Comencem amb la lectura de "Los vagabundos de la cosecha" de John Steinbeck, Libros del Asteroide, 2007.
L'any 1936 John Steinbeck va publicar una sèrie de
reportatges al The San Francisco News sobre els camperols que van
haver d'emigrar per culpa de la sequera que va devastar l'oest mitjà
nord-americà. El país patia La Gran Depressió i unes 150mil
persones vagaven per Califòrnia per trobar feina de temporers.
Aquests reportatges es presenten per primera vegada en castellà sota
el títol de "Los vagabundos de la cosecha" i els ha editat
Libros del Asteroide. El llibre parla d'immigració i ho fa des de la mirada respectuosa d'un periodista que acabaria esdevenint premi Nobel de Literatura amb una obra carregada de crítica social. De fet, aquests reportatges van servir de llavor a Steinbeck per escriure posteriorment un dels seus títols més celebrats, "El raïm de la ira". Els textos representen, no només una importantíssima font documental, sinó també un magnífic exemple del reportatge periodístic compromès que s'allunya del soroll del color groc i que s'atura en el detall i en les persones per fer comprendre una situació injusta i exclosa de tota humanitat.
El llibre està il·lustrat amb fotografies de Dorothea Lange, encarregada de documentar gràficament la situació dels immigrants amb unes fotografies que s'han fet mundialment famoses. El pas del temps, malauradament, no converteix en històriques unes imatges i una situació que es repeteix contínuament a tots els continents. Steinbeck recorre als sentiments i realitza una denúncia plàstica amb frases que construeixen imatges perfectes i posa cares als marginats. Però, sobretot, comparteix la seva vida amb aquests vagabunds, de tal manera que és capaç de commoure el lector amb cada un dels detalls d'una subsistència aliena i, potser, una mica menyspreada. Les pàgines il·lustren les dificultats, l'amor, les difícils decisions familiars i l'alegria amb la qual es poden portar situacions desesperades. El narrador, un periodista, parla com a persona de cor, investigadora i justa. Sap situar-se i compartir aquest mateix drama i, sobretot, expressar les claus per entendre el que Occident fa molts anys ha considerat un problema: la immigració.
La Gran Depresión (Parte 2/3)
“Cuando nos necesitan nos llaman
emigrantes, y cuando ya les hemos recogido la cosecha, somos
vagabundos y tenemos que largarnos” ;Las uvas de la ira, John Steinbeck
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada