a un altre, i després a un altre, i a un altre».
El festival inclou tallers a escoles, instituts i biblioteques i la presència de l’autora convidada Rat Cebrián. Tots els actes del Festivalet són originals i de creació pròpia, concebuts perquè els participants sentin que és una experiència única. I, tot plegat, en un format assumible i sostenible, «fugint de la temptació de fer-lo gran, perquè omplir llibreries ja és un tresor i una experiència molt enriquidora».
Enguany el cartell del festival és obra d’Octavi Torné, que signa una il·lustració «que recull l’esperit del festival, que és escampar el món de la lectura i de la imaginació per tota la ciutat». També hi són representants elements que són part del festival, com llibreries, biblioteques, contacontes, lectors i il·lustradors. Torné detallava que ha barrejat realitat i ficció assegurant que «quan llegim és el que fem: transportem altres realitats a la nostra».
Totes les activitats són gratuïtes, per bé que algunes requereixen inscripció prèvia. La seu principal del festival és Tarragona, però enguany també hi ha propostes a Torredembarra i la Canonja.
Vuelasn las hojas, vuelan las palabras a la orilla del mar (ilustración de Iza Dudzik)
US PROPOSEM
LECTURES PER GRANS I PETITS PER LLEGIR AQUEST ESTIU
El CasAlaska
Sanders, Joël Dicker
Torna l'addicció literària més potent esperada per més de 15 milions de
lectors: l'apassionant nova investigació de Marcus Goldman i el sergent Perry
Gahalowood, amb el retorn de Harry Quebert.«Un tsunami de girs i de cops de volant, un Himàlia de suspens,
un Everest d'emoció».
EL MAPA DE LOS ANHELOS, KELLEN, ALICE
¿Y si te
diesen un mapa para descubrir quién eres?
¿Seguirías la ruta marcada hasta el final?
Imagina que estás destinada a salvar a tu hermana,
pero al final ella muere y la razón de tu existencia se desvanece. Eso es lo
que le ocurre a Grace Peterson, la chica que siempre se ha sentido invisible,
la que nunca ha salido de Nebraska, la que colecciona palabras y ve pasar los
días refugiada en la monotonía. Hasta que llega a sus manos el juego de El mapa
de los anhelos y, siguiendo las instrucciones, lo primero que debe hacer es
encontrar a alguien llamado Will Tucker, del que nunca ha oído hablar y que
está a punto de embarcarse con ella en un viaje directo al corazón, lleno de
vulnerabilidades y sueños olvidados, anhelos y afectos inesperados. Pero ¿es
posible avanzar cuando los secretos comienzan a pesar demasiado? ¿Quién es
quién en esta historia?
EL LIBRO NEGRO DE LAS HORAS, GARCÍA SÁENZ DE URTURI
En un parc d’atraccions, als afores d’Estocolm, apareix el cos
d’una jove assassinada de manera macabra: dins d’una caixa de fusta, travessada
per diverses espases.
L’agent
de policia Mina Dabiri, reservada i metòdica, forma part de l’equip especial
d’investigació que es fa càrrec del cas. Quan la Mina esgota totes les
possibles pistes, recorre al conegut mentalista Vincent Walder perquè els ajudi
a desxifrar els indicis que sembla que connecten l’assassinat amb el món de
l’il·lusionisme.
ROMA SOC JO. LA VERDADERA HISTORIA DE JULIO CÉSAR, POSTEGUILLO, SANTIAGO
DESPRÉS DE
JULI CÈSAR, EL MÓN MAI VA TORNAR A SER EL MATEIX. Si mai hi va haver un home
nascut per canviar el curs de la Història, aquest va ser Juli Cèsar. La seva
llegenda, al cap de vint segles, continua més viva que mai. Roma, any 77 aC. El
cruel senador Dolabel·la serà jutjat per corrupció, però ha contractat els
millors advocats, ha comprat el jurat i, a més, és conegut per fer servir la
violència contra tots aquells que s'hi enfronten. Ningú s'atreveix a ser el
fiscal, fins que tot d'una, contra tot pronòstic, un jove patrici de tan sols
vint-i-tres anys accepta portar l'acusació, defensar el poble de Roma i
desafiar el poder de les elits. El nom del desconegut advocat és Gai Juli
Cèsar. Combinant amb mestratge un exhaustiu rigor històric i una capacitat
narrativa extraordinària, Santiago Posteguillo aconsegueix submergir el lector
en el fragor de les batalles, fer-lo caminar pels carrers més perillosos mentre
els sicaris dels senadors aguaiten des de qualsevol cantonada, viure la gran
història d'amor de Juli Cèsar amb Cornèlia, la seva primera esposa, i
comprendre, en definitiva, com van ser els orígens de l'home després del mite.
Hi ha personatges que canvien la història del món, però també hi ha moments que
canvien la vida d'aquests personatges. "Roma soc jo" és el relat dels
extraordinaris successos que van marcar el destí de Cèsar.
VIOLETA, ALLENDE, ISABEL
La épica y emocionante
historia de una mujer cuya vida abarca los momentos históricos más relevantes
del siglo XX.Desde 1920 -con la llamada «gripe española»- hasta la pandemia de
2020, la vida de Violeta será mucho más que la historia de un siglo.Violeta
viene al mundo un tormentoso día de 1920, siendo la primera niña de una familia
de cinco bulliciosos hermanos. Desde el principio su vida estará marcada por
acontecimientos extraordinarios, pues todavía se sienten las ondas expansivas
de la Gran Guerra cuando la gripe española llega a las orillas de su país
sudamericano natal, casi en el momento exacto de su nacimiento.Gracias a la
clarividencia del padre, la familia saldrá indemne de esta crisis para darse de
bruces con una nueva, cuando la Gran Depresión altera la elegante vida urbana
que Violeta ha conocido hasta ahora. Su familia lo perderá todo y se verá
obligada a retirarse a una región salvaje y remota del país. Allí Violeta
alcanzará la mayoría de edad y tendrá su primer pretendiente...En una carta
dirigida a una persona a la que ama por encima de todas las demás, Violeta
rememora devastadores desengaños amorosos y romances apasionados, momentos de
pobreza y también de prosperidad, pérdidas terribles e inmensas alegrías.
Moldearán su vida algunos de los grandes sucesos de la historia: la lucha por
los derechos de la mujer, el auge y caída de tiranos y, en última instancia, no
una, sino dos pandemias.
LAS GUERRERAS MAXWELL, 7. ATRÉVETE A RETARME, MAXWELL, MEGAN
Carolina Campbell es la
pequeña de la familia. A diferencia de sus hermanas y hermanos, que cumplen la
voluntad de sus padres, ella es más inquieta. Su carácter independiente y
retador espanta a todos los hombres que se le acercan. Peter McGregor, un guapo y joven highlander con un
excelente sentido del humor, se dedica a la cría de caballos junto con sus
amigos Aidan y Harald. Los Campbell y los McGregor se odian desde hace
años por algo que ocurrió entre sus antepasados y que llevó a los McGregor a
entregarles unas tierras que Peter está dispuesto a recuperar a toda costa.
Y la oportunidad le llega de sopetón cuando Carolina, intentando salir airosa
de un problema y sin apenas conocer a Peter, le ofrece las tierras que desea a
cambio de que se case con ella. En un principio Peter se niega. ¿Acaso aquella
Campbell se ha vuelto loca? Al final, viendo que de este modo recuperará las
propiedades que su padre tanto ansía, termina aceptando el enlace para un año y
un día con Carolina. Pasado ese tiempo no renovará los votos matrimoniales:
volverá a ser un hombre libre y con las tierras en su poder. Pero ¿qué pasará si durante ese año se enamoran? Eso solo lo sabrás si lees Atrévete a retarme, la
séptima entrega de la famosa saga «Las guerreras Maxwell», que sin duda te
llegará al corazón.
A sea ofbooks / Un mar de libros (ilustración de Doug Salati)
Durant tot aquest
estiu trobareu a la Biblioteca d'Altafulla novetats de llibres per a
grans i petits, des de novel·les, llibres sobre salut, gastronomia,
informàtica, còmics, contes infantils,... L'estiu és una època on
podeu aprofitar per recuperar
lectures pendents,
llegir els
clàssicsque
sempre heu volgut i sempre posposeu, compartir
lectures amb els vostres fillso,
senzillament, deixar-vos
aconsellar en les vostres lectures.
Recomanar lectures és una de les funcions que fan les Biblioteques
(i també les llibreries). I sovint és un gratificant diàleg de
doble sentit.
Aquí
teniu un seguit d'enllaços a pàgines que us recomanen bones
lectures. Penseu que en la majoria de les pàgines que us presentem
hi intervenen crítics experts en Literatura Juvenil. Trieu les que
us sembla que us puguin agradar tot fixant-vos en l'edat a qui van
destinades i en les temàtiques que us puguin interessar. Això no
vol dir que hagueu de llegir necessàriament lectures recomanades en
aquests enllaços...llegiu el que us vingui de gust: llibres que
teniu a casa, que us han deixat, que heu anat a buscar a les
biblioteques públiques o que heu vist a alguna llibreria...això sí,
trieu un llibre que us captivi!
Cliqueu sobre les imatges per accedir a les recomanacions.
Com
afirma l’escriptor italià Umberto Eco: «No hem de llegir per a
tenir èxit, sinó per a viure més». Viure altres vides, viure més
intensament, viure enriquintnos en les nostres hores d’oci. Així
ho sentenciava el mestre Joan Fuster: «Al capdavall, llegir és
seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera ».
Joseph
Goebbels va ser el que va encunyar la famosa frase que afirma que una
mentida repetida mil vegades pot convertir-se en veritat. Tal
assumpte pot estar darrere de l'expressió que assenyala que els
joves no llegeixen i que han estat absorbits per la pantalla, ja que
les dades ho desmenteixen. Segons la 'Enquesta d'hàbits i pràctiques culturals a Espanya de 2014-2015', els grups d'edat amb major
percentatge lector són els que tenen entre 15 i 19 anys; i entre 20
i 24 anys. Dels primers, el 90,1% va llegir almenys un llibre a
l'any, i dels segons, un 79,8%. És a partir dels 54 anys quan la
lectura cau en picat: un 58,5% va afirmar llegir un llibre a l'any.
El 61% dels catalans llegeix per
oci una mitjana de 10,6 llibres l’any i el 22,4% llegeix per feina
o estudis. Pel que fa a la freqüència de lectura, el 52,5% de la
població és lectora freqüent i, per tant, llegeix almenys un cop a
la setmana. Per sexes, les dones tenen una
activitat de lectura més alta que els homes, ja que el 69% de les
dones es declaren lectores, mentre que el cas dels homes aquest
activitat la fa el 59% del col·lectiu. Per franges d’edat, el 89,6% de
la població de 14 a 24 anys és lectora de llibres, ja sigui per oci
o a causa de la feina o els estudis, mentre que a partir dels 25 anys
baixa el percentatge de lectors fins al 67,8%. L’estudi també constata que
l’activitat lectora esta fortament relacionada amb els nivells de
formació acadèmica de la població. El 85,5% dels que han fet
estudis universitaris es declaren lectors, pel 44,7% dels que han fet
estudis primaris. Pel que fa a la llengua, el 26,4%
dels lectors té el català com a llengua de lectura habitual de
llibres d’oci i el 71%, el castellà. En cinc anys, el català ha
guanyat 5,2 punts percentuals com a llengua de lectura habitual entre
els lectors.
Booktubers,nous crítics literaris
El booktube té l’origen al
món anglosaxó, però rápidamente s’ha fet present a tot el món
generant una nova comunitat de crítics
literaris, que
escampen el plaer de llegir a través de la xarxa. Els booktubers o crítics
literaris, és una comunitat del Youtube a mans dels més joves que
enregistren vídeos de poc més de 5 minuts de durada, creatius i
originals. Els nadius digitals tenen destresa i enginy a l’hora
d’enregistrar, editar i incorporar la música. Un booktuber
ressenya llibres, recomana novetats, mostra les seves biblioteques i
fomena el debat literari. A més, ho fa amb gràcia i pocs minuts.
Ha
nascut a Youtube una comunitat de nous crítics literaris. S’anomenen
a si mateixos booktubers i han substituït els clubs de lectura pels
vídeos casolans.
Vivim submergits en un entorn
canviant dominat per la tecnologia digital. Gràcies a Internet, els
mitjans de comunicació tradicionals han evolucionat cap a noves
maneres de comunicar i els nous mitjans, entesos com aquells que
permeten la interacció, han convertit l’usuari de la xarxa en un
productor de continguts culturals. Sembla que els més joves són els
grans protagonistes d’aquesta revolució en la comunicació.
Primer, perquè amb tota naturalitat incorporen aquests mitjans a la
seva quotidianitat i segon, perquè mostren unes habilitats
sorprenents per apropiar-se’ls. Si tenim en compte que les
manifestacions visuals —ja sigui fotografia o audiovisual—
atrauen molts joves i generen més viralitat que un document escrit,
no ens pot estranyar que el fenomen dels booktubers
emergeixi amb força i guanyi seguidors cada dia.
Ella és mexicana i va ser, probablement, una de les primeres a la xarxa de vídeos. El seu èxit es deu a la seva autenticitat. És tan genial que fins fa entrevistes a autors!
Matías Gómez (Argentina)
Matías és un pioner entre els booktubers locals. Viu a Campana (Buenos Aires) i la seva autora preferida és JK Rowling.
Vale Bigotes (México)
És molt impredictible i directa. Els seus vídeos són curts, ella va directe al gra. A més, té un bloc en el que escriu gairebé com si fos el seu diari.
Té vinticinc anysi ésmexicana. Els seus vídeos tenen molta sinceritat i sempre dóna la sensació que estem parlant amb una amiga doncs transmet emocions.
Són parella i fan vídeos, però sempre és genial veure-les perquè tenen un punt nou dels temes i algunesvegades estan en desacord el que ajuda per abastar més punts de vista.
Alberto Villareal
Té una manera molt especial de parlar, sempre és graciós i fins irreverete, però aconsegueix parlar de llibres poc coneguts per la majoria.
"Book" de
llibres, i "tubers" de YouTube. Aquesta és la nova
tendència per recomanar llibres: fer-ho en format vídeo i
compartir-ho a internet. Hem remanat per la xarxa per conèixer-ne
alguns. Es tracta d'apassionats dels llibres, sí, però també
autèntics artistes a YouTube! Els voleu veure? Vols convertir-te en
booktuber? Doncs
només cal que comparteixis la teva afició per la lectura i la
passió pels llibres gravant petits vídeos on hi surts fent les
teves recomanacions. I això ho pots compartir al canal booktube.
Como ser un BookTuber y no morir en el Intento [Tutorial]
Els joves llegim
La pasión en la lectura la ponen los jóvenes | Sebastián García Mouret | TEDxYouth@Gijón
Per preparar un booktuber cal
seguir uns passos, la Gemma
Lluch ho exposa
àmpliament, jo us en faig un breu resum,
trieu
un llibre,
elaboreu
un guió. penseu que hi ha d’haver una petita presentació
personal, la introducció, el desenvolupament amb les idees que
voleu exposar, una conclusió i un petit acomiadament,
passeu
el guió a text. Es tracta d’escriure un
text per ser dit,
assageu
oralment la vostra exposició tenint en compte els quatre components
de la competència comunicativa oral: estratègic, lingüístic,
discursiu i sociolingüístic,
PER UNA PRESÈNCIA DIGNA DE
LA LITERATURA A L’ENSENYAMENT
Disset grups de recerca d’universitats d’arreu dels Països
Catalans han signat un manifest per defensar una presència
digna de la literatura a l’ensenyament. El text va ser
consensuat en el marc de la I
Jornada Litcat d’Intergrups de Recerca, que va tenir lloc a
l’Institut d’Estudis Catalans, el mes de maig de
2012. La Xarxa Vives d’Universitats, dues seccions de l’IEC, la
Institució de les Lletres Catalanes, el PEN Català, l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana, el Col·legi Oficial de Doctors i
Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalalunya,
Espais Escrits, la Xarxa del Patrimoni Literari Català i la
Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana,
entre d’altres, han donat suport al manifest. A continuació, reproduïm el text:
Manifest per una presència digna de la literatura a
l’ensenyament
Els sotasignats, coordinadors de grups de recerca sobre literatura
catalana contemporània d’arreu dels Països Catalans, redactem
aquest manifest alarmats pel greu desprestigi de la literatura a
l’ensenyament. No és un fenomen nou ni particular de la nostra
cultura, sinó general en el món occidental, resultat d’un llarg
procés que ha provocat una disminució dels estudis literaris i una
subordinació de la literatura a altres matèries, cada vegada més
relegada a una funció subsidiària. La literatura és l’art d’escriure. En aquesta qualitat forma
part dels coneixements que tots els estudiants han de dominar quan
completen l’ensenyament obligatori. Si això no s’esdevé, queden
desconnectats d’un aspecte bàsic de la transmissió cultural i
esdevenen ciutadans incultes, però la raó determinant per a
l’estudi de la literatura és que la lectura dels textos literaris
més representatius és l’eina més eficaç per al domini de la
llengua, el punt de partida imprescindible per aprendre a escriure i
a llegir de manera correcta i per comprendre el món. Una expressió
escrita fluida, adequada i rica indica un ordre mental sense el qual
resulta impossible practicar, amb un mínim de garanties d’èxit,
qualsevol activitat intel·lectual. En l’actualitat, hi ha una
quantitat alarmant d’estudiants que quan acaben l’ensenyament
secundari no saben llegir ni escriure amb correcció, i aquest
defecte condiciona no tan sols els que decideixen continuar la
formació en els diversos ensenyaments de lletres i humanitats sinó
a tothom, sigui quina sigui la seva dedicació professional futura. Els factors que expliquen que s’hagi arribat a aquesta situació,
més greu que en etapes anteriors, són de mena diversa. Els estudis
de literatura cada vegada tenen una presència més tangencial en
l’ensenyament primari i secundari, fins a l’extrem que en molts
centres pràcticament ha desaparegut de les aules o s’ha convertit
en un aspecte complementari. Hi contribueix de manera poderosa, posem
per cas, la indefinició de l’assignatura en els currículums
d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat. No hi ha
cap curs dedicat específicament a la matèria en l’ESO, i en el
Batxillerat la docència s’ha reduït a dues hores lectives a la
setmana; per la mateixa reducció s’ha vist afectada la docència
de llengua, i aquesta decisió ha desencadenat la conseqüència
perversa que en molts centres es dediquen les hores de literatura a
l’ensenyament de la llengua, efecte constatable fins i tot en
alguns llibres de text. Les proves d’accés a la Universitat
reflecteixen aquesta subordinació de la literatura a la llengua i
condicionen la preparació de la matèria en el Batxillerat. Aquesta menysvaloració de la literatura en l’ensenyament mitjà
es reprodueix en l’universitari, com es pot comprovar en els plans
d’estudis ―com els d’Educació, Filologia, Humanitats i
Traducció― que l’haurien d’incorporar o li haurien de
proporcionar una protagonisme molt més ampli. Davant aquesta situació de fet, els sotasignats, professors i
investigadors de literatura catalana, manifestem que a.La literatura necessita un àmbit docent propi més ben
definit, articulat i ampli que l’actual. b. L’estudi dels clàssics serveix alhora per a aprendre llengua
i literatura, i ajuda millor a la formació lingüística que la
repetició contínua de la normativa. És imprescindible que la
gramàtica no es converteixi en un món a part sinó que condueixi a
la construcció correcta de textos. En una frase precisa i lapidària,
s’ha escrit que es pot ensenyar llengua prescindint de la
literatura, però no és tan segur que se’n pugui aprendre. c. La literatura és un camp de treball d’immenses possibilitats
per als alumnes. d. Resulta imprescindible treballar la redacció i l’expressió
escrita dels estudiants, promoure la lectura crítica de models
literaris que puguin arribar a imitar inconscientment, treballar la
lectura en veu alta i l’aprenentatge de memòria de textos
literaris. e. S’ha de potenciar de manera específica un ampli coneixement
i la lectura habitual de textos de literatura catalana perquè és
l’única ocasió en què molts estudiantsentraran
en relació amb la nostra història literària.
Deixar-ho de banda significa tallar la transmissió cultural. Tot això és especialment important en moments com els actuals
d’incorporació a l’àmbit cultural català de masses àmplies de
població de procedència molt diversa. A més de les reflexions que d’aquests punts es deriven per al
docents, reclamem dels responsables dela política
d’ensenyament les mesures següents: 1. Que s’introdueixi la literatura com a matèria amb temps
específic assignat durant tot l’ESO. 2. Que s’incrementi el temps de docència que es dedica a la
llengua i a la literatura catalanes, amb un mínim de tres hores per
setmana. 3. Que la literatura sigui avaluada de manera eficient –i no
només testimonial, com fins ara– en els exercicis de la matèria
comuna de Llengua i Literatura Catalanes de les Proves d’Accés de
la Universitat. 4. Que els currículums educatius siguin elaborats per professors
en actiu, estretament vinculats a la docència de la llengua i
especialment de la literatura catalana, autèntics coneixedors de la
realitat de l’ensenyament. 5. Que es controli el compliment que, en les assignatures que
correspon, s’hi ensenya realment literatura. 6. Que s’inclogui la formació en literatura en els plans de
formació inicial i permanent. 7. Que en les màsters de Formació de Professorat de Secundària
que organitzen les universitats es comptabilitzi la Llengua i
Literatura Catalanes com a especialitat pròpia i no pas en un bloc
amb Llengua i Literatura Espanyoles. 8. Que es promogui la unitat literària de totes les variants de
la llengua catalana. 9. Que des de les administracions s’afavoreixin i es potenciïn
les activitats extraescolars que acostin els estudiants al fet
literari. 10. Que es garanteixi i s’afavoreixi institucionalment la
recerca en literatura catalana. El «Dictamen sobre la situació de la literatura catalana en
l’ensenyament secundari» (2007), redactat per Jaume Aulet i Pere
Martí i assumit pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya,advertia
que és a l’educació obligatòria on es lliuren les més decisives
batalles contra la barbàrie i el buit. Com a societat avançada i
com a cultura que ha de defensar la seva identitat no ens podem
permetre perdre-les contínuament, ni que la brillant literatura de
la nostra nació quedi relegada a un paper testimonial en l’àmbit
universitari. L’estudi i la pràctica de la literatura són
imprescindibles per aconseguir un país modern amb ciutadans ben
formats i cultes. Montserrat Bacardí (Grup d’Estudi de la Traducció
Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona) Cristina Badosa (Seminari Transversal d’Estudis
Culturals Catalans de la Universitat de Perpinyà) Enric Balaguer (Grup de Recerca de la Literatura
Contemporània de la Universitat d’Alacant) Glòria Bordons (Grup de Recerca Poció, Poesia i Educació
de la Universitat de Barcelona) Rosa Cabré (Grup d’Estudi sobre la Literatura del
Vuit-cents de la Universitat de Barcelona) Jordi Castellanos (Grup d’Estudis de Literatura Catalana
Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona) Francesc Foguet (Grup de Recerca en Arts Escèniques de la
Universitat Autònoma de Barcelona) Enric Gallén (Grup d’Estudis de Traducció i Recepció
en la Literatura Catalana de la Universitat Pompeu Fabra) Pilar Godayol (Estudis de Gènere: Traducció, literatura,
història i comunicació de la Universitat de Vic) Jordi Malé (Grup de Recerca Aula Màrius Torres de la
Universitat de Lleida) Josep Murgades (Grup de Literatura Catalana Contemporània
de la Universitat de Barcelona) Vinyet Panyella (Societat Rusiñol de la Societat Catalana
de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans) Ramon Pinyol (Textos Literaris Contemporanis de la
Universitat de Vic) Margalida Pons (Grup de Recerca sobre Literatura
Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius de la Universitat de
les Illes Balears) Vicent Simbor (Grup de Literatura Catalana Contemporània
de la Universitat de València) Magí Sunyer (Grup de Recerca Identitats en la Literatura
Catalana de la Universitat Rovira i Virgili) Caterina Valriu (Grup d’Estudis Etnopoètics de la
Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis
Catalans)
Adhesions
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres
i en Ciències de Catalunya Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de
Girona (Xavier Pla) Grup de Recerca de Literatura Catalana Medieval de la Universitat
d’Alacant (Rafael Alemany) Grup de Recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona (Laura
Borràs) Institució de les Lletres Catalanes PEN Català Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis
Catalans Xarxa Vives d’Universitats Revista L’Avenç Institució de les Lletres Catalanes Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès Núvol, el digital de cultura
Ensenyament mantindrà les 4 hores setmanals de literatura a Batxillerat malgrat l'aplicació de la LOMCE
El
batxillerat a l'Ensenyament català continuarà tenint el mateix
nombre d'hores de literatura catalana que tenia fins ara incloses
dins les matèries de modalitat obligatòria segons la normativa del
curs 2015-2016
El
departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha inclòs
en les instruccions d’inici del curs 2015-2016 de batxillerat que
es mantingui el mateix nombre d’hores de literatura catalana que es
tenien fins ara i que continuïn sent matèries de modalitat
(obligatòries en funció de l’opció de batxillerat que esculli
l’alumnat). Segons això, doncs, es continuaran fent 4 hores
setmanals en funció del tipus de batxillerat que triï l’estudiant.
A més a més, s’incrementarà de 4 a 5 hores setmanals la llengua
i literatura catalana i la llengua i literatura espanyola, que és
obligatòria per a tot l’alumnat. La decisió s'ha pres, sobretot,
arran de les
signatures que s'estan recollint aquests dies en un manifest per
fer cas omís de la llei Wert, una llei que pretén relegar tant la
literatura catalana com l'espanyola de matèria de modalitat a
matèria específica (és a dir, optativa) i, per tant, reduir-les de
4 a només 2 hores setmanals, també en el cas del batxillerat
humanístic. A més, segons aquesta llei, les dues matèries també
deixen de ser avaluables a les proves d’accés a la universitat,
exàmens que la Lomce preveu substituir definitivament el curs
2017-2018 per una revàlida, tot i que el Govern català ja ha
anunciat també que mantindrà. [23.06.15]
EXIGIM que la literatura
recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat,
tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys,
mentre es lliuraven a escapçar, reduir i residualitzar la presència
de la literatura en els plans d’estudis, fins a fer-ne un pur
reducte testimonial.
RESPONSABILITZEM les autoritats i
els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de
destrucció del país, que comença per l’anihilació de la seva
cultura –en aquest cas estretament lligada a la llengua-, perquè
amb la seva inacció perpetrarien un genocidi cultural
irreparable.
I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS,
GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN AMB NOSALTRES UN
COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA PER PART DELS
RESPONSABLES POLÍTICS, CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS
QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ
POSSIBLE AQUELL PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.
