Fill de catalana i gallec, va passar la seva infància en una gran família
en la qual és el segon de nou germans. Va ser un mal estudiant, però un gran
lector de Richmal Crompton i
els seus llibres sobre Guillem Brown. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicació
i Ciències Socials. El 1956 amb 14 anys comença a treballar com a tècnic
de telecine a Televisió Espanyola i com a mesclador d'imatge
des de 1962; va abandonar la plantilla de TVE essent Coordinador d'Estudi el 1973
per a dedicar-se professionalment a l'humorisme gràfic. Havia publicat el seu
primer dibuix el 1964 en el diari Pueblo, de la mà de Jesús Hermida, i després va passar a Informaciones.
Jesús de la Serna
li va encarregar l'acudit editorial; el 1970 comença a col·laborar en Diez
Minutos i treballà a les revistes d'humor Hermano Lobo i Por Favor. Va fer el servei militar com a
furriel d'artilleria i es va casar i va tenir tres filles i un fill. Va
publicar l'acudit editorial a Diario 16 i posteriorment en El Mundo, però va deixar aquest periòdic
després d'haver estat un dels seus set fundadors, i va passar a signar l'acudit
editorial d'El País. A més posseïx seccions d'humor gràfic a les revistes Lecturas, Jano i El Jueves.
Com a humorista va utilitzar unes bafarades molt personals de línia negra molt
gruixuda i un refinat llenguatge extret directament del carrer. "Inventor"
de paraules i modismes lèxics, (bocata, firulillo, esborcio, jobreído,
etc.), és un dels pocs humoristes amb una oïda sensible al llenguatge popular.
En la seva obra ocupa un lloc fonamental el costumisme i la crítica social. El
seu fort és la visió crítica de les situacions de la vida quotidiana; ha creat
tota una extensa iconografia de personatges i situacions còmiques que
reflecteixen la idiosincràsia i la sociologia de l'Espanya contemporània.
Mariano, un burgès frustrat casat amb una dona grossíssima anomenada Concha,
que representa la repressiva consciència; els nàufrags en una illa avorrida que
han de combatre la solitud amb una hipertròfia de la fantasia; els Blasillos
que representen l'Espanya rural i eterna; les velles que conjuguen informàtica
i catetisme; els oficinistes ¡¡cabrejats¡¡; el matrimoni sepultat en un llit
immens; el cap prepotent i torracollons; el yuppi americanitzat i idiota; el niñato
fatxenda i imbècil; l'alienat pel futbol, l'oficinista cabrejat i subversiu, el
despenjat que tanca bars, el pretensor de finestreta, l'enclaustrat en el
búnker, etc. Una part substancial de la seva obra la constitueixen els àlbums
sobre Història d'Espanya en còmic i sobre informàtica per a maldestres. Afirma
que a Espanya no cal inspiració per a ser humorista.
El 1998 va rebre la Creu de Sant
Jordi de la Generalitat de
Catalunya. El 2007 va intervenir en el llibre homenatge a Uderzo,
actual autor d'Asterix i Obelix, amb motiu del seu vuitantè aniversari; àlbum
en el qual 30 artistes del còmic mundial van dibuixar aventures dels esmentats
personatges, però amb els seus respectius estils.
Va morir de càncer la matinada del 22 de febrer de 2018 a Madrid
"La violència és por de les idees dels altres i poca fe en les pròpies."
- Antonio Fraguas Forges
El largo camino de las palabras: de la
escritura a la lectura (ilustración de Soizick Meister)
Taller literari:
“Escriu la teva historia”
a càrrec de Nella Yanes
DIJOUS 1 i 15 de18 a 20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
L’escriptura
és un ofici artesanal, més proper a l’orfebreria o a la cuina que al mite del
geni inspirat dels romàntics.
Cuinar
una novel·la o un relat suposa barrejar en proporció i ordre adequats uns
ingredients i cuinar-los fins que estiguin llestos.
La Idea
És
el punt de partida ( que ens serveix per a qualsevol acte de creació).
La
idea la podem extreure d’observar la realitat, de la nostra pròpia memòria, de
coses que ens han passat, d’una cançó, d’una imatge, d’un dibuix…
Per
recopilar idees és important portar sempre una llibreta d’idees a sobre, o pots
tenir una carpeta a l’ordinador on guardar-les. O més pràctic encara: una
aplicació de notes al mòbil on hi puguis escriure aquelles idees ja que poden aparèixer en
qualsevol moment!!
Aprofita
les teues experiències, les persones que coneixes, allò que passa al teu
voltant… per agafar al vol una idea i transformar-la en un relat.
Club Novel.la Negra
“Las sombras de Quirke,BENJAMIN
BLACK
dia 5 de FEBRER 19'30 hores
lloc: Era de l’Esteve
Benjamin Black, alter ego de
l’escriptor John Banville, torna amb el seu forense protagonista a ‘Las sombras
de Quirke’ (Alfaguara) amb un nou cas en el qual estaran molt presents l’amor
i, sobretot, la mort amb la qual el propi autor ha reconegut “haver estat molt
obsessionat”. Quirke torna a la feina
després d’haver estat allunyat a la recerca d’un repòs necessari. L’aparició
del cadàver d’un jove amb ferides al cap després d’un accident de trànsit li
fan sospitar un possible assassinat i, aquesta intuïció, el portarà a descobrir
una part del seu passat que creia oblidat. Ambientada en el Dublín dels
anys 50, la nova novel·la de Black mostra una societat encara sota “la
dictadura” de l’Església catòlica i “amb moltes similituds” del que podria ser
Espanya per aquella època. “Tots dos països arrosseguem un passat fosc, amb
diferents dictadures i crec que que fins i tot els lectors joves podrien
reconèixer l’atmosfera”, ha reconegut.
XERRADA
“MEDICINA TRADICIONAL CHINA Y
LAS ESTACIONES”
a càrrec de Eduardo Arat
Dia 7 de febrer a les 19 h.
Lloc: Biblioteca d’Altafulla
Una
interessant conferència sobre REFLEXOLOGIA DE LES ESTACIONS, teràpia desenvolupada
per Eduardo Arat en què ha fusionat els coneixements de la MEDICINA TRADICIONAL
XINESA i la REFLEXOLOGIA PODAL, presentant una nova forma de sanació a través
dels peus. Aquest tractament té com a base la similitud existent entre les
estacions de l'any i la naturalesa orgànica del cos humà. La seva aplicació té
com a objectiu curar i reequilibrar tot l'organisme mitjançant el desbloqueig
energètic que s'aconsegueix treballant els punts reflexos dels peus, a més de
facilitar la presa de consciència de com ens influeixen els diferents moments
estacionals a nivell físic i emocional
La
cosmovisió de la medicina tradicional xinesa fa llum sobre com el meu estat
físic i emocional es veu afectat per les diferents moments estacionals.
Vols entendre't una mica millor i treure-li el major profit a cada període?
Llavors el Dimecres 7 de febrer a les 19:00 esteu convidats a a aquesta
Activitat !!!
(Es prega puntualitat)
·Formador y
Terapeuta en Reflexología y Medicina Tradicional China.
·Terapeuta de Flores
de Bach.
·Maestro y Terapeuta
de Reiki.
·Cocreador de la
técnica Meditativa “Elemental Connection”
CAPSA DELS CONTES a càrrec de Pepi Miró
XERRADA a càrrec LA TRIBU DEL GAIÀ I CONTACONTES
DIMECRES 14 FEBRER17,30 hores
Lloc: CENTRE D’ENTITATS
La Tribu del Gaià és un projecte
basat en una pedagogia activa, encaminada a desenvolupar l’esperit crític i la
creativitat, on l’infant és el protagonista de l’activitat, del joc, cuidant la
connexió amb el propi interior.
Pedro Páramo és una de les obres més
influents de la literatura llatinoamericana i contemporània. Creada per Juan Rulfo(1917-1986), va ser la primera i única novel·la d’aquest autor, que va
escriure també un recull de contes: El llano en llamas.
La història recorre entre fragments i salts, la vida de Pedro Páramo i la
del seu poble, Comala. Poble que segueix la mateixa trajectòria del
protagonista i queda desfeta per la seua ira i ambició. La novel·la ens endinsa
també en un moment de la història de Mèxic, la Revolució, on alguns dels
personatges secundaris que apareixen hi participen.
Pedro Páramo és una novel·la que volia llegir
des de fa molt temps. Recomanada per persones molt volgudes, em parlaven d’ella
com una història realment increïble, absorbent, colpidora. I he de dir que no
m’ha decebut gens, al contrari. M’ha emocionat llegir cadascuna de les seues
frases, dels seus capítols. He gaudit moltíssim durant la seua lectura dins
l’univers estremidor de Comala i els seus personatges. Juan Rulfo va escriure
una gran novel·la, enquadrada com a obra representativa del realisme màgic.
Comala és un lloc inhòspit, deteriorat, trist. Sembla el purgatori pel qual
passegen els personatges de l’obra, ànimes que tenen alguna pena que pagar:
incest, adulteri, bogeria, suïcidi.
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I
CINEMA
“EL AMANTE” relat de Marguerite
Duras, i pel·lícula de
Jean-Jacques Annaud
DIVENDRES 23 de FEBRER18-20 hores
Lloc: BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
El vuit d’abril de 1949
apareixen, en un vagó de mercaderies a Viorne (França), tot de despulles
humanes. N’apareixeran més, del mateix cos, en d’altres indrets. Tret, però,
del cap de la dissortada víctima.
La Duras s’inspirarà en aquest
cas, el d’una Claire Lannes que mata el seu marit a cops de destral, tot fent
que la mateixa dona posi punt i final a la vida de la Marie-Thérèse Bousquet,
la seva cosina, sorda i muda de naixença,
A partir de tres personatges,
l’escriptora nascuda a Indoxina elabora un viu retrat de les passions i
misèries humanes. Un text d’una extraordinària profunditat psicològica. Amb una
escriptura i diàlegs d’allò més naturals. En el seu estil directe, transparent,
també incisiu.
Marguerite Duras va publicarEl
Amanteen 1984. Encara que ja havia escrit la major part de la seua obra (20
novel·les, 14 obres de teatre, nombrosos articles i guions de cine,…) va ser
aquesta obra la qui li va donar reconeixement internacional perquè va guanyar
el prestigiós premi Goncourt.
Marguerite Durasva néixer a
GiaDinh, una aldea prop de Saigon (actualment, Ho Chi Minh) el 4 d’abril
de 1914; va passar la seva infància i adolescència amb la seva mare i els seus
germans a la Indoxina francesa, experiència que la va marcar profundament i va inspirar
moltes de les seves novel·les. Als divuit anys va marxar a París, on va
estudiar dret i ciències polítiques a la Sorbona i va militar al Partit
Comunista francès.
El Amantes’inspira en la seua pròpia vida i descriu la
relació amorosa entre una col·legiala francesa de quinze anys i un jove xino,
ric i elegant, de vint sis en la Indoxina colonial de 1929. Però la novel.la es
molt més que la narració de la seua història d’amor és també el retrat de
la seua família, disfuncional i opressiva.
Marguerite Duras va escriure la
novel.la als 70 anys després de passar per una etapa d’alcohol i solitud;
quan es va publicar va escandalitzar al públic francés que, finalment va
reconèixer la vàlua de l’obra.
El Amante està en les llistes dels vint millors llibres de
la història de la literatura.
Posteriorment, i després
d'escriure el guió de la pel·lícula de Pierre Richard Je suis Timide ... mais
je me Soignes (1978), Annaud va filmar El cop de cap (1979), una altra sàtira, ara del món del futbol.
Però la pel·lícula que realment li oferí la popularitat internacional va ser La
recerca del foc, que es
desenvolupa en temps prehistòrics i està basada en la novel·la de JH Rosny. El
film, que va guanyar l'Oscar al millor maquillatge i els premis César a millor pel·lícula i millor director, el va aparellar
professionalment per primera vegada amb l'actor Ron Perlman, que tornaria a aparèixer amb assiduïtat en les
seves pel·lícules.
L'adaptació de la famosa novel·la
d'Umberto Eco, El nom de la rosa (1986), va confirmar el seu estatus com a director. Els anys 80 van acabar
per Jean-Jacques Annaud amb L'ós (1988), amb la que va aconseguir un altre premi
César com a millor director pel seu treball. Quatre anys després Annaud
retornaria al cinema amb L'amant (1992),
adaptació del popular text de Marguerite Duras, i continuà amb una pel·lícula d'aventures de
quaranta minuts, rodat a IMAX 3D, Wings of Courage (1995), basada en els pilots Jean Mermoz i Antoine de Saint Exupery, l'autor de El
petit príncep.
Fill de catalana i gallec, va passar la seva infància en una gran família
en la qual és el segon de nou germans. Va ser un mal estudiant, però un gran
lector de Richmal Crompton i
els seus llibres sobre Guillem Brown. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicació
i Ciències Socials. El 1956 amb 14 anys comença a treballar com a tècnic
de telecine a Televisió Espanyola i com a mesclador d'imatge
des de 1962; va abandonar la plantilla de TVE essent Coordinador d'Estudi el 1973
per a dedicar-se professionalment a l'humorisme gràfic. Havia publicat el seu
primer dibuix el 1964 en el diari Pueblo, de la mà de Jesús Hermida, i després va passar a Informaciones.
Jesús de la Serna
li va encarregar l'acudit editorial; el 1970 comença a col·laborar en Diez
Minutos i treballà a les revistes d'humor Hermano Lobo i Por Favor. Va fer el servei militar com a
furriel d'artilleria i es va casar i va tenir tres filles i un fill. Va
publicar l'acudit editorial a Diario 16 i posteriorment en El Mundo, però va deixar aquest periòdic
després d'haver estat un dels seus set fundadors, i va passar a signar l'acudit
editorial d'El País. A més posseïx seccions d'humor gràfic a les revistes Lecturas, Jano i El Jueves.
Com a humorista va utilitzar unes bafarades molt personals de línia negra molt
gruixuda i un refinat llenguatge extret directament del carrer. "Inventor"
de paraules i modismes lèxics, (bocata, firulillo, esborcio, jobreído,
etc.), és un dels pocs humoristes amb una oïda sensible al llenguatge popular.
En la seva obra ocupa un lloc fonamental el costumisme i la crítica social. El
seu fort és la visió crítica de les situacions de la vida quotidiana; ha creat
tota una extensa iconografia de personatges i situacions còmiques que
reflecteixen la idiosincràsia i la sociologia de l'Espanya contemporània.
Mariano, un burgès frustrat casat amb una dona grossíssima anomenada Concha,
que representa la repressiva consciència; els nàufrags en una illa avorrida que
han de combatre la solitud amb una hipertròfia de la fantasia; els Blasillos
que representen l'Espanya rural i eterna; les velles que conjuguen informàtica
i catetisme; els oficinistes ¡¡cabrejats¡¡; el matrimoni sepultat en un llit
immens; el cap prepotent i torracollons; el yuppi americanitzat i idiota; el niñato
fatxenda i imbècil; l'alienat pel futbol, l'oficinista cabrejat i subversiu, el
despenjat que tanca bars, el pretensor de finestreta, l'enclaustrat en el
búnker, etc. Una part substancial de la seva obra la constitueixen els àlbums
sobre Història d'Espanya en còmic i sobre informàtica per a maldestres. Afirma
que a Espanya no cal inspiració per a ser humorista.
