LA MÀGIA DE L'AIGUA

Dia Mundial de l'Aigua

22 MARÇ 2013

El planeta Terra conté un 71 % d'aigua

El DiaMundial de l'Aigua va ser declarat per resolució l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993.
Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel mediambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993.
Les nacions unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l’aigua.

A més de les accions de l'ONU diverses organitzacions no governamentals promouen la puresa de l'aigua i els hàbitats sostenibles aquàtics durant aquest dia.

EN QUÈ CONSISTEIX EL 2013 ANY INTERNACIONAL DE LA COOPERACIÓ EN L'ESFERA DE L'AIGUA?

"Un dels objectius principals de l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua, declarat per les Nacions Unides el 2013, és desglossar, analitzar i arribar a una entesa comuna sobre l'essència de la 'cooperació en l'esfera de l'aigua'. La cooperació en matèria d'aigua es refereix a la gestió i a l'ús pacífic dels recursos hídrics entre diversos actors i sectors des de diferents nivells. En la pràctica, es tracta d'actuar junts cap a un objectiu comú per obtenir beneficis mutus."
Hans d'Orville, director general adjunt per a l'oficina de Planificació Estratègica de la UNESCO
 
La cooperació en l'esfera de l'aigua té múltiples dimensions incloent-hi la cultural, l'educacional, la científica, la religiosa, l'ètica, la social, la política, la legal, la institucional i l'econòmica. Un enfocament multidisciplinari sobre aquest tema és essencial per comprendre les moltes facetes que el componen i així poder tenir una visió general.
L'objectiu de l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua i del Dia Mundial de l'Aigua és crear consciència del fet que queda molt per millorar en la cooperació en l'esfera de l'aigua, i també dels desafiaments a què s'enfronta la gestió de l'aigua i la seva assignació per la creixent demanda d'aigua per satisfer múltiples necessitats.

El Dia Mundial de l'Aigua se celebra des del 1993 el 22 de març i posa en relleu un aspecte específic sobre l'aigua dolça cada any.

 

"L'escassetat d'aigua contribueix a les condicions d'extrema pobresa, provoca privacions socials i impedeix el desenvolupament"

Un dels principals problemes que existeixen en el nostre món és l'accés als recursos a nivell mundial. Els recursos s'acaben i, davant aquesta situació, cal prendre mesures que ens inclouen a tots. Possiblement, un dels majors problemes que trobem en la societat contemporània és l'escassetat i la dificultat de gestió de l'aigua al món. Les conseqüències d'aquesta situació són tràgiques i, per açò, cal la difusió i conscienciació de la necessitat real de prendre mesures que contribuïsquen al desenvolupament sostenible dels recursos hídrics.

L'aigua és un dels reptes mundials més importants del nostre temps, igual que l'energia, la fam o la salut. La importància de la gestió de l'aigua és imprescindible per a reduir el risc de desastres com la sequera o les inundacions. A més, les conques fluvials transfrontereres i els sistemes aqüífers representen quasi la meitat de la superfície de la Terra i per tant, un món sostenible i en pau necessita urgentment una gestió eficaç de les mateixes.

Cooperació en matèria d'aigua

La principal tasca a què s'enfronta la comunitat internacional en el camp dels recursos hídrics és la transformació de les obligacions contretes en fets concrets sobre el terreny, imprescindibles per al benefici de les persones, els ecosistemes i la biosfera en el seu conjunt.
Promoure les oportunitats de cooperació en gestió de l'aigua entre totes les parts implicades i millorar la comprensió dels reptes i els beneficis d'aquesta cooperació contribueixen al respecte mutu, la comprensió i la confiança entre els països i promou la pau, la seguretat i un creixement econòmic sostenible.

Els beneficis de la cooperació en matèria d'aigua

La història sovint ha demostrat que la pròpia naturalesa de l'aigua com a font de vida és un poderós incentiu per a la cooperació i el diàleg, i uneix les diferents parts implicades fins i tot amb els punts de vista més divergents. Cada vegada amb més freqüència, l'aigua uneix, i no divideix, les persones i les societats.

"L'aigua és un element clau la importància del qual mai no serà sobreestimada"

Els beneficis de la cooperació inclouen els costos evitats per la reducció de les tensions i els enfrontaments amb els territoris veïns. Les tenses relacions interestatals lligades a la gestió de l'aigua poden arribar a inhibir la cooperació regional en altres àmbits com el comerç, el transport, les telecomunicacions i els mercats laborals. En són exemples clars els casos de les conques de l'Eufrates, l'Indus o el Jordà.
La cooperació a escala de conca pot promoure tècniques eficients per a l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua, i incrementar així la superfície d'irrigació.

Cooperació per al desenvolupament i la sostenibilitat mediambiental

L'aigua és crucial per a un desenvolupament sostenible; l'aigua té un valor social, econòmic i mediambiental i s'ha de gestionar dins d'un marc socioeconòmic i ambiental robust que sigui integral. Tant riu amunt com corrent avall, les parts implicades corresponents hauran d'involucrar-se en les decisions de gestió de l'aigua. És impossible mantenir la integritat d'un ecosistema equilibrat sense una estratègia global per a la gestió dels recursos hídrics. Tots nosaltres compartim la responsabilitat de protegir els entorns comuns que envolten els rius i les masses d'aigua associades.
L'aigua contribueix a pal·liar la pobresa de moltes maneres, per exemple, a través dels serveis de sanejament, proveïment d'aigua, etc. Una quantitat i una qualitat apropiades d'aigua milloren la salut i, aplicades en el moment just, contribueixen a augmentar la productivitat de la terra, de la mà d'obra i d'altres actius. Aquests objectius són assequibles i costarien molt menys que subministrar l'assistència sanitària necessària per tractar les persones afectades de malalties prevenibles causades per les males condicions d'aigua i sanejament. Cada govern hauria de facilitar un marc legislatiu sòlid i una estructura d'implementació per manipular-ne l'ús dels recursos hídrics.

Font:http://www.fraternidad.com/ca-ES/continguts/AIGUA-PER-A-TOTHOM_2_60_15.html

PER SABER MÉS

Aigua i literatura

 Llibres que tracten de l'aigua 
Enllaços

«Vaig tornar a lloc, el sol ja s'havia post, vaig tirar l'ham i vaig esperar. No crec que hi hagi en tot el món un silenci tan profund com el silenci de l'aigua. El vaig sentir en aquell moment i no l'he oblidat mai més.» 

JOSÉ SARAMAGO

BCNegra 2013

BCNegra 2013 arriba a Barcelona des de l’1 de febrer al 9. Durant 10 dies tots els amants de la novel·la negra, la ficció, la intriga, la criminologia i aquells que vulgueu aprendre en una de les taules rodones, tenim l’oportunitat de gaudir d’un programa molt extens i variat.
En aquesta BCNegra 2013 hi seran presents Salvo Montalbano, Petra Delicado, Ricardo Méndez, Bevilacqua i Chamorro.

La corrupció política, les màfies internacionals, la precarietat, la tensa situació social a Grècia, els tancaments de llibreries. Aquests seran alguns dels temes de la trobada sobre la novel·la negra de Barcelona, BCNegra, que se celebrarà de l'1 al 9 de febrer. La crisi es reflectirà també en el moderat nombre d'autors internacionals presents. Sí que serà a Barcelona per rebre el premi Carvalho la pionera del gènere a Suècia Maj Sjöwall, de qui es publicarà aquests dies la desena entrega de la seva clàssica sèrie sobre l'inspector Martin Beck. I davant la impossibilitat, any rere any, de portar el sicilià Andrea Camilleri, per motius de salut, la compensació serà aquesta vegada una exposició, a la Biblioteca Jaume Fuster, dedicada al pare del policia Salvo Montalbano a càrrec de Joaquim Noguero. 

Maj Sjöwall i Per Wahlöö

  Hi participaran, més de 60 autors: Maj Sjöwall, que amb el seu marit, Per Wahlöö, mestres de Henning Mankell o Stieg Larsson. Franz Delplanque, Flavio Soriga, Yasmina Khadra, Santiago Roncagliolo, Anne Holt, Antti Tuomainen, Unni Lindell, Nele Nehuhaus, Kristina Ohlsson, són alguns dels estrangers que estaran a Barcelona. 

Entre els espanyols, Aro Sáinz de la Maza, Dolors Rodó, Carles Quílez, Lorenzo Silva, Maruja Torres, José Sanclemente, Berna González Harbour, Javier Abasolo, Jon Ibarretxe, Víctor de l'Arbre, Begoña Huertas, Javier Cercas, Andreu Martín, Juan Madrid , Alicia Giménez Bartlett ... 

PROGRAMA :http://www.bcn.cat/bcnegra/2013/programa/programa.pdf

RECURSOS NOVEL·LA NEGRA

DIRECTORI GÈNERE NEGRA I POLICIAL

EL BLOG DE LA BÒBILA

NEGRAYCRIMINAL 

Vídeo de promoció de l'exposició bibliogràfica "La novel·la policíaca europea: cuina i territori", sobre la relació de diversos autors amb la cuina i el seu territori, que tindrà lloc el febrer de 2013 a la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, amb motiu de BCNegra. 
  
 "Alguns  homes viuen la novel·la que no han pogut ESCRIURE, altres escriuen la novel·la que no han pogut viure ".Oscar Wilde

 

2013 ANY SALVADOR ESPRIU

Les paraules són

forques d'on a trossos

penjo la raó. 

 

El 10 de juliol de 2013 es compliran 100 anys del naixement de Salvador Espriu i Castelló a Santa Coloma de Farners. Per tal d'honorar la seva memòria i difondre'n l'obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar designar el 2013 com a Any Espriu. El lema de l'any és "Ens mantindrem fidels".

L'Any Espriu arrencarà el 23 de gener en un acte que es celebrarà al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Xavier Albertí. Serà un espectacle teatral, musical i poètic basat en la vida, l'obra i la figura de Salvador Espriu.

Al llarg de l'any s'organitzaran actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu per difondre i actualitzar l'obra de l' escriptor i per recordar el seu compromís cívic. El programa preveu accions en diversos àmbits: musical, teatral, lectures en veu alta i recitals, festes populars, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de la lectura, cinema i audiovisuals, i activitats acadèmiques, entre altres.

Alguns dels actes destacats són l'exposició "He mirat aquesta terra", que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Homenatge popular a Salvador Espriu, que tindrà lloc a Arenys de Mar el mes de juliol.

Consulteu l'enllaç "Nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya" per tenir informació més detallada del programa d'activitats de l'Any Espriu. 

Biografia

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l'obra que més tard farà. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol. 

El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. És membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

 

 ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

(Dins "El Minotaure i Teseu", d'El Caminat i el Mur, 1954) 
 
A vegades és necessari i forçós
 

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat

 Salvador Espriu recita el poema XXV de la Pell de Brau al I Festival de Poesia catalana al Price. (1970)

 Salvador Espriu: No sé si sóc poeta

NADAL, batecs d'amor

La Biblioteca d'Altafulla desitja un nou mapa del món, un nou espai de pau amor i justicia.

BONES FESTES! 

 

                                                     En Nadal, el llibre el millor regal (il. Valentí Gubianas Escudé)

L’esperança. Un món nou és possible.

 Discurs d’en Luther King

Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el curs dels esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l’un rere l’altre en el terbolí del militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor.
Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l’anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l’ombra de la seva figuera, a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.

Martin Luther King

al moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964

 

UN MAR DE FUEGUITOS... Galeano 

  

EL MUNDO

" Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.- El mundo es eso - reveló-. un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.

Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "

Libro de los abrazos, Eduardo Galeano

"Yo no sabría escribir ni vivir, si estuviera seguro de todo" José Manuel Caballero Bonald.

 

"El que no se queda callado, el que iguala con la vida el pensamiento, tiene ya mucho ganado para rejuvenecer"J. M.Caballero Bonald

PREMI CERVANTES 2012

El poeta i narrador José Manuel Caballero Bonald ha estat guardonat amb el Premio Cervantes 2012, considerat el Nobel de les lletres hispàniques, i reconeix la figura d'un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.

És poeta, novel·lista i assagista.Potser més conegut pel gran públic com a poeta, Caballero Bonald ha dit que la poesia és "una mezcla de música y matemáticas". Es refereix a la recerca incessant del poeta no només per plasmar una idea sinó per trobar aquelles paraules que millor combinin o serveixin per transmetre el que l'autor vol des del significat i la sonoritat. 

 

Caballero Bonald és poesia essencial de l’amor i de la dissidència. Si és que no són la mateixa cosa: “quién sinó tú me fue enseñando a conocer las fases de la resistencia”. Amor en clau vital, sense concessions: amb alegria, dolor i desamor “para poder seguir viviendo”. I dissidència contra tots els poders. Poesia dels marges, habitant les perifèries de l’ànima i de la realitat. Versos per la desobediència. Complicitats amb el territori d’allò proscrit, “la noche es un remedo veraz de insumisión”. L’any 2007 Seix Barral va editar “Somos el tiempo que nos queda” l’antologia (1952-2005). Després Caballero Bonald encara ha publicat “La noche no tiene paredes” un poemari preciós, un cant a la llibertat des del pas dels anys. I recentment “Entreguerras” qualificat per ell mateix com la seva autobiografia poètica, un sol poema de tres mil versos que clou així: “mientras musito escribo una vez más la gran pregunta incontestable ¿eso que se adivina más allá del último confín es aún la vida?.

 

Autor de ‘Descrédito del héroe’, ‘Diario de Argónida’, ‘Somos el tiempo que nos queda’,  ’Manual de infractores’,  Las adivinaciones ‘ i les novel·les ‘Dos días de septiembre’, ‘Agata ojo de gato’ ‘Toda la noche oyeron pasar pájaros’, ‘En la casa del padre’ i ‘Campo de Agramante’.Les darreres La noche no tiene paredes (2009),Estrategia del débil (2010),Ruido de muchas aguas (2011) i Entreguerras (2012).

"Memorias de poco tiempo" 1954

Llega el momento de decir la palabra
y se la deja fluir, se la ayuda
a resbalar entre los labios,
anclada ya en sus límites de tiempo.
La palabra se funda a ella misma, suena
allá en el corazón del que la habla
y trepa poco a poco hasta nacer
y antes es nada y sólo una verdad
la hace constancia de algo irrepetible.

Súbitamente esa palabra aumenta
el hallazgo caudal de la memoria,
boga sobre los hombres que la escuchan,
gira anhelante entre vislumbres
y se alza más y más y se perfila, pule
sus bordes balbucidos, se nivela entre sueños.

Después inicia su holocausto.
Función de amor o de vileza,
la palabra se gasta en los oídos,
puebla sus márgenes de brozas,
se torna vana, amago de un aliento,
oscuridad final y sin sentido.
Está cayendo ya hecha pedazos.
Rescoldos sumergidos, restos
de rescates sin fondo, flota y flota
sobre las intenciones proferidas,
entre el silencio de las conjeturas.

Es nada la palabra que se dijo
(no importa que se escriba para
querer salvarla), es nada y lo fue todo:
la música del mundo y su apariencia.

Biblioteca particular
(Jack London, The Sea-Wolf)

Comparecen los libros en lugares
anómalos, se juntan
con indolente asimetría:
un tropel
de vestigios locuaces,
pendencieros, irresolutos, lerdos.
He pugnado con ellos
durante muchos años: los he visto nacer,
durar, languidecer. He resistido
intemperies, saqueos, turbamultas.
Algunos llevan dentro
la ponderada prueba de mi envidia,
los más el distintivo
incorregible de la decepción.
Mi error fue abrir un día un libro.

 By Selçuk Demirel.

Del silenci, paraules

 Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.
1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.
2.- Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.
3.- L'essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. La idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que poden ser utilitzades, menyspreades i maltractades.
4.- La violència contra les dones també té un caràcter instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.
5.- La violència contra les dones no és un fenomen aïllat ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.
6.- La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no és el millor.
7.- La violència contra les dones ha estat sempre un tret estructural molt difícil de percebre. La seva denúncia ha estat el primer pas important per donar-lo a conèixer i és a partir d'aquest fet que s'ha considerat un autèntic problema social i el seu rebuig social ha estat la forma més eficaç de combatre-la.

 

                            OBSERVATORI VIOLÈNCIA DE GÈNERE 

Donar la cara, Campanya contra la violència de genère

 

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;Lluis Llach

 El telèfon d’informació i assessorament jurídic a les dones víctimes de la violència masclista funciona 24 hores al dia els 365 dies de l’any i  no deixa rastre ni en la marcació ni en la factura.

LLEGIR, COMPARTIR

La Biblioteca d'Altafulla té actualment tres Clubs de lectura en funcionament: Club de lectura Adults, Club de lectura Assaig i Club de lectura novel·la negra.

El club de lectura és una activitat de dinamització de la lectura, és una activitat que pren forma de tertúlia literària.Tots els clubs de lectura coincideixen en uns trets específics, es tracta d'una activitat voluntària per formar part d’un grup que vol llegir i parlar de llibres. A partir d’una

lectura establerta, els membres del club ens trobem per compartir impressions amb el

guiatge d’un coordinador que anirà conduint la conversa amb la intenció d’aprofundir

en la lectura. De manera que aquestes tertúlies es converteixen en una bona acció

per al foment de la lectura des de l’àmbit més íntim de l’acte de llegir, el que té a

veure amb l’esforç de la lectura, l’atenció, la reflexió, establint lligams amb les altres

lectures i amb el món que ens envolta. I també des de l’àmbit més social, el que té a

veure amb la conversa, la construcció del discurs, l’empatia amb els membres del

grup i l’acceptació d'altres punts de vista.

Els protagonistes dels clubs: els lectors i els llibres

Als lectors i lectores dels clubs, se’ls demana un compromís, el de la lectura dels llibres

seleccionats, l’assistència a les trobades per parlar de la lectura i la participació en la

conversa.

ELS LLIBRES

  Club d'adults

Estem llegint, LAS UVAS DE LA IRA, John Steinbeck

John Steinbeck (Nord-americà, 1902-1968), va ser un escriptor de molt èxit que va merèixer els més alts reconeixements del món de la literatura, com el Pulitzer del 1940 o el Nobel de l’any 1962. A la vegada, però, va ser un autor polèmic que va provocar reaccions contràries fins al punt de ser prohibit en algunes zones dels EUA. El seu delicte va ser tractar amb franquesa temes tant difícils com els abusos de poder dels terratinents californians.
Las Uvas de la Ira (1939) està ambientada a la gran crisi americana dels anys 30 i retrata les dificultats d’una família d’agricultors d’Oklahoma que perd la seva terra i es veu obligada a emigrar a Califòrnia per buscar feina. El llibre és un relat de la seva lluita per sobreviure i del procés de conscienciació que van seguint al adonar-se de l’abús del que són víctimes tant ells com molts d’altres amb qui comparteixen penúries i frustració.

Entre les versions cinematogràfiques que ha conegut aquesta novel·la hi destaca la memorable pel·lícula protagonitzada per Henry Fonda i dirigida per John Ford.

 Club d'assaig

Estem llegint, DINS EL BUIT, Éric Champoux 

Eric Champoux va néixer al Quebec, Canadà. Va estudiar ciències físiques amb un enfocament en astrofísica i treballar com a guia en observatoris astronòmics públics transmetent la seva fascinació pel cosmos. Després va estudiar antropologia amb un interès marcat en les religions i espiritualitats del món i més tard especialitzant-se en la migració. Ha ocupat diversos llocs de treball però sempre en relació propera amb l'adaptació de l'ésser humà a la realitat quotidiana de la vida. Ha viatjat extensament i parla espanyol i anglès perfectament a més del francès, la seva llengua materna. Totes les experiències que ha viscut a través dels estudis, de la feina, dels viatges, dels éssers humans i del contacte amb la natura i els animals l'han portat a un camí de presa de consciència plena, de plena presència.
Eric va crear el esPAZio i es dedica ara a difondre la felicitat i la bellesa de SER i FER a través del vehicle fabulós que és el cos humà, una entre la infinitat de les formes d'expressió de l'univers.

Dins el buit, ens transporta a un "viatge" d'anada i tornada entre l'àtom i els confins del cosmos. Al llarg del camí, l'autor barreja ciència i espiritualitat perquè prenguem consciència de la força creativa que mou l'univers que habitem i perquè també tinguem una consciència més aguda del vehicle a través del qual experimentem la nostra aventura quotidiana. La ciència i l'espiritualitat convergeixen per constituir el teixit multidimensional d'una exploració fascinant i reveladora: adonar-nos que ja tenim les eines necessàries per viure bé dia a dia. Es planteja de manera senzilla la possibilitat de deixar-se guiar per la pau creativa del ple buit a cada moment de la nostra vida. I així, participar activament en la constant retro alimentació de l'univers i del nostre món. (leer online)

La versió en paper del llibre es pot adquirir escrivint directament a Éric a. info@espazio.net

Club novel·la negra
Estem llegint, VIOLETAS DE MARZO, Philipe Kerr 
Philip Kerr, nascut a Edimburg l’any 1956, va estudiar a la universitat de Birmingham i va obtenir un màster en lleis en 1980; va treballar com a redactor publicitari per a diverses companyies, entre elles Saatchi i Saatchi, abans de consagrar-se definitivament a l’escriptura el 1989 amb March Violets, obra amb què va iniciar una sèrie de thrillers històrics ambientats en l’Alemanya nazi coneguda com Berlin Noir.
Viu a Londres amb la seva dona, l’escriptora Jane Thynne, i els seus tres fills. A més d’escriure per al Sunday Times, Evening Standard i New Statesman, Kerr ha publicat tant novel·la de espionatge i policíaca, ambientada en diferents èpoques, fins i tot futures, com ara Una investigació filosòfica, com literatura infantil sota el pseudònim de PB Kerr, per exemple El secret de Akhenaton, primer volum de la trilogia Els nens de la llàntia màgica, al qual va seguir El geni blau de Babilònia.
El 2009 va obtenir el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA per Si els morts no ressusciten, la història transcorre en un Berlín en ple apogeu del nazisme, poc abans de les Olimpíades i la II Guerra Mundial. Kerr ha estat traduït a tot Europa gràcies a la seva sèrie Berlin Noir, ambientada a l’Alemanya de pre i postguerra i protagonitzada pel detectiu alemany Bernhard “Bernie” Gunther.
Violetas de marzo, a banda de les virtuts del gènere – trama argumental complexa, perill, sang, misteri, noies maques que fumen i beuen, poder i política – té de bo que parteix d’un personatge simpàtic – l’alter ego de l’autor – un moment històric fascinant – Alemanya 1936 – i per als interessats d’aquesta gran tragèdia històrica que va ser el nazisme, unes grans dosis d’informació històrica minuciosa, una gran quantitat de personatges i biografies psicològiques i socials fascinants.
Violetas de Marzo, a més a més, és la primera d’una sèrie de cinc novel·les que tenen per protagonista el detectiu Bernie Gunther, un ex-policía depurat pel règim que fa el paper de bo mentre la maldat contamina el conjunt del cos social.

 LLEGIR ENS TRANSPORTA

“La manera principal que tenim de

conèixer la realitat és llegint-la”.José Antonio Marina