Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 27 de febrer del 2016

MEDIA VACA EDITORIAL, premi Bologna Ragazzi Award en la categoria Non fiction.

Estimats amics i amigues,
Ens alegra molt comunicar-vos que la col·lecció Llibres per demà ha rebut el primer premi Bologna Ragazzi Award en la categoria Non fiction.
És la quarta vegada que Media Vaca rep un primer premi a la Fira de Bolonya. Abans ho van obtenir El senyor Korbes i altres contes de Grimm (Premi Ficció 2002), Una temporada en Calcuta (Premi No Ficció 2002) i Robinson Crusoe (Premi Ficció 2009). Encara que no és molt habitual, no és la primera vegada que es premia una col·lecció en lloc de a un títol concret.
Estem molt contents pel gran reconeixement que aquest premi suposa, i per les possibilitats de difusió futures que ofereix a uns llibres que considerem molt importants. El Bologna Ragazzi Award és un guardó molt prestigiós que, dins el camp de la literatura infantil i juvenil, seria equivalent a l'Oscar cinematogràfic.

Els Llibres per Demà són llibres de política per a nens. Els publicar originalment La Gaya Ciència a 1977-1978. L'edició de Media Vaca conserva els textos de l'Equip Planter, escrits fa quaranta anys (i que sorprenentment -i tristemente- podem considerar vigents), aportant noves il·lustracions. Els quatre títols publicats són Com pot ser la democràcia (il·lustrat per Marta Pina), Així és la dictadura (il·lustrat per Mikel Casal), Hi ha classes socials (il·lustrat per Joan Negrescolor) i Les dones i els homes (il·lustrat per Luci Gutiérrez). L'Equip Planter, que va escriure els textos i a qui es deu la idea de la col·lecció, està format pels autors Adriana D'Atri, Miguel García Sánchez i Curra Orozco.Media Vaca es dedica des de 1998 a inventar llibres molt il·lustrats dirigits a lectors de totes les edats.El catàleg de l'editorial es compon en l'actualitatde seixanta-dos títols repartits en sis col·leccions i respon, més que a criteris comercials i de novetat, al gust personal i capritxós dels editors. Gran part del que publiquem té a veure, potser, amb l'humor, la poesia i el misteri que animen les variades manifestacions de la cultura popular. Ens sentim així mateix deutors del treball d'aquells artistes gràfics que en tots els temps han buscat la comunicació amb el públic més ampli i desconegut (tot i que la major part de les vegades aquest públic ampli i desconegut ni s'ha interessat per conèixer els seus noms ni ha sabut que aquestes obres li estaven dedicades).La cura i l'esforç que requereix cada nou projecte de Media Vaca només permet la publicació de tres títols per any, que, en dies assenyalats, i si les circumstàncies són propícies, poden ser consultats en biblioteques públiques o adquirits a través de les millors llibreries .

Parlant de llegir i animar a llegir volem presentar-vos un text de l'Editorial Media Vaca que ens encanta:"La vaca és l'animal més extraordinari que existeix. Ens les mengem amb patates, fa bonic al camp i és font d'inspiració per a artistes i poetes. Un dels estómacs de la vaca es diu LLIBRE, i no ens ha d'estranyar, perquè el llibre és el segon animal més extraordinari que existeix. el taquem de salsa, fa bonic en les prestatgeries i a través d'ell ens arriben regularment les ocurrències d'artistes i poetes. la vaca és un remugant: s'empassa l'aliment per a més tard tornar-lo a la boca i mastegar-lo amb tranquil·litat. Exactament d'aquesta forma es haurien de llegir els llibres: tornant a ells en diferents ocasions i mastegant a fons per assegurar-nos una digestió plaent. els nens aprenen amb els llibres, però també amb les pedres, les mosques, les formigues i les aranyes. Aprenen amb tot. Aprenen jugant. i no es cansen d'aprendre. Per això és absurd que hi hagi llibres avorrits i que es perdi el temps amb ells en lloc de dedicar-lo a observar els escarabats piloters. Alguns dels més avorrits estan fets per gent amb mentalitat de sastre que creu que els llibres per a nens han de ser com els vestits dels nens: diverses talles més petits. La mirada innocent del nen no té res a veure amb els pantalonets. Si no s'entén tot, què importa ?. Pocs adults poden explicar per què volen els avions i en canvi no tenen por de viatjar en ells. A excepepció dels que es fan per idiotitzar, cada llibre conté el fragment d'un plànol del tresor. Només quan reunim tots els trossos serem capaços de desxifrar aquest secret que sembla tan ben guardat. A vegades un es pren el seu temps. No és estrany començar a llegir als 7 anys i veure que als 77 seguim amb el mateix llibre entre les mans ".
 

MOR L'ASSAGISTA I ESCRIPTOR UMBERTO ECO

"Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”Umberto Eco

El filòsof, escriptor i semiòleg italià Umberto Eco ha mort als 84 anys a Milà. La premsa italiana ha reaccionat amb elogis unànimes cap a un dels intel·lectuals més influents de les darreres dècades a Europa. El diari italià La Repubblica titulava ‘Adéu a Umberto Eco, l’home que ho sabia tot’.
Umberto Eco va ser famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Nascut el 1932 a la població d’Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l’any 1971 ocupà la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit. Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia.
Eco era autor d’una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes,
El nom de la rosa, on desplegava el seu interès per l’època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d’un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la utilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que “tot ja ha estat dit i escrit”, com sostenia l’autor. L’adaptació de Jean-Jacques Annaud al cinema, amb Sean Connery i Christian Slater el 1986, va incrementar l’interès per l’autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un ‘boom’.Apocalíptics i integrats va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l’accés més ampli a la cultura. Unes teories que s’estudien a totes les facultats de comunicació. Després, a El superhome de masses analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d’Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L’altre gruix d’obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l’actualitat. Havia escrit assajos i centenars d’articles sobre l’actualitat per als mitjans, com el ‘New York Times’.
En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és
Número zero, el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots (El pèndol de Foucault), les
mentides (Baudolino) i la corrupció (El cementiri de Praga). En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials, sigui per parlar del pas del temps i les convencions (L’illa del dia abans) o d’un home que perd la memòria i intenta recuperar-la (La misteriosa flama de la reina Loana). En el cas de Número zero tracta d’un retrat de la societat italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la informació amb una crítica punyent al periodisme. L’autor va escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Algunes crítiques que hi llançava: “el periodista ha d’introduir opinions disfressades de fets”, “la insinuació és part de la manipulació” o “les necrològiques donen diners”.
L’any 2000 va guanyar el premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. “Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”, havia dit. “La lectura és la immortalitat cap enrere”.

Us adjuntemDAMUNT LES ESPATLLES DELS GEGANTSd’Umberto Eco, un text traduït pel professor Narcís Figueres. Una meravella de lectura que aprofundeix en la trajectòria històrica de conceptes com ara “clàssics”, “antics”, “moderns”… Un text que reflecteix l’Umberto Eco, erudit i genial, com era ell. Escollim aquest títol, no només per la seva excel·lència, també per tractar-se d’una lectura que totes les disciplines dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC hi poden trobar un vincle o algun aspecte relacionat. També adjuntem aquest recull de les millors frases d’Umberto Eco a la BBC, una manera de retratar una ment excepcional com la seva.

PENSAMENTS D'UN HOME SAVI
    «El món és ple de llibres preciosos que no llegeix ningú.»
    «Els intel·lectuals no resolen les crisis, més aviat les creen.»
    «Els llibres són d'aquella classe d'instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores.»
    «Tenir enemics és important no només per definir la nostra identitat, sinó per tenir un obstacle amb relació al qual mesurar el propi sistema de valors. Quan l'enemic no existeix, convé construir-lo.»
    «L'ordinador no és una màquina intel·ligent que ajuda gent estúpida, és una màquina estúpida que només funciona en mans de gent intel·ligent.»
    «En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable?»
    «Tots els poetes escriuen poesia dolenta. Els poetes dolents la publiquen, els poetes bons la cremen.»
    «Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res.»
    «Saviesa no és destruir els ídols, sinó no crear-los mai.»
    «Res dóna més valor a la por que la por dels altres.»
    «Adoro els gats. Són de les poques criatures que no es deixen explotar pels seus amos.»
    «Quan els homes deixen de creure en Déu, no és que no creguin en res: creuen en tot.»
    «Escriure és una manera de mantenir-se jove.»
    «L'autor hauria de morir-se després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar el camí al text.»
 "Les xarxes socials li donen el dret de parlar a legions d'idiotes que abans parlaven només al bar després d'un got de vi, sense fer mal a la comunitat. Llavors eren ràpidament silenciats, però ara tenen el mateix dret a parlar que un Premi Nobel. És la invasió dels imbècils ". Eco al diari La Stampa.

diumenge, 14 de febrer del 2016

PREMIS LITERARIS, no deixeu mai d'escriure

PREMI: Guardó atorgat normalment a un llibre de creació o d'investigació literàries.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
MARIA ANTONIA OLIVER
Maria-Antònia Oliver neix a Manacor el desembre de 1946. De ben menuda ja s'havia sentit atreta per la literatura, primer com a lectora i incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia obra narrativa. Quan publica la primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu, té tot just 23 anys, però ja un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora joveníssima arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment. En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

El 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

72è Premi Nadal de Novel·la d’Edicions Destino

Víctor del Árbol amb la novel·la ’La víspera de casi todo’ ha rebut el 72è Premi Nadal de Novel·la d’Edicions Destino. Es tracta d’una novel·la que intentar fugir del gènere negre i té com a protagonista a una dona de classe alta que tracta de fugir del seu passat i es trasllada a la costa de Galícia.
Nascut a Barcelona l’any 1968, Víctor del Árbol  va ser Mosso d’Esquadra durant vint anys. És autor de les novel·les El peso de los muertos (Editorial Castalia), La tristeza del samurái (Editorial Alrevés),Respirar por la herida (Editorial Alrevés) i Un millón de gotas.

El periodista Lluís Foix és el guanyador del 48è Premi Josep Pla de narrativa, amb l’obra ‘Aquella porta
giratòria’, la segona part de les seves memòries. En el llibre, l’autor recorre els records i vivències a La Vanguardia, on va treballar quaranta-cinc anys: hi va començar essent traductor i arribà a ser-ne director. És un homenatge al periodisme i un anecdotari vital, en què explica el temps que va passar a Menorca fent el servei militar, els inicis al diari com a substitut dels principals traductors, l’època de corresponsal a Londres i Washington, el viatge als Estats Units en plena Guerra Freda i els mesos passats a l’Afganistan, entre més vivències.
Biblioteca Breve 2016

Ricardo Menéndez Salmón (Gijón, 1971) ha guanyat el premi Biblioteca Breve 2016 amb 'El Sistema', una " novel·la d'idees que obre nous camins en la narrativa", segons recordava aquest migdia Elena Ramírez, editora de Seix Barral. El llibre està ambientat al futur, en un període anomenat Història Nova on el món s'ha convertit en un arxipèlag on conviuen dues forces, els Propis [Propios] i els De fora [Ajenos]. Aquesta segona categoria de ciutadans "estranys i residuals", en paraules de Ramírez, acompanya els Propis, "súbdits de les illes". Al centre del sistema hi ha una entitat, "potser física o simbòlica", que s'anomena el Dau i que ho domina tot. És en aquest entorn "singular, un món propi, més a prop de Kafka i De Lillo que de Hollywood" –com diu Clara Usón, membre del jurat–, que el personatge del Narrador es revela, a l'Estació Meteorològica on fa de vigilant. La novel·la arrenca amb la notícia que el Sistema comença a desmantellar-se, que hi ha una sèrie de forces que amenacen de col·lapsar-lo.
 
Pemis Planeta 2015
 

Ningú pot imaginar fins a quin punt els temps convulsos són capaços de convertir-nos en qui ni tan sols imaginem que podríem arribar a ser. Homes nus és una novel·la sobre el present que estem vivint, on homes trentena perden la feina i poden acabar fent estriptis en un club, i on cada vegada més dones primen la seva carrera professional sobre qualsevol compromís sentimental o familiar. En aquesta història, aquests homes i aquestes dones entren en contacte i en col·lisió, i ho faran amb unes conseqüències imprevisibles. Sexe, amistat, innocència i maldat en una combinació tan harmònica com desassossegant.

Alicia Giménez Bartlett va néixer en Almansa (Albacete) el 1951. Estudia Filologia Espanyola a la Universitat de València i es doctora en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada  La narrativa de Gonzalo Torrent Ballester.  El 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exito (Seix Barral). Con una habitación ajena  (1997) va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femení Lumen.

En els anys noranta crea el personatge de Petra Delicado, la popular inspectora que ha donat peu, fins ara, a nou obres de la saga ia una sèrie de televisió. Aquestes han estat traduïdes a diversos idiomes, i gaudeixen de gran èxit en països com Itàlia o Alemanya. Ha rebut els prestigiosos premis Grinzane Cavour a Itàlia i Raymond Chandler a Suïssa. També ha conreat l’assaig amb obres com  El misterio de los sexos  i  La deuda de Eva. El 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra  Donde nadie te encuentre.
  Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 

El periodista i escriptor Víctor Amela ha guanyat aquest divendres el XXXVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la 'La filla del capità groc'. Es tracta d'una novel·la romàntica i històrica situada al Forcall (Castelló), el poble originari del seu avi patern.
En roda de premsa, Amela ha explicat que la història està basada en fets reals i espais de la seva infància estiuenca a El Maestrat, ple de coves, masos medievals i personatges de poble, i ha assegurat que la porta en la seva ment des de fa 40 anys quan era nen i estiuejant al Forcall: "La meva vocació era convertir un heroi local en un heroi universal".

Pep Puig guanya el premi Sant Jordi, Empar Moliner el Mercè Rodoreda de contes i Víctor Obiols el Carles Ribade poesia

 ELS PREMIS LITERARIS
Actualment, els premis literaris són patrocinats, en general, per editors comercials o per entitats culturals (com Òmnium Cultural), i tenen un gran ressò social i mediàtic. La concessió va deixar de fer-se a redós d'una llibreria, per ubicar-se en un gran hotel. La gran majoria de premis són atorgats en la gala de la Nit de Santa Llúcia, el 13 de desembre, en record del Joan Crexells, que es concedia aquell mateix dia, i amb caràcter itinerant arreu de les terres catalanes.

Altres premis són el Josep Pla (1968), de prosa, o el Ramon Llull (1981), també de prosa, convocat pel grup editorial Planeta. El 1972 van néixer els Premis d'Octubre de València, que integren tres premis: l'Andròmina de narrativa, el Joan Fuster d'assaig i el Vicenç Andrés i Estellés de poesia. A Andorra es convoca el Carlemany (1994) de novel·la i, a Girona, el Prudenci Bertrana (1968) de novel·la, el Carles Rahola d'assaig i el Miquel de Palol (1978) de poesia, entre altres. A les terres de ponent, el Josep Vallverdú (1984) d'assaig i el Màrius Torres (1996) de poesia. Pel que fa a les Illes, actualment l'antic premi de novel·la Ciutat de Palma (1958) és diu Llorenç Villalonga (1994) i, el de poesia, Joan Alcover (1994). 







"Que altres presumeixin de les pàgines que han escrit; a mi m'enorgulleixen les que he llegit".

Jorge Luis Borges, escriptor argentí (1899-1986)