MOR FRANCISCO IBAÑEZ, MAG DE L'HUMOR. GRÀCIES PER FER-NOS LLEGIR AMB PASSIÓ I RIURE

Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936 - Barcelona, 15 de juliol de 2023) fou un prolífic autor de còmics. Fou el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.

Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions d'exemplars, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès. Així, Ibáñez s'ha convertit en un dels autors més importants de la història del còmic i en l'autor català que ha aconseguit vendre més exemplars de les seves obres.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Ib%C3%A1%C3%B1ez_Talavera

“Acomiadem la figura més important del còmic espanyol. Ens deixa l’enorme llegat de la seva lucidesa, sentit de l’humor i més de 50.000 pàgines amb personatges memorables que han fet feliços un gran nombre de lectors”, ha dit l’editorial en un comunicat.

Ibáñez va néixer a Barcelona, abans de l’esclat de la guerra de 1936-39, en una família treballadora. El seu pare era alacantí i la seva mare andalusa. Enamorat del dibuix, va combinar la seva carrera artística amb una feina en un banc, fins que el 1957 es va poder dedicar completament al còmic, quan va entrar a formar part de l’editorial Bruguera

Un any després va crear Mortadel·lo i Filemó, els personatges que li van donar fama mundial i li van permetre de fer el salt a la televisió, el cinema i, fins i tot, els videojocs. Al llarg de la seva carrera, que ha durat unes set dècades, Ibáñez ha venut més de 100 milions d’àlbums i llibres arreu del món.

El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona; el 2001, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts; i el 2021, la Creu de Sant Jordi.

PÀGINES MORTADEL·LO I FILEMÓ

https://mortadelo-filemon.es/content?q=Y2NvZGU9SEVNRVJPJmN0Z19pZD0xMDgmcG09YmxvZw%3D%3D

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mortadel%C2%B7lo_i_Filem%C3%B3

https://humoristan.org/ca/serie-imagenes/mortadelo-y-filemon-agencia-de-informacion 

https://mortadelo-filemon.es/content?q=Y2F0X2lkPTQ4JmN0Z19pZD0xMTgmcG09YmxvZyZvZmZzZXQ9MCYmb2Zmc2V0PTA%3D

https://encontraronline.webnode.es/comics/de-siempre/mortadelo-y-filemon/

MÉS INFORMACIÓ

https://humoristan.org/ca/autor/f-ibanez

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/lilla-del-tresor/francisco-ibanez/video/5798547/

https://www.rtve.es/play/videos/noms-propis/noms-propis-francisco-ibanez/4016199/

https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/ibanez/5743070/

"RIURE'S DEL QUE ÉS SERIÓS I TAMBÉ AMB ALLÒ SERIÓS" Francisco Ibáñez

ENTREVISTA

EL CÒMIC PRIMER PAS AL CAMÍ DE LA LECTURA

 

QUINS LLIBRES LLEGIREM EL 2016?

 

 Cruzando las lecturas de 2016 (ilustración de Alicia Varela)

Efemèrides literàries en 2016

L'any que comença no només és de traspàs, sinó que a més conté algunes de les efemèrides més importants de l'últim lustre tant per a la cultura europea com per a l'espanyola i la catalana. I és que, si alguna cosa caracteritza el 2016, és sens dubte la commemoració de les morts de William Shakespeare, de Miguel de Cervantes i de Ramon Llull. Però no són aquests els únics escriptors als qui recordarem a partir de gener, ja que els homenatges a altres literats també se succeiran al llarg de l'any principalment a través de la reedició de les seves obres.

William Shakespeare

El 3 de maig de 2016 farà quatre-cents anys que William Shakespeare va morir i, encara que les commemoracions més importants tindran lloc a Regne Unit, aquí també podrem gaudir d'algunes publicacions d'altura. Una d'elles serà El espejo de un hombre (Debolsillo), biografia sobre l'anglès escrita per Stephen Greenblatt i mereixedora del Premi Pulitzer 2015. També despertarà interès l'aparició de El hueco del tiempo (Lumen, 2016), una revisió de clàssic Cuento de invierno de la mà de Jeanette Winterson. Aquest llibre forma part del projecte internacional The Hogarth Shakespeare, que ha encarregat a una sèrie d'escriptors (Jo Nesbo, Anne Tyler, Margaret Atwood i uns altres) la reinterpretació de les obres del dramaturg més important de tots els temps.

Miguel de Cervantes

El 22 d'abril de 1616 també va morir Miguel de Cervantes i, lògicament, les institucions culturals espanyoles es preparen per celebrar-ho amb magnificència. Especialment notable serà l'exposició ‘Miguel de Cervantes: de la vida al mito’ que la Biblioteca Nacional, juntament amb Acció Cultural Espanyola, acollirà entre el 3 de març i el 22 de maig. En el terreny editorial, destacarà la publicació de Miguel de Cervantes (Taurus), biografia que Jordi Gracia publicarà al març i que ens presentarà la vida del manxol de Lepanto tal que si fos una novel·la fascinant. Això sense oblidar la ‘traducció’ a l'espanyol contemporani de el Don Quijote que Andrés Trapiello va realitzar fa uns mesos per a l'editorial Destino. Malgrat la polèmica que aquesta obra va provocar entre els més puristes, el treball de Trapiello és una eina més que útil pels qui vulguin conèixer al gentilhome sense haver de passar pel castellà arcaic.

Ramon Llull

Aquest any també es commemoren els set-cents anys de la mort de Ramon Llull i una infinitat d'actes es preparen tant en les Illes Balears com a Catalunya i València. Tot i que fa uns mesos es va deslligar la polèmica per la falta de pressupost per part de la Institució dels Lletres Catalans per a la celebració de l'Any Llull, ja s'han programat actes per tot el territori de parla catalana i, per informar-nos sobre els mateixos, gens com controlar les actualitzacions de la pàgina ramonllullsetcents.com Tocant a la reedició dels seus llibres, caldria destacar la publicació de la seva Obra escogida (Debolsillo), Vida del maestro Ramon (Pre-Textos), Vida coetània (El Lectorium Rosicrucian), Llibre dels bèsties (Sembra i Proa), etc.

Altres commemoracions

Però els aniversaris no acaben amb aquests tres clàssics universals, perquè en 2016 també es commemoraran els 75 anys de la mort de James Joyce, els 125 d'Herman Mellville, els cent de Rubén Darío, de Jack London i d'Henry James, i el centenar del naixement de Roald Dahl, algunes de les obres de les quals ja van ser reeditades a la fi del 2015 o ho seran en 2016 tant en castellà com en català. Tocant al bicentenari del naixement de Charlotte Brontë, potser caldria recordar la novel·la que Ángeles Caso va publicar sota el títol Todo ese fuego (Planeta, 2015) entorn de la vida de les tres germanes Brontë. I no volem tancar aquest text sense recordar el centenari del naixement d'Antonio Buero Vallejo i de Camilo José Cela, els qui també mereixeran exposicions (Biblioteca Nacional) i reedicions dels seus llibres.

FONT: 

http://www.acec-web.org/cat/oo.asp?art=1697

EFÈMERIDES LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 
EFEMÈRIDES LIJ 

Un planeta para leer (ilustración de Phoênix)

50 anys de la mort de Herman Hesse

 

 La meitat de la bellesa depèn del paisatge;
i l'altra meitat de la persona que la mira. H. Hesse

El món de la literatura commemora aquesta setmana els 50 anys de la mort de l'escriptor suís HermanHesse, premi Nobel el 1946 i autor d'obres cabdals de la literatura alemanya del segle XX com El llop estepari i Siddhartha. Nascut a Calw (Alemanya) i amb nacionalitat suïssa des del 1924, Hesse va morir a Montagnola el 9 d'agost del 1962 i va deixar un llegat literari convertit en best seller mundial, amb 140 milions d'exemplars venuts a tot el món. 

 Biografia

Va néixer a la ciutat de Calw, població situada a l'actual estat alemany de Baden-Wurtemberg. De jove va fer grans viatges per Itàlia i també per l'Índia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Suïssa, on va estudiar en un col·legi d'humanitats, que abandonà al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va intentar suicidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i, posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a joves problemàtics». El 1893 finalitzà la seva educació bàsica; més endavant esdevindria llibreter, mecànic rellotger i, finalment, altre cop, llibreter.

L'any 1912 es va establir amb la família a Berna, des d'on adoptà una posició crítica envers la Primera Guerra Mundial. Fou atacat per la premsa del seu país d'origen i abandonat pels seus amics després de la publicació d'un assaig en el qual demanava a l'imperi Alemany que no caigués en el nacionalisme. Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li fou concedida el 1921.

Igual que molts dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904, amb qui va tenir tres fills, va acabar tràgicament pels problemes mentals de la seva dona. El segon matrimoni, el 1924, aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931, amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies.

Va morir d'una hemorràgia cerebral mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residència de Montagnola, població situada al cantó de Ticino.

Obra literària

Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal (Peter Camenzind, 1904) i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d'Orient (Siddhartha, 1922), i en especial a Der Steppenwolf (El llop estepari, 1927), que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta postura valenta el va fer força popular a l'Alemanya de la postguerra.

Va escriure també, entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses), novel·la ucrònica de caràcter al·legòric (1943); Unterm Rad (Sota les rodes, 1906) i Demian (1919), escrita originalment sota el pseudònim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va publicar l'edició completa de les seves obres (Gesammelte Werke).

El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l'alta qualitat de l'estil».

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermann_Hesse

 GUIA LECTURA HERMAN HESSE

Cites

• El que és tou és més fort què el que és dur; l'aigua és més forta què la roca, l'amor és més fort què la violència.
  

• La divinitat és en un mateix, no en els conceptes o en els llibres.
  

• La felicitat és amor, cap altra cosa. El que sap estimar és feliç.
  

• La pràctica hauria de ser producte de la reflexió, no al contrari.
  

• La vida de cada home és un camí cap a un mateix, l'assaig d'un camí, l'esbós d'una drecera.
  

• N'hi ha que es consideren perfectes, però és perquè s'exigeixen menys de si mateixos.
  

• Si odiem a algú, odiem en la seva imatge allò que és dins nostre.
  

• Si tenim por d'algú és perquè a aquest algú l'hem donat poder sobre nosaltres.
  
   El coneixement es pot comunicar, la saviesa no. Hesse

 

300 anys Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca nacional espanyola celebra aquests dies el seu tercer centenari. Va ser inaugurada el 1711 per Felip V de Castella i IV d’Aragó com a biblioteca reial.La BNE és un centre de referència per a la investigació de la cultura hispànica. Cataloga i conserva els fons bibliogràfics en qualsevol llengua espanyola o altres idiomes, al servei de la investigació, la cultura i la informació.

Què és la BNE?

La BNE va néixer al 1711, ara fa 300 anys. La seva seu actual és al Palau de Biblioteca i Museus de Madrid. Com a les altres biblioteques, s’hi poden consultar els seus fons. No obstant, es tracta de fons i col·leccions molt especials, com ara monografies del segle XIX, fons i documentació molt més antics amb manuscrits o incunables, revistes i publicacions periòdiques, a més de gravats, fotografies, mapes, dibuixos, i registres sonors i audiovisuals.

Quins objectius té la BNE?

Les biblioteques nacionals són institucions bàsiques per a qualsevol estat i país. La seva missió bàsica és la recopilació, conservació i difusió del coneixement i de tota la producció bibliogràfica d’un país. Per tant, les biblioteques nacionals conserven el nostre patrimoni literari, bibliogràfic i cultural. La BNE és, doncs, la principal biblioteca de l’estat espanyol i a més, la més important de tots els països de parla espanyola, convertint-se així en el primer centre informatiu i documental sobre cultura escrita hispana.

Exposició del Tricentenari

Per conmemorar aquest aniversari, la BNE comença amb l’exposició Biblioteca Nacional de España: 300 años haciendo historia. Aquesta exposició es basa en 3 eixos. El primer és l’origen, la història i la trajectòria de la BNE, mostrant part del seu fons i les seves col·leccions. La BNE és també museu bibliogràfic des del 1858. El segon és la tecnologia i la seva evolució, i com ha permès poder conservar i difondre els fons a la ciutadania. I per últim, el darrer eix de l’exposició mostra com es treballa diàriament a la BNE, ja sigui per ampliar i completar les col·leccions, els treballs més tècnicos així com les mesures i solucions per la bona conservació de la informació.

Des de la Biblioteca d'Altafulla volem Felicitar els 300 anys de la BNE. 

us deixem el vídeo de conmemoració

Una bona ocasió per veure de prop incunables, llibres, dibuixos, mapes, fotografíes, partitures, ex libris, cartells… i peces úniques com manuscrits de Leonardo Da Vinci, Beat de Liébana o Petrarca, dibuixos de Velázquez, Goya o Fortuny, gravats de Goya, Dürer, Rembrandt o Picasso i llibres tan especials com l’edició príncep de El Quijote.