"Qui llegeixi, haurà viscut
cinc mil anys”Umberto Eco
El filòsof, escriptor i semiòleg
italià Umberto
Eco ha mort als
84 anys a Milà. La premsa italiana ha reaccionat amb elogis unànimes
cap a un dels intel·lectuals més influents de les darreres dècades
a Europa. El diari italià La Repubblica titulava ‘Adéu a Umberto
Eco, l’home que ho sabia tot’.
Umberto Eco va ser famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Nascut el 1932 a la població d’Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l’any 1971 ocupà la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit. Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia.
Eco era autor d’una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes, El nom de la rosa, on desplegava el seu interès per l’època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d’un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la utilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que “tot ja ha estat dit i escrit”, com sostenia l’autor. L’adaptació de Jean-Jacques Annaud al cinema, amb Sean Connery i Christian Slater el 1986, va incrementar l’interès per l’autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un ‘boom’.Apocalíptics i integrats va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l’accés més ampli a la cultura. Unes teories que s’estudien a totes les facultats de comunicació. Després, a El superhome de masses analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d’Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L’altre gruix d’obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l’actualitat. Havia escrit assajos i centenars d’articles sobre l’actualitat per als mitjans, com el ‘New York Times’.
En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és Número zero, el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots (El pèndol de Foucault), les
mentides (Baudolino)
i la corrupció (El
cementiri de Praga).
En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials,
sigui per parlar del pas del temps i les convencions (L’illa
del dia abans) o
d’un home que perd la memòria i intenta recuperar-la (La
misteriosa flama de la reina Loana).
En el cas de Número zero tracta d’un retrat de la societat
italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la
informació amb una crítica punyent al periodisme. L’autor va
escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major
la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors
menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Algunes crítiques que
hi llançava: “el periodista ha d’introduir opinions disfressades
de fets”, “la insinuació és part de la manipulació” o “les
necrològiques donen diners”.
L’any 2000 va guanyar el premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. “Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”, havia dit. “La lectura és la immortalitat cap enrere”.
Us
adjuntem “DAMUNT
LES ESPATLLES DELS GEGANTS” d’Umberto
Eco, un text traduït pel professor Narcís Figueres. Una meravella
de lectura que aprofundeix en la trajectòria històrica de conceptes
com ara “clàssics”, “antics”, “moderns”… Un text que
reflecteix l’Umberto Eco, erudit i genial, com era ell. Escollim
aquest títol, no només per la seva excel·lència, també per
tractar-se d’una lectura que totes les disciplines dels Estudis
d’Arts i Humanitats UOC hi poden trobar un vincle o algun
aspecte relacionat. També adjuntem aquest recull de les millors
frases d’Umberto Eco a la BBC,
una manera de retratar una ment excepcional com la seva.
El filòsof, escriptor i semiòleg
italià Umberto
Eco ha mort als
84 anys a Milà. La premsa italiana ha reaccionat amb elogis unànimes
cap a un dels intel·lectuals més influents de les darreres dècades
a Europa. El diari italià La Repubblica titulava ‘Adéu a Umberto
Eco, l’home que ho sabia tot’.Umberto Eco va ser famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Nascut el 1932 a la població d’Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l’any 1971 ocupà la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit. Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia.
Eco era autor d’una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes, El nom de la rosa, on desplegava el seu interès per l’època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d’un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la utilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que “tot ja ha estat dit i escrit”, com sostenia l’autor. L’adaptació de Jean-Jacques Annaud al cinema, amb Sean Connery i Christian Slater el 1986, va incrementar l’interès per l’autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un ‘boom’.Apocalíptics i integrats va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l’accés més ampli a la cultura. Unes teories que s’estudien a totes les facultats de comunicació. Després, a El superhome de masses analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d’Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L’altre gruix d’obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l’actualitat. Havia escrit assajos i centenars d’articles sobre l’actualitat per als mitjans, com el ‘New York Times’.
En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és Número zero, el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots (El pèndol de Foucault), les
mentides (Baudolino)
i la corrupció (El
cementiri de Praga).
En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials,
sigui per parlar del pas del temps i les convencions (L’illa
del dia abans) o
d’un home que perd la memòria i intenta recuperar-la (La
misteriosa flama de la reina Loana).
En el cas de Número zero tracta d’un retrat de la societat
italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la
informació amb una crítica punyent al periodisme. L’autor va
escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major
la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors
menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Algunes crítiques que
hi llançava: “el periodista ha d’introduir opinions disfressades
de fets”, “la insinuació és part de la manipulació” o “les
necrològiques donen diners”.L’any 2000 va guanyar el premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. “Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”, havia dit. “La lectura és la immortalitat cap enrere”.
Us
adjuntem “DAMUNT
LES ESPATLLES DELS GEGANTS” d’Umberto
Eco, un text traduït pel professor Narcís Figueres. Una meravella
de lectura que aprofundeix en la trajectòria històrica de conceptes
com ara “clàssics”, “antics”, “moderns”… Un text que
reflecteix l’Umberto Eco, erudit i genial, com era ell. Escollim
aquest títol, no només per la seva excel·lència, també per
tractar-se d’una lectura que totes les disciplines dels Estudis
d’Arts i Humanitats UOC hi poden trobar un vincle o algun
aspecte relacionat. També adjuntem aquest recull de les millors
frases d’Umberto Eco a la BBC,
una manera de retratar una ment excepcional com la seva.
PENSAMENTS D'UN HOME SAVI
«El
món és ple de llibres preciosos que no llegeix ningú.»
«Els intel·lectuals no resolen les crisis, més aviat les creen.»
«Els llibres són d'aquella classe d'instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores.»
«Tenir enemics és important no només per definir la nostra identitat, sinó per tenir un obstacle amb relació al qual mesurar el propi sistema de valors. Quan l'enemic no existeix, convé construir-lo.»
«L'ordinador no és una màquina intel·ligent que ajuda gent estúpida, és una màquina estúpida que només funciona en mans de gent intel·ligent.»
«En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable?»
«Tots els poetes escriuen poesia dolenta. Els poetes dolents la publiquen, els poetes bons la cremen.»
«Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res.»
«Saviesa no és destruir els ídols, sinó no crear-los mai.»
«Res dóna més valor a la por que la por dels altres.»
«Adoro els gats. Són de les poques criatures que no es deixen explotar pels seus amos.»
«Quan els homes deixen de creure en Déu, no és que no creguin en res: creuen en tot.»
«Escriure és una manera de mantenir-se jove.»
«L'autor hauria de morir-se després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar el camí al text.»
«Els intel·lectuals no resolen les crisis, més aviat les creen.»
«Els llibres són d'aquella classe d'instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores.»
«Tenir enemics és important no només per definir la nostra identitat, sinó per tenir un obstacle amb relació al qual mesurar el propi sistema de valors. Quan l'enemic no existeix, convé construir-lo.»
«L'ordinador no és una màquina intel·ligent que ajuda gent estúpida, és una màquina estúpida que només funciona en mans de gent intel·ligent.»
«En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable?»
«Tots els poetes escriuen poesia dolenta. Els poetes dolents la publiquen, els poetes bons la cremen.»
«Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res.»
«Saviesa no és destruir els ídols, sinó no crear-los mai.»
«Res dóna més valor a la por que la por dels altres.»
«Adoro els gats. Són de les poques criatures que no es deixen explotar pels seus amos.»
«Quan els homes deixen de creure en Déu, no és que no creguin en res: creuen en tot.»
«Escriure és una manera de mantenir-se jove.»
«L'autor hauria de morir-se després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar el camí al text.»
"Les xarxes socials li donen el dret de parlar a legions d'idiotes que abans parlaven només al bar després d'un got de vi, sense fer mal a la comunitat. Llavors eren ràpidament silenciats, però ara tenen el mateix dret a parlar que un Premi Nobel. És la invasió dels imbècils ". Eco al diari La Stampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada