MOEBIUS, Creador de mons fantàstics

Els còmics estan de dol. Ha mort un dels pares del còmic, dels personatges més emblemàtics que ha donat la historieta. Jean Giraud, nascut a Nogent-sur-Marne, als afores de París el 1938, ens ha deixat.
El dibuixant francès Jean Giraud, conegut com a Moebius, ha mort aquest dissabte als 73 anys després d'una llarga malaltia. Il·lustrador de còmics, que també va treballar en el món del cinema, és el pare del conegut tinent Blueberry, que protagonitzava unes sagues que l'artista firmava amb el pseudònim de Gir, el tinent que va creuar el vell oest americà com un atípic heroi, i que va dibuixar durant més de deu anys, i li va donar fama mundial. 

Després, amb móns més propers a la ciència ficció, es faria conèixer com a Moebius. En aquest període l'univers imaginatiu de Moebius es dispara. Crea la sèrie Arzach i coneix l'escriptor i cineasta l'argentí Alejandro Jodoroswsky, molt influït per la cultura xamànica, amb qui col·laborarà en la sèrie El incal. Aquesta línea fantàstica prendrà forma en sèries com ara El garage hermético, The Long Tomorrow i El Mundo de Edena, que han tingut una influència cabdal la ciència-ficció contemporània. Darrerament, el dibuixant treballava en la sèrie Inside Moebius. , en què ell mateix es transforma en un dels seus personatges, al costat de creacions seves com ara John Difool, Mayor Grubert i Blueberry. En aquesta obra, l'autor ironitza i reflexiona sobre l'univers que ha creat en el món de la historieta.

A més de la seva qualitat com a narrador i dibuixant,  la gran aportació de Moebius ha estat la seva capacitat de crear mons molt diversos amb una gran coherència interna. La seva influència no es limita a l'àmbit europeu: a Amèrica, la seva obra ha estat molt important en la renovació del gènere de superherois, fins al punt que ell mateix va crear un episodi de Silver Surfer amb guió de Stan Lee, el creador de l'univers Marvel. Al Japó, el contagi ha estat d'anada i tornada. Moebius va influir molt el manga i l'anime de ciència-ficció dels anys noranta, i l'efecte aconseguit va marcar, al seu torn, la moderna historieta occidental. Va col·laborar amb Jiro Taniguchi, un gran renovador del manga, amb qui va versionar el mite d'Ícar. 
També han deixat empremta les seves col·laboracions cinematogràfiques. Moebius va dissenyar els vestits del film Alien, de Ridley Scott, i també va col·laborar amb Luc Besson a El cinquè element i amb James Cameron a Abyss. El seu món de fantasia, en què es barreja el surrealisme, la cultura pop i l'humor absurd, es basa sovint en maneres d'interpretar la realitat. La lectura de la ciutat del canals que en fa al llibre Venecia celeste és un clar exemple de com un dels seus registres era poesia feta amb imatges.

"L'acte de dibuixar és una cosa màgica. La màgia està al nostre voltant, i amb el temps es converteix en una tècnica de comunicació. La busco en tot moment, però és difícil d'aconseguir"  Moebius

El millor homenatge que li podem fer a Moebius (dibuixant, pintor, escriptor,...) es gaudir de la seva obra, una llarga llista de còmics i pel·lícules en què va participar com a creador.

Feu una mirada a les següents adreçes:

http://reencarnarte.blogspot.com/2012/01/ilustracion-jean-giraud-moebius.html
http://www.visualnews.com/2012/02/03/a-fantastic-voyage-through-surreal-worlds/

http://www.comicsalliance.com/2011/06/28/moebius-american-comics-art-gallery/

http://www.wurzeltod.ch/?cat=11&paged=3

http://www.paulgravett.com/index.php/articles/article/moebius_jean_giraud/

http://thebigstrange.blogspot.com/2009/09/moebius-aka-jean-giraud-1938-present.html

ARZAK RHAPSODY CAPT 1 ESPAÑOL

La seva obra es mantindrà ja que, com la cinta de Moebius, no té ni principi ni fi, és eterna

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

(Cau de llunes)

Maria-Merè Marçal

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes,

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

(Cau de llunes)Maria-Merè Marçal

El quadre és de Franz Ebyl.

Es titula "Jove llegint" i data de 1850.

La història de les dones s’ha caracteritzat pel seu paper submís i secundari vers els canvis de la societat. Un motiu d’aquest paper, obligatòriament passiu, ha estat la prohibició a l’accés a l’educació que han sofert les dones; fet que ha portat, conseqüentment, al retard en l’entrada al món de la lectura i l’escriptura.

Però poc a poc, i d’amagat al principi, es van arriscar a buscar més enllà de les seves realitats. De llibres de pregàries a novel•les romàntiques i d’aventures, fins a llegir públicament, escriure i contar, ser autònomes i pensar per elles mateixes. Es van anar apoderant d’aquells coneixements, experiències i sabers reservats només pels homes.

Començava llavors una amenaça social i un trencament amb les costums preponderants.

Amb la lectura van poder imaginar, conèixer, obrir-se al món  i fer-se un lloc en ell, amb llibertat i independència. Un espai que, tristament, en alguns països encara s’ha de lluitar per aconseguir i mantenir.

vídeo dedicat a les dones que llegeixen

http://www.youtube.com/watch?v=q5v-Hg_q1uI

XERRADES: Medicines Alternatives

El terme medicina alternativa designa de forma àmplia els mètodes i pràctiques usats en lloc, o com complement, dels tractaments mèdics convencionals per a guarir o pal·liar malalties. L'abast precís de la medicina alternativa és objecte de cert debat i depèn en bona mesura del que s'entengui per «medicina convencional».
El debat sobre la medicina alternativa es complica encara més per la diversitat de tractaments que són categorizados com «alternatius». Aquests inclouen pràctiques que incorporen fonaments espirituals, metafísics o religiosos, així com tradicions mèdiques no occidentals, enfocaments de la curació recién desenvolupats i diversos altres. Els partidaris d'un tipus de medicina alternativa poden rebutjar uns altres.

La Biblioteca inicia un seguit de xerrades sobre medicines alternatives aquest divendres dia 9 de març la primera porta per títol:

 que són les constel·lacions familiars.

Que són les constel·lacions familiars?

Constel·lacions familiars és una tècnica utilitzada en Teràpia sistèmica familiar, creada i desenrotllada per Bert Hellinger. És utilitzada per alguns psicòlegs, psiquiatres, i psicoterapeutes, si bé no té una base sòlida quant a la seua possible efectivitat terapèutica. El seu objectiu seria curar o curar les ferides psicològiques existents en les famílies entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.
Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seua família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació tras generació. Va crear un mètode o procediment per a restablir l'orde natural del sistema familiar, curant així les "ferides" del mateix.

Segons la seva visió, la nostra història familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida.

A la pràctica terapèutica, es concreten a partir de la proposta d'una dificultat, d'una vivència significativa d'una persona que vol avançar en una direcció menys dolorosa i més enriquidora de la que es troba en aquell moment. Cal interès real, no tan sols curiositat, perquè tingui sentit el treball.
Aquesta persona escull als representants dels personatges que apareixen en la seva història i els situa en l'espai de la manera com sent que hi estan ubicats en la realitat, entenent aquest espai com un lloc simbòlic de la vivència de les interaccions familiars. Després d'haver escollit també un representant per a ell mateix, seu i observa el que passa després amb la intervenció del terapeuta.
Aquesta intervenció es centra en recollir els sentiments dels representants i, a partir d'aquesta informació, comença un procés de reubicació espacial per a millorar-los, en el que hi juga un paper important el llenguatge i les estratègies d'aproximació. Arriba un moment en el que la nova constel·lació permet fluir la comunicació i el benestar. Aleshores s'atura el procés, algunes vegadescanviant prèviament el representant de la persona afectada per la pròpia persona, i es deixa que les vivències i imatges viscudes puguin fer la seva feina al llarg del temps.

XERRADA que són les constel·lacions familiars? divendres 9 de març a les 19h. 

a la Biblioteca Municipal d'Altafulla

CLUB LECTURA ASSAIG: DÉU NO ÉS BO

El club de lectura d'assaig de la Biblioteca d'Altafulla proposa la lectura del llibre DÉU NO ÉS BO de Christopher Hitchens, Ed Debate

Christopher Hitchens  (Portsmouth, Regne Unit, 13 d'abril de 1949 - Houston, Texas, EUA, 15 de desembre de 2011), escriptor i periodista.

Llicenciat en Filosofia, Ciències Polítiques i Economia pel Balliol College d'Oxford. Després d'escriure durant 20 anys en el setmanari nord-americà The Nation, oposant-se a les administracions de Ronald Reagan i Bush pare, així com a la primera guerra del Golf, se n'acomiada el 2003 per diferències d'opinió amb la direcció de la revista.

En relació amb el seu llibre The Trial of Henry Kissinger (Judici a Kissinger), el diari britànic The Guardian va escriure: "En el seu nou i explosiu llibre, Christopher Hitchens explica per què Henry Kissinger, venerat com un cap d'estat, convidat i admirat pels grans d'aquest món, ha de ser processat per crims contra la humanitat".

Christopher Hitchens fou antiteista i antireligiós. Parlava sovint en contra de les religions abrahàmiques, o les que ell anomenava "les tres grans religions monoteistes" (judaisme,cristianisme i islam). 
En el seu llibre Déu no és bo, Hitchens va ampliar la seva crítica a fi d'incloure totes les religions, incloses les que rares vegades són criticades per l'antiteisme occidental com l'hinduisme i el neopaganisme. El seu llibre va tenir reaccions contradictòries, de lloança al New York Times i d'acusacions de "baixesa inteŀlectual i moral" al Financial Times. Hitchens va dir en una entrevista que ell pensava que totes les persones educades han de tenir un coneixement de la Bíblia. També va afirmar que va instruir els seus fills en la història religiosa.

En el llibre, Hitchens sosté que la religió és «violenta, irracional, intolerant, aliada del racisme i el tribalismo, inverteix en la ignorància, és hostil cap al librepensamiento, despectiva cap a les dones i coactiva cap als nens». 
Els principals arguments d'Hitchens consisteixen en una combinació d'històries personals, anècdotes històriques documentades i anàlisi crítica de textos religiosos. Els seus comentaris se centren principalment en les religions abrahámicas, encara que passa per altres tals com l'hinduisme i el budisme

Hitchens ha estat una de les figures més destacades del periodisme anglosaxó, primer al Regne Unit  i després als EUA, país on es va traslladar el 1981 i del qual va obtenir la ciutadania el 2007. També se'l considera el millor assagista des dels temps d'Aldous Huxley o George Orwell.Si alguna cosa caracteritzava Hitchens era el seu enginy, la seva agudesa i mordacitat fronterera amb el cinisme. Però, per sobre de tot, la seva passió per polemitzar, en el millor estil de la disputatio escolàstica com a mètode de debat. Desplegava una memòria prodigiosa, sempre amb un cigarret a la boca i una copa a la mà.

Va morir a l'MD Anderson Cancer Center de Houston, a conseqüència de les complicacions d'un càncer d'esòfag que li havia estat diagnosticat el 2010.

"La religión es una creación del ser humano. Ni siquiera los seres humanos que la crearon pueden ponerse de acuerdo acerca de lo que dijeron o hicieron en realidad sus profetas, redentores o gurús." Christopher Hitchens

MANUAL DEL PERFECTO ATEO

El proper 7 de març comentarem aquest llibre, ens trobareu a la Biblioteca d'Altafulla a partir de les 19h.

CLUB NOVEL:LA NEGRA

  El Club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca d'Altafulla comença les seves sessions el proper dia 22 de febrer a les 19,30h. a la mateixa biblioteca.

Les lectures proposades giraran en torn a la novel·la negra nòrdica

 

La novel·la negra no deixa de ser un fenomen curiós, seguit per molts lectors pacífics i segurament ansiosos d’una vida tranquil·la que es submergiran durant unes pàgines entre pistes, assassinats, robatoris i tots tipus de crim. Iniciat de forma magistral per Arthur Conan Doyle, pare (penedit) de Sherlock Holmes, i consolidat magistralment per Agatha Christie mare de Miss Marple i Hercules Poirot, actualment aquest gènere gaudeix d’una excel·lent salut, amb el boom de la  novel·la negra nòrdica, sobretot amb la saga Millenium, tot i que la novel·la negra mediterrània també obté un reconegut prestigi. 

Novel·la negra nòrdica 

 Els orígens de novel·la negra nòrdica.

Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i els seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland) conformen el que coneixem com els països nòrdics. Aquesta zona de l’Europa del Nord integrada per aquests estats independents des d’on, ens ha proveït en els darrers anys, d’una gran varietat de novel·la negra.

Des del punt de vista mediterrani, els països nòrdics són aquelles terres fredes, glaçades, blanques per la neu que estan allà dalt, al nord d’Europa. Terres poblades per gent neta, polida i endreçada, que semblen gaudir d’una bonança econòmica que aquí no tenim i amb una imatge de fred, però també de cívics i pacífics. Res més allunyat de la realitat. Els països nòrdics tenen les majors taxes de delictes per mil habitants de tota la Unió Europea. El 20% de les dones reconeix haver viscut algun episodi de violència domèstica, causada més per la tendència a l’alcohol que per discriminació sexual i l’assetjament escolar causa estralls -18% a Noruega i Suècia, segons diferents estudis-.

La nova onada de novel·la negra nòrdica no només ens apropa al crim, ens apropa a un societat desconeguda de la que tenim una imatge perfecte. El crim és només una excusa per mostrar-nos el rerefons d’aquesta societat que està lluny de ser tant perfecte com ens pensem.

Maj Sjöwall i Per Wahlöö, els pares de l’actual novel·la negra

La novel·la negra nòrdica sorgeix a Suècia en els anys 60, en ple apogeu de la socialdemocràcia escandinava i amb la “guerra freda” com teló de fons.

Segurament no us sonen però el matrimoni Söwall i Wahlöö són considerats com els pares de l’actual novel·la negra nòrdica que ens envaeix. Seva és la paternitat/maternitat no només de la novel·la negra nòrdica, sinó també de la novel·la negra europea. Aquest matrimoni va crear el gènere. Són culpables de les expectatives del lector actual de com ha de ser una novel·la policíaca. Ells van ser els creadors d’aquest punt de partida a partir del qual tot escriptor comença la comunicació amb el seu lector. Amb ells la novel·la policíaca es va erigir en el que avui és: la més precisa dissecció de la societat contemporània. Maj Sjöwall i Per Wahlöö escriuen sense fugir de la realitat, sense concessions a l’espectacle. Fugint de la morbositat, ajustant el ritme de la novel·la al de la investigació policial, amb aturades i esperes desesperants mentre l’atzar influeix en que s’avanci amb més o menys encert. Com proclama el seu inspector Martin Beck, amb mètode i detall, encara que sempre quedi una petita escletxa per la intuïció.

Maj Sjöwall (1935) i Per Wahlöö (1926-1975) eren periodistes i comunistes confessos que es van conèixer en 1961. “Roseanna” va ser la novel·la d’arrencada del seu projecte comú basat en deu novel·les, de trenta capítols cadascuna, una a l’any i protagonitzades per Martin Beck.

El seu projecte? Doncs immortalitzar les anades i vingudes de la societat sueca durant una dècada, 1965-1975. El punt final va arribar amb la publicació de “Los terroristas“, coincidint amb la mort de Wahlöö en 1975. Sjöwall és avui una reconeguda traductora. No ha tornat a escriure des que va signar al costat de l’alemany Tomas  Ross “La mujer que se creía Greta Garbo” (1990).

Martin Beck, el seu protagonista, porta més de 20 anys a la polícia. Es descriu a si mateix com un individu alt, d’aparença sinistra, rostre demacrat, front ample, mandíbula poderosa i ulls tristos, d’un color blau grisenc. Fuma, beu i no menja massa saludablement, potser per això no acostuma a trobar-se massa bé. Casat i amb dos fills, la seva feina sempre passa per davant de la seva família amb el que no facilita la unió familiar. Policía metòdic alguns cops treballa sol i d’altres amb ajuda.

Les deu novel·les que van signar els pares del gènere negre europeu estan sent reeditades per RBA.

Henning Mankell, el primer en creuar fronteres

HenningMankell serà el primer nom que travessarà fronteres nòrdiques per fer-se famós a Europa al voltant dels 90. Mankell és responsable de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander, polícia però humà per sobre de tot. Un personatge que s’ha convertit en una institució del món del best seller i en protagonista de diverses pel·lícules i sèries de televisió.

En el pròleg de ‘Roseanna’ de l’edició que RBA va publicar, Henning Mankell reconeix la seva devoció per la literatura de Söwall i Wahlöö i el deute que el seu comissari Wallander tenia amb Martin Beck. El suec, en diverses entrevistes, reconeix que mai s’ha vist com un escriptor de novel·les policíaques sinó que utilitza el mirall del crim per a examinar a la societat. Unes novel·les, les seves, amb assassins en sèrie perquè considera que «ha disminuït el respecte cap als drets humans més elementals». Encara que la primera novel·la de Wallander a arribar a Espanya va ser “La cinquena dona“, la primera en la qual va aparèixer el personatge va ser “Assassins sense rostre” en 1991. Durant onze novel·les ha creat un personatge entranyable i malenconiós, al que no li falten atacs de ràbia i un pessimisme característic que es va a agreujant a mesura avança novel·la a novel·la. Després de ‘L’home inquiet‘, sembla que aquest policia de Ystad, localitat del sud de Suècia, apassionat de la naturalesa i l’òpera, deixa de ser protagonista de llibres, l’enyorarem. Als seus seguidors només ens queda l’esperança que la seva filla, inicialment força díscola i problemàtica i ara també policia, prengui el relleu del seu pare dignament.

Stieg Larsson, el gran boom dels nòrdics

Amb ell, va arribar l’escàndol. El 5 de juny de 2008 es publica un llibre gruixut com una mala cosa, 672 pàgines, i un títol llarg “ Els homes que no estimaven les dones”. L’escriptor era Stieg Larsson, un home que havia mort d’un infart de cor abans de veure publicades les seves novel·les….en plural, perquè ens arribava una trilogia (que hagués estat quatrilogia sino hagués estat per la seva mort). Un cop passar l’estiu qui no havia llegir Larsson, estava complement fora d”ona. Més tard arribaria “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina” i finalment “La reina en el palau dels corrents d’aire“.

La gran culpable de l’éxit d’aquestes novel·les que no té a un polícia com a protagonista és el seu personatge femení Lisbeth Salander. Per sobre de Mikael Blomkvist, periodista d’investigació,  la gran creació de Larsson és aquesta noia esprimatxada, rebel, hacker i amb males puces. Diuen que el personatge va sorgir quan va pensar com seria una Pippi Calzaslargas adulta i en la societat actual.

Les aventures de la rebel i fosca Lisbeth Salander i el periodista d’investigació Mikael Blomkvist posseeixen un interès que va més enllà de les seves enormes vendes. Larsson aconsegueix amb la seva saga un encertat fresc de les realitats socials del nou segle, especialment sobre el poder de les grans corporacions i la progressiva insensibilització de la moral occidental. Stieg Larsson com Maj Sjöwall i Per Wahlöö, també va estar molt implicat en política. Va militar en la trotkista Lliga Comunista de treballadors i va estar profundament compromès en la lluita contra el racisme i la ultradreta. Larsson va estar amenaçat de mort.

Stieg Larsson va obrir la porta d’entrada de la novel·la negra arribada del fred. I ara, oberta de bat a bat,  no hi ha qui els aturi. Els amants del gènere poden estar contents.

RECOMANEM

EL BLOC DE LA BÒBILA

CRIMS.CAT

A partir d’ara, ja ho sabeu: si voleu llegir novel·la negra ens trobareu a la Biblioteca d'Altafulla a partir del 22 de febrer a les 19,30h.

 

Dickens, imaginació i ironia

Dos-cents anys del naixement de Charles Dickens

L'Oliver Twist està de celebració. Es compleixen, avui, dos-cents anys del naixement del seu "pare", l'autor britànic Charles Dickens. Internet ja en va plena i com a exemple us portem la web oficial de referència: Dickens2012.org, en anglès, és clar. Aquí ho trobareu tot: els actes previstos, les exposicions, cinema, teatre, ràdio i televisió. Fins i tot es fan ressò de les iniciatives en altres llengües, com, per exemple, en català. 

Charles Dickens

Landsport, Hampshire, 7 de febrer de 1812 — Gadshill, Kent, 9 de juny de 1870

Novel·lista anglès.Fill d'un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa. Treballà en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare —que havia estat a la presó— li permeté d'anar a l'escola i, posteriorment, de treballar a casa d'un advocat. De petit llegí Cervantes, Fielding i Smollett. Fou corresponsal del Morning Herald (1831) al Parlament. El 1833 publicà una narració costumista al Monthly Magazine i, més tard, unes altres al Morning Chronicle. Aquestes narracions foren reunides en dos volums: Sketc.hes by Boz (1836). El 1836 es casà amb Catherine Hogarth, filla del director del Morning Chronicle. El 1837 els editors Champman i Hall li proposaren de redactar els epígrafs d'una sèrie de dibuixos que narraven la grotesca història d'un club de caçadors. Aquest fou l'embrió de The Posthumous Papers of the Pickwick Club (Pickwick, publicada en fullets, del 1836 al 1837). Simultàniament, i també en fullets, publicà The Adventures of Oliver Twist, on és perceptible un canvi de to narratiu: l'humor jovial previctorià de Pickwick dóna pas a una ambientació tètrica i melodramàtica, com si el coneixement de la vida fos més plàstic —i fins i tot tàctil— que abstracte o "adult", i els personatges restessin deformats com màscares caricaturesques creades per les pupil·les horroritzades d'un nen. Més tard escriví The Life and Adventures of Martin Chuzzlewit (1843), resultat d'un viatge als EUA. El cicle de Nadal començà amb Christmas Carol (1843) i continuà amb The Chimes (1845) i The Cricket of the Hearth (1846). Escriví altres novel·les (Dombey and Son, 1848; David Copperfield, 1849; A Tale of Two Cities, 1859; Hard Times, 1854), en què manifesta la distanciació crítica de l'autor davant els resultats més negatius de la filosofia capitalista, sorgida amb la revolució industrial. El 1858 se separà de la seva muller, però tampoc no trobà l'equilibri sentimental, i aquesta inestabilitat es filtrà a The Great Expectations (1861), possiblement la seva obra més madura. Durant l'última etapa de la seva vida alternà la creació literària amb lectures de les seves novel·les, i l'excés d'activitat li malmeté la salut. Deixà inacabat The Mistery of Edwin Drood. La narrativa de Dickens manifesta un cert desendreçament en la composició, un afany per complaure el gran públic —servitud lògica en la novel·la vuitcentista—, uns personatges excessivament rígids i un moralisme aclaparador. No obstant això, s'imposà amb mèrits propis —fins a esdevenir una de les màximes figures de la novel·la burgesa— per la seva generosa ironia, el minuciós estudi dels ressorts psíquics i socials de la nova classe mitjana britànica i l'estranya vitalitat, realista i fantasmagòrica alhora, que nodreix els seus relats. Foren traduïdes al català per Josep Carner les seves obres Una cançó nadalenca (1918), Pickwick (1931), Les grans esperances de Pip (1934) i David Copperfield (1964). 

Cites de Dickens

• "Cada fracàs ensenya a l'home alguna cosa que necessitava aprendre."

• "Quan l'hagis trobat, anota-ho."

• "Quant més engreixa un, més prudent es torna. Prudència i panxa són dues coses que creixen simultàniament."

• "On milions d'homes s'arredraron, allí comença tu a treballar."

• "El cor humà és un instrument de moltes cordes; el perfecte coneixedor dels homes les sap fer vibrar totes, com un bon músic."

• "L'home mai sap del que és capaç fins que ho intenta."

• "Hi ha cordes en el cor humà que seria millor no fer-les vibrar."

• "Hi ha sempre en l'ànima humana una passió per anar a la caça d'alguna cosa."

• "Hi ha grans homes que fan a tots els altres sentir-se petits. Però la veritable grandesa consisteix a fer que tots se sentin grans."

• "Això és una regla fonamental en els negocis: fes-ho als altres, ja que ells t'ho faran a tu."

• "Hi ha homes que semblen tenir només una idea i és una llàstima que sigui equivocada."

• "No fracassa en aquest món qui li faci a un altre més suportable la seva càrrega."

Historia de dos ciudades de Charles Dickens

Era el mejor de los tiempos, era el peor de los tiempos, era la edad de la sabiduría, era la edad de la insensatez, era la época de la creencia, era la época de la incredulidad, era la estación de la luz, era la estación de la oscuridad, era la primavera de la esperanza, era el invierno de la desesperación.

CLUB DE LECTURA: MARGUERITE YOURCENAR

Marguerite Yourcenar (1903-1987)

“La meva pàtria són els llibres” diu l'emperador a Memòries d'Adrià

Aquest mes estem llegint
Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar 

Marguerite Yourcenar va néixer l'any 1903 a Brussel·les i va ser educada pel seu pare al nord de França. La seva mare va morir deu dies després del seu naixement per complicacions en el part. El seu autèntic nom és Marguerite de Crayencour. Yourcenar és un anagrama del seu cognom. L'any 1929 publica la seva primer novel·la, "Alexis". Més tard, la seva millor amiga, la traductora Grace Frick, la convida als Estats Units, on va fer classes de Literatura Comparada a Nova York. Yourcenar i Frick va ser amants des del 1937 fins a la mort de Frick, l'any 1979.

Yourcenar va publicar l'any 1951, a França, "Memòries d'Adrià", després de treballar-hi durant una dècada. La novel·la, que va ser tot un èxit, explica la vida de l'emperador romà Adrià en una llarga carta adreçada a Marc Aureli, el seu successor.

L'any 1970 va ser escollida membre de l'Acadèmia Belga i el 1980 va ser la primera dona a formar part de l'Acadèmia Francesa.

Yourcenar va morir l'any 1987 a Mount Desert Island, a l'estat nord-americà de Maine.

El que ens proposa Memòries d'Adrià és un viatge en el temps amb totes les seves conseqüències. Un ha de saber, abans de llançar-se al forat negre que el portarà a l'època gloriosa de la Roma imperial, que no aterrarà al coliseu rodejat de gladiadors  lluitant damunt la sorra,  sinó que ho farà al costat d'un home major i savi que comença a percebre el perfil de la seva mort i que en una llarga missiva a un adolescent Marco Aurelio resumeix els fets i les experiències de les seva gestió com a emperador durant dues dècades. No esperem trobar mai en el llibre de Yourcenar, que sí és una vertadera novel.la històrica, el mateix que en els de Dan Brown. El lector que no tingui això ben clar corre el risc de ensopegar pels marges i sortir-ne decebut. Yourcenar exigeix tota la nostra atenció. Ella, a canvi, ens meravellarà culminant una gran tasca d'empatia a l'hora de posar-se dins la pell i el pensament de l'emperador Adrià i ens conquerirà amb una alliçonadora recreació històrica. Tal com ella mateixa apunta al quadern de notes queda clar que la seva intenció és reconstruir des de dintre allò que els arqueòlegs del segle XIX han fet des de fora, la tasca és digna de tots els respectes.

La qualitat literària de Marguerite Yourcenar, nascuda a Brussel.les l'any 1903 i primera  dona en formar part de l'Acadèmia Francesa, acapara i desborda cada frase fins al punt d'avortar els teus desigs d'escriure un simple article. El sentit de l'autocrítica  condemna els humils a la fulla en blanc i els llibres com aquest, una vegada acabats, ens deixen clar que després de la perfecció, sens dubte, només resta el silenci.

Fausto Puerto

En el cas de l’obra de M. Yourcenar, projecte abandonat i reiniciat successives vegades en el decurs de tres dècades (1924-1951), l’autora es proposa escriure no un Diari, sinó unes Memòries de l’emperador Adrià. Això li permet alliberar-se de l’escrupolosa fidelitat als fets del seu regnat per deixar en llibertat la reflexió sobre uns records que no descriuen tant esdeveniments com el significat vital que han tingut en qui els rememora. I en aquest viatge cap a l’ànima de l’emperador per retratar la seva veu M. Yourcenar ens regala la confessió descarnada i alhora sublim d’un home que, a les portes de la mort, quan la verema ja està feta, recapitula el que ha estat una vida sense contorns definits, on allò que no va ser, reconeix ara, és potser el que millor la defineix.

citacions

"Un nou projecte em tingué ocupat durant molt temps i encara no ha deixat de fer-ho: l’Odèon, biblioteca modèlica, amb sales per donar-hi lliçons i conferències, que suposarà un centre de cultura grega a Roma. No hi vaig esmerçar tanta esplendor com en la nova biblioteca d’Efes, construïda tres o quatre anys enrere, ni tampoc una elegància tan agradable com en la d’Atenes. Però espero poder convertir aquesta fundació en l’èmula, si no en la igual, del Museu d’Alexandria; el seu futur desenvolupament et concerneix a tu. Tot treballant-hi, penso sovint en la bella inscripció que Plotina havia fet col·locar al llindar de la biblioteca establerta gràcies als seus afanys en ple Fòrum de Trajà: Hospital de l’Ànima".

“Memòries d’Adrià“
Marguerite Yourcenar

"Però no t'enganyessis pas: encara no estic prou afeblit per cedir a les imaginacions de la por, gairebé tan absurdes com les de l'esperança, i ben segur molt més penoses".

Marguerite Yourcenar Memòries d'Adrià

“Hay que escuchar a la cabeza, pero dejar hablar al corazón” escribia Marguerite Yourcenar.