Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de març del 2016

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA, ENDINS DE L'ANIMA

 
A POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO
(Gabriel Celaya, De "Cantos iberos", 1955)

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmando,
como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.

Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.

Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.

Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, porque a penas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.

Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica, qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.

Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.

No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra, son actos. 
 
‘La poesía es un arma cargada de futuro’ (Gabriel Celaya) 


El Moviment Poètic Mundial es proposa desenvolupar en gran escala un esdeveniment de poesia global en suport dels refugiats, les víctimes de les guerres i la misèria a l'Àfrica, l'Orient Mitjà, Colòmbia, Haití i el Sud-est Asiàtic. El Moviment Poètic Mundial crida a les seves organitzacions integrants i als poetes que l'integren, a realitzar centenars de lectures en tots els continents.
 Sumant-se a les accions que busquen conscienciar a la població del problema dels refugiats sirians, un poble dessagnat que viu una guerra imposada, diversos artistes es reuniran el 21 de març per compartir art i cultura. Tot això sense cap filiació política i amb la ferma certesa que des de l'art (la poesia, la música) es pot començar un canvi.

La poesia expressa una idea, un concepte sobre el qual, a més, es pot reflexionar i donar-hi voltes. Ens permet un acostament per la sonoritat, per les rimes, pels cal·ligrames, pels acròstics, per la màgia. La poesia, per la seva brevetat, és adient per treballar-la des de la biblioteca.
Els llibres de poesia, juntament amb els contes, els llibres de no-ficció i la resta de materials, representen tipologies complementàries que afavoreixen la formació integral que ambicionem per als nostres infants.


La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la forma en què fem servir les paraules i les coses, i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seves associacions i metàfores i al seu gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix, doncs, una altra faceta possible del diàleg entre les cultures. 

#SyriaCrisis: 5 years in 60 seconds 

 

Mi posición es ésta:
El poeta no cumple su palabra
Si no cambia los nombres de las cosas.
El pensamiento no nace en la boca
Nace en el corazón del corazón.
Nicanor Parra




 
Premi World Press Photo d'aquest any el guanyador ha estat WARREN RICHARDSON, amb una fotografia certament impactant.

PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,

Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
  fugint del dolor
i de la pobresa

Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
 Joana Raspall

 

dimarts, 20 de setembre del 2011

ESCOLLIM LA PAU


El Dia Internacional de la Pau va començar fa 26 anys. El seu propòsit, com es diu en l'original resolució de les Nacions Unides l'Assemblea General, és la següent:

   "[... E] o dedicar un temps específic per concentrar els esforços de les Nacions Unides i els seus Estats membres, així com de tota la humanitat, a la promoció dels ideals de pau i de donar una prova positiva del seu compromís amb la pau en totes les formes viables ... [El Dia Internacional de la Pau] ha de ser dedicat a commemorar i enfortir els ideals de pau, tant dins com entre totes les nacions i els pobles. "
En els darrers anys han crescut a Catalunya les iniciatives en favor de la pau, la resolució de conflictes i el desarmament. Davant d’aquest fet, la Fundació per la Pau ha publicat una guia que recull les ONG, campanyes, recursos, formació, organismes, etc. que treballen en aquesta línia. El seu objectiu és que aquelles persones que vulguin aprendre, contactar i participar en la construcció de la pau ho tinguin tot a l’abast.

Perquè coincidís amb la sessió d'obertura, que se celebra anualment el tercer dimarts de setembre. El Dia de la Pau es va observar la primera al setembre de 1982. El 2001, l'Assemblea General per unanimitat va aprovar la resolució 55/282, que estableix 21 de setembre com un dia anual de la no violència i el cessament del foc. L'ONU convida a totes les nacions i persones per a complir una cessació d'hostilitats durant tot el dia, i per commemorar el Dia d'una altra manera a través de l'educació i conscienciació del públic sobre qüestions relacionades amb la pau.

21 pel·lícules de pau
Recomanen 21 pel·lícules adequades per a treballar temes relacionats amb la cultura de pau. La idea és facilitar la preparació de cinefòrums, cicles de cinema i pau, i altres iniciatives per l'estil dutes a terme per centres educatius, espais culturals, associacions, cine-clubs, etc.
Aquestes pel·lícules, en general, són fàcils de trobar en Centres de Recursos Pedagògics o en biblioteques.
Com podreu comprovar, us les classifiquem per temàtiques, per facilitar-ne la tria.
 
Crítica i anàlisi de la violència
Haz lo que debas, d'Spike Lee. 1989
El Bola, d'Achero Mañas. 2000
South Park: más grande, más largo y sin cortes, de Trey Parker. 1999
Conflictes armats (i oblidats)
En tierra de nadie, de Danis Tanovic. 2001
Hotel Rwanda, de Terry George i Keir Pearson. 2004
La chaqueta metálica, d'Stanley Kubrick. 1987
El descontrol de les armes
El senyor de la guerra, d'Andrew Niccol. 2005
Trece días, de Roger Donaldson. 2000
Hiroshima, de Mori Nakazawa. 1983
Fer front a la militarització
Nacido el cuatro de julio, d'Oliver Stone. 1989
Escuela de genios, de Martha Coolidge. 1985
Europa Europa, d'Agnieszka Holland. 1990
Prevenir l'aparició del terrorisme
World Trade Center, d'Oliver Stone. 2006
Paradise Now, de Hany Abu-Assad. 2005
En el nombre del padre, de Jim Sheridan. 1993
La noviolència és el camí
Gandhi, de Richard Attenborough. 1982
The boxer, de Jim Sheridan. 1997
Los edukadores, de Hans Weingartner. 2005
Construir una cultura de pau
Oriente es Oriente, de Damien O'Donell. 1999
Ciudad de Dios, de Fernando Meirelles i Kátia Lund. 2002
La vida secreta de las palabras, d'Isabel Coixet. 2005 

“Una cultura per a la pau serà aconseguida quan els ciutadans del món entenguin que els problemes globals tenen solucions... i el respecte sigui mutu. Aquest aprenentatge sols es pot aconseguir mitjançant una sistemàtica educació per a la Pau.”
(Agenda de La Haya per a la Pau i la Justícia al segle XXI)