Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimecres, 1 d’agost del 2012

LECTURES D'ESTIU



Aquesta simpàtica il·lustració és de Kathy Osborn.

VIATGES LITERARIS
Manuel Chaves Nogales, La vuelta a Europa en avión. Libros del Asteroide.
Aquesta obra del periodista sevillà com a subtítol "Un petit burgès a la Rússia roja". El gran tema del llibre és la visita a la Rússia comunista, país que despertava en aquells anys una especial atracció política i social. L'autor no amaga les seves simpaties per alguns dels efectes de la Revolució. No obstant això, Chaves, un periodista agut, perspicaç, inquiet i inconformista, no s'acaba de creure ni el que veu ni el que li expliquen.


 
Eduardo Martínez de Pisón, El llargo hilo de seda Forcola.
Viatge per les muntanyes i els deserts de l'Àsia Central. Tercer llibre de viatges de l'autor, discorre per uns paisatges ignots que, com aclareix abans d'emprendre la ruta, no ho són tant: "Un llarg fil de seda estès sobre el mapa d'Àsia i Europa ha unit al llarg del temps, de molt de temps, Orient i Occident, des de la Xina a Andalusia ". L'erudició de l'autor i les seves experiències personals s'expressen en un narració fluida, de gran bellesa formal.




 
Beryl Markham, Al oeste con la noche. Libros del Asteroide. 314 pàgs.
L'autora va viure des dels quatre anys en una granja prop de la vall del Rift (Kenya), on va romandre fins 1936. El llibre conté records i evocacions d'Àfrica per part d'una dona identificada plenament amb la vida en aquelles terres. Aviat es dedica a entrenar cavalls, activitat en què va aconseguir un gran prestigi. La seva altra gran passió va ser l'aviació.



MÉS LLIBRES...

La edad de los milagros. Karen Thompson Walker

La protagonista de la historia es Julia, una niña de 11 años que vive en California. Ella misma nos contará cómo se enteraron, al mismo tiempo que el resto de la población mundial, de que la Tierra se estaba frenando. El movimiento de rotación del planeta había comenzado a ser cada vez más lento. Los días y las noches empiezan a ser más y más largos, el sistema horario deja de tener sentido y hasta la gravedad del planeta se ve afectada por esta “catastrofe invisible”, como lo califica Julia.
   
 
La trilogía Cincuenta sombras ocupa ahora mismo las cuatro primeras posiciones de la prestigiosa lista de libros más vendidos del New York Times.
En España ya está disponible el primer volumen, titulado Cincuenta sombras de Grey. Este trata sobre la apasionada relación entre una joven estudiante, Anastasia Steele; y el multimillonario Christian Grey a quien acaba de conocer.
Cuando la estudiante de Literatura Anastasia Steele recibe el encargo de entrevistar al exitoso y joven empresario Christian Grey, queda impresionada al encontrarse ante un hombre atractivo, seductor y también muy intimidante. La inexperta e inocente Ana intenta olvidarle, pero pronto comprende cuánto le desea. Cuando la pareja por fin inicia una apasionada relación, Ana se sorprende por las peculiares prácticas eróticas de Grey, al tiempo que descubre los límites de sus propios y más oscuros deseos.
Si quedamos enganchados a la historia, no tendremos que esperar mucho al resto de la trilogía. Tanto la segunda parte, Cincuenta sombras más oscuras; como la tercera, Cincuenta sombras liberadas;

"Cincuentasombras: la exitosa combinación de historia romántica y juego erótico de alto voltaje que ha tocado la fibra de muchas mujeres." Daily News
Esta saga no deja a nadie indiferente, y no es para menos. Se la denomina: “El libro del que todos hablan” y ya era así antes de convertirse en papel.


Esta épica historia comienza en el año 996, cerca del fin del milenio, y con la multitud de temores y malos presagios que se asociaba a dicha fecha. Conoceremos desde las primeras páginas a Brian de Liébana, un monje que desembarca en Irlanda para instalarse en un monasterio abandonado. Su misión, proteger unos valiosos libros.  
En este marco Brian de Liébana se verá rodeado de sabios druidas, un malvado rey y una mujer increíblemente hermosa. Viviremos intrigas, aventuras, romance y una buenas dosis de misterio, que se verá acrecentada cuando oscuros asesinatos empiezan a suceder. ¿Son las señales del apocalipsis del nuevo milenio?
El autor consigue tejer notablemente la red de las diversas tramas, atrapando a los lectores en la historia. Será inevitable que, salvando las muchísimas diferencias, nos vengan a la cabeza otras novelas medievales como El nombre de la rosa o Los pilares de la tierra. Porque, como estas, Las horas oscuras nos mostrará con precisión la vida en la Edad Media y sus fríos monasterios
 
ChristopherMorleyLa librería ambulante, Periférica. 
 
Helen McGill es una mujer que ronda los 40 años, soltera, que ha llevado una vida bastante monótona, primero como institutriz y luego sacando adelante una pequeña granja familiar con su hermano. Pero las cosas cambian de golpe cuando aparece Roger Mifflin, un librero ambulante que quiere vender su carromato. Helen compra la librería, pues atisba que detrás de esa decisión se encuentra quizás la última oportunidad para abandonar la vida que lleva. Helen deja la granja y recorre algunos pueblos con Roger, quien le explica cómo hay que vender libros y hablar de ellos.  

LA TABLA ESMERALDA, CARLA MONTERO PLAZA & JANES, 2012 

Madrid, en la actualidad. Hasta que El Astrólogo se cruzó en su camino, Ana, una joven historiadora del arte del Museo del Prado, llevaba una vida tranquila junto a Konrad, un rico empresario y coleccionista de arte alemán. Pero una carta escrita durante la Segunda Guerra Mundial los pone sobre la pista del misterioso cuadro atribuido a Giorgione, el enigmático pintor del Renacimiento. Alentado por el enorme valor de El Astrólogo, Konrad convence a Ana para embarcarse en su búsqueda. La joven, consciente de todas las dificultades que se le presentan, pedirá ayuda al doctor Alain Arnoux de la Universidad de la Sorbona, especialista en localizar obras de arte expoliadas por los nazis. Pero esta decisión sólo parece complicarle las cosas.

París, durante la ocupación alemana. El comandante de las SS, Georg von Bergheim, militar de élite y héroe de guerra, acaba de recibir una orden: debe encontrar el paradero de un cuadro de Giorgione, conocido como El Astrólogo. Hitler está convencido de que la obra esconde un gran enigma, una revelación que ha pasado de mano en mano durante siglos. La búsqueda conduce al comandante hasta Sarah Bauer, iniciándose entre ellos una persecución trepidante que tendrá consecuencias inesperadas para ambos.

 Asa Larsson, "Cuando pase tu ira", Seix Barral.2012

Donde la autora nos volverá a llevar al norte de Suecia para descubrir un antiguo avión nazi sumergido bajo las heladas aguas de un lago cercano a Kiruna, un pueblo donde la vergüenza y el secreto impiden que la gente quiera recordar lo que ocurrió durante la Segunda Guerra Mundial... pero también aparece el cadáver de una joven... ¿quién habrá sido? 
Wilma y Simon son dos jóvenes enamorados que han decidido sumergirse en el helado lago de Vittangijärvi, en el norte de Suecia, en busca de los restos de un avión alemán perdido en 1943. Mientras bucean, alguien corta la cuerda de seguridad de Wilma y tapa el orificio de salida en el hielo. No podrán escapar. Cuando la primavera se acerca al norte de Suecia, el cuerpo de Wilma emerge de las aguas del río Torneälven. Al mismo tiempo, una figura fantasmal aparece en los sueños de Rebecka Martinsson, la reputada abogada de Kiruna. ¿Es el fantasma del cuerpo que ha aparecido en el río?
Junto a la inspectora de policía Anna-Maria Mella, Rebecka se sume en un enigma que despierta antiguos rumores de colaboradores nazis en Kiruna, un lugar donde la vergüenza y el secreto controlan los recuerdos de la guerra. Y un asesino está dispuesto a seguir matando para mantener el pasado enterrado para siempre bajo el hielo y la nieve.


Las horas distantes . Morton, Kate suma de letras 2012

Una carta que llevaba extraviada mucho tiempo, esperando durante más de medio siglo en una saca de correos olvidada en el oscuro desván de una anodina casa de Londres. Edie Burchill y su madre nunca han estado lo que se dice unidas. Pero un domingo por la tarde llega a su casa una carta, perdida hace tiempo, con el remite de Milderhurst Castle, en Kent (Inglaterra), y Edie empieza a pensar que la frialdad de su madre oculta un antiguo secreto. Durante la Segunda Guerra Mundial, la madre de Edie fue evacuada de Londres y acogida por la misteriosa Juniper Blythe en Milderhurst Castle, donde vivía con sus hermanas gemelas y su padre, Raymond, autor del clásico infantil La verdadera historia del Hombre de Barro. El espléndido y enorme castillo le muestra un nuevo mundo en el que descubre la fantasía y el placer de los libros, pero también sus peligros. Cincuenta años más tarde, cuando Edie busca las respuestas al enigma de su madre, se siente atraída por Milderhurst Castle, donde, ya ancianas, las excéntricas gemelas y Juniper viven todavía. En el ya ruinoso castillo, Edie investiga el pasado de su madre. Pero hay otros secretos escondidos entre sus muros, y Edie está a punto de averiguar más de lo que esperaba. Lo que realmente sucedió en las horas distantes ha estado aguardando mucho tiempo a que alguien lo desvelara. Con un estilo cautivador y una elegante manera de narrar que nos remite a Dickens, las hermanas Brönte y Jane Austen, Kate Morton da una vuelta de tuerca a la novela clásica victoriana para sumergirnos en una trama absorbente y componer un puzle tan hermoso como brillante.


LaBreu edicions ha publicat ‘El talent’ de Jordi Nopca.
 
El periodista i crític literari del diari Ara, Jordi Nopca debuta com a escriptor amb ‘El talent’ (Labreu edicions), una novel·la plena de referències literàries amb petites dosis d’humor i aventura.
Els protagonistes són  una jove parella d’editors que ha robat un aparell capaç de descobrir el talent literari. Viatgen a Lisboa convençuts que descobriran nous autors i potser algun bestseller que els permeti tirar endavant el projecte d’Edicions del Cocodril. Nopca també aprofita per oferir-nos una radiografia del sector editorial actual.

 
 Del Comité Blackie, creador de la Agenda del Fin del Mundo, llega el primer cuaderno de actividades para adultos.


Ejercicios, pasatiempos, y otros quehaceres más o menos eruditos para la reforestación cultural y la desoxidación mental de nuestro país.
La editorial barcelonesa, gracias a la que disfrutamos delicatessen bizarras como Miguel Noguera o Shalom Auslander, nos ha sorprendido estos días con su Cuaderno Blackie Books, el “primer cuaderno de actividades para adultos”, con el que quieren llenarnos las horas muertas del verano contestando a preguntas tan atípicas como estas: ¿Cómo era Chewakka de pequeño?, ¿Sabes escribir "mi mamá me mima” en élfico?, ¿Cuántas calorías se consumen leyendo "En busca del tiempo perdido" de Proust?, ¿Cómo acabó Screech, de "Salvados por la Campana"?, ¿Existe una localidad española llamada Pardemorenas?, ¿Cómo se dice "Hasta luego lucas" en chino, noruego o urdu? En total, 151 ejercicios entresopas de letras, tests, adivinanzas, gráficos, cuestionarios, crucigramas, curiosidades, ejercicios de lógica y otras historias. Así da gusto perder el tiempo…  

Acabad ya con esta crisis! Krugman, Paul Editorial Crítica 2012

Conegut per la seva defensa d'un nou keynesianisme, Krugman intenta en aquest assaig oferir possibles sortides a la crisi actual. Amb independència de si s'està o no d'acord amb les seves premisses, ningú pot negar la influència d'aquest economista que avui dia clama contra les polítiques d'austeritat a Europa.
 Paul Krugman no ataca el sistema, al contrari. Ataca la forma d’encarar els problemes, i les solucions que s’estan duent a terme. I aquí és on estarem d’acord molts. Ara bé, ell diu que cal injectar líquid, que és una fal·làcia que aquesta acció provoqui inflació. De fet, quan es centra en la zona euro, al capítol 10, deixa ben clar que abandonar la moneda nacional impedeix una recuperació més ràpida i efectiva, i més, si s’actua retallant per tot arreu. La crisi de l’euro ve donada per un excessiu endeutament, per no haver promogut l’austeritat quan hi havia benefici. !Acabad ya con esta crisis¡, precisament, denuncia amb arguments la mala praxis que és retallar en temps de crisis, quan el que es necessita és recuperar el concepte clàssic d’economia, que és el d’un economia entesa com un protector social, i no com un lladre invisible que escura les butxaques de la ciutadania. Ara bé, sr. Krugman, no serà que el sistema capitalista ha fracassat?

La economía del bien común, Christian Felbe. Deusto

La economía del bien común, el modelo económico alternativo de Christian Felber, ha despertado un enorme interés en todo el mundo. Prueba de ello es que en menos de un año, centenares de ciudadanos, políticos, asociaciones y empresas se han unido a esta iniciativa y no parece que esto vaya a acabar aquí.
Esta teoría está basada, al igual que una economía de mercado, en empresas privadas e iniciativa individual. Sin embargo, la diferencia con los modelos anteriores estriba en que las empresas no se esfuerzan por competir entre ellas para obtener más beneficio económico, sino que cooperan para conseguir el mayor bien común para la sociedad en su conjunto.
En este revolucionario libro, bestseller en Austria y Alemania, se explican detalladamente los principales valores sobre los que se asienta el modelo auspiciado por Felber: dignidad humana, solidaridad, sostenibilidad ecológica, justicia social y democracia. ¿El objetivo? Poner freno a la desigualdad social, a la destrucción medioambiental y la pérdida de sentido y democracia que reina en nuestros días. ¿Te apuntas al cambio?

www.economia-del-bien-comun.org


dimecres, 25 de juliol del 2012

EL PODER DE LA POR



Tothom ha de ser plenament conscient que la vida és una aventura, fins i tot quan ens pensem que la tenim tancada en una seguretat funcionària; qualsevol destí humà comporta una incertesa irreductible, fins i tot en la certesa absoluta, que és la de la mort, ja que n'ignorem la data. Tothom ha de ser plenament conscient de participar en l'aventura de la humanitat, que va, d'ara endavant, a una velocitat accelerada, llançada cap al desconegut.
Edgar Morin, Tenir el cap clar, pàgs. 76-77

 
Una de les aportacions cabdals del segle XX ha estat l'adquisició de la plena consciència que les certeses absolutes s'han acabat. Hem adquirit, doncs, d'una manera clara i definitiva, una gran certesa: la certesa de la incertesa. Dels castells de les veritats absolutes només en queden les runes. El segle XX ens ha resituat a escala humana.
 
La crisi esta en els cors dels qui tenen POR a compartir, deixar, regalar i de fet n’haurien de tenir molta més, perquè n’hi ha molts que desitgem que TOT CANVII…
  • En nom de la por som capaços d'edificar i d'acceptar les absurditats més absurdes?
    La intel.ligència d'una persona es mesura per la seva capacitat de conviure amb la incertesa.. Kant

La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la, si no es fa queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmés a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de desesperança, etc.): és el que popularment es coneix com a "estrès dolent" (tot i que no ho és, simplement compleix amb la seva funció) o tècnicament com a distrès.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por (vegeu política de la por).
La por pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que se solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants. La por era l'extrem contrari dels elements fantasmagòrics benèfics: negrets, fades; semblant per tant a les bruixes
 

Característiques associades a la por

Pensaments

Els pensaments que es tenen en el medi més “explosiu”, en el més continu i desgastador giren al voltant de perills. Els pensamens propis de les preocupacions acudeixen una i altra vegada fins a monopolitzar l’atenció del subjecte durant el temps que duren les mateixes, moltes vegades impedint-lo gaudir d’altres coses o concentrar-se en la seva vida cuotidiana, sense ser capaç de desconectar d’allò que està reconeixent.

Comportaments

Tipus d’actes que realitza una persona que pateix pors. No hi ha res pitjor que ens etiquetin com a nerviosos, histèrics o porucs, perquè` encara ens creiem m´es aquest paper i assumim aquest rol.

Sentiments

Els sentiments que es tindran seran com a mínim d’intranquil·litat, d’inquietut continua, però moltes vegades també d’angoixa i terror, o desesperació. La por és una des les emocions més desestabilitzadores que pot patir l’ésser humà i només es pot comprendre quan es pateix.

Símptomes físics

Els que experimentem en el nostre propi cos. En el pànic, el que podem arribar a patir en l’àmbit corporal és un atac de pànic o crisis d’angoixa. Els símptomes són: taquicardies, suors, tremolors, sensació d’afogament, opresió en el pit, nàusesas, canvis de temperatura, etc. Les preocupacions es caracteritzen per simptomes físcis: tensií musuclar, tremolor, molestias a l’estòmac, falta d’aire, palpitacions i altres.

LLIBRES PER GESTIONAR LA POR 

El poder de la por, Jorge L. Tizón. Pagès editors


La por s’ha convertit en un dels sentiments dominants en la societat actual. Tant el temor que neix de les circumstàncies col·lectives (calamitats climatològiques, guerres o crisis econòmiques galopants) com el que sorgeix del nostre interior, especialment del cervell (fòbia, ansietat, terror, angústia, pànic, incertesa). A més a més, la creixent influència dels mitjans de comunicació de masses sobre la nostra conducta provoca que els temors ens semblin més terribles del que realment són. Aquesta és l’idea en la que es basa El poder de la por, escrit pel professor Jorge L. Tizón i editat per Pagès editors.

El professor Jorge L. Tizón aborda de manera rigorosa però comprensible per a qualsevol lector la naturalesa i el poder de la por a El poder de la por (Pagès editors). En ell l’autor intenta situar cadascun dels temors en el seu context just, per a mostrar on guardem les nostres pors i mirar d’explicar-nos com gestionar- los a la nostra vida quotidiana. Un cop identificats, poden perdre força i, sobre tot, poden quedar atenuats o neutralitzats per teràpies i enfocaments basats en la intel·ligència emocional.

Anatomía del miedo, José Antonio Marina. Anagrama 
 En Anatomia de la por, José Antonio Marina se centra en una emoció que pertany al sistema defensiu de la naturalesa humana. Un sentiment i una emoció individual però també social, ja que la por és contagiosa. La seva tasca investigadora busca donar resposta a la pregunta de què puc fer amb les meves pors o com deslligar aquest nus a l'estómac que tots en algun moment hem sentit i patit. La indagació s'integra en el seu projecte de crear una teoria de la intel · ligència que comença en la neurologia i acaba en l'ètica. Amb el que Anatomia de la por vindria a ser un apartat o capítol més d'aquest gran i únic llibre

 NoMiedo, Pilar Jericó. Editorial Alienta
NoMiedo ens proposa dos desafiaments. El primer consisteix en alliberar-nos de la gran cadena de la por: desenvolupar tot el nostre potencial, sovint encotillat per les nostres pròpies inseguretats. El segon, evitar la gestió basada en la por i optar per una altra alternativa molt més rendible: la basada en el talent, el canvi i la innovació. La por ha estat el model clàssic de gestió, però els èxits del passat no garanteixen els del futur. El futur pertany a qui sigui capaç de crear-lo, com ara una empresa o una persona, sempre que s'atreveixi a trencar les regles de joc ia créixer sobre si mateix.
Aquesta fantàstica obra és un viatge pel NoMiedo que ajudarà el lector a identificar i conquerir aquesta emoció tant en la seva empresa com en la seva vida.


El periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano, ens convida a reflexionar sobre com la por a pres un lloc important en les nostres vides, de com influeix en el nostre albir, en les nostres decisions importants i quotidianes, i com es fabriquen i propaguen aquestes pors, moltes vegades injustificades o exagerades, a través dels mitjans de comunicació en pro d'una agenda de govern o interès econòmic.


Les nostres pors són més nombroses que els perills que ens envolten, i patim més en la nostra imaginació que en la realitat. Sèneca

divendres, 22 de juny del 2012

FULL DE RUTA


Mil rutes s'aparten del fi triat, però n'hi ha una que arriba.


S'adverteix de l'ús abusiu de l'expressió full de ruta en el llenguatge polític i periodístic i es recomana que s'alterni amb altres expressions equivalents com plans, agenda, programació, planificació.
Cada vegada és més freqüent trobar aquesta expressió en informacions com: «Arriba la reunió clau per fixar el full de ruta que salvi la zona euro», «Nou full de ruta del Pentàgon al Pakistan i l'Afganistan», «L'oposició critica la manca de un full de ruta del Govern »,« El Barça seguirà el seu full de ruta per aconseguir el retorn de Cesc Fàbregas al Camp Nou ».
Tot i que per full de ruta el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola només recull el significat de 'document en què consten les instruccions i incidències d'un viatge o transport de persones o mercaderies', l'ús ha donat a aquesta expressió un significat nou pres de l'expressió anglesa roadmap: les fases que s'estableixen per assolir un objectiu.
‘Boomerang’, de Michael Lewis.

 LLIBRES FULL DE RUTA
 
Un dia, LluísPastor va decidir que volia escriure un full de ruta per a la seva vida. Tenia clars els objectius, però no sabia com posar-s'hi. Els llibres d'autoajuda no s'ajustaven al seu perfil, no eren pràctics i tampoc li oferien el que necessitava. Va decidir construir el seu propi pla de vida basant-se en allò que més bé sabia fer: un pla estratègic empresarial. Capità de la teva vida (Ara Llibres) vol donar les claus per passar de ser nàufrags a ser capitans.
Lluís Pastor (Barcelona, 1968) és fonamentalment professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d'Empreses per l'Iese, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d'altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla'm i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).

"Full de Ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho" de Patricia Gabancho ens dóna respostes clares i estableix el full de ruta precís, per poder arribar a destí.
S’han acabat les proclames, i ja som als arguments.
S’ha acabat la resistència i ja som a la fase constructiva.
S’ha acabat voler seduir l’enemic i ja dediquem totes les energies a trobar els amics que ens fan falta.
És un llibre que marca la plenitud d’aquest nou temps de maduresa en el procés cap a la independència.


dijous, 21 de juny del 2012

¿Us imagineu una vida sense llibres? Emili Teixidor

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements...amb el cervell en blanc, ben buit?" La meva resposta és no, no em puc imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa obrir un llibre nou, el tacte als dits... aquella història que se t'emporta...
 Emili Teixidor (La lectura i la vida).


EmiliTeixidor (Roda de Ter, Osona, 1933-2012) era escriptor, pedagog i periodista, ha mort als 78 anys. Escrivia principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults.

Inicià la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara
Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010).

També escrivia guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara
En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).

obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.

 
"I per què escric, em demanen. Hi ha moltes raons. I, a més a més, suposo que la resposta seria diferent si aquesta pregunta me l'haguessin fet en diferents etapes de la meva vida. En un primer moment, el de la primera joventut, per exemple, suposo que hi ha el repte de conèixer i explorar les pròpies habilitats i de donar-se a conèixer per contrastar la imatge que et fas de tu mateix amb la imatge que es fan els altres de tu. Exactament el contrari del que busco a aquestes altures de la vida. Ara, diria que llegeixo i escric per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un significat especial per a nosaltres (...) Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides".


Emili Teixidor, Qui sóc i per què escric, Lletra, 1998 


 
Del títol en podem treure la conclusió que es tracta d’un llibre sobre la lectura i sí, ho és, però amb una particularitat: és un recull de textos (articles, conferències, etc.) que l’Emili Teixidor ha fet, però no tots tenen la lectura com a tema principal. El segon però és conseqüència d’aquest fet: en tractar-se materials diversos aplegats en un mateix llibre, hi ha força repeticions, algunes literals, al llarg del llibre.
Tanmateix, pel que fa al tema de la lectura, és un llibre força interessant amb bones idees per totes aquelles persones que s’hagin d’enfrontar al dubte de com fer que els infants i els adolescents llegeixin, ja que presenta els encerts i les fallades que es habitualment es fan i suggeriments per aconseguir que es llegeixi. Per què és tan important que el jovent, que tothom, llegeixi? Segons Teixidor, «el llibre és l’altre nom del gran procés d’humanització d’aquests animals racionals que som» (p. 61); la lectura té com a dos objectius elementals «l’obtenció de plaer i l’avanç en el coneixement moral» (p. 81); el llibre és la veu del passat, «conté una part important del pensament, d’una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts, on tornen aquells que ja no hi són i on prenen forma aquells que mai no han existit» (p. 125), i, per acabar aquest mini resum
La lectura és la condició imprescindible per a la competència dels mitjans i la capacitat de judici que influeixen directament sobre la participació activa en el sistema democràtic [p. 130]
Aquest últim argument no és nou, són nombrosos els autors que mantenen que sense la capacitat de judici crític que s’hauria d’obtenir a l’escola i mantenir mitjançant la lectura, no hi ha ciutadans. Tanmateix, hi ha condicions per a assolir aquestes finalitats de la lectura: que els llibres que es llegeixen estiguin ben escrits i que els autors siguin honestos, és a dir, «que la posició de l’autor respecte al tema que tracta la seva obra refusi l’engany, la propaganda, el proselitisme, els llocs comuns, la informació esbiaixada o deficient, etcètera» (p. 90). Aquestes afirmacions les fa en relació amb els clàssics infantils i juvenils, però crec que es poden extrapolar a qualsevol lectura i a qualsevol lector.
Dels aspectes més interessants que podem trobar en el llibre hi ha la caracterització de les etapes de la lectura i dels tipus de lectura. En resum, Teixidor parla de dos tipus de lectura: la personal, que és aquella que ens fa somiar, la lectura voluntària «que ens parla del sentit de la nostra vida»; i la instrumental, que és la que ens ha de permetre reeixir en el món laboral. Quant als lectors, Teixidor exposa les diferents etapes per les que passem: abans dels sis anys, el lector més que llegir juga; el lector infantil, del set als dotze anys, que es veu com l’heroi de les seves lectures i la narració comença a ser inseparable del desig; el lector juvenil, dels tretze als disset anys, que comença a buscar en la literatura respostes i models que expliquin quin lloc ocupen al món; i el lector adult. En aquest punt, trobem el lector que es manté en l’etapa juvenil, que busca textos transparents sense cap dificultat (lector habitual de best-sellers, que no han de ser necessàriament dolents si tenen les característiques que ja hem esmentat sobre els bons llibres: que estiguin ben escrits i que sigui honest quant a la informació que conté), i un altre tipus de lector que davant d’un text complex no es dóna i intenta comprendre’l, s’esforça a superar-se i a superar els obstacles que troba en la lectura. Aquest lector evoluciona a l’últim estadi, el de lector pragmàtic:
El lector pragmàtic és el que després d’haver-se esforçat per comprendre la problemàtica literària i fins i tot després d’haver adoptat una o diverses teories per interpretar textos, llegeix el que li interessa amb plena consciència del que llegeix. I els principals motius pels quals llegeix un lector pragmàtic són essencialment tres.
Primer: el lector llegeix per evadir-se, no només dels problemes sinó del tractament problemàtic dels problemes. [...] Segon: el lector cerca la veritat. [...] I tercer: el lector cerca unes imatges útils que puguin tenir un significat i un poder especial per a ell. [p. 70]
I no conté cap crítica, el llibre? Sí, i tant. Contra determinats continguts que ofereixen els mitjans de comunicació, «dedicats a distreure els ciutadans amb les trivialitats de personatges que no han fet cap mèrit per merèixer cap mena d’interès social i molt menys cultural, transformant la vida de tot un país en una ronda contínua de xafarderies de veïnat, i rebaixant el que hauria de ser un diàleg públic seriós sobre les coses públiques en un vodevil repetitiu de mal gust.» (p. 166); contra l’excessiva confiança en els mitjans tecnològics; contra determinats best-sellers que intenten passar per reals fabulacions de fets històrics, conspiracions, etc.; i fins i tot contra les biblioteques.
Un dels trets del llibre que m’ha semblat més curiós és que dediqui tan poc espai a les biblioteques, tenint en compte que el mateix autor defensa la importància que tenen en la promoció de la lectura. Tanmateix, els fa algunes crítiques: una, que caldria que dediquessin més esforços a aconseguir que els lectors llegeixin bé que no pas a que llegeixin molt; una altra, que amb l’excusa d’atraure lectors les biblioteques ofereixen molts productes que no tenen res a veure amb la qualitat i l’exigència necessàries per formar bons lectors (ell no ho diu amb aquestes paraules, però es refereix a les revistes del cor i semblants). També, i aquí no hi estic gens d’acord, exhorta les biblioteques a abandonar les enciclopèdies en paper, perquè tenint Internet no fan falta: no hi estic d’acord perquè com bé sabem els que treballem a Internet habitualment, ni a Internet hi és tot ni tot el que hi ha té la mateixa qualitat. En tot cas, les biblioteques, ha que segon ell han de mantenir un nivell d’exigència (i això es tradueix o s’hauria de traduir en nivell de qualitat) poden oferir accés a enciclopèdies en línia. Per altra banda diu que les biblioteques han de tenir diccionaris… i no esmenta que la majoria de diccionaris de llengua s’han pogut consultar a Internet gratuïtament molt abans que algunes enciclopèdies. Aquest apartat, dedicat a les biblioteques, no m’era del tot nou, tanmateix, ja que és el text que va llegir Teixidor el novembre del 2005 a les Jornades Biblioteca Pública i Lectures.

Els lectors van desesperats per trobar històries que els proporcionin materials imaginatius per crear nous mons en els quals es puguin perdre o puguin comprendre millor el funcionament del món en què viuen. Els lectors busquen passar una bona estona perduts en altres mons, o en el costat més salvatge o sorprenent d’aquest món.
Encara que sàpiguen que el tresor dels llibres no és mai real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen en els llibres una metàfora de la felicitat. [p. 19]
El llibre:

dimecres, 13 de juny del 2012

..la literatura no és altra cosa que un somni dirigit. J.L. Borges


26 anys de la mort de J. L. Borges
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986), (OBE), va ser un escriptor argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en espanyol en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica
  Soy

Soy el que sabe que no es menos vano
que el vano observador que en el espejo
de silencio y cristal sigue el reflejo
o el cuerpo (da lo mismo) del hermano.

Soy, tácitos amigos, el que sabe
que no hay otra venganza que el olvido
ni otro perdón. Un dios ha concedido
al odio humano esta curiosa llave.

Soy el que pese a tan ilustres modos
de errar, no ha descifrado el laberinto
singular y plural, arduo y distinto,

del tiempo, que es de uno y es de todos.
Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.
Jorge Luis Borges

Negar la successió temporal, negar el jo, negar l'univers astronòmic, són desesperacions aparents i consols secrets. El nostre destí no és espantós per irreal: és espantós perquè és irreversible i de ferro. El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em pren, però jo sóc el riu; és un tigre que em destrossa, però jo sóc el tigre; és un foc que em consumeix, però jo sóc el foc. El món, desgraciadament, és real; jo, desgraciadament, sóc Borges.

Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.

Abans no es parlava d'economistes, però el país prosperava. Ara gairebé no es parla d'una altra cosa, i el resultat d'aquests experts ha estat la ruïna del país, però això no importa, segueix parlant, segueix insistint en aquesta ciència, possiblement no menys imaginària que l'alquímia.
Retrobament, Diàlegs inèdits, 1984-1985. —Jorge Luis Borges, Osvaldo Ferrari
 
Borges logró sintetizar lo absurdo de los nacionalismos y de las guerras en su poema Juan López y John Ward.



"Les tocó en suerte una época extraña.
El planeta había sido parcelado en distintos países,
cada uno provisto de lealtades,
de queridas memorias,
de un pasado sin duda heroico,
de derechos,
de agravios,
de una mitología peculiar,
de próceres de bronce,
de aniversarios,
de demagogos y de símbolos.
Esa división, cara a los cartógrafos, auspiciaba las guerras.
López había nacido en la ciudad junto al río inmóvil;
Ward, en las afueras de la ciudad por la que caminó Father Brown.
Había estudiado castellano para leer el Quijote.
El otro profesaba el amor de Conrad,
que le había sido revelado en una aula de la calle Viamonte.
Hubieran sido amigos, pero se vieron una sola vez cara a cara,
en unas islas demasiado famosas,
y cada uno de los dos fue Caín,
y cada uno, Abel.
Los enterraron juntos.
La nieve y la corrupción los conocen.
El hecho que refiero pasó en un tiempo que no podemos entender."
Cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en el que el hombre sabe para siempre quién es.

divendres, 8 de juny del 2012

Philip Roth, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2012


  "Vagis on vagis trobaràs alguna cosa que et treurà de polleguera" Philip Roth
Aquest prolífic autor, es donà a conèixer amb Goodbye Columbus, (1959), narracions centrades en la vida dels jueus als Estats Units, amb la que va guanyar el 1960 el National Book Award. El 1998 obtingué el premi Pulitzer amb American Pastoral (1997) i el 2001 va rebre el guardó més alt que concedeix l’Acadèmia Nord-Americana de les Arts i de les Lletres, la Medalla d’Or de Narrativa, atorgada cada sis anys a la totalitat d’una obra. Entre molts altres guardons, també ha rebut el Man Booker International Prize 2011.
L’acta del jurat:
La obra narrativa de Philip Roth forma parte de la gran novelística estadounidense, en la tradición de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud. Personajes, hechos, tramas conforman una compleja visión de la realidad contemporánea que se debate entre la razón y los sentimientos, como el signo de los tiempos y el desasosiego del presente. Posee una calidad literaria que se muestra en una escritura fluida e incisiva.
  • Enllaç recomanat: Trobareu la seva biografia, una guia de recerca, enllaços i molt més, a la Philip Roth Society.


Philip Roth,  va nèixer a Newark (Nova Jersey, EUA) al 1933, és fill d’una família jueva emigrada des d’Ucraïna i està considerat un dels millors autors nord-americans dels últims 25 anys.
Ha rebut molts premis en la seva carrera literària: el Pulitzer per ‘La pastoral americana’,  el Man Booker International,  la Medalla Nacional de les Arts i la medalla d’Or de Narrativa, anteriorment lliurada a escriptors destacats com  John Dos Passos, William Faulkneri  Saul Bellow.
Entre les seves obres més destacades hi ha Pastoral Americana, M’he casat amb un comunista, Zuckerman encadenado , El complot contra els Estats Units,  La taca humana,  L’animal moribund, El trastorn de Portnoy, “Indignació o Nèmesi.
Les seves novel·les s’han publicat en diversos segells editorials com Mondadori, Seix Barral, La Magrana.

I un final de llibre: «Les estrelles són indispensables», Em vaig casar amb un comunista, de Philip Roth. 
 Roth no pretén ser un visionari que anticipa el futur. Simplement es considera un cronista que certifica el caràcter indissociable de l'individual i el col · lectiu. Al segle XXI, la sexualitat està modelada per les noves tecnologies, mentre la política retrocedeix cap al segle XIX, amb guerres il · legals i una exacerbació de les desigualtats socials. El vell conflicte entre Eros i Tànatos segueix agitant al nostre inconscient i l'amor gairebé sempre és el producte d'una confusió, amb un desenllaç amarg. L'home és un animal social, però això no significa que hagi aconseguit conviure en pau amb els seus semblants. La concessió del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2012 reconeix la intensitat i originalitat d'una obra que encara no s'ha extingit. Philip Roth no és un moralista, sinó un escriptor que ens recorda les nostres doloroses imperfeccions.