Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dijous, 29 de setembre del 2022

LECTURA COMPARTIDA I ALTRES ACTIVITATS

 

Vuelven las tardes en la biblioteca (ilustración de ArtCorin)

La biblioteca d'Altafullaus ofereix diferents clubs de lectura pensats per a tots els usuaris que tenen ganes de llegir i compartir les seves opinions amb altres participants.

COM FUNCIONEN?

Els club de lectura són espais de tertúlia i debat a l'entorn d'una lectura, en què un grup de persones s'organitza per llegir el mateix llibre i reunir-se un dia, a la biblioteca, per comentar el llibre. Es tracta d'una activitat que reuneix persones amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura. 

Pautes de funcionament:

·        Lloc: les trobades tenen lloc a la biblioteca.

·        Periodicitat: mensual

·        Conducció: les trobades són conduïdes i moderades per una persona.

·        Tria de llibres: el conductor pot proposar un itinerari de lectura, però també hi ha clubs en què són els propis membres qui decideixen quins llibres llegiran. 

·        La biblioteca us facilitarà els llibres: per als clubs adreçats al públic

·        Què cal fer per a participar: és necessari fer inscripció prèvia, ja que el nombre de places és limitat. 

·        Convidats, sessions especials, etc.: les trobades poden comptar en alguns casos amb convidats (l'autor del llibre, l'editor, especialistes en el tema del llibre, etc.).

OBJECTIUS

·        Fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg.

·        Promoure l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural.

·        Oferir noves possibilitats per al temps de lleure.

·        Oferir itineraris de lectura als lectors.

·        Crear un punt de trobada per a persones interessades en la lectura.

·        Afavorir un apropament crític als diferents gèneres literaris.

·        Oferir suport a altres programes.

Per participar als clubs només cal disposar del carnet de les Biblioteques Públiques de Catalunya . Si us voleu inscriure a un club cal que ompliu un formulari que trobareu a la Biblioteca i/o truqueu per fer la reserva de plaça,

Telèfon de contacte : 608589530


CLUB DE LECTURA NOVEL·LA NEGRA


CLUB DE LECTURA LITERATURES DEL MON


Les biblioteques públiques de Catalunya ofereixen als seus usuaris mitjançant el web i dispositius mòbils la possibilitat de participar en clubs de lectura virtuals o formar part de comunitats de persones a les quals els apassiona un determinat tema.

Els usuaris de la biblioteca digital eBiblioCAT-BiblioDigital poden inscriure’s també en els clubs de lectura virtuals que organitzen les biblioteques públiques. Aquesta opció permet la lectura en format digital d’una obra seleccionada pel conductor o conductora del club i accedir també a informacions complementàries o participar en el xat amb la resta de membres del club de lectura. 

Podràs compartir les teves lectures en un grup, quan vulguis i des del lloc que vulguis. Una persona actuarà de moderadora coordinant les intervencions dels participants al club.

Per participar als clubs només cal disposar del carnet de les Biblioteques Públiques de Catalunya i cercar el club que més us interessi a la pantalla de clubs de lectura d' eBiblioCAT-Biblioteca Digital

ACTIVITATS OCTUBRE




LLEGIR PROTEGEIX LA MENT


dimecres, 28 de setembre del 2022

LITERATURA IRANÍ

 

Persepolis Marjane Satrapi

La cultura i literatura persa ha fascinat durant segles a milions de lectors.

La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut. Els seus orígens provenen de llunyanes regions més enllà de les fronteres de l'actual Iran, perquè la llengua persa florí i sobreviu en vastes zones de l'Àsia Central. Així, Rumi, un dels poetes perses i islàmics més respectats, escrigué en persa, tot i que vivia a Konya, actual Turquia, després capital dels seljúcides. Els gaznèvides conquistaren grans territoris a Àsia Central i al sud d'aquest continent, i adoptaren el persa com a idioma de la cort. Per això hi ha literatura persa en regions que ara són part de l'Afganistan, Pakistan, Índia i Àsia Central. També sovint s'hi inclouen obres escrites per autors perses en altres idiomes, com ara grec i àrab.

Les obres que es conserven, en persa antic o en persa mitjà, daten d'èpoques tan remotes com l'any 650 ae, data de les inscripcions aquemènides més antigues conegudes. La major part de la literatura, però, prové de l'època posterior a la conquesta musulmana de Pèrsia (Iran), prop de l'any 650. Després que els abbàssides arriben al poder (750), els perses esdevenen els escribes i buròcrates de l'imperi, i a poc a poc també els escriptors i poetes. Escrigueren en persa i en àrab, i en predominava el primer en els cercles literaris. Poetes com Saadi, Hàfidh, Rumi i Omar Khayyam són ben coneguts en tot el món i han influenciat la literatura d'alguns països

https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_persa

https://www.literaturadelmundo.com/articulo/la-literatura-de-ir%C3%

La literatura sobre Irán

Irán fue lugar de paso entre los dos polos de la Tierra que más esplendor alcanzaron en los primeros siglos después de Cristo, sin olvidar que la propia Persia tuvo momentos de brillantez que le llevaron a ser foco de recepción de flujos de personas, mercancías,  capitales e ideas. Así, no tardaron en llegar los primeros textos sobre viajes por el país, entre los que destacan los de los principales viajeros medievales, como Marco Polo, Ibn Battuta, Benjamín de Tudela o Ruy González de Clavijo, que plasmaron Persia en sus respectivas obras. Del siglo XIX es “Al interior de Persia”, del español Adolfo Rivadeneyra.

En época contemporánea son referencia las obras “El sha”, de Ryszard Kapuscinski, “Muerte en Persia”, de Annemarie Schwarzenbach, “Postales persas”, de Gertrude Bell, diversos títulos de Ana María Briongos (como “Negro sobre negro” o “La cueva de Alí Babá”), “El viaje a Persia desde la antigüedad hasta nuestros días”, de Alfred. G. Kavanagh”, o “El jardín del fin. Un viaje por el Irán de ayer y hoy”, de Ángela Rodicio. También pertenecen a la literatura de viajes moderna sobre Irán los títulos “El vientre de las granadas”, de Javier Solana, “Ejes opuestos. Relato de un año en Irán”, de Miguel Garaizar, “Conocer Irán” y “Escuchar Irán”, de Patricia Almarcegui y “Puedes pisar mis ojos. Un retrato del Irán actual”. Por último, también han escrito sobre Irán –generalmente junto a otros países- en algunos de sus libros escritores notables como Luis Pancorbo (en “Caviar, dioses y petróleo”). Paul Theroux (en “El gran bazar del ferrocarril), Nicolas Bouvier (en “Los caminos del mundo”), o Colin Thubron (en “La sombra de la ruta de la seda”).

Consulteu:

https://www.semanariohebreojai.com/articulo/5977

https://billardeletras.com/blog/introduccion-a-la-literatura-persa-contemporanea

https://tiposdearte.com/literatura/persa


LECTURES


La casa de la mezquita (Kader Abdolah)

Se trata de un libro que narra las vivencias de los miembros de una extensa familia que, durante los últimos tiempos del sha de Persia, anteriores a la llegada al poder del ayatolá Jomeini, ve cómo su vida, así como la situación de todo el país, va cambiando radicalmente, lo que les hace pasar de la vida afable y tranquila de la que disfrutaban como regentes de la casa contigua a una mezquita, a una mucho más agitada en la que la tranquilidad y la supervivencia pasan a ser la principal y casi única preocupación. Personajes inolvidables, y las relaciones entre ellos, dan testimonio de una época de la que el país persa no podrá olvidarse fácilmente.


No sin mi hija (Betty Mahmoody)

En esta historia, que terminó siendo devorada por la siempre hambrienta literatura comercial, se cuenta la historia de una mujer estadounidense que, tras casarse en su propio país con un médico iraní, y tras pasar un tiempo viviendo con esa nueva familia familia, decide acompañarle a él en sus vacaciones a Irán. Nada es sencillo desde que llega a una ardiente y poco amigable Teherán, pero la situación se irá complicando con el paso de las semanas, lo que llevará a la protagonista a emprender una huida memorable por desiertos y montañas, tras la que podrá conseguir su indiscutible objetivo de supervivencia: abandonar Irán.


El sha (Ryszard Kapuscinski)

Es uno de los libros en los que el reportero polaco más en profundidad trata un país –tal vez en un nivel similar a la URSS en “El imperio”-, ya que en otros libros ha repartido mucho más sus estancias y testimonios entre distintos países. Viajando a través de las distintas ciudades clave de Irán (Teherán, Shiraz, o Qom, entre otras), Kapuscinski consigue mostrar lo mejor de su repertorio investigador, conversador e indagador, para mostrar los entresijos y vericuetos de un país único e irrepetible: el petróleo, la vida real del sha, el chiísmo, la Savak –el servicio de inteligencia del sha- o la llegada de Jomeini, entre otras características, situaciones y acontecimientos.


Los caminos del mundo (Nicolas Bouvier)

En este libro en el que el autor suizo viajó con un amigo pintor, no solo se desplazó por Irán, sino que además vivió durante una época prolongada –seis meses, los suficientes para pasar un invierno en el que las carreteras del país estuvieron cortadas- en la ciudad –y zona militar- de Tabriz, en la zona de influencia armenia. Tras conseguir el correspondiente permiso y sobreviviendo como pueden al que el mismo autor denomina punzante frío, los dos viajeros hacen transcurrir su vida entre la práctica de sus respectivas actividades artísticas, las escapadas a los alrededores de la ciudad y las conversaciones con los locales.


La sombra de la ruta de la seda (Colin Thubron)

Con su estilo desenfadado y atrevido, el escritor británico dedica la última parte de su libro a contar sus peripecias en Irán, por donde pasa en su viaje a través de la Ruta de la Seda, que recorrió en sentido inverso a como lo han hecho la mayoría de los viajeros europeos (partió de China para terminar en Turquía). Atravesando el país en autobuses locales, recorre las ciudades de Mashhad, Teherán o Tabriz –entre otras-, conversa con los locales sobre la guerra con Irak y otros acontecimientos de la historia del país, y visita las tumbas de algunos de los más célebres escritores de su historia.


Leer Lolita en theran (Azar Nafisi)

Cada jueves por la mañana a lo largo de dos años, Azar Nafisi, una valiente y brillante profesora iraní, reúne clandestinamente en el salón de su casa a siete de sus alumnas más aventajadas a fin de leer libros prohibidos: obras de Jane Austen, Henry James, Scott Fitzgerald y, por supuesto, de Vladamir Nabakov, el autor de Lolita. Mientras las jóvenes poco a poco se expresan a través de los libros, se dan cuenta cómo sus propias vidas se van transformando y mezclando con la trama de las obras a las que se entregan.


Persépolis (Marjane Satrapi)

Persépolis es la autobiografía de Marjane Satrapi, una mujer iraní nacida en Teherán en 1969 en el seno de una familia progresista. Pero, además del retrato de la vida de la autora, también es el reflejo de la revolución iraní de 1979 que dio lugar a un gobierno islámico y de cómo lo vivieron las familias del país.
Desde el inicio, con la introducción del velo en la vida social y la separación por sexos en las escuelas, hasta la vida universitaria y las revueltas estudiantiles, Satrapi hace un repaso a su vida que se remonta a sus antepasados, ayudándonos a entender las motivaciones históricas de la revolución islámica, mostrándonos a la vez una opinión crítica con el gobierno.


El libro de mi destino (Parinoush Saniee)

Prohibida en varias ocasiones en su país, esta novela no sólo detenta el privilegio de ser la más popular en la historia de Irán, sino también la que ha gozado de mayor repercusión internacional. Galardonada en Italia con el Premio Bocaccio y traducida a veinticinco idiomas, retrata la vida en Teherán desde los años previos a la revolución de 1979 hasta el presente a través de la mirada de Masumeh, una mujer inquieta e inteligente criada en el seno de una familia tradicional iraní.El libro de mi destino es una cautivadora historia de amor y amistad, esperanza y dolor que, a través de una singular perspectiva íntima, nos abre las puertas a la turbulenta realidad de una sociedad obstinada en relegar a las mujeres a un degradante segundo plano.

Podeu trobar més bibliografia en les següents pàgines web:

https://libreriabalqis.es/libros-de/novela-iran-0204/

https://algunoslibrosbuenos.com/iran-10-novelas-por-pais

https://www.centropersepolis.com/sobre-iran/literatura/


PENSAMENTS

A medida que comienzas a andar fuera del camino, el camino aparece Rumi

El arte de saber es saber que ignorar. Rumi



diumenge, 11 de setembre del 2022

LLIBRES EN CATALÀ . LA SETMANA

 


La Setmana del Llibre en Català és un esdeveniment que té lloc cada any el mes de setembre a Barcelona. Aquest any, del 9 al 18 de setembre, el Moll de la Fusta tornarà a acollir aquesta festa del llibre en català, amb venda de llibres i una extensa programació d’activitats.

Celebrada per primer cop l’any 1983, La Setmana del Llibre en Català no ha faltat mai a la seva cita anual amb els lectors. Ara, després de 40 edicions, s’ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més importants del país per projecció, volum de negoci, participants, assistents i difusió.

La Setmana vol continuar sent un estímul i servir a la promoció de la lectura de llibres en català, contribuint així al creixement del nombre de lectors en la nostra llengua i col·laborar en la construcció d’un país molt més culte, més lliure.

La Setmana és el lloc de trobada dels lectors, un espai privilegiat per mostrar la riquesa i la diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial, on es poden fer descobertes, compartir converses i tenir a l’abast tant les novetats com els llibres de fons i les revistes publicades en català.

La Setmana és un espai on es poden comprar totes les novetats i llibres de fons en català i on es pot gaudir d’una programació d’activitats extensa i de qualitat entorn el llibre en català.

TOTA LA INFORMACIÓ AQUÍ


TOTES LES NOVETATS AQUÍ

                                       Elsllibres més venuts de la setmana

El President de La Setmana, Joan Carles Girbés, explica els grans objectius que persegueix La Setmana 2022, en la celebració del seu 40è Aniversari.




diumenge, 21 d’agost del 2022

TARDES DE LECTURA, JOCS, I MANUALITATS VORA EL MAR. BIBLIOMAR ALTAFULLA

 


Enganchado a los cómics desde pequeño (ilustración de Rocío Bonilla)

TARDA DE MANUALITATS

TORTUGUES


Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca. A més a més, tenen un tronc ample i curt. Es coneixen 353 espècies de tortugues.

Igual que tots els rèptils actuals, les tortugues són animals ectoterms, el que significa que la seva activitat metabòlica depèn de la temperatura externa o ambiental. La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la radiació solar. És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.

N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana. Les tortugues són especialment herbívores


PRESENTACIÓ CÒMIC

A la Bibliomar d'Altafulla, al parc de Voramar, dijous dia 25 d'agost a les 18h acullirà la presentació dels còmics d'Imma Vallmitjana.

Els còmics que presenta:

"Casimiro en las Maldivas" i "La Extraordinaria aventura de Esther Williams : y otras historias de la calle mayor"



L'Imma Vallmitjana va confessar que la idea de fer un còmic per explicar la seva infància i joventut al carrer Major de Torredembarra la tenia des de feia quinze o vint anys i els dos mesos de confinament li van servir per trobar el temps per convertir-la en realitat i autoeditar-la a través d’una petita impremta del barri de Gràcia de Barcelona. Va començar a treballar amb paper aquarel·la i va acabar descobrint les bondats pel paper cuixé, que li permetia corregir les errades sense haver de recórrer a un pot de tipex que va trobar per casa.

L’artista recorda els tres mesos que passava a Torredembarra amb els seus pares i els seus quatre germans com un “paradís”, el paradís perdut de què parla en la primera pàgina del llibre: “Estava nou mesos tancada en un pis de l’Eixample i anava a un cole de monges. L’estiu el passava en un poble preciós on els nens i nenes teníem una llibertat total. Fèiem coses que ara són impensables, com baixar a un pou que trobàvem anant al roquer, i mai ens va passar res.” Explica que als matins anaven a la platja i després de dinar jugaven al carrer fins a l’hora de sopar i va evocar l’olor de vi i garrofa que feia el poble al setembre, quan ja s’acostava el dia de carregar el cotxe i tornar a Barcelona. És un llibre on hi surten rates, gats -l’Esther Williams- i fins i tot fantasmes. Un univers molt especial.

 

https://immavallmitjana.com/?page_id=20

https://immavallmitjana.com/?page_id=4859






"Casimiro en las Malvinas", continuació del còmic “L'extraordinària aventura d'Esther Williams i altres històries del Carrer Major”, encara que es pot llegir de manera independent, ja que tan sols amplia la història al voltant de la gran casa del Carrer Major.

https://lallamastore.com/products/imma-vallmitjana-la-extraordinaria-aventura-de-esher-williams-y-otras-historias-de-la-calle-mayor?pr_prod_strat=description&pr_rec_id=0dd710716&pr_rec_pid=5185782481030&pr_ref_pid=6704497950854&pr_seq=uniform

https://www.diaridetarragona.com/costa/el-petit-mon-interior-de-limma-ara-en-un-cmic-20200820-0007-LHDT202008200007

NORMA EDITORIAL PRESENTA NOVA LÍNIA DE MANGA EN CATALÀ

diumenge, 14 d’agost del 2022

ACTIVITATS BIBLIOMAR, PREDIR EL FUTUR I JOCS EN FAMILIA

 


PODEM PREDIR EL FUTUR?

La vía del tarot amb Nicola Morini a la Bibliomar d'Altafulla.

Vine i coneix algunes cartes del tarot i què volen dir.

Taller dia 17 d'agost a les 18h, al parc de Voramar d'Altafulla.


El tarot és un joc de cartes, va ser inventat a Itàlia al segle xv. Avui, i sobretot des de finals del segle xviii, també s'utilitza com a eina d'endevinació, com a eina de comunicació amb l'inconscient, utilitzant el seu llenguatge simbòlic. El joc de cartes del tarot està formada per 78 cartes entre els quals els esoteristes distingeixen arcans majors i arcans menors.

Tot i així, l’ésser humà sempre ha tingut l’aspiració de predir el futur. En un món cada cop més complex i en constant acceleració, la capacitat d’anticipar d’alguna manera allò que ha de venir constitueix un avantatge clar i permet adaptar-se als canvis que s’han de produir i rendibilitzar-los, mentre que la incertesa sobre el que ha d’esdevenir genera neguit i preocupació. Però encara millor si, enlloc de funcionar en mode reactiu i partint de les tendències que percebem, som capaços de “crear-lo”, el futur. Perquè la veritat és que aquest no està escrit enlloc, sinó que som nosaltres (amb les nostres accions i omissions de cada dia) qui li donem forma.

La millor manera de predir el futur és crear-ho  Peter Drucker.

TARDA DE JOCS EN FAMILIA

A la Bibliomar d'Altafulla seguim amb les tardes de jocs de taula en família. 

Reserva la teva plaça al 608 589 530 i gaudeix dels jocs de taula.

La propera sessió serà dimecres dia 18 d'agost a les 18h a la Bibliomar, parc de Voramar.

Els jocs de taula tenen efectes positius en els seus practicants, doncs eviten l'aïllament i potencien la interacció entre persones, compartint sentiments i sensacions, i fomenten la memorització i l'atenció, i fomenten la planificació, organització i l'agilitat mental per la rapidesa en el càlcul.


La Mejor Manera de Predecir el Futuro "ES CREARLO!" | Dr Joe Dispenza




diumenge, 7 d’agost del 2022

ACTIVITATS D'ESTIU A LA BIBLIOMAR D'ALTAFULLA

 

La lectura nos sorprende, estira nuestra imaginación hasta límites insospechados (ilustración de Fernando Noriega)

Contacontes a la Bibliomar d'Altafulla

Amb Pepi Miró

La Bibliomar d'Altafulla, al parc de Voramar, continua amb les Aventures d'en Pepitu.

Dimarts dia 9 a les 18h, la Pepi Miró torna amb els seus CONTACONTES, "Les aventures d'en Pepitu", on grans i petits gaudim d'aquest nen tant trapella i els seus amics, i “La rateta que escombrava l’escaleta”

 Manualitats a la Bibliomar d'Altafulla

Al parc de Voramar

Dimecres 10 d'agost a les 18h, vine a la Bibliomar, al parc de Voramar i fes el teu atrapasomnis.

Activitat dirigida a nens i nenes acompanyats per un adult.

Cal reservar plaça a la Biblioteca o al whatsapp 608 589 530

Un atrapa-somnis o caçador de somnis és un objecte simbòlic que, segons algunes cultures, porta sort i impedeix que es tinguin malsons

La idea és que l’atrapa-somnis filtra els somnis de les persones: mentre que els malsons queden atrapats en la reixa o teranyina de dintre el cèrcol i s’esvaeixen quan es fa de dia, els somnis feliços baixen a través de les plomes o fils i arriben fins a la persona que dorm.

Contacontes i taller "Som el que plantem"

Amb Miriam Sánchez i Cristina González

L'objectiu d'aquest conte és el de ser una eina pràctica per potenciar la consciència emocional dels nens perquè entenguin per a què serveixen les emocions, i que ells i elles són i seran sempre els que han d'escollir què volen plantar, i què no, al seu hort.


El taller anirà lligat al conte. L'activitat es durà a terme a la Bibliomar, al parc de Voramar dijous 11 d'agost a les 18h

Cal reservar plaça a la Biblioteca o al Whatsapp 608 589 530

Al final de tot, de tot, de tot…, només som una cosa, allò que plantem! I tu? Què voldries que plantés el teu fill al seu Hort de la Vida?


La cooperació catalana, amb la justícia ambiental