EL DOL: lectures per afrontar la vida

Freud defineix el dol com la reacció emocional davant la pèrdua d'una persona estimada o una abstracció equivalent. Tanmateix, el dol no és conseqüència sempre la desaparició, si més no física, d'una persona estimada. També es produeix un buit emocional davant situacions de pèrdua com la desocupació, separacions o divorcis, o bé com a conseqüència d'una malaltia neurodegenerativa tipus Alzheimer que ens toca de prop.

El dol consisteix en el procés inevitable, alhora que necessari, per adaptar-nos a la situació de pèrdua. En tot cas, no tothom reacciona de la mateixa manera: hi ha persones a qui el dol atrapa de per vida; i altres s'afanyen a vèncer-lo mitjançant mecanismes psicològics d'adaptació.

Què cal fer davant un dol? Elaborar-lo. Tapar, negar un dol pot suposar arrossegar-lo de per vida. Un dol no o mal elaborat pot significar pèrdua d’autoestima, malalties, addiccions i un incomptable número més de impediments per gaudir de la vida. Cal normalitzar el dol, allò que sentim, pensem o fem és totalment normal en aquestes circumstàncies. Hi ha tants tipus de dol com persones que el passen, per tant qualsevol sentiment o manifestació d’aquest dol és “lícita”.

Hi ha dol sense dolor? No i a més per elaborar-lo cal entrar en el dolor, ser-ne conscient, el que si que es pot és minvar les conseqüències. Disminuir els símptomes d’aquest dolor reelaborant-lo a diferents nivells fins a la seva desaparició. Cada dol és únic i per tant cal donar-se permís per sentir el que es vulgui sentir i quan es vulgui sentir. El dol significa tristor i ens cal aquesta tristor per sortir-ne. Ens deixi l’entorn estar tristos o no, és necessari. Per tant deixeu brollar els vostres sentiments, fugiu d’aquells que en lloc d’escoltar-vos us impedeixen la llibertat del sentiment, mireu de expressar les vostres emocions (és indispensable per créixer). Estem immersos en una cultura en la que l’expressió de les emocions no està ben vista i això no és un avenç, tot el contrari... i hi ha molta gent que reprimeix les emocions fins a l’extrem de que ni en son conscients de que les tenen. Aquesta repressió emmalalteix.

Quan sabré que he processat un dol? Quan allò que produïa dolor es transforma en un sentiment de serenitat, pau interior i podem passar pàgina. Passar pàgina no significa oblidar, significa que ja no estem contínuament ocupats mentalment, en siguem conscients o no, en el tema que el produïa.

Per sortir del dol és fonamental recuperar forces, energia, saber “deixar marxar” allò que ha suposat el motiu de dol, perdonar i perdonar-se, acceptar la pèrdua i construir una nova vida. Es sap quan una persona ha fet camí en aquest treball de dol quan comença a parlar de si mateixa i no només d’allò que ha perdut. 

LLIBRES PER AFRONTAR I ELABORAR LA PÈRDUA 

Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries   2006

Per a persones que estiguin visquent o hagin passat pel procés del dol. També per a metges, infermeres i personal sanitari que treballin en l'àmbit de la tanatologia. Y també per a tots els damés, doncs en certa manera la vida consisteix en una successió de trobades i despedides.

 El procés de dol te 5 fases o estats: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l'acceptació. Sobre el dol i el dolor analitza cada una d'aquestes fases a través de les experiències professionals i personals d'Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler.

Inclou històries curtes i il·lustratives sobre temes diversos i capítols sobre la tristesa, els records, els somnis, el procés d'acceptació, l'aïllament i, fins i tot, sobre el sexe durant el procés de dol.

“Elisabeth Kübler-Ross ens ha deixat un últim regal, i és una obra mestra. Després d'haver-nos il·luminat sobre el tema de la mort, ara ens il·lumina sobre el tema del dol.

Un bonic testimoni i record d'aquesta dona excepcional. Ben redactat i ben estructurat, aquest és el testimoni vital d'una persona que va dedicar la seva vida a humanitzar i 'aixamplar' la concepció del procés de la pèrdua.

Torralba, Francesc Plantar cara a la mort. ARA LLIBRES, 2008

 

Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d'un ésser estimat.

Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona tñe clar que aquest petó pot ser l'últim petó, que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai, acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor més preuat.

Com escriu Ciceró, "morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós", però per vèncer, cal plantar cara a la mort.

 

El nen i la mort: acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada / Montse Esquerda; Anna M. Agustí. Barcelona: Pagès, 2010

El nen o el jove que ha estat educat sense tenir en compte la mort, quan li arriba la pèrdua, es troba com nàufrag enmig del dolor i de la incertesa. La mort d’un ésser estimat, el dolor que provoca als qui es queden, el dol que se’n deriva, ens qüestionen i ens interpel·len. La nostra societat viu d’esquena a la mort, la nega i l’amaga, especialment als nens i als adolescents. Ells, en canvi, en senten una gran curiositat i freqüentment formulen preguntes, encara que ben aviat aprenen a callar en veure que això incomoda els adults. Aquest llibre pretén explorar l’univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d’una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que en aquests moments difícils està vivint. Està adreçat als pares, als educadors, als pediatres i a totes aquelles persones que conviuen amb nens i adolescents.

Nahir Gutiérrez ¿Dónde está güelita Queta? en el sutil y tierno texto y Alex Omist. Ed. Destino

.

“Un recorregut per la pèrdua, tremenda sempre, i pels nens brutalment inexplicable, d’aquelles persones que estimem”. Aquesta ha estat la valoració que ha fet el jurat del llibre escrit per Nahir Gutiérrez i l’il·lustrat per Álex Omist que ha obtingut el XXX Premi Destino Infantil Apel·les Mestres valorat amb 4.500 euros.

El llibre duu per títol “¿Dónde está güelita Queta”. La seva autora explica que es va decidir a escriure’l ”en sentir fabular” els seus fills “sobre on havia anat a parar la seva besàvia, i sobretot com ho havia fet, ja que caminava molt malament”. “En aquell moment va ser quan em vaig adonar que compartir el record de la meva àvia podia ser sa, enriquidor i fins a divertit”.

 ASSOCIACIONS D'AJUDA AL DOL

TARRAGONA:
Grupo de Ayuda Mutua para el Duelo.
Telf. 977384924

BARCELONA:

TORNAR A SOMRIURE (VOLVER A SONREIR).
Grupo de duelo de Vilafranca del Penedès, Barcelona.
Teléfono: 699-64-65-19
Email: tornarasomriure@yahoo.com
Contacto: Roser Marigó.

S.N.U.A. Shanti Nilaya; Unitat Acompanyament.
Hospital General de Catalunya.
C/Pedro i Pons, 1
08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
Teléfonos i direcciones de contacto:
Teléfono: 93.565.60.00 (teléfono Hospital General de Catalunya, donde estamos situados), extensión 5132, lunes, martes, jueves y viernes de 9.00 a 14.00.
Fax: 93.565.60.42
Email: jdomingo@hgc.es

Associació Un Nou Horitzó.
C/ La Salut 1. 08291 Ripollet. Barcelona. Teléfono (34)935046007. Fax (34)935809936.
E-mail: associacio@unnouhoritzo.org.
(Información en formato pdf 115 Kb, castellano y català)
(Proyecto de actuación, formato pdf 105 Kb)
 

Asociación DMD CATALUÑA.
Puerta del Angel Nº 7, 4º B. 08002 Barcelona. Teléfono (34)934123203. Fax (34)934121454.

TELEFON ESPERANÇA

VÍDEO

El dol, plorar amb confiança

El dia de Tots Sants el programa Singulars va fer una  edició especial sobre el dol. Amb tres convidats que ens ajudaran a entendre millor què és el dol i com superar-lo: el neuròleg de Harvard i col·laborador del programa Álvaro Pascual-Leone; la doctora en metafísica i autora de diversos llibres sobre el dol i la mort Anji Carmelo, i el doctor Jordi Trelis, director de l'Institut Català d'Oncologia, l'ICO.

"Qui accepta sofrir, sofrirà la meitat de la vida; qui no accepta sofrir, sofrirà la resta de la seva vida" Confuci