PREMI: Guardó atorgat normalment a
un llibre de creació o d'investigació literàries.
Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes
MARIA ANTONIA OLIVER
Maria-Antònia Oliver neix a Manacor el desembre de 1946. De ben menuda ja
s'havia sentit atreta per la literatura, primer com a lectora i
incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia
obra narrativa. Quan publica la primera novel·la, Cròniques d'un
mig estiu, té tot just 23 anys, però ja un escriptor tan
reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora
joveníssima arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre
de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia
Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions
d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de
lectors tant d'Europa com dels Estats Units.
Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment. En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
El 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment. En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
El 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
72è Premi Nadal
de Novel·la d’Edicions Destino
Víctor del Árbol amb la novel·la ’La víspera de casi todo’ ha
rebut el 72è Premi
Nadal de Novel·la d’Edicions Destino.
Es tracta d’una novel·la que intentar fugir del gènere negre i té
com a protagonista a una dona de classe alta que tracta de fugir del
seu passat i es trasllada a la costa de Galícia.
Nascut a Barcelona
l’any 1968, Víctor del Árbol va ser Mosso d’Esquadra
durant vint anys. És autor de les novel·les El peso de los muertos
(Editorial Castalia), La tristeza del samurái (Editorial
Alrevés),Respirar por la herida (Editorial Alrevés) i Un millón de
gotas.
giratòria’, la segona part de les seves memòries. En el llibre, l’autor recorre els records i vivències a La Vanguardia, on va treballar quaranta-cinc anys: hi va començar essent traductor i arribà a ser-ne director. És un homenatge al periodisme i un anecdotari vital, en què explica el temps que va passar a Menorca fent el servei militar, els inicis al diari com a substitut dels principals traductors, l’època de corresponsal a Londres i Washington, el viatge als Estats Units en plena Guerra Freda i els mesos passats a l’Afganistan, entre més vivències.
Biblioteca Breve 2016
Pemis Planeta 2015
‘HOMBRES DESNUDOS’ d’Alicia Giménez Bartlett (Premi Planeta 2015)
Ningú pot imaginar fins a quin punt els temps
convulsos són capaços de convertir-nos en qui ni tan sols imaginem
que podríem arribar a ser. Homes nus és una novel·la sobre el
present que estem vivint, on homes trentena perden la feina i poden
acabar fent estriptis en un club, i on cada vegada més dones primen
la seva carrera professional sobre qualsevol compromís sentimental o
familiar. En aquesta història, aquests homes i aquestes dones entren
en contacte i en col·lisió, i ho faran amb unes conseqüències
imprevisibles. Sexe, amistat, innocència i maldat en una combinació
tan harmònica com desassossegant.
Alicia Giménez Bartlett va néixer
en Almansa (Albacete) el 1951. Estudia Filologia Espanyola a la
Universitat de València i es doctora en Literatura Espanyola per la
Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La narrativa de
Gonzalo Torrent Ballester. El 1984 va publicar la seva primera
novel·la, Exito (Seix Barral). Con una habitación ajena
(1997) va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el
Premi Femení Lumen.
En els anys noranta crea el personatge de Petra
Delicado, la popular inspectora que ha donat peu, fins ara, a nou
obres de la saga ia una sèrie de televisió. Aquestes han estat
traduïdes a diversos idiomes, i gaudeixen de gran èxit en països
com Itàlia o Alemanya. Ha rebut els prestigiosos premis Grinzane
Cavour a Itàlia i Raymond Chandler a Suïssa. També ha conreat
l’assaig amb obres com El misterio de los sexos i La
deuda de Eva. El 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra
Donde nadie te encuentre.
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
En roda de premsa, Amela ha explicat que la història està basada en fets reals i espais de la seva infància estiuenca a El Maestrat, ple de coves, masos medievals i personatges de poble, i ha assegurat que la porta en la seva ment des de fa 40 anys quan era nen i estiuejant al Forcall: "La meva vocació era convertir un heroi local en un heroi universal".
Pep Puig guanya el premi Sant Jordi, Empar Moliner el Mercè Rodoreda de contes i Víctor Obiols el Carles Ribade poesia
ELS PREMIS LITERARIS
Actualment,
els premis literaris són patrocinats, en general, per editors
comercials o per entitats culturals (com Òmnium Cultural), i tenen
un gran ressò social i mediàtic. La concessió va deixar de fer-se
a redós d'una llibreria, per ubicar-se en un gran hotel. La gran
majoria de premis són atorgats en la gala de la Nit
de Santa Llúcia, el 13 de desembre, en record del Joan Crexells,
que es concedia aquell mateix dia, i amb caràcter itinerant arreu de
les terres catalanes.
Altres premis són el Josep Pla (1968), de prosa, o el Ramon Llull (1981), també de prosa, convocat pel grup editorial Planeta. El 1972 van néixer els Premis d'Octubre de València, que integren tres premis: l'Andròmina de narrativa, el Joan Fuster d'assaig i el Vicenç Andrés i Estellés de poesia. A Andorra es convoca el Carlemany (1994) de novel·la i, a Girona, el Prudenci Bertrana (1968) de novel·la, el Carles Rahola d'assaig i el Miquel de Palol (1978) de poesia, entre altres. A les terres de ponent, el Josep Vallverdú (1984) d'assaig i el Màrius Torres (1996) de poesia. Pel que fa a les Illes, actualment l'antic premi de novel·la Ciutat de Palma (1958) és diu Llorenç Villalonga (1994) i, el de poesia, Joan Alcover (1994).
"Que altres presumeixin de les pàgines que han escrit; a mi m'enorgulleixen les que he llegit".
Jorge Luis Borges, escriptor argentí (1899-1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada