Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dijous, 21 de març del 2013

L'ànima dels mots. Dia Mundial Poesia 2013



La decisió de proclamar el 21 de març com El Dia Mundial de la Poesia va ser adoptada el 1999, Durant Una Reunió de la UNESCO celebrada a París. La data va ser instituïda amb la Intenció de sostenir la Diversitat de les Llengües a Través de l'Expressió poètica.

La UNESCO fa emfasi en Que la poesia contribueix a la Diversitat creativa de la llengua, en qüestionar Sempre la Manera en Que utilitzem les Paraules i la nostra forma de percebre el Món a Través del nostre idioma.
Aquesta jornada Mundial de la Poesia és Una Invitació a reflexionar Sobre el Poder del Llenguatge i el sorgiment de les Capacitats Creatives i Creadores de Cada ésser humà de la Terra.
La poesia és una de les expressions MÉS pures de la Llibertat de la llengua. És Un Element constitutiu de la Identitat dels pobles; encarna l'Energia creativa de la cultura en la seva facultat de renovar-se sense cessar [...] perquè La poesia és Un viatge: No Un viatge Fora de la Realitat, sinó sovint el més íntim de les Emocions, els clams, i Les Esperances de personatges .
Missatge de la Sra Irina Bokova, directora general de la UNESCO, amb Motiu del Dia Mundial de la Poesia, 21 març 2013

Només la veu

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos (2103)

En el mundo de hoy hay necesidades estéticas todavía insatisfechas. La poesía puede responder a muchas de estas necesidades gracias a su papel en el área de la comunicación interpersonal y porque es una excelente manera de despertar la conciencia y desarrollar la expresión. En los últimos 30 años estamos asistiendo a un verdadero movimiento en favor de la poesía. Las actividades poéticas se multiplican en el mundo y el número de poetas no deja de crecer.

Se trata de una necesidad de la sociedad que empuja a los jóvenes en particular a volver a los orígenes y a su vez es una manera para ellos de confrontarse con su propio interior. Además, el poeta, en tanto que persona, está adquiriendo de nuevo un papel protagonista, ya que el público aprecia cada vez más las veladas de lectura de poemas en las que los autores recitan sus propios versos. Este cambio implica también un reconocimiento de los valores ancestrales y un retorno a la tradición oral. La palabra vuelve a ser aceptada como elemento socializador y estructurador de la persona. Sin embargo, todavía existe una cierta tendencia en los grandes medios de comunicación y en parte del gran público de no tomar demasiado en serio a los poetas. A pesar de esto, merece la pena actuar para liberarse de esta impresión y otorgar así a la poesía el lugar que le corresponde en la sociedad contemporánea.

Los tres poetas utilizaron el arte y la poseía como los ejes irremplazables de mediación entre el ser humano y su entorno. Reinventar el humanismo. Leer mejor, escuchar mejor poesía, en todas sus formas, y hallar nuevos idiomas y formas de expresión que reflejen los sueños y aspiraciones de los pueblos, especialmente los de la juventud.    
En motiu del centenari del naixement de la Joana Raspall
POEMA PODRIES

 Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent! Joana Raspall

dimarts, 19 de març del 2013

L'ALEGRIA DELS LLIBRES


DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2013

Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.


Biblioteques, llibreries i altres entitats celebren habitualment aquest aniversari mitjançant l’organització d’exposicions, trobades amb escriptors i il·lustradors, presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum i activitats d’animació a la lectura.  
Enguany el cartell commemoratiu és de l’il·lustrador ASHLEY BRYAN i el missatge de l’escriptora i poetessa PAT MORA. 


DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2013

MISSATGE DEL DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL  

Llegim junts, tu i jo.
Veiem que les lletres formen paraules
i les paraules es converteixen en llibres
que estrenyem entre les mans.
Sentim xiuxiuejos
i rius bulliciosos a les seves pàgines,
óssos que canten,
gracioses melodies a la lluna.
Entrem en misteriosos castells
i de les nostres mans pugen fins als núvols
arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen
i nens que atrapen les estrelles.
Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l'alegria als llibres.
Poema de Pat Mora
Traducció Jordi Ferré i Ybarz


L'alegria dels llibres
The Joy of Books és un bonic vídeo sobre La Vida Secreta dels Llibres que viuen en la LLibreria Type Books de Toronto. De la mateixa Gent, L'organització de la Biblioteca, un altre bonic vídeo amb els llibres com protagonistes.


Dedicat a tothom que, li apassionin els Llibres, les Llibreries o les Biblioteques  Es Tracta d'un vídeo que és tot un exercici d'amor als llibres, realitzat per Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder Ohlenkamp, fruit de moltes nits d'experimentació en una Llibreria de Toronto. És una meravella!



dilluns, 18 de març del 2013

LA MÀGIA DE L'AIGUA

Dia Mundial de l'Aigua

22 MARÇ 2013

El planeta Terra conté un 71 % d'aigua
El DiaMundial de l'Aigua va ser declarat per resolució l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993.
Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel mediambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993.
Les nacions unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l’aigua.
A més de les accions de l'ONU diverses organitzacions no governamentals promouen la puresa de l'aigua i els hàbitats sostenibles aquàtics durant aquest dia.

EN QUÈ CONSISTEIX EL 2013 ANY INTERNACIONAL DE LA COOPERACIÓ EN L'ESFERA DE L'AIGUA?

"Un dels objectius principals de l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua, declarat per les Nacions Unides el 2013, és desglossar, analitzar i arribar a una entesa comuna sobre l'essència de la 'cooperació en l'esfera de l'aigua'. La cooperació en matèria d'aigua es refereix a la gestió i a l'ús pacífic dels recursos hídrics entre diversos actors i sectors des de diferents nivells. En la pràctica, es tracta d'actuar junts cap a un objectiu comú per obtenir beneficis mutus."
Hans d'Orville, director general adjunt per a l'oficina de Planificació Estratègica de la UNESCO
 
La cooperació en l'esfera de l'aigua té múltiples dimensions incloent-hi la cultural, l'educacional, la científica, la religiosa, l'ètica, la social, la política, la legal, la institucional i l'econòmica. Un enfocament multidisciplinari sobre aquest tema és essencial per comprendre les moltes facetes que el componen i així poder tenir una visió general.
L'objectiu de l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua i del Dia Mundial de l'Aigua és crear consciència del fet que queda molt per millorar en la cooperació en l'esfera de l'aigua, i també dels desafiaments a què s'enfronta la gestió de l'aigua i la seva assignació per la creixent demanda d'aigua per satisfer múltiples necessitats.
El Dia Mundial de l'Aigua se celebra des del 1993 el 22 de març i posa en relleu un aspecte específic sobre l'aigua dolça cada any.
 
"L'escassetat d'aigua contribueix a les condicions d'extrema pobresa, provoca privacions socials i impedeix el desenvolupament"

Un dels principals problemes que existeixen en el nostre món és l'accés als recursos a nivell mundial. Els recursos s'acaben i, davant aquesta situació, cal prendre mesures que ens inclouen a tots. Possiblement, un dels majors problemes que trobem en la societat contemporània és l'escassetat i la dificultat de gestió de l'aigua al món. Les conseqüències d'aquesta situació són tràgiques i, per açò, cal la difusió i conscienciació de la necessitat real de prendre mesures que contribuïsquen al desenvolupament sostenible dels recursos hídrics.

L'aigua és un dels reptes mundials més importants del nostre temps, igual que l'energia, la fam o la salut. La importància de la gestió de l'aigua és imprescindible per a reduir el risc de desastres com la sequera o les inundacions. A més, les conques fluvials transfrontereres i els sistemes aqüífers representen quasi la meitat de la superfície de la Terra i per tant, un món sostenible i en pau necessita urgentment una gestió eficaç de les mateixes.

Cooperació en matèria d'aigua

La principal tasca a què s'enfronta la comunitat internacional en el camp dels recursos hídrics és la transformació de les obligacions contretes en fets concrets sobre el terreny, imprescindibles per al benefici de les persones, els ecosistemes i la biosfera en el seu conjunt.
Promoure les oportunitats de cooperació en gestió de l'aigua entre totes les parts implicades i millorar la comprensió dels reptes i els beneficis d'aquesta cooperació contribueixen al respecte mutu, la comprensió i la confiança entre els països i promou la pau, la seguretat i un creixement econòmic sostenible.

Els beneficis de la cooperació en matèria d'aigua

La història sovint ha demostrat que la pròpia naturalesa de l'aigua com a font de vida és un poderós incentiu per a la cooperació i el diàleg, i uneix les diferents parts implicades fins i tot amb els punts de vista més divergents. Cada vegada amb més freqüència, l'aigua uneix, i no divideix, les persones i les societats.
"L'aigua és un element clau la importància del qual mai no serà sobreestimada"
Els beneficis de la cooperació inclouen els costos evitats per la reducció de les tensions i els enfrontaments amb els territoris veïns. Les tenses relacions interestatals lligades a la gestió de l'aigua poden arribar a inhibir la cooperació regional en altres àmbits com el comerç, el transport, les telecomunicacions i els mercats laborals. En són exemples clars els casos de les conques de l'Eufrates, l'Indus o el Jordà.
La cooperació a escala de conca pot promoure tècniques eficients per a l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua, i incrementar així la superfície d'irrigació.

Cooperació per al desenvolupament i la sostenibilitat mediambiental

L'aigua és crucial per a un desenvolupament sostenible; l'aigua té un valor social, econòmic i mediambiental i s'ha de gestionar dins d'un marc socioeconòmic i ambiental robust que sigui integral. Tant riu amunt com corrent avall, les parts implicades corresponents hauran d'involucrar-se en les decisions de gestió de l'aigua. És impossible mantenir la integritat d'un ecosistema equilibrat sense una estratègia global per a la gestió dels recursos hídrics. Tots nosaltres compartim la responsabilitat de protegir els entorns comuns que envolten els rius i les masses d'aigua associades.
L'aigua contribueix a pal·liar la pobresa de moltes maneres, per exemple, a través dels serveis de sanejament, proveïment d'aigua, etc. Una quantitat i una qualitat apropiades d'aigua milloren la salut i, aplicades en el moment just, contribueixen a augmentar la productivitat de la terra, de la mà d'obra i d'altres actius. Aquests objectius són assequibles i costarien molt menys que subministrar l'assistència sanitària necessària per tractar les persones afectades de malalties prevenibles causades per les males condicions d'aigua i sanejament. Cada govern hauria de facilitar un marc legislatiu sòlid i una estructura d'implementació per manipular-ne l'ús dels recursos hídrics.


En què la consumim?


Aigua i literatura



«Vaig tornar a lloc, el sol ja s'havia post, vaig tirar l'ham i vaig esperar. No crec que hi hagi en tot el món un silenci tan profund com el silenci de l'aigua. El vaig sentir en aquell moment i no l'he oblidat mai més.» 
JOSÉ SARAMAGO


divendres, 25 de gener del 2013

BCNegra 2013


BCNegra 2013 arriba a Barcelona des de l’1 de febrer al 9. Durant 10 dies tots els amants de la novel·la negra, la ficció, la intriga, la criminologia i aquells que vulgueu aprendre en una de les taules rodones, tenim l’oportunitat de gaudir d’un programa molt extens i variat.
En aquesta BCNegra 2013 hi seran presents Salvo Montalbano, Petra Delicado, Ricardo Méndez, Bevilacqua i Chamorro.


La corrupció política, les màfies internacionals, la precarietat, la tensa situació social a Grècia, els tancaments de llibreries. Aquests seran alguns dels temes de la trobada sobre la novel·la negra de Barcelona, BCNegra, que se celebrarà de l'1 al 9 de febrer. La crisi es reflectirà també en el moderat nombre d'autors internacionals presents. Sí que serà a Barcelona per rebre el premi Carvalho la pionera del gènere a Suècia Maj Sjöwall, de qui es publicarà aquests dies la desena entrega de la seva clàssica sèrie sobre l'inspector Martin Beck. I davant la impossibilitat, any rere any, de portar el sicilià Andrea Camilleri, per motius de salut, la compensació serà aquesta vegada una exposició, a la Biblioteca Jaume Fuster, dedicada al pare del policia Salvo Montalbano a càrrec de Joaquim Noguero. 
Maj Sjöwall i Per Wahlöö
  Hi participaran, més de 60 autors: Maj Sjöwall, que amb el seu marit, Per Wahlöö, mestres de Henning Mankell o Stieg Larsson. Franz Delplanque, Flavio Soriga, Yasmina Khadra, Santiago Roncagliolo, Anne Holt, Antti Tuomainen, Unni Lindell, Nele Nehuhaus, Kristina Ohlsson, són alguns dels estrangers que estaran a Barcelona. 

Entre els espanyols, Aro Sáinz de la Maza, Dolors Rodó, Carles Quílez, Lorenzo Silva, Maruja Torres, José Sanclemente, Berna González Harbour, Javier Abasolo, Jon Ibarretxe, Víctor de l'Arbre, Begoña Huertas, Javier Cercas, Andreu Martín, Juan Madrid , Alicia Giménez Bartlett ... 

RECURSOS NOVEL·LA NEGRA




Vídeo de promoció de l'exposició bibliogràfica "La novel·la policíaca europea: cuina i territori", sobre la relació de diversos autors amb la cuina i el seu territori, que tindrà lloc el febrer de 2013 a la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, amb motiu de BCNegra. 
  
 "Alguns  homes viuen la novel·la que no han pogut ESCRIURE, altres escriuen la novel·la que no han pogut viure ".Oscar Wilde
 

diumenge, 20 de gener del 2013

2013 ANY SALVADOR ESPRIU

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó. 
 
El 10 de juliol de 2013 es compliran 100 anys del naixement de Salvador Espriu i Castelló a Santa Coloma de Farners. Per tal d'honorar la seva memòria i difondre'n l'obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar designar el 2013 com a Any Espriu. El lema de l'any és "Ens mantindrem fidels".

L'Any Espriu arrencarà el 23 de gener en un acte que es celebrarà al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Xavier Albertí. Serà un espectacle teatral, musical i poètic basat en la vida, l'obra i la figura de Salvador Espriu.

Al llarg de l'any s'organitzaran actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu per difondre i actualitzar l'obra de l' escriptor i per recordar el seu compromís cívic. El programa preveu accions en diversos àmbits: musical, teatral, lectures en veu alta i recitals, festes populars, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de la lectura, cinema i audiovisuals, i activitats acadèmiques, entre altres.

Alguns dels actes destacats són l'exposició "He mirat aquesta terra", que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Homenatge popular a Salvador Espriu, que tindrà lloc a Arenys de Mar el mes de juliol.

Consulteu l'enllaç "Nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya" per tenir informació més detallada del programa d'activitats de l'Any Espriu. 


Biografia



Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l'obra que més tard farà. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol. 

El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. És membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
 

 ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

(Dins "El Minotaure i Teseu", d'El Caminat i el Mur, 1954) 
 
A vegades és necessari i forçós
 

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat
 Salvador Espriu recita el poema XXV de la Pell de Brau al I Festival de Poesia catalana al Price. (1970)

 Salvador Espriu: No sé si sóc poeta

diumenge, 23 de desembre del 2012

NADAL, batecs d'amor

La Biblioteca d'Altafulla desitja un nou mapa del món, un nou espai de pau amor i justicia.

BONES FESTES! 

 

                                                     En Nadal, el llibre el millor regal (il. Valentí Gubianas Escudé)

L’esperança. Un món nou és possible.

 Discurs d’en Luther King

Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el curs dels esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l’un rere l’altre en el terbolí del militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor.
Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l’anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l’ombra de la seva figuera, a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.

Martin Luther King
al moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964
 

UN MAR DE FUEGUITOS... Galeano 

  

EL MUNDO
" Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.- El mundo es eso - reveló-. un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.

Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "
Libro de los abrazos, Eduardo Galeano

dissabte, 8 de desembre del 2012

"Yo no sabría escribir ni vivir, si estuviera seguro de todo" José Manuel Caballero Bonald.

 
"El que no se queda callado, el que iguala con la vida el pensamiento, tiene ya mucho ganado para rejuvenecer"J. M.Caballero Bonald

PREMI CERVANTES 2012

El poeta i narrador José Manuel Caballero Bonald ha estat guardonat amb el Premio Cervantes 2012, considerat el Nobel de les lletres hispàniques, i reconeix la figura d'un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
És poeta, novel·lista i assagista.Potser més conegut pel gran públic com a poeta, Caballero Bonald ha dit que la poesia és "una mezcla de música y matemáticas". Es refereix a la recerca incessant del poeta no només per plasmar una idea sinó per trobar aquelles paraules que millor combinin o serveixin per transmetre el que l'autor vol des del significat i la sonoritat. 
 
Caballero Bonald és poesia essencial de l’amor i de la dissidència. Si és que no són la mateixa cosa: “quién sinó tú me fue enseñando a conocer las fases de la resistencia”. Amor en clau vital, sense concessions: amb alegria, dolor i desamor “para poder seguir viviendo”. I dissidència contra tots els poders. Poesia dels marges, habitant les perifèries de l’ànima i de la realitat. Versos per la desobediència. Complicitats amb el territori d’allò proscrit, “la noche es un remedo veraz de insumisión”. L’any 2007 Seix Barral va editar “Somos el tiempo que nos queda” l’antologia (1952-2005). Després Caballero Bonald encara ha publicat “La noche no tiene paredes” un poemari preciós, un cant a la llibertat des del pas dels anys. I recentment “Entreguerras” qualificat per ell mateix com la seva autobiografia poètica, un sol poema de tres mil versos que clou així: “mientras musito escribo una vez más la gran pregunta incontestable ¿eso que se adivina más allá del último confín es aún la vida?.
 
Autor de ‘Descrédito del héroe’, ‘Diario de Argónida’, ‘Somos el tiempo que nos queda’,  ’Manual de infractores’,  Las adivinaciones ‘ i les novel·les ‘Dos días de septiembre’, ‘Agata ojo de gato’ ‘Toda la noche oyeron pasar pájaros’, ‘En la casa del padre’ i ‘Campo de Agramante’.Les darreres La noche no tiene paredes (2009),Estrategia del débil (2010),Ruido de muchas aguas (2011) i Entreguerras (2012).

"Memorias de poco tiempo" 1954

Llega el momento de decir la palabra
y se la deja fluir, se la ayuda
a resbalar entre los labios,
anclada ya en sus límites de tiempo.
La palabra se funda a ella misma, suena
allá en el corazón del que la habla
y trepa poco a poco hasta nacer
y antes es nada y sólo una verdad
la hace constancia de algo irrepetible.

Súbitamente esa palabra aumenta
el hallazgo caudal de la memoria,
boga sobre los hombres que la escuchan,
gira anhelante entre vislumbres
y se alza más y más y se perfila, pule
sus bordes balbucidos, se nivela entre sueños.

Después inicia su holocausto.
Función de amor o de vileza,
la palabra se gasta en los oídos,
puebla sus márgenes de brozas,
se torna vana, amago de un aliento,
oscuridad final y sin sentido.
Está cayendo ya hecha pedazos.
Rescoldos sumergidos, restos
de rescates sin fondo, flota y flota
sobre las intenciones proferidas,
entre el silencio de las conjeturas.

Es nada la palabra que se dijo
(no importa que se escriba para
querer salvarla), es nada y lo fue todo:
la música del mundo y su apariencia.

Biblioteca particular
(Jack London, The Sea-Wolf)

Comparecen los libros en lugares
anómalos, se juntan
con indolente asimetría:
un tropel
de vestigios locuaces,
pendencieros, irresolutos, lerdos.
He pugnado con ellos
durante muchos años: los he visto nacer,
durar, languidecer. He resistido
intemperies, saqueos, turbamultas.
Algunos llevan dentro
la ponderada prueba de mi envidia,
los más el distintivo
incorregible de la decepción.
Mi error fue abrir un día un libro.

 By Selçuk Demirel.