"El mejor libro es
el que voy a hacer, porque si no ya no escribiría".
Elena Poniatowska
Elena Poniatowska, Premi
Cervantes 2013
L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha guanyat el premi Cervantes 2013, considerat el guardó més important de les lletres hispanes.Narradora i
assagista mexicana d’origen francès creadora d’un ric món de
ficció, relacionat sempre amb els esdeveniments, moviments socials i
personatges del Mèxic contemporani; en la seva labor periodística
va intentar aplicar les tècniques del nou periodisme nord-americà.
Elena Poniatowska va néixer a París el 1932.Integrant d’una antiga família de la
noblesa polonesa (i neboda de la llegendària poeta Pita Amor), va
néixer a França, va arribar a Mèxic amb deu anys d’edat i va
obtenir la ciutadania molts anys després, en 1969. Després
d’estudiar al seu país d’adopció i a Estats Units, en 1953 va
iniciar la seva carrera com a periodista, professió que va exercir
sempre i li va servir de punt de partida per diverses de les seves
obres testimonials. Per aquesta època es va unir a la causa
feminista i a l’esquerra política. Al llarg de la seva trajectòria va conrear variats gèneres:
novel·la, assaig, testimoniatge, crònica, entrevista i poesia. Tots
els seus llibres guarden una constant temàtica i configuren un
entramat que adona del present mexicà: se centren en la societat,
les relacions entre homes i dones, el treball i la desocupació, el
prevalecent racisme, els costums i tradicions del país, les
tragèdies nacionals (com el terratrèmol de 1985) o el paper de la
dona.
Lilus Kikus (1954) va ser la seva obra inaugural,
escrita sota la tutela de J. J. Arreola. En 1963, amb il·lustracions
d’Alberto Beltrán, va publicar Tot va començar el diumenge,
reunió de relats-cròniques sobre la vida dominical dels habitants
de la ciutat. Fins a no veure’t Jesús meu (1969) és el divertit
relat costumista de les peripècies d’una empleada domèstica.
La nit de Tlatelolco (1971) ofereix un brillant exercici
periodístic sobre la matança d’estudiants ocorreguda el 2
d’octubre de 1968 a la ciutat de Mèxic. En Volgut Diego, t’abraça
Quiela (1978), recrea la relació entre els pintors Diego Rivera i
Angelina Beloff. De nit véns (1979) és una amena rondalla sobre una
dona polígama. Amb Tinísima (1992) va retre homenatge a la
fotògrafa d’origen italià Tina Modotti. També va dedicar assajos
a Gabriel Figueroa, Juan Soriano i Octavio Paz. La seva obra té un caràcter actiu, que incita al canvi i
convida a una presa de consciència sobre els desposseïts, els nens
del carrer i les dones, entre múltiples i significatius grups humans
de la realitat contemporània mexicana. Amb La pell del cel (2001) va
obtenir a Espanya el premi Alfaguara de Novel·la. En 2005 es va
publicar El tren passa primer; amb aquesta novel·la, que té com a
protagonista a un líder sindical ferroviari, Elena Poniatowska es va
fer mereixedora del XV Premi Internacional Ròmul Gallecs (2007). En
2011, l’escriptora va obtenir el premi Biblioteca Breu de
l’editorial Seix Barral per la seva novel·la Leonora, sobre la
vida de la pintora Leonora Carrington.
Autora de més de 40 llibres, destaquen
'Hasta no verte Jesús mío', sobre la vida d'una soldat mexicana,
Premi Mazatlán de novel·la 1970 o 'La
piel del cielo', guanyadora del Premi Alfaguara de novel·la 2001
i del premi que atorga la Xina a la millor novel·la de parla hispana
el 2002.
CITES
- "No escribo sobre mis estados de
ánimo o sobre si mi alma está en estado de zozobra o no, sino más
bien sobre la realidad mexicana, porque creo que en
México hay muchísimas cosas por descubrir todavía,
muchos territorios por descubrir, y además porque también creo que
es importante documentar lo que sucede en mi país".
-
"Yo siempre he escrito sobre la gente más alejada a mí porque
es la que más me interesa, es de la que no sé nada y la que me
ofrece cosas que me sorprenden, me deslumbran".
- "El
deber de un intelectual es escribir
lo mejor que pueda y hacer su tarea lo mejor que pueda y adquirir un
compromiso con lo que se ha propuesto".
-
"La moral es dejar en paz a los demás, hacer
lo que ellos quieran y como puedan. Ayudarlos, sí, pero no imponer
una serie de principios o de reglas. La moral es
nada más no hacerle daño al otro".
- "Yo creo que
se puede hacer ficción a partir de una realidad
social, creo que no hay ficción, salvo la ciencia ficción,
que no esté basada en la realidad".
- "La escritura
viene en la vida, de la observación de
todos los días, de estar escuchando a los demás y de estar tirando
mucho al cesto de la basura las cosas que no salen bien. Pero es un
trabajo, una disciplina".
-
"Los libros son parte de la vida
interior de cada ser humano. Tener un libro al lado de la
cama es tener un amigo, un consejo y un apoyo seguros".
-
"Creo que escribir es una especie de
psicoanálisis. Porque, quiérase o no, se escribe
lo que le sucede a uno, entonces en la mañana puede uno escribir lo
que le sucedió en la noche o el día anterior. Y vaciarse de
rencores, vaciarse de odios, decepciones y de traiciones también".
"Yo he puesto
mucho de mí en las novelas, entonces creo que puedo seguir
haciéndolo en novelas. Uno va poniendo cachitos de lo que uno vive.
De lo que uno experimenta".
El
llibre: Que ningú no et salvi la vida, FLÀVIA COMPANY 2012.
Proa 217 pàgines.
Flàvia Company és escriptora,
periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural.. Viu
a Barcelona des del 1973. És llicenciada en Filologia Hispanica i
professora de l’escola d’Escriptura de l’Arteneu barcelonès i
professora de Creació Narrativa a la Pompeu Fabra.
Enzo,
sentenciat prematurament per una malaltia, rep del seu millor amic
Víctor la petició d'un favor. Víctor de jove havia salvat
fortuïtament la vida d'Enzo, i creu que ara pot demanar-li que
elimini una dona que li pot arruïnar la vida. S'han de tornar, els
favors? Es pot prendre la decisió de matar quan ja no tens res a
perdre? Poc abans del desenllaç clínic, Enzo sent la necessitat
d'escriure una llarga carta confessant un secret a una persona
especial i demanar-li al seu torn un favor pòstum.
Dia
28 novembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla.
CLUB ASSAIG
El llibre: Vigilancia líquida | Zygmunt Bauman &
David Lyon, Paidos (2013)
Sociòleg
polonès, Zygmunt Bauman és un dels grans pensadors europeus de
l'actualitat. Resident a Anglaterra, Bauman exerceix la docència a
la Universitat de Leeds i el seu treball assagístic abasta nombrosos
subjectes, entre els quals caldria destacar el seu personal
tractament de l'enfrontament entre modernitat i postmodernitat, així
com la seva obra dedicada als moviments obrers o la globalització.
SegonsBauman,la modernitaten la seva formamés consolidadarequereixl'aboliciód'interrogantsi incerteses.Necessitad'un controlsobre la naturalesa,d'una jerarquiaburocràticaide mésreglesiregulacionsper feraparèixer elsaspectescaòticsde la vidahumana comorganitzatsifamiliars.No obstant això,aquestsesforços noacabend'aconseguirl'efecte desitjat,iquan la vidasemblaque comença acircular percarrilspredeterminats,hi hauràsemprealgungrupsocial queno encaixien elsplans previstosique no pugui sercontrolat. Un llibre que ens adverteix dels riscos de
contínua vigilància i control a què estem sotmesos, moltes vegades
sense ser conscients.
El llibre examina en
quina mesura la noció de vigilància líquida és útil per
entreveure el que està passant en el món del control per monitors,
el seguiment, el rastreig, la classificació, la comprovació i
l'observació sistemàtica que anomenem vigilància. Aquest és l'eix
que s'inicia amb dos debats històrics: el primer tracta del model
del panòptic com a mitjà de vigilància, el segon versa sobre
l'evolució contemporània de la vigilància des d'una perspectiva
global, fins al punt que no sembla quedar enlloc on amagar-se, i de
com aquest fet es considera positiu. Però aquestes consideracions
ens porten cap a qüestions més àmplies que no solen tractar els
debats sobre vigilància. Aquesta és una conversa en la qual cada un
dels participants contribueix més o menys en la mateixa mesura.
Dia
4 desembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla
CLUB NOVEL·LA NEGRA
El llibre: Societat
negra, Andreu Matin, Editorial La Magrana (2013).
Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor
prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà,
principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit
còmic, teatre i guions de televisió i cinema.
Al
carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona
tallat. I la resta del cadàver no triga a aparèixer, arrossegat per
un Seat Toledo. L’han lligat amb una corda al cotxe mentre estava
aparcat, i el cos ha quedat ocult sota el camió de repartiment que
tenia al darrere. Les primeres investigacions dels Mossos d’Esquadra
apunten a un cas relacionat amb les bandes llatines, una prova
macabra o una manera brutal de passar comptes. Però al voltant de la
botiga de roba a l’engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar,
passen moltes coses, i se senten rumors d’un robatori recent a una
central de diner negre. Ben aviat comença a haver-hi veus que
assenyalen les tríades xineses.
Novel·la guanyadora del V Premi Crims de Tinta.
Dia 2 desembre a
les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla
"La felicidad constante es
la curiosidad". Alice Munro
L'escriptora canadenca Alice Munro, de vuitanta-dos anys, ha estat guardonada amb el Premi Nobel
de Literatura d'enguany, el comitè del Nobel l'ha qualificada de
'mestra del relat curt'. Nascuda a Ontario el 1931, és
coneguda sobretot per la narrativa curta i és considerada una de les
escriptores més destacades de la llengua anglesa. El jurat del
guardó ha destacat la seua contribució a la narrativa breu, un fet
que, sens dubte, contribueix al reconeixement d’un gènere que no
sempre rep l’atenció que mereix, a pesar de comptar amb alguns
dels autors més rellevants de la literatura contemporània. De fet,
no són pocs els qui han comparat els contes de Munro amb el d’un
dels màxims referents del gènere, Anton Txèkhov. Una de les obres més reconegudes
de Munro és 'Estimada vida', publicada en català per Club
Editor. També en català s'han publicat 'Odi, amistat, festeig,
amor, matrimoni' i 'Massa felicitat'. Munro va estudiar periodisme i
anglès, però va deixar la universitat quan es va casar el 1951. Va
començar a escriure històries quan era ben jove, però no va
publicar res fins al 1968, un recull de relats titulat 'Dance of the
happy shades'. En va publicar més aplegats a 'Lives of girls and
women', el 1971. A més de les obres traduïdes al català, entre els
seus llibres destaquen 'Who do you think you are' (1978), 'The moons
of Jupiter' (1982), 'Runaway' (2004) i 'The View from Castle Rock'
(2006).
Alice Munro va néixer el 1931, els anys de
la depressió, en un petit poble d’Ontari, en una família d’origen
escocès i creences presbiterianes, un paisatge moral i natural que
ha marcat tota la seva obra. El seu pare va muntar un ruïnós viver
de guineus i la seva mare, una mestra adusta, va morir aviat. El seu
primer matrimoni la va portar a Vancouver i li va donar el cognom
Munro. Van muntar una llibreria i ella, de seguida amb tres nenes,
només podia escriure mentre les seves filles dormien la migdiada.
“Així em vaig acostumar al relat breu”. I no a la novel·la. Va
tornar, per no moure-s’en, a Ontario el 1973, amb el seu segon
marit. “En un poble t’assabentes de les històries de tothom. En
una ciutat, només les del teu entorn o les que llegeixes als diaris.
Viure en un poble és més ric per a un escriptor”. Més encara si,
amb l’agudesa psicològica de Munro, l’escriptor sap fer-los
universals i que, malgrat que explica sempre la mateixa història, la
sap fer infinita amb mil variants. Ho diu Jonathan Franzen: noia
brillant, sexualment voraç, que creix en un ambient rural amb mare
morta i madrastra problemàtica. La noia s’escapa via matrimoni, és
infidel, té fills i somnis de ser actriu, escriptora o protagonitzar
aventures romàntiques. Quan torna al seu lloc d’origen, la
modernitat adquirida xoca amb la tradició anquilosada i fa el
recompte amb dolor i culpa de tot el perdut i de totes les seves
transgressions. En un conte hi ha una noia que busca l’amor, en el
següent, és mare i jutja els seus pares, i al tercer conte, és la
seva filla la que la jutja a ella. La moral presbiteriana: “Solem
dir que hi ha coses que no es poden perdonar i tanmateix les fem i
les fem cada dia”, diu un dels seus personatges. Una nena contempla
impassible com s’ofega la seva germana en un llac mentre els seus
pares fan l’amor. La majoria són dones, rutinàries, abnegades,
invisibles, valents, fràgils, insubmises, que depenen d’un marit o
d’un pare, crien o abandonen fills, i han de pagar un alt preu per
deixar de ser com va titular un dels seus llibres. Un preu que les
rosega perquè han fet mal o s’han mentit a si mateixes a la
recerca d’un llampec de felicitat que mai no dura. Hi ha desig
d’amor, que “no és més que el desig de veure’t reflectida.
L’amor sempre es torna egoisme. No els estimen a ells, estimen allò
que en poden obtenir. Obsessió i engany d’una mateixa”, diu un
altre personatge. La seva escriptura és perillosa perquè sembla que
no passa res i va ocultant mines de sentit que van deixant una
cadència d’intensitat i emoció, de vegades aspra, a la història.
Com la vida –diu Munro–, un puzle de peces separades que no
acaben d’encaixar entre si. Després del seu llibre Escapada, va
publicar La vista desde Castle Rock, un recorregut als orígens
escocesos de la seva família que havia de ser el llibre que posés
fi a la seva carrera literària. No ho va ser. Va tornar amb Massa
felicitat i després amb Estimada vida. A Espanya, Alice Munro va ser
publicada en els anys noranta pel Versal de Joan Riambau ( Las lunas
de Júpiter i Amistad de juventud), després per RBA i ara per Lumen.
El Club Editor ha publicat Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni,
Massa felicitat i Estimada vida, amb traducció de Dolors Udina. El Nobel de Literatura a Alice Munro premia
moltes coses alhora. El reconeixement per primera vegada al relat
curt que no van tenir Txékhov, Borges, Calvino o Cheever i la
reinvenció d’un realisme subtil, d’escriptura neta, clara, però
amb tèrbol fons d’emocions i contradiccions morals que esclataran
en algun moment, com en la vida quotidiana.
Recomanem la lectura dels seus
llibres, breus relats, reculls de contes densos i alhora naturals:
"Cada
vegada que es llegeix a Munro s'aprèn alguna cosa sobre la que un
mai havia pensat abans" (de l'acta del premi Man Booker
International).
"Las barreras que separaban el
interior y el exterior de la cabeza caerían".
"La memoria es la forma
en que seguimos contándonos a nosotros mismos nuestras
historias".
“Quiero que el lector sienta que las cosas
son sorprendentes . No el 'qué pasa', sino la forma en que todo
sucede".
" Cuando un hombre sale de una habitación
deja todo detrás, cuando una mujer lo hace lleva todo lo ocurrido en
esa habitación con ella".
"Me parece tan ridículo
que se pretenda que una persona quede atrapada en un traje... O sea,
el traje de ingeniero, de médico, de geólogo, y luego crece la piel
por encima de la ropa, o sea, que esa persona ya no se lo puede
quitar."
" En la vida tienes unos cuantos sitios, o
quizá uno solo, donde ocurrió algo; y después están todos los
demás sitios".
Cuenta que ha sido “muy pobre” pero cuenta que nunca
le faltaron los libros.
“La complejidad de las cosas, las cosas dentro de las cosas,
parece sencillamente inagotable. Quiero decir que nada es fácil,
nada es simple”. “Ya no sirvo para una vida normal: he escrito tantos años que
no sé hacer nada más”.
“Siempre pensé que iba a ser novelista. Me decía que cuando
mis chicos fuesen grandes y yo tuviese más tiempo para escribir
novelas, iba a hacerlo. El cuento estaba puramente determinado por el
largo de las siestas de mis hijos Pero después resultó que ésa fue
la manera en la que aprendí a escribir y ya no pude hacer otra
cosa”.
“Una idea sólo me interesa
si tiene alguna complejidad moral, si tiene varias aristas.”
Nunca hay que
menospreciar la mezquindad en las almas de la gente...Incluso cuando
están siendo amables...especialmente cuando están siendo amables.
A veces me sale el inicio de
una historia de una memoria, una anécdota, pero que se pierde y es
generalmente irreconocible en la historia final.
“La vida de la gente es suficientemente interesante si tú
consigues captarla tal cual es, monótona, sencilla, increíble,
insondable”.
Des de 2006, la Biblioteca d'Altafulla organitza mensualment uns
Clubs de Lectura, adreçats tant a adults com a joves. Aquesta
activitat serveix per promoure la lectura a partir d’un llibre de
narrativa en general que ha estat escollit per la mateixa biblioteca
i que, un dia al mes, es comenta entre tots els inscrits. El dia
de la tertúlia s’aprofita per entregar als usuaris del club el
proper llibre del mes i hi afegim una guia de lectura que resumeix la
biografia i la bibliografia de l’autor/a i una breu descripció de
la novel·la i temàtiques relacionades amb aquesta.
Els
nostres clubs de lectura, Club de lectura narrativa, Club de
lectura novel·la negra, Club de lectura assaig, són una eina
dinàmica, oberta al públic en general, que té com a eix
vertebrador el llibre a partir del qual és crea un ambient
agradable i enriquidor, aglutinador de comentaris, opinions i
diferents visions del llibre per part dels assistents.
Des
d’aquesta Biblioteca us convidem a gaudir de la lectura i de la
companyia de persones que atretes per la lectura fan d’aquest espai
un lloc propi.
Aquesta tardor tornen els clubs de lectura a la biblioteca
d'Altafulla. Ja són molts els lectors que han decidit compartir el
plaer de la lectura amb altres lectors. Què són els clubs de lectura? Són grups de persones interessades a compartir la lectura i el
comentari d'obres diverses. Cada club, es reuneix en sessions
mensuals d'una durada aproximada d'una hora i mitja. Els lectors
disposen de diversos materials de suport. Les sessions s'inicien el
mes d'octubre i finalitzen el mes de juny. A qui van adreçats? Estan especialment pensats per a persones amb ganes de llegir, fer
amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant.
Objectius Fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg. Oferir noves
possibilitats per al temps lliure. Promoure l'ús de la biblioteca
i donar-la a conèixer com a equipament cultural. Crear un punt de
trobada per a persones interessades en la lectura. Donar a
conèixer entorns socials i culturals diferents del nostre. Proposar
una guia bàsica de lectures. Afavorir un apropament crític als
diferents gèneres literaris. Com hi puc participar? Per ser membre d'un club de lectura, cal que t'apuntis a la
biblioteca durant el mes d'octubre i ens posarem en contacte amb tu
per a la primera trobada.
SI ESTEU INTERESSATS EN PARTICIPAR EN
ALGUN D'AQUESTS CLUBS DE LECTURA A PARTIR DE L'1 D'OCTUBRE US PODEU
ADREÇAR A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D'ALTAFULLA
C/ ESCOLES s/n
43893 ALTAFULLA
T. 977651176
HORARI: De dilluns a divendres 16-20 h.
E-Mail altafullallegeix@gmail.com
CLUBS DE LECTURA -OCTUBRE-JUNY
Club de lectura narrativa-novel·la
Novel·la: la
novel·la és una narració de prosa,
d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un
o més personatges.
Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser
una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el
desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot
acabar bé o malament. Aquest club de lectura vol ser una proposta de debat sobre la
literatura clàssica i actual. Un viatge que abraci tot el món
literari. Llegirem tres autors clàssics, tres autors contemporanis i
tres autors catalans. que recorreran tots els paisatges i que
escoltaran els personatges mitjançant els quals es construeixen
ficcions. La biblioteca facilita a tots els inscrits un exemplar del llibre
que s'ha de llegir. El termini de lectura de cada llibre varia en
funció del calendari. De cada lectura es farà una tertúlia amb el
suport d'un coordinador, i en finalitzar es farà la recollida dels
llibres llegits i la presentació de la propera lectura.
Club de
lectura novel·la negra
Les novel·les clàssiques i contemporànies del gènere negre són
la base d'aquest club. Aquestanyel Club de novel·la negra escentrarà en lanovel·la negracontemporàniadel nostre país, revisant elsautorsmésrepresentatius d'aquestgènere. Aquestes lectures es complementen amb
activitats diverses, com ara xerrades amb especialistes, autors i
projeccions de pel·lícules basades en obres d'aquest gènere.
Club de lectura assaig
El Club de lectura d'assaig, és un espai
d'intercanvi i reflexió distesa que vol ajudar-nos a entendre millor la
societat en que vivim.
Us proposem una lectura mensual, sobre temes tan universals com l'amor,
l'ètica, l'economia, l'art, la ciència, etc.
Si t'agrada dir la teva i t'enriqueix escoltar els altres, fes un
pensament i vine!
Al
gener de 2011 es van iniciar les protestes contra el president Baixar
al-Assad, la família governa Síria des de 1963. Al-Assad és acusat
d'autoritarisme, corrupció i violació dels Drets Humans.
Al
juny i juliol de 2011 van morir centenars de manifestants a Hama, a
mans de l'exèrcit sirià. Al setembre es va produir una batalla a Al
Rastan. A gener de 2012 els rebels (de majoria islàmica) van formar
l'Exèrcit Lliure de Síria, que es va concentrar a Homs.
Al
juliol de 2012 els rebels van atacar Damasc, però van ser repel ·
lits. El mateix mes van prendre Alep i malgrat el contraatac del
govern, bona part d'aquesta ciutat segueix sota control rebel. Des de
llavors ocorren sagnants combats gairebé tots els dies, sobretot a
Homs, Damasc, i Aleppo.
Al gener de 2013 Bashar Al-Assad va
fer una crida a negociacions i l'alto el foc, però va ser rebutjat
pels rebels. Al març els rebels van prendre la ciutat de Raqqa. El
21 d'agost va ocórrer la Massacre de Ghouta, on van morir 1400
persones per armament químic. Poc després Estats Units i França
van assegurar que el crim va ser comès per les forces d'Al-Asaad i
va anunciar un contundent càstig. Mentrestant Rússia i l'Iran
s'oposen a la intervenció.
Amb una complexa estructura social i ètnica
i una geografia que situa Síria enmig d’un dels punts més calents
del món, la fèrria dictadura dels Assad, pare i fill, mai ha obert
gaire la porta a la curiositat exterior. Volem reclamar
l’atenció dels lectors, amb uns quants llibres per suplir el
desconeixement.
Ignacio Álvarez-Ossorio és professor d’Estudis Àrabs i
Islàmics de la Universitat d’Alacant i autor de Siria
contemporánea (Síntesis), un assaig sobre el país
bressol de l’arabisme i que ha estat una força fonamental en
l’enfrontament amb Israel. Este libro analiza la evolución de Siria en el último siglo. Siria fue
la cuna del arabismo y, por ello, el país más golpeado por la
repartición colonial europea (1920). Una vez alcanzada la independencia
fue testigo del primer golpe militar en la historia contemporánea árabe
(1949), pero también de las primeras elecciones verdaderamente libres y
competitivas cuando se restauró el parlamentarismo (1954). Fue el primer
país en embarcarse en el proyecto unionista árabe de Naser (1958-1961) y
donde el Partido Baaz conquistó el poder (1963). Fue uno de los
puntales del frente de confrontación contra Israel, lo que le costó la
pérdida de los Altos del Golán en la guerra de los Seis Días (1967). Fue
también el primer estado donde un miembro de una minoría confesional
–el alawí Hafez al-Asad– alcanzó la presidencia (1970), el primero donde
los islamistas estuvieron a punto de derribar al gobierno (1979-1982) y
el primero donde se instauró una república hereditaria en manos de la
dinastía Asad (2000).
Historias desconocidas sobre Siria que
ayudarán a comprender la realidad de un país que vive en conflicto
Un grupo de reporteros españoles lanza un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en Siria. Los reporteros españoles Ethel Bonet, Manu Brabo, Ricardo García
Vilanova, Alberto Prieto, Maysun y Antonio Pampliega, han lanzado un
proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en SIRIA.
Llevan cubriendo el conflicto desde hace un año y este libro quiere
recoger ese otro lado de la guerra que no tiene cabida en los medios de
comunicación.
Catorce historias que muestran cómo
es la vida cotidiana en Siria mientras en cada esquina silban las
balas y cruzar a la siguiente calle puede suponer el fin de tu vida.
La parte más humana del conflicto, a través de los testimonios de
personas comunes, sencillas, cuyas vivencias aportan un valor
extraordinario para poder entender lo que realmente ocurre.
‘Dicen
que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir
las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero
todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo
queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las
voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es
ya una guerra olvidada”.’ - See more at:
http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf
Syria
Stories ('Historias de Siria') es un proyecto
documental online que quiere contar la guerra civil siria evitando
las lógicas cuantitativas y geoestratégicas para poner en el centro
la dimensión humana. Es la iniciativa de un grupo de periodistas
de Middle
East Broadcasting Networks (MBN), movidos por el
convencimiento de que es necesaria una nueva aproximación
informativa al conflicto, una que permita al espectador conectar con
la situación de los ciudadanos sirios que intentan sobrevivir en el
conflicto. Para ello se han centrado en seis personas reales que
cuentan su historia en sendos blogs, a modo de diario. Para
salvaguardar su seguridad, lo hacen bajo nombres falsos, y sus textos
van acompañados por ilustraciones en las que se convierten en
personajes dibujados. Además, la página ofrecce un "diario de
invitados" en el que cualquier ciudadano sirio puede compartir
también su historia, de cara a continuar ampliando el proyecto.
Elogio del odioestà narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de lajoventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.
Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.
Khaled Khalifaha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari. ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer, Lleonard Muntaner (2008)
‘Dicen
que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir
las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero
todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo
queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las
voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es
ya una guerra olvidada”.’ - See more at:
http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf
Són històries quotidianes ambientades en el barri deSaadia Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor“és una barreja de tots els barris de Damasc” i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.
Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires(hakawatis).
Sorprèn la presència d’una violència explícita en molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.
Zakaria Tàmerva néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.
Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat alPartit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.
La novel·la deRafik Schaminomés ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya i es fes la traducció al castellà el 2008.
El lado oscuro del amorés un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.
Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.
Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.
El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda del’imperi otomàfins a la dècada dels 70.
Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany, ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir tambéEl secreto del calígrafo(Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves comUna mà plenad’estels(La Magrana),El mentider honest(La Magrana) iNo és cap papagai(Cruïlla).
Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.
Dos trayectosreuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat:El saltamontes de hierroiToca, tocafuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català,La llagosta de ferro(Límits).
Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província deJazira. La infància i la joventut de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres: trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.
Dos trayectosés un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.
Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió deQamishlien el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàginamediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.
Aquests kurds apàtrides es coneixen commaktumíni segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.
Sota el títol deEl sabor de la miels’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.
La protagonista del llibre, la mateixaSalwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.
Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.
El libro del amorés un recull de versos que el poeta va dedicar aBalquís al-Rawi,la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.
Nizar Kabbaniestà considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat“vers lliure”.
Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.
Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.
Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.
Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.
El libro de las huidas…va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorialDar al-Adab de Beiruti reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964.Ediciones del oriente y del mediterráneoja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de 2012 que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.
A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.
Profundament humanista, Adonis és una persona“de marcado carácter no solo laico sino también àcrata”segons el pròleg de Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis:“El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.
Et miroestà formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.
Maram al-Masriescriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc. La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.
Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes. Font: http://totesunamentida.wordpress.com/2012/09/28/siria-revolucio-i-literatura-10-autors-10-llibres/
NO a la guerra a Siria, campanya per la pau mundial.
La
Unesco pide salvaguardar el patrimonio cultural en Siria
Para
la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, "proteger el
patrimonio es inseparable de la protección de nuestras vidas, tiene
que ser parte del esfuerzo de la humanidad".
El
invierno es soledad,
el
verano migración.
Entre
ambos la primavera es un puente.
Sólo
el otoño se adentra en todas las estaciones.
La luz
sólo actúa despierta.
La
oscuridad sólo actua dormida.
Los
sueños de la noche son hilos con los que tejemos