La incertesa és l'estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. Pot ser objectiva (hi ha raons que impedeixen estar segur d'una afirmació o esdeveniments, sigui per manca d'informació, perquè encara no s'ha produït o altres) o subjectiva (malgrat les dades, l'individu no sap com actuar, usualment s'aplica a l'ètica). La incertesa sobre el rumb d'un afer porta al risc, prendre qualsevol decisió és arriscada perquè pot aparèixer l'atzar o un canvi de direcció no desitjat que alteri les condicions inicials previstes. Diversos models matemàtics miren d'analitzar la incertesa i limitar-la, per exemple per guiar la inversió en borsa.
ALGUNES REFLEXIONS
El difícil art de gestionar la incertesa en temps de canvi |Sebastià Serrano|
La societat del coneixement és també la societat de la impaciència i de la immediatesa on cada dia que passa tot és a més curt termini: les relacions, la feina o els objectius. Cada vegada més, uns valors com la lleialtat, la fidelitat, la confiança o l’amistat, que demanen una concepció de la vida i del món a llarg termini, resulten incompatibles amb els requisits que perfilen els actors de la nova economia. Se’ns fa difícil de pensar en objectius a llarg termini en una economia lliurada del tot al curt termini. Se’ns fa difícil d’entendre com sostenir la lleialtat, la confiança o el compromís recíproc en institucions o empreses que estan en contínua activitat de fusió, absorció, desintegració o reorganització. Flexibilitat és una de les paraules clau del nou marc però també la flexibilitat és una disparadora dels nivells d’ansietat, ja que per sobreviure en un món que té la flexibilitat com a eix de coordenades, massa sovint cal engegar a rodar la vida interior, desballestar l’equipatge emotiu i esfilagarsar el teixit de les relacions.
En els temps actuals destaca una constant: la incertesa. La globalització dels intercanvis i la competència, la posada en xarxes mundials de la informació, l'enderrocament de les grans ideologies estructurals, l'acceleració dels fenòmens migratoris, l’afebliment de nombrosos referents morals han fet créixer en molt poc temps el grau de complexitat i d'incertesa de les nostres societats. Pensar en el nostre temps és pensar en el canvi de model cultural, en nous paradigmes, com els postulats de la complexitat, la Teoria del Caos i la Dinàmica de sistemes, una metodologia que permet la creació de models de simulació els elements de la qual estan relacionats formant bucles de realimentació o feedbacks.
Avui, la ciència i la tecnologia modernes es basen en la teoria quàntica, derivada del principi d'incertesa i que defensa la dualitat entre ones i partícules. No hi ha res previsible, res és absolut. Només la combinació d'elements ens assenyala un cert nombre de resultats possibles.La incertesa, en definitiva, ens porta a sumar esforços, a la interacció, a crear un esperit d'equip. A partir de molts, un.
Si voleu saber més us proposem un seguit de LECTURES...
Un conjunt de pensaments concentrats i expressats en breus frases és el llibre de Jorge Wagensberg titulat Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál és la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre. Conceptes claus del llibre són: complexitat, coneixement, anticipació, progrés, intel·ligència, vida, interacció,... i, òbviament, incertesa.En el seu anterior llibre, Ideas sobre la complejidad del mundo (Barcelona: Tusquets, 1985), l'autor dóna per superat el mèrit de la ciència de captar simplicitat, és a dir, de cercar les explicacions més simples dels fenòmens més complexos; un mèrit que s'exercitava tot declarant la guerra a l'atzar: a més progrés del coneixement menys atzar. Avui, reconeixent la complexitat creixent i acceptant que no tot és predictible, la comprensió del món esdevé més completa (no es renuncia a tanta informació), més anticipativa (pactant amb l'atzar) i més interactiva (el tot és més que la suma de les parts). Així, la comprensió de la realitat exigeix considerar tant la complexitat del sistema a investigar com la complexitat de l'entorn, és a dir, la incertesa de l'entorn.
Els 531 aforismes o pensaments concentrats estan organitzats en quatre seccions. La primera sobre la realitat, centrada en l'atzar i el temps. La segona, la vida, filtra pensaments sobre l'ésser viu, què vol dir seguir viu, l'evolució, el progrés, els estímuls. Una altra sobre el coneixement, reflexionant sobre la ciència, la revelació, l'art. I, finalment, sobre la civilització, suggerint sobre identitats col·lectives, sobre la conversar,...
TEMPS LÍQUIDS.Viure en una època d’incertesa Autor: Zygmunt Bauman. Viena Edicions
En els darrers decennis, el món ha patit una transformació profunda: hem entrat de ple en el que Bauman anomena l’època líquida, marcada per una enorme incertesa i canvis accelerats. En aquest marc, els individus hem deixat de sentir la protecció de les institucions i intentem afrontar en solitari uns reptes totalment nous sense tenir cap punt de referència.El prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman ens ofereix en aquest assaig una anàlisi punyent del món contemporani, sense fer concessions a la correcció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat, que tenen la seva base en la por i la incertesa que assetgen les nostres vides.
PENSAR EN TEMPS D'INCERTESA Capdevila,Pol ; Garcia,Francis. Editorial:La Busca edicions, S.L. 2011
Aquest llibre parteix de l'experiència filosòfica a les biblioteques de Barcelona i que s'emmarca en el cicle de l'Aventura de LLegir 2010. Les sessions no es redueixen a l'exposició d'un tema de filosofia en clau actual; també constitueixen vocacionalment un diàleg filosòfic amb els assistents , que ara continua en forma de lectura. Amb aquesta experiència hem après que Barcelona és també una ciutat amb esperit filosòfic.
Russell, Bertrand La incertesa de la filosofia
De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L'home que no té cap vernís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s'han desenrotllat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. (...)La filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes al problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel•lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l'esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l'univers que la filosofia contempla, l'esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l'univers que constitueix el seu bé suprem. EL GRAN HORITZÓ Adolf Todó i Ramon Carreté. Angle Editorial 2011
Una faula per a un món incert, ple de reptes.
El gran horitzó és una història que dóna resposta a les inquietuds expressades per una jove al seu pare davant d'un futur que veu complex i ple d'incerteses. Veient dels dubtes de la filla, el pare decideix explicar una faula que ha passat de generació en generació i que ofereix una àmplia varietat de respostes als dubtes que a tots ens poden sorgir. El protagonista de la faula és un jove dofí que aprofita una oportunitat per abandonar les aigües tranquil•les del seu entorn habitual i endiosar-se a l'oceà obert. El dofí, després d'un dur aprenentatge, coneix nous horitzons, s'adona de les diferències dels entorns que visita -des de l'extrema pobresa fins a l'opulència- i dels comportaments diferents dels seus semblants -des de l'individualisme fins a la solidaritat, passant per un cert corporativisme acomodat. Se'n desprèn que tenir iniciativa i una mentalitat oberta davant dels canvis, però també un esperit solidari amb els més dèbils, és l'única alternativa possible per convertir els grans reptes del nostre temps en veritables oportunitats de progrés, tant individual com col•lectiu. "Poesía ante la incertidumbre" ha sido publicado de forma simultánea en España (Visor Libros); Colombia (Ícono); El Salvador (DPI); México (Círculo de Poesía) y Nicaragua (Leteo Ediciones).
La editorial Visor Libros ha publicado la antología Poesía ante la incertidumbre, en la que un grupo de jóvenes autores de España y Latinoamérica reivindican una poesía que ante todo se entienda y emocione en un tiempo "lleno de incertidumbres". "La incertidumbre parece abarcarlo todo: la política, la moral, la economía, las nuevas formas de comunicación que paradójicamente han provocado una mayor incomunicación...", explican en el prólogo. "Nuestra generación está marcada por esta incertidumbre y creemos que es necesario hacer un alto en el camino, reflexionar, mirarnos a los ojos, establecer una cercanía menos artificial, más humana. La poesía puede arrojar algo de luz para alcanzar algunas certidumbre necesarias", advierten los autores en el manifiesto con el que se inicia el libro, titulado Defensa de la poesia.
Ensayos de incertidumbre de Juan Benet. Lumen, 2011
Además de ser uno de los más grandes novelistas del siglo xx español, Juan Benet fue un ensayista extraordinario, dueño de una capacidad de análisis y de un rigor intelectual que, engastados en un estilo imponente y persuasivo, erizadamente brillante, conforman una constelación de pensamiento crítico que se cuenta entre las más insólitas, estimulantes y necesarias de nuestro tiempo.Ignacio Echevarría ha llevado a cabo una cuidadosa selección cronológica de los ensayos literarios de Benet posteriores a La inspiración y el estilo, obra en la que, de algún modo, Ensayos de incertidumbre se refleja, como ramificación de las indagaciones emprendidas en aquel ensayo seminal. De Shakespeare a Faulkner, de Cervantes a Joyce o Thomas Mann, en estas páginas asistimos a un espectacular despliegue de inteligencia y de imaginación teórica de Benet que se concibió paralelamente al alumbramiento de las grandes novelas del autor. La edición se cierra con una impagable selección de fragmentos extraídos de las entrevistas que el escritor concedió a lo largo de su vida.
"Considera la incertesa com l'ingredient essencial de la teva experiència. En la teva voluntat d'acceptar la incertesa, les solucions als teus problemes emergiran espontàniament de la confusió que provoquen el desordre, el caos. Quan més incertesa tinguis, més segur has de sentir-te perquè aquest és el teu camí a la llibertat. Gràcies a aquesta saviesa de la incertesa, trobaràs la teva seguretat"
(Deepak Chopra)
“l’única certesa és la incertesa”, com diu Zygmunt Bauman
(Deepak Chopra)
Programa radio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada