Brotan las flores entre las palabras de los libros (ilustración de Beatriz Martin Vidal)
BIBLIOTECA
ALTAFULLA ACTIVITATS MARÇ 2016
Club
Novel.la Negra
“EL
HOMBRE DE LOS CÍRCULOS AZULES” FRED VARGAS
Rere el nom de Fred Vargas, una de les autores europees de novel·la negra més exitoses, s’hi amaga
la historiadora i arqueòloga francesa Frédérique
Audoin-Rouzeau: una reconeguda investigadora que, a més a més, es dedica
a la literatura negra.
La novel·la està
protagonitzada pel comissari Jean-Baptiste Adamsberg, personatge seriat molt
conegut (a França fins i tot s’ha dut a la pantalla). Adamsberg és una
mena d’ésser estranyíssim, de gran
capacitat perceptiva, a mig camí entre Sherlock Holmes, August Dupin i Hèrcules
Poirot (per citar alguns dels típics herois de l’enigma que semblen posseir
facultats sobrenaturals). Alhora, però, és apàtic, poc comunicatiu i de trets
físics sorprenents. La seva veu, la seva manera de parlar, suau i persuasiva,
apaivaga els ànims de la gent que l’envolta. Tanmateix, la seva vida interior
és torturada i poc entenedora. Ni ell s’entén ni l’entén ningú. Un geni
policial de carrera fulgurant, respectat
per tothom, però molt difícil de comprendre.
No sembla el cas per un
comissari, però ell va recollint-ne el retalls que surten al diari. El
temps li donarà la raó. En aquesta novel·la anem coneixent mica a mica
el seu caràcter estrany . No és un home corrent, però tampoc té res de
tant especial. Els seus subordinats no l 'acaben d'entendre, però és que
ell tampoc s'entén. Tot plegat s'acompanya d'una oceanògrafa guillada,
un home cec amb molta mala bava i una dona gran que busca el seu
princep blau, i un poli que s'emborratxa amb vi blanc i té cura dels
fills propis i dels de la seva ex.
Tot plegat, ens permet fer-nos una idea de com qui serà el nostra company de viatge si ens decidim per seguir la saga que Fred Vargas va encetar amb aquesta novel·la .
Tot plegat, ens permet fer-nos una idea de com qui serà el nostra company de viatge si ens decidim per seguir la saga que Fred Vargas va encetar amb aquesta novel·la .
dia
1 DE MARÇ 19'30 hores
lloc:
L'ERA DE L'ESTEVE
Grup
de conversa i opinió
Xerrada
dia de la dona
"
LA NECESSITAT D'UNA VISIÓ DE GÈNERE EN LA POLÍTICA I LA SOCIETAT"
A
càrrec d'Eva Martínez
dia
9 DE MARÇ 19 hores
lloc:
Biblioteca
CAPSA
DELS CONTES
a càrrec de Pepi Miró
DIJOUS
17 MARÇ
HORA
17,30 h.
Unas dulces orejas para escuchar… cuéntame! (ilustración de Lidia Tomashevskaya)
LLOC:
CENTRE D’ENTITATS
TEMA
: lectura de contes I tallers.
DIA
MUNDIAL DE LA POESIA
DILLUNS
21 DE MARÇ
Lectura de poemes, mots, fragments... a càrrec d'infants d'Altafulla
Lectura de poemes, mots, fragments... a càrrec d'infants d'Altafulla
Al lector de poemes
(Joana Raspall)
Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.
Olga Xirinacs ha escrit "Preneu les roses" per celebrar el Dia Mundial de la Poesia 2016. La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes –amb la
col·laboració de diferents entitats públiques i privades- tria un
autor/a a qui s'encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües,
organitza un gran acte dedicat a la poesia i fomenta tot un seguit
d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels
territoris de parla catalana.
Hora:
17,30h.
Lloc:
Biblioteca d'Altafulla
Club
Lectura adults
“LA
MUNTANYA MÀGICA” THOMAS MANN
Thoma Mann va rebre el premi nobel de literatura a l'any 1929 després de
publicar a l'any 1924 aquesta obra. Està considerada una de les obres
mestres de la literatura universal. Mann va començar a escriure el llibre el 1912 arrel d'una
visita en un sanatori de la ciutat de Davos on s'hi trobava internada la
seva dona i és arrel de les cartes que ella li enviava que Mann va anar
construint l'argument del llibre.
Amb tot un futur prometedor, el jove Castorp es
dirigeix al sanatori de Davos (als Alps suïssos) a visitar i fer
companyia el seu cosí malalt de tuberculosi. La muntanya màgica
de l’escriptor alemany Thomas Mann és, entre molts altres aspectes, un
viatge existencial a través de la dialèctica i del coneixement en un món
a punt d’enfonsar-se per la proximitat de la Primera Guerra Mundial.
El retir al centre hospitalari i la calma silent que proporciona la natura, aturen el temps i se’n perd, si es vol, la noció, un dels leitmotivs de l’emblemàtica novel•la. Però n’hi ha molts d’altres. En les diferents discussions que entaulen alguns dels personatges metges i altres interns benestants (escriptors, professors,...) s’hi exposen diversos punts de vista al voltant de les grans qüestions que han preocupat l’home, com l’origen de la vida, la divisió o la unió dels antagònics, la mort, la malaltia, el suïcidi, l’enamorament, la música, la literatura o la psicoanàlisi; i, també, la maçoneria, l’humanisme, el progrés, la democràcia, la república,...que enfonsen les seves arrels en la cultura europea d’afany transformador, enfront de l’oriental, molt més conservadora i immobilista.
El retir al centre hospitalari i la calma silent que proporciona la natura, aturen el temps i se’n perd, si es vol, la noció, un dels leitmotivs de l’emblemàtica novel•la. Però n’hi ha molts d’altres. En les diferents discussions que entaulen alguns dels personatges metges i altres interns benestants (escriptors, professors,...) s’hi exposen diversos punts de vista al voltant de les grans qüestions que han preocupat l’home, com l’origen de la vida, la divisió o la unió dels antagònics, la mort, la malaltia, el suïcidi, l’enamorament, la música, la literatura o la psicoanàlisi; i, també, la maçoneria, l’humanisme, el progrés, la democràcia, la república,...que enfonsen les seves arrels en la cultura europea d’afany transformador, enfront de l’oriental, molt més conservadora i immobilista.
“EL FRUIT DEL BAOBAB” Maite Carranza
Maite Carranza va néixer a l'eixample de Barcelona a finals dels anys
cinquanta. És la gran de quatre germans i des de ben petita el seu joc
preferit consistia a amagar-se sota la taula del menjador i empassar-se
tots els llibres que arreplegava. Gràcies a uns bons pares lectors, va
passar la infantesa llegint a Richmal Crompton, Rudyard Kipling, E. Rice
Burroughs, Jules Verne, Jack London, Pearls S. Buck i molts d'altres.A la Universitat va estudiar antropologia i durant la dècada dels anys 80 es va dedicar, amb entusiasme, a l'ensenyament de la llengua i la literatura en un institut de batxillerat. En aquells temps era aficionada a l'esquí i al muntanyisme, i a la Cerdanya, envoltada de muntanyes, va escriure Ostres tu, quin cacau!, la seva primera novel·la juvenil que va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or.
Ha publicat una quarantena de llibres, entre els quals destaquen Frena, Càndida, Frena!, Maurici Serrellsuat o Vols ser el nòvio de la meva germana?, així com d'altres més recents i de gran èxit com la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes, El Clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi.). Ha guanyat, entre d'altres, els Premis Folch i Torres 1986, Crítica Serra d'Or 1987, Joaquim Ruyra 1989, EDEBÉ 2002, Protagonista Jove 2006, el Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil i el Premi Cervantes Chico de literatura infantil i juvenil 2014 per la seva trajectòria. Gràcies a Paraules emmetzinades, ha estat reconeguda amb el Premi Fada a la cultura 2015 que reconeix aquelles obres que contribueixen a lluitar contra els abusos sexuals infantils.Ha estat traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'holandès, el portuguès, l'italià, el grec, l'eslovac, el coreà i l'hongarès.
Una novel·la sobre la la mutilació genital femenina, una pràctica encara habitual a molts països africans.
Es calcula que uns 150 milions de dones
són víctimes de l’ablació arreu del món i unes 6.000 noies pateixen la
mutilació genital femenina cada dia.
Una pràctica que a Europa és també una
realitat entre el col·lectiu immigrants amb unes xifres que arriben al
voltant d’unes 500.000 al continent europeu.
L’ablació és una pràctica generalitzada
en alguns països africans i acceptada com una tradició que permetrà a
les dones a no ser excloses socialment. Normalment es practica
sense medicació , anestesia o anticoagulants, posant en perill la
vida de les persones
dia 31 DE MARÇ 19 hores
lloc:
Biblioteca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada