Fill de catalana i gallec, va passar la seva infància en una gran família
en la qual és el segon de nou germans. Va ser un mal estudiant, però un gran
lector de Richmal Crompton i
els seus llibres sobre Guillem Brown. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicació
i Ciències Socials. El 1956 amb 14 anys comença a treballar com a tècnic
de telecine a Televisió Espanyola i com a mesclador d'imatge
des de 1962; va abandonar la plantilla de TVE essent Coordinador d'Estudi el 1973
per a dedicar-se professionalment a l'humorisme gràfic. Havia publicat el seu
primer dibuix el 1964 en el diari Pueblo, de la mà de Jesús Hermida, i després va passar a Informaciones.
Jesús de la Serna
li va encarregar l'acudit editorial; el 1970 comença a col·laborar en Diez
Minutos i treballà a les revistes d'humor Hermano Lobo i Por Favor. Va fer el servei militar com a
furriel d'artilleria i es va casar i va tenir tres filles i un fill. Va
publicar l'acudit editorial a Diario 16 i posteriorment en El Mundo, però va deixar aquest periòdic
després d'haver estat un dels seus set fundadors, i va passar a signar l'acudit
editorial d'El País. A més posseïx seccions d'humor gràfic a les revistes Lecturas, Jano i El Jueves.
Va dirigir dues pel·lícules (País S. a., 1975, i El Bengador
Gusticiero y su pastelera madre, 1977) i 4 sèries d'humor a televisió, El
Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) i 24 horas aquí
(1976), a TVE; i Deforme setmanal (1991), a Telemadrid amb el seu germà José
María Fraguas. A ràdio va participar en programes com Protagonistas de Luis del Olmo, La Ventana de Javier Sardà, No es un día
cualquiera de RNE amb Pepa Fernández i a La Ventana de Gemma Nierga a la cadena SER.
Com a humorista va utilitzar unes bafarades molt personals de línia negra molt
gruixuda i un refinat llenguatge extret directament del carrer. "Inventor"
de paraules i modismes lèxics, (bocata, firulillo, esborcio, jobreído,
etc.), és un dels pocs humoristes amb una oïda sensible al llenguatge popular.
En la seva obra ocupa un lloc fonamental el costumisme i la crítica social. El
seu fort és la visió crítica de les situacions de la vida quotidiana; ha creat
tota una extensa iconografia de personatges i situacions còmiques que
reflecteixen la idiosincràsia i la sociologia de l'Espanya contemporània.
Mariano, un burgès frustrat casat amb una dona grossíssima anomenada Concha,
que representa la repressiva consciència; els nàufrags en una illa avorrida que
han de combatre la solitud amb una hipertròfia de la fantasia; els Blasillos
que representen l'Espanya rural i eterna; les velles que conjuguen informàtica
i catetisme; els oficinistes ¡¡cabrejats¡¡; el matrimoni sepultat en un llit
immens; el cap prepotent i torracollons; el yuppi americanitzat i idiota; el niñato
fatxenda i imbècil; l'alienat pel futbol, l'oficinista cabrejat i subversiu, el
despenjat que tanca bars, el pretensor de finestreta, l'enclaustrat en el
búnker, etc. Una part substancial de la seva obra la constitueixen els àlbums
sobre Història d'Espanya en còmic i sobre informàtica per a maldestres. Afirma
que a Espanya no cal inspiració per a ser humorista.
El 1998 va rebre la Creu de Sant
Jordi de la Generalitat de
Catalunya. El 2007 va intervenir en el llibre homenatge a Uderzo,
actual autor d'Asterix i Obelix, amb motiu del seu vuitantè aniversari; àlbum
en el qual 30 artistes del còmic mundial van dibuixar aventures dels esmentats
personatges, però amb els seus respectius estils.
Va morir de càncer la matinada del 22 de febrer de 2018 a Madrid
"La violència és por de les idees dels altres i poca fe en les pròpies."
- Antonio Fraguas Forges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada