CICLE CINEMA I DEBAT “ELS DRETS HUMANS”

Declaració Universal dels Drets Humans

"La construcció d'un món solidari, sense injustícies ni violència, només és possible si totes les nacions i tots els individus ens esforcem a promoure, arreu del món, els drets i les llibertats d'aquesta Declaració".
(Adaptació del Preàmbul de la Declaració)

Article 1: Tots els éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat. Com que tenim raó i consciència, ens hem de tractar sempre amb respecte.

Article 2: Els drets que proclama aquesta Declaració són per a tothom. Encara que parlem una altra llengua, encara que tinguem el color de la pell diferent, encara que pensem d'una altra manera, encara que sigui una altra la nostra religió, tant si som pobres com si som rics com si som d'un altre país.

Article 3: Tots tenim dret a viure. A viure lliurement i amb seguretat.

Article 4: Ningú no ens pot esclavitzar. L'esclavitud està prohibida en tots els casos.

Article 5: Ningú no té dret a torturar-nos ni a tractar-nos de forma cruel, inhumana o degradant.

Article 6: Tots els nostres drets han de ser reconeguts a tot arreu.

Article 7: La llei és la mateixa per a tothom. No se'ns pot aplicar de forma diferent.

Article 8: Quan algú no respecta els nostres drets podem demanar la protecció de la justícia.

Article 9: Ningú no té dret, arbitràriament, a detenir-nos, a mantenir-nos a la presó ni a expulsar-nos del país on vivim.

Article 10: Si hem de ser jutjats ha de ser públicament. I aquells que ens jutgin han de ser completament imparcials.

Article 11: Si som acusats, sempre tenim dret a defensar-nos. S'ha d'admetre que som innocents mentre no es pugui provar que som culpables. Ningú no té dret a condemnar-nos ni a castigar-nos per coses que no hem fet.

Article 12: Ningú no pot ficar-se arbitràriament en la nostra vida privada, en la nostra família, la nostra casa o la nostra correspondència.

Article 13: Tenim dret a entrar i sortir del nostre país quan vulguem.

Article 14: Si ens persegueixen, tenim dret a anar a un altre país i demanar que ens protegeixin. Però perdem aquest dret si no respectem els articles d'aquesta Declaració.

Article 15: Tenim dret a pertànyer a un país. I, si desitgem pertànyer a un altre país, ningú no pot, arbitràriament, impedir-nos-ho.

Article 16: Quan tenim edat de casar-nos, tenim dret a fer-ho sigui quina sigui la nostra raça, el nostre país d'origen o la nostra religió. Les dones i els homes tenim els mateixos drets quan som casats i quan ens separem. No hi ha ningú que ens pugui obligar a casar-nos i, si ho fem, el govern del nostre país ha de protegir la nostra família.

Article 17: Com tothom, tenim dret a tenir les nostres coses, i ningú no té dret a prendre'ns-les.

Article 18: Tenim dret a pensar el que volem i a canviar de manera de pensar. També tenim dret a triar lliurement la religió que volem, a canviar de religió i a practicar-la com ens sembli, sols o amb d'altres persones.

Article 19: Tots tenim dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. Tenim dret a intercanviar idees amb les persones d'altres països sense que les fronteres ens ho impedeixin.

Article 20: Tots tenim dret a organitzar grups i reunions, i a participar-hi de manera pacífica. Ningú no ens pot obligar a formar part d'un grup.

Article 21: Tenim dret a participar activament en les decisions del nostre país, directament o escollint representants que tinguin les nostres idees i votant lliurement per indicar la nostra elecció.
Per poder escollir els nostres governants, periòdicament s'han de fer eleccions no manipulades en les que tothom pugui votar lliurement.

Article 22: Cadascú de nosaltres tenim dret a beneficiar-nos de tots els avantatges socials, culturals i econòmics per poder viure dignament.

Article 23: Tenim dret a treballar, a triar lliurement una feina i a rebre un sou que ens permeti viure dignament, a nosaltres i a la nostra família. Totes les persones que facin el mateix treball, tenen dret, sense cap discriminació, al mateix sou.
Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.

Article 24: Tots tenim dret a descansar. Per tant, la jornada laboral no ha de ser excessivament llarga i, periòdicament, hem de poder tenir vacances pagades.

Article 25: Tant nosaltres com la nostra família tenim dret a un nivell de vida que ens asseguri l'alimentació, el vestit, l'habitatge i l'assistència en cas de malaltia.
Tenim dret a ser ajudats si no podem treballar, ja sigui perquè no hi ha feina, perquè estem malalts, perquè som massa grans o per qualsevol altra raó independent de la nostra voluntat.
Tots els nens i nenes tenen els mateixos drets, encara que els seus pares no estiguin casats.

Article 26: Tenim dret a anar a l'escola, i a beneficiar-nos de l'escola obligatòria sense haver de pagar res.
L'escola ha de fomentar la convivència i el desenvolupament dels talents de cadascú.
Els pares tenen dret a triar el tipus d'educació dels seus fills.

Article 27: Tots tenim dret a participar i beneficiar-nos tant de la vida cultural com del progrés científic de la societat en què vivim.

Article 28: Per tal que tots els drets i les llibertats de què hem parlat fins ara puguin ser protegits adequadament, cal que existeixi un ordre social i internacional que ho faci possible.

Article  29: Tots tenim deures en relació amb les persones que ens envolten, a les quals, d'altra banda, necessitem per desenvolupar-nos plenament.
La nostra llibertat i els nostres drets només estan limitats pel reconeixement i el respecte necessari a la llibertat i els drets dels altres.

Article 30: Cap Estat, cap grup, cap ésser humà, pot utilitzar cap principi d'aquesta Declaració per suprimir el drets i llibertats que s'hi proclamen.

La Biblioteca d'Altafulla inicia un cicle de pel·lícules i debats en torn als Drets Humans.

DIVENDRES 15 DE FEBRER

HORA: 17 h.

LLOC: BIBLIOTECA (Carrer Vinyet, 1 baixos)

PROJECCIÓ PEL·LÍCULA "AMERICAN HISTORY X" de Tony Kaye

TEMA: NEONAZISME

Un neonazi, penedit després del seu pas per la presó, està decidit a canviar de vida i a treure el seu jove germà de l'espiral de l'odi i de la violència.
Per venjar la mort del seu pare, abatut per un traficant negre, Derek combrega amb les tesis racistes d'un grupuscle neonazi. Després d'haver purgat una pena de presó per a un doble homicidi, el seu únic desig és de salvar la seva família de la violència que ha engendrat, sobretot el seu germà segon Danniel, que l'idolatra per a les seves accions passades.
La pel·lícula ha tingut grans problemes al muntatge. En efecte, aquest va enfrontar el realitzador Tony Kaye amb el director de l'estudi New Line, Michael Luca. Els dos homes no es van entendre i una primera versió de la pel·lícula va ser retornada al muntatge per a una nova versió. Tony Kaye no es va beneficiar del dret al muntatge final i va ser Edward Norton que va ser enviat pels productors per assegurar una versió més propera al guió inicial. Tony Kaye va expressar el seu descontentament a la premsa. Després de diverses setmanes de conflicte, es va trobar una entesa i la pel·lícula es va estrenar finalment el 1999

Fonamentalment, American History X, una història sobre la redempció, és un al·legat contra el racisme, les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic, tres dels trets que defineixen els grups neonazis. El neonazisme és un rebrot urbà i contemporani del nazisme (neo, és a dir, nou), doctrina ideològica que sorgí a Alemanya a mitjan de la dècada dels 20, a l'ombra del lideratge incontestable d'Adolf Hitler. Després d'un cop d'estat frustrat deu anys abans, Hitler arriba al poder el 1933, es nomena dictador i guia d'Alemanya (führer) i bateja el nou ordre com el Tercer Reich.

 

 AMERICAN HISTORY X

FEBRER, llavors de lectura

Semilla lectora (ilustración de Isadora Zeferino)

ACTIVITATS BIBLIOTECA FEBRER 2019 

Club Novel.la Negra

“COSECHA ROJA” de DASHIELL HAMMETT

DILLUNS dia 4 de febrer 19hores

lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)

Collita Roja és una novel·la negra de Dashiell Hammett, recordada per ser la primera que va imposar una mirada moderna i complexa de la societat nord-americana. Un èxit literari que va fixar les claus del gènere on la corrupció i la violència s'expressen amb una atmosfera, uns personatges i un estil ben durs i realistes. 

COLLITA ROJA  va ser la seva primera novel·la després d'alguns relats curts.  Publicada el 1929.  Hammett narra la violenta història d'un detectiu privat, protagonista sense nom, que es proposa netejar de gànsters Personville, una petita ciutat minera de l'estat de Montana, amb les seves mateixes armes. I es capbussa en un violent bany de sang a les poques hores d'arribar-hi.

Hi trobem els elements característics:  desenvolupament d'una complexa trama argumental en un context social descrit amb mirada crítica, la denúncia de la corrupció de la societat capitalista, la rigorosa objectivitat descriptiva i uns diàlegs marcadament càustics i incisius.

Ell, que despreciava la violència, va ser el que la va introduir explícitament a la literatura criminal, on fins aquell moment apareixia només suggerida.

Hammett està considerat el creador de la novel·la negra nord-americana. Un gènere que a través d'un detectiu pragmàtic, una trama complexa i un estil alié a la retòrica, analitza amb gran lucidesa les estructures de la societat contemporània.  I en el cas de la societat de Hammet parlem de dues guerres mundials i un crack bursatil en el mig.

PRESENTACIÓ LLIBRE “INCERT CAMÍ” de EDUARD PRATS

DIMARTS 12 de febrer a les 18,30 h.

lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)

L’Agustí i l’Elvira són dos vells aclaparats per l’edat i per les greus malalties que els afecten. Arribat un determinat moment han decidit, de mutu acord, llevar-se la vida per tal d’acabar amb les penalitats que pateixen. Saben que el final és a prop i que tot anirà de mal en pitjor en el temps a venir.
Els protagonistes intueixen que no trobaran l’aprovació de la família —ni la dels amics— per portar a terme el seu propòsit. Per això decideixen suïcidar-se lluny de tothom, a la caseta que tenen a la Sierra de Gredos, malgrat ser conscients del trasbals que causaran a la seva única filla, Flora, al seu gendre, Daniel, i als seus néts, Pau (estudiant de Medicina) i Mònica (que viu a Londres).
Altres personatges com don Eladi (el metge del poble), la cosina Àgueda, mossèn Venanci i Maties, viuran també uns dies feixucs que sacsejaran les seves consciències.
Cadascun dels onze capítols relata el punt de vista d’un dels personatges.
Es tracta d’una novel·la coral que vol enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la pròpia vida; sabent que no tothom té el mateix parer sobre aquesta espinosa qüestió.

EDUARD PRATS ALONSO (Barcelona, 1942) és llicenciat en Medicina (UB), especialista en l'aparell digestiu, màster en Bioètica (UAB-IBB), cap de medicina interna de l'Hospital Universitari de Sant Joan (1980-1995), professior associat en medicina (URV, 1983-2007), director de docència i bioètica del Grup Sagessa i membre de sis comitès d'ètica assistencial (1998-2012). Ha publicat 40 treballs en revistes estatals i internacionals. És secretari de la comissió deontològica del Col·legi de Metges de Tarragona. És coautor, amb Pere López Bruno, del llibre «Medicina, metges i malalts. Converses amb 11 metges de Reus».

TALLER LITERARI “ESCRIU LA TEVA HISTÒRIA”

a càrrec de NELLA YANES

DIJOUS 7,14 i 21 de febrer a les 17,30 h.

lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)

EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA

projecció i lectura“El Sur” de Víctor Erice /relat “El sur” d’Adelaida García.

DIVENDRES 22 de FEBRER 18 hores

Lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)   

El sur és una pel·lícula franco-espanyola dirigida per Víctor Erice i produïda per Elías Querejeta Gárate basada en una novel·la homònima d'Adelaida García Morales. Es va estrenar a Madrid, l'any 1983 i acapara diversos premis en certàmens espanyols i estrangers.

ARGUMENT En la "Gavina", una casa dels afores d'una ciutat del nord, viuen Agustín Arenas, home del sud, metge i zahorí; Julia, la seva dona, mestra represaliada després de la Guerra Civil Espanyola; i Estel, la filla de tots dos. Estrella va creixent i es troba fascinada pel seu pare, a qui  observa en tot moment, però al que no comprèn en absolut. Ella creix i viu feliç, aliena als problemes de la seva mare, una persona eternament amargada que va ser castigada pel règim franquista després de la Guerra Civil. Una tarda, Estrella es troba al seu pare assegut en un cafè i és llavors quan descobreix el secret que aquest guardava: una relació amorosa amb una altra dona.

Cada pel·lícula de Víctor Erice ha estat un autèntic esdeveniment universal. Erice estudia a l'Escuela Oficial de Cine de Madrid, on es diploma amb Los días perdidos (1963). Juntament amb José Luis Egea i Claudio Guerin, codirigeix el film episòdic Los desafíos (1969). Amb el seu primer llarg metratge en solitari, El espíritu de la colmena (1973), Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià, mostra una nova manera de narrar la història d'un país a través dels ulls estranyats d'una nena. Al seu següent film, El Sur (1983), Erice amplia a l'adolescència aquesta mirada inquietant. Amb El sol del membrillo (1992), revoluciona les fronteres tradicionals del cinema de la realitat, reflectint la força de la contemplació. Aquest film guanya el Premi del Jurat al Festival de Canes i és escollit com a millor pel·lícula dels anys noranta amb les votacions de representants de filmoteques i de festivals de tot el món. El 2001 roda Alumbramiento, un dels episodis del llarg metratge col·lectiu Ten Minutes Older. En aquesta mateixa data publica el guió La promesa de Shanghai. El 1994, Erice rep el Premio Nacional de Cinematografía i el 1995, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes

 

CAPSA DELS CONTES a càrrec de Pepi Miró

DIMARTS 26 de FEBRER  17 hores

CONTACONTES i XERRADA a càrrec del Centre Psicopedagògic “Creixem” d’Altafulla

Lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)

CREIXEM neix amb la intenció de donar resposta a les dificultats d'aprenentatge mitjançant l'atenció personalitzada de cada alumne, en coordinació amb les famílies i els professionals  dels centres educatius.

Molts nens són brillants encara que les seves notes diguin el contrari. Transformar la seva percepció i la dels altres, la seva manera de veure i que els vegin, donar-los seguretat i confiança per aconseguir els seus objectius, aquest és el camí que junts farem a Creixem.

https://www.creixem-altafulla.com/ca/

TALLER DE MÀSCARES

DIJOUS 28 de febrer de 17 a 18 hores. Vine a pintar el teu antifaç de Carnaval!. Places limitades.

EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA

Debat “El Sur” de Víctor Erice /relat “El sur” d’Adelaida García.

DIVENDRES 1 de març 18 hores

Lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)   

Adelaida García Morales (Badajoz, 1945 - Dos Hermanas, 22 de setembre de 2014) va ser una escriptora espanyola

A tretze anys es va traslladar a Sevilla, d'on eren els seus pares i on va viure una gran part de la seva joventut. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres el 1970 a Madrid, on també va estudiar escriptura de guions a l'Escola Oficial de Cinematografia.

Va treballar com a professora de Llengua Espanyola i de Filosofia a Secundària, va ser model, actriu, dins del grup de teatre Esperpento, i també traductora a Algèria.

Va debutar el 1985 amb un aclamat volum que reunia dos relats: El Sur i Bene. El primer relat va ser portat al cinema per Víctor Erice, que llavors era la seva parella, amb el mateix títol, El Sur.

Amb la seva següent obra, El silencio de las sirenas, que transcorre en una localitat de La Alpujarra, on ella va residir, va obtenir el Premi Herralde de Novel·la. L'autora va ser, a més, guardonada amb el Premi Ícar per Diario 16.

Va morir el 22 de setembre de 2014 a Dos Hermanas.

CLUB LECTURA ADULTS

DIJOUS 7 de MARÇ 19 hores

“EL SUEÑO DE ALEJANDRIA” TERENCI MOIX

Lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1) 

Terenci Moix (Barcelona, 1943). Pseudònim de Ramon Moix. De formació anàrquica i autodidàctica, treballà en tota mena d'oficis. Residí a Londres. Es donà a conèixer com a narrador amb La torre dels Vicis Capitals (1968), que representà una ruptura temàtica amb la tradició de postguerra i amb el realisme històric. La seva obra s'ha centrat en gran part en la crítica i la mitificació dels valors de la cultura, l'educació, el sexe, els mass-media, de l'època franquista, temàtica desenvolupada a Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendre (1975). Ha conreat el teatre amb Tartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí a Barcelona la primera setmana del mes d'abril de 2003 d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac.

Terenci Moix construye una nueva y subyugante novela histórica partiendo de personajes poco divulgados: así, el rey Juba II de Mauritania (actual Marruecos) y la princesa Cleopatra Selene, hija de Antonio y Cleopatra. Los destinos de uno y otro, tan insólitos como fascinantes, sirven al autor para trazar un original fresco de las tierras marroquíes durante la Era de Augusto.
Pero el principal personaje de la novela es un humilde jardinero, Fedro, empeñado en una intensa búsqueda espiritual que sólo puede realizarse en el sorprendente final de la novela y en Alejandría, ciudad que se erige como la personificación última del ideal soñado. Así, la novela incide en el tema, tan caro al autor, de la búsqueda iniciática.
El sueño de Alejandría es una sorprendente historia que arranca de algunos personajes de la anterior novela de Terenci Moix No digas que fue un sueño, que al poco tiempo de su aparición se convirtió en uno de los mayores éxitos de la literatura española, sobrepasando la cifra la cifra del millón de ejemplares vendidos. Pero El sueño de Alejandría no es una simple segunda parte de un éxito establecido. Se trata, por el contrario, de una narración autónoma, que se desarrolla a partir de las jornadas que siguieron a la muerte de Antonio y Cleopatra y la caída de Alejandría en manos de las tropas romanas.
El choque de destinos, la turbulencia de las pasiones, la sorprendente franqueza con que están descritas, la búsqueda iniciática del protagonista, todo ello unido a la cuidadosa descripción de ambientes hacen de El sueño de Alejandría una novela de apasionante lectura que atrae la atención del lector por la constante tensión de su temática y la originalidad y vigor de su planteamiento, poco habitual en la novela histórica.

Si habito en tu memoria, no estaré solo. 

Mario Benedetti