Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. Joan-Salvat Papasseit




 La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu. Es refereix tant a la terminació en sí com a l'estat posterior de l'antic organisme. L'autèntica naturalesa del que ve després de la mort ha estat des de fa mil·lennis una preocupació central de les tradicions religioses i filosòfiques d'arreu del món. Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per molts, l'efecte de la mort física sobre qualsevol possible ment o ànima roman una pregunta oberta. Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final.
La mort i el dol són dos mots que sense ser tabú, a la nostra societat s’eviten. Vivim en un món que cerca la bellesa, el plaer , la felicitat, l’èxit, la vida i que per contra defuig la lletjor, el patiment, la tristesa, el fracàs, la mort, sense adonar-se que no existirien els uns sense els altres. Per això quan algú viu de prop la mort d’un ésser estimat es sent estrany, desubicat, perquè al dolor per la pèrdua s’hi suma la incomprensió d’aquells que ens envolten, que en molts casos no saben que dir o amb tota la bona fe ens volen animar a passar pàgina, sense entendre que aquell que està de dol, pateix un dolor tant immens, quasi bé físic i necessita, ha d’elaborar aquest dol, que té tot el dret a estar trist, a plorar, a estar malament i que probablement els amics poca cosa més poden fer que estar allà, escoltar-lo i acompanyar-lo. És curiós, la frase “t’acompanyo en el sentiment”, que ara sona buida i ha perdut bona part del seu sentit, significa exactament això, acompanyar el dol.

 LLIBRES MORT, MORIR, DOL

“Sobre la muerte y los moribundos”, Elisabeth Kübler-Ross
A partir de les seves experiències com a doctora especialitzada en malalts terminals, Kübler-Ross reflexiona sobre l’encaix de la mort en els pacients i explica com reduir el sofriment psicològic d’aquests pacients. En aquest llibre s’origina la famosa teoria de les cinc fases d’enfrontament amb la mort (negació, ira, pacte, depressió i acceptació).
Des de la psicologia s’han estudiat les reaccions que una persona pot tenir després que algú li doni una mala notícia. La psiquiatra nord-americana Elisabeth Kübler-Ross va explicitar les fases o etapes psicològiques per les quals passa el malalt a partir del moment que coneix la gravetat del seu estat i sap que morirà.

També passa per les mateixes etapes o fases la persona que coneix la situació límit d’una persona estimada.
Les etapes

1.Negació: procés pel qual la persona nega que aquesta hagi de ser la seva sort.

2. Ira: Fase on la persona va contra tot i es pregunta perquè li ha hagut de tocar precisament a ella.

3. Negociació: Moment en el qual el pacient intenta canviar el seu destí mitjançant promeses a si mateix o a una divinitat.

4. Depressió: Fase d’enfonsament psicològic.

5. Acceptació: Moment que la persona accepta o es resigna amb la seva sort.

Broggi, Marc Antoni: Per una mort apropiada. Edicions 62,2011
Al llarg de la seva experiència com a metge, el doctor Marc Antoni Broggi i Trias ha tingut relació amb persones que s’apropen a la mort o que temen fer-ho; i, com a especialista en bioètica, ha reflexionat amb altres professionals de la medicina, d’infermeria o d’altres camps (del dret, la filosofia, la psicologia o la gestió) sobre els fets, els drets i les necessitats dels ciutadans, sobre algunes mancances amb què es troben i les millores que mereixen.
Aquest llibre fa un repàs dels aspectes més rellevants que envolten el final de la vida, des de l’àmbit més personal fins al públic: la necessitat de preparació, de companyia atenta i d’una cura pal·liativa adient. Mostra què s’entén avui per bones pràctiques i, sense obviar la polèmica sobre l’eutanàsia, exposa la necessitat d’estendre el respecte a la voluntat, la lluita contra el dolor i el sofriment i l’estalvi d’actuacions inútils. Si morir és inevitable, morir malament ja no ho ha de ser.
 
El libro tibetano de la vida y la muerte .SOGYAL RIMPOCHE, URANO, 2006
Conferenciante internacional Sogyal Rimpoché presenta unas sencillas y poderosas prácticas de la tradición tibetana, asequibles a cualquier persona sea cual sea su religión o tradición cultural, para que pueda transformar su vida, prepararse para la muerte y ayudar a los moribundos. El libro tibetano de la vida y de la muerte expone con claridad y un rigor sin precedentes la majestuosa visión que nos ofrece el Libro tibetano de los muertos y combina la milenaria sabiduría de Tíbet con la moderna investigación sobre la muerte, los moribundos y la naturaleza del universo para comprender, encarnar e integrar las enseñanzas budistas a la vida cotidiana. Sogyal Rimpoché nos ofrece no sólo una obra maestra espiritual, sino también un manual, una guía, un libro de consulta y una fuente de inspiración sagrada.
RECURSOS BIBLIOTECA LLIBRES SOBRE EL DOL


Si he de morir, gronxeu-me,

vull sentir el vent,
Joan Josep Roca Labèrnia