La fam què amaga?

La fam és un fet inacceptable en un món caracteritzat per l'abundància de recursos materials i aliments.

La història té molt a dir sobre la fam, i no només sobre les seves causes i les seves conseqüències, sinó també sobre les seves solucions.

Les causes principals que una part important de la població mundial es trobi en una situació de fam crònica o amb greus problemes per accedir a una alimentació adequada són dues:

- Les derivades dels conflictes bèl·lics que ocasionen un nombre important de refugiats i la pèrdua de terres destinades a l’agricultura. Tots motivats, d’una manera o altra, pels interessos polítics i econòmics de les grans potències imperialistes.

- La política de desenvolupament agroalimentari que ha portat a la pèrdua de la sobirania alimentària a nivell mundial. En aquest moment no hi ha cap país que tingui una producció pròpia i diversificada que pugui assegurar la seva supervivència. És aquest entramat d’una agricultura globalitzada i dominada per un nombre reduït d’empreses multinacionals el que ens permet explicar l’increment indiscriminat dels preus de productes bàsics com els cereals. 

L’11 de maig de 2011, el Programa Mundial dels Aliments de les Nacions Unides, anunciava les 10 coses que cal saber sobre la fam al món, algunes expressades anteriorment.

     1.   En l'actualitat hi ha uns 925 milions de persones al món que no mengen prou per viure saludablement. Això significa que una de cada set persones al planeta se’n va a dormir cada nit amb gana. (Font: Comunicat de premsa de la FAO, 2010)2.
   2.  L'augment del preu dels aliments que va arribar al nivell més alt entre juny 2010 i febrer 2011-va provocar que unes 44 milions de persones se sumessin a la llista d'aquells que pateixen fam al món. (Font: Banc Mundial preus dels aliments, 2011)

   3. Encara que el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat respecte al percentatge de la població mundial, la fam ha disminuït d’un 33 per cent de la població l'any 1969 a gairebé un 15 per cent de la població en 2010. (Font: FAO, 2010).

  4.  Més de la meitat de les persones amb fam al món (uns 578 milions de persones) viuen a Àsia i el Pacífic. Àfrica representa una mica més d'una quarta part de la població amb fam del planeta. (Font: FAO, L'Estat de la Inseguretat Alimentària al Món, 2010)

  5.  La fam encapçala la llista dels 10 principals riscos per a la salut. Cada any mor més gent per la fam que per altres causes com la SIDA, la malària o la tuberculosi combinades. (Font: ONUSIDA, Informe Global del 2010, OMS, Estadístiques de la Fam i la Pobresa Mundial de 2011).

  6.  Un terç de les morts en nens menors de cinc anys en països en desenvolupament estan relacionades amb la desnutrició. (Font: UNICEF, Informe sobre Nutrició Infantil, 2006)

   7. Els primers 1.000 dies de la vida d'un nen, des de l'embaràs fins als dos anys, són el moment crític per a evitar la desnutrició. Una dieta adequada durant aquest període pot prevenir el retard en el creixement físic i mental que causa la desnutrició. (Font: Nacions Unides Comitè Permanent sobre Nutrició de 2009).

  8.  Només costa 25 centaus de dòlar al dia proveir a un nen totes les vitamines i els nutrients necessaris perquè creixi saludable. (Font: PMA, 2011).

   9. Sovint les mares desnodrides donen a llum a nadons amb baix pes que, alhora, tenen un 20 per cent més de probabilitats de morir abans de complir els cinc anys. Cada any neixen gairebé 17 milions de nens amb baix pes. (Font: "Un món apropiat per als nens, UNICEF, 2007)

  10. Per al 2050, el canvi climàtic i els patrons erràtics del clima provocaran que uns 24 milions de nens més pateixin fam. Gairebé la meitat d'aquests nens viuen a l'Àfrica subsahariana. (Font: Canvi climàtic i fam: Responent al desafiament, el PMA, 2009)

I que puc fer jo?

Vivim en un món d’abundància. Avui es produeix menjar per 12.000 milions de persones, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan al planeta n’habiten 7.000 milions. Llavors, per què una de cada set persones al món passa gana?

Des de la Biblioteca d'Altafulla us proposem que llegiu algun dels llibre que donen elements per entendre millor aquest fet terrible de la fam al món:

Contra la fam i la guerra. Arcadi Oliveres. Angle Editorial

El conegut professor d’Economia i activista social Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha afirma que la crisi alimentària és molt pitjor que l’actual crisi econòmica, ha recordat que cada dia moren de fam al món 80.000 persones i que posar-hi remei costaria una fracció dels diners destinats al rescat de la banca al primer món. “Hi ha una crisi alimentària, una crisi ecològica i una crisi de valors que són molt més greus que la crisi econòmica”, i ha afegit que “per aquest 2011 es preveu que hi hagi 1.100 milions de famolencs arreu del món, una xifra que s’està incrementant a raó de 80 milions de famolencs més a l’any”.

“La fam al món explicada al meu fill” de Jean Ziegler

On s’explica de manera planera els mecanismes que provoquen que tot i havent prou recursos alimentaris per a tothom, un repartiment poc just de la riquesa i els aliments provoquen la mort de fam de milions de persones cada any.

Josep M. Salrach, La fam al món. Passat i present, Eumo, Vic, 2009 

 

Del llibre de Salrach es pot concloure que  arreu la natura ha estat constantment un desencadenant de la fam (en les situacions catastròfiques) o un element determinant dels baixos rendiments de l’agricultura, però “la prosperitat d’una societat, el desenvolupament tècnic, la cohesió del grup i la forma política que s’ha donat, poden fer molt per alleugerir l’impacte de la desgràcia i organitzar la recuperació”.

 James Vernon, El hambre. Una historia moderna, PUV, València, 2011.

 

El que mostra el llibre són els condicionants polítics, culturals i socials del sorgiment de la nostra manera d’entendre la fam i, per tant, de les polítiques públiques o privades adreçades a combatre-la.

'Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos'

Xavier Montagut i Esther Vivas Avui, el sistema de producció, distribució i consum d'aliments, al llarg de tota la cadena del camp al plat, està sotmès a una alta concentració empresarial, arrelat en una lògica capitalista que avant­posa els interessos econòmics de les multinacionals del sector a les nostres necessitats alimentàries i al medi ambient. Béns com l'aigua, les llavors, la terra... han estat privatitzats i convertits en moneda de canvi a mercè del millor postor. Amb aquest llibre volem mostrar la cara oculta d'aquest sistema agro­alimentari: els seus actors, impactes, les cau­ses de la crisi alimen­tària i assenyalar les alternatives plantejades des de diferents mo­viments socials. Per això, hem comptat amb el testimoni d'activistes, camperols i investigadors que ens expliquen les conseqüències de les polítiques neoliberals i la seva lluita a fa­vor de la sobirania ali­mentària, el comerç just i el consum crític. Icaria editorial 2009 El Hambre Que Viene: La Crisis Alimentaria y Sus Consecuencias.  Paul Roberts Ed. B Paul Roberts, periodista des de l'any 1983, escriu i llegeix amb freqüència sobre el complex entramat que formen l'economia, la tecnologia i la natura. Aquesta llibre, la seva segona obra, tracta sobre els desafiaments i riscos del sistema globalitzat de producció i distribució d'aliments, i els desajustos en la dieta dels diferents habitants del planeta. Supermercados, no gracias. Xavier Montagut i Esther Vivas (coords.)L'aparició de la distribució moderna (supermercats, hipermercats, cadenes de descompte...) ha canviat l'on, el com i el què consumim, posant el nostre consum al servei de la lògica del mercat i de la maximització dels seus beneficis. Amb aquest llibre volem posar en relleu la cara oculta de les grans cadenes de distribució comercial, la seva lògica de funcionament i els seus impactes en l'agricultura, en els drets dels i de les treballadores, als països del Sud i en el medi ambient.

Durant el més de novembre es va organitzar una jornada sobre la crisi alimentària. Els grups organitzadors van ser: la campanya No Et Mengis El Món (Observatòri del deute en la Globalització, Veterinàris Sense Fronteres i Xarxa de Consum Solidari), Entrepobles i Grain.

Introducció a la crisi alimentaria global
En aquesta jornada es va lliurar un llibret, Introducción a la Crisis Alimentaria Global, que ens dona arguments per consumir agroecològic i convèncer al nostre entorn que deixi estar el model agroindustrial tant injust i agressiu.

El dret a l'alimentació . Autor: Jean Ziegler

Jean Ziegler és l'actual Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret a l'Alimentació, que cada any publica l'informe sobre la malnutrició mundial. Sociòleg i eocnomista, és autor de diversos llibres com "Los nuevos amos del mundo" o "La fam explicada al meu fill". Al capdavant de la Relatoria Especial de l'ONU, Ziegler ha revifat el debat sobre les causes de la fam al món, oblidada en els calaixos de la globalització, per recordar-nos que "la gana no és ni inevitable ni acceptable. és una matança diària i una vergonya per a la Humanitat". Ha estat editat per Àgora Nord-Sud, ONG Catalanes de Solidaritat Internacional (Setem, Entrepobles, Enginyería Sense Fronteres, Medicus Mundi, Veterinaris sense Fronteres).

En sols 10 minuts de reportatge Jean Ziegler deixa molt clar que les persones que moren diàriament de fam i de set actualment en el planeta...

¡Libros! ¡Libros!

Reproduim el discurs pronunciat  per Garcia Lorca amb motiu de la inauguració  de la biblioteca de Fuente Vaqueros , el seu poble, en 1931.

DISCURS

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.”

Federico García Lorca

Fuente de Vaqueros (Granada). Septiembre 1931

ALMA AUSENTE. Recordem el 75 aniversari de la mort de Federico García Lorca

El 19 d’agost  es compleixen 75 anys de l'assassinat de Federico García Lorca, un dels grans de les lletres universals. A internet hi podem trobar tota mena d'informació sobre el poeta i quant al fet del seu assassinat. 

Els franquistes van assassinar l'home... Millan Astray ja ho va dir: Viva la muerte, muera la inteligencia. No van assassinar la seva obra, el genocidi cultural no el van poder portar a terme.  Recordem un dels grans de les lletres de tots els temps...

BIOGRAFIA

Federico García Lorca fou un poeta espanyol nascut a Fuente Vaqueros (província de Granada), el 5 de juny de 1898. Va dedicar la seva vida a la literatura, especialment a la poesia amb llibres com “Cante Jondo”, “Romancero Gitano”, emmarcats a la seva Granada natal i amb temes de la cultura popular, escrits entre 1921 i 1932. Posteriorment se trasllada als Estats Units on escriu “Poeta en Nueva York”, una obra més avantguardista.

Torna després a Espanya, on continua al món de les arts, fins i tot es dedica a la pintura. Es dedica també al teatre, escrivint obres cabdals de la literatura espanyola com “La casa de Bernarda Alba”.

Poeta avantguardista, va morir assassinat a mans d’elements franquistes durant la Guerra Civil espanyola, el 19 d’agost de 1936, quan només tenia 38 anys,per la seva afinitat al Frente Popular i per ser obertament homosexual. Adscrit a la Generació del 27 és el poeta de major influència en la literatura espanyola del segle XX.

Entre les seves amistats hi figuren Manuel de Falla (amic i mestre), Salvador Dalí i Luis Buñuel.

Webs d'interès:

http://ca.encydia.com/es/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca

http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/garcialorca/

http://www.poesi.as/Federico_Garcia_Lorca.htm 

http://www.cancioneros.com/aa/65/0/canciones-de-federico-garcia-lorca

ALMA AUSENTE

No te conoce el toro ni la higuera,

ni caballos ni hormigas de tu casa.

No te conoce tu recuerdo mudo

porque te has muerto para siempre.

No te conoce el lomo de la piedra,

ni el raso negro donde te destrozas.

No te conoce tu recuerdo mudo

porque te has muerto para siempre.

El otoño vendrá con caracolas,

uva de niebla y montes agrupados,

                                    pero nadie querrá mirar tus ojos

                                         porque te has muerto para siempre.

Porque te has muerto para siempre,

como todos los muertos de la Tierra,

como todos los muertos que se olvidan

en un montón de perros apagados.

No te conoce nadie. No. Pero yo te canto.

Yo canto para luego tu perfil y tu gracia.

La madurez insigne de tu conocimiento.

Tu apetencia de muerte y el gusto de su boca.

La tristeza que tuvo tu valiente alegría.

Tardará mucho tiempo en nacer, si es que nace,

un andaluz tan claro, tan rico de aventura.

Yo canto su elegancia con palabras que gimen

y recuerdo una brisa triste por los olivos.

 

EL SILENCI DELS LLIBRES

Els llibres del silenci

Segur que en algun moment ens hem adonat, per experiència pròpia, de la importància que té el silenci. No només per la vida interior de cadascú, sinó també per la comunicació amb els altres. Una conversa sol tenir alguns silencis, de vegades tant o més significatius que les paraules mateixes. Un bon discurs és el resultat d'una combinació perfecta entre paraules encertades i pauses oportunes. Un silenci pot captar més atenció que un so. Pot ser expectant, emotiu, intrigant... i ajuda a que les paraules es recolzin i flueixin millor.

També té un paper molt important en l'art. Què seria la música sense els silencis? Què curiós, l'absència de so pot ser tan important com la seva presència. I el cinema? i el moviment contingut d'una dansa silenciosa? Tot donant-li voltes al tema, he topat també amb la literatura, i amb la difícil tasca de fer present un silenci en les pàgines d'un llibre. No n'hi ha prou amb dir-ho directament, cal crear una atmosfera adequada, i ajudar a que neixi poc a poc a la imaginació del lector o lectora.

Silenci…

És temps de llegir una estoneta.

El silenci Autor: Gaspar Hernández . Editorial: Edicions Destino

El silenci” explica una història sobre el poder de la paraula, la fe i l esperança, quan et diuen que no te’n queda. Un home que parla durant tota una nit amb la Umiko, una jove japonesa malalta de càncer. Ella creu fermament que la meditació i la força de les paraules la poden guarir, mentre que el narrador que ha escollit es força escèptic amb tot el que es relaciona amb la medicina anomenada alternativa. L'acció es desenvolupa a Formentera. Paisatges, colors i sensacions a flor de pell. S’ha de llegir en silenci, gaudint de les paraules narrades.

El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren. Silenci…

Por del silenci. Autor: Joan Corbella . Editorial Columna Edicions

A Por del silenci, el doctor Joan Corbella reivindica la possibilitat de sentir que la nostra vida ens pertany i que, per tant, en podem fer el que vulguem, o, en tot cas, que podem ser capaços de descobrir el que ens agradaria, per fer-ho o no en funció de les nostres capacitats, del nostre coratge i de les dificultats que puguem trobar en el nostre entorn immediat o personal.

Sólo el silencio R.J. Ellory RBA és la novel•la més destacada de R.J Ellory.

Malgrat ser anglès, R J. Ellory ha ambientat les seves novel•les als Estats Units. Potser per aquest motiu va trigar molt de temps  en trobar editorial. De fet, entre  1987 i 1993 va escriure vint novel•les que no van rebre cap resposta per part de les editorials.  No va ser fins l’any 2003 quan R.J. Ellory va aconseguir publicar la seva primera novel•la Candlemoth. A partir d’aquest moment els èxits han acompanyat a l’autor anglès.

L’editorial Rba ha publicat Sólo el silencio, on narra com un despietat assassí està actuant impunement a Geòrgia, al sud dels Estats Units, on segresta, mata i mutila salvatgement els cadàvers d’una desena de nenes de la petita localitat d’Augusta Falls. Sólo el silencio tindrà adaptació cinematogràfica de la mà del director francès Olivier Dahan, amb guió del propi Ellory.

501 Llocs de silenci que has de conèixer abans de morir. Lorenzo Gibert, C. Ed. Ara Llibres     

No cal anar a la platja més remota de la Polinèsia per sentir-se lluny de les preocupacions. A prop de casa hi ha indrets increïbles, plens d’energia positiva!! Són espais silenciosos on sembla que els minuts i les hores passin a un ritme més lent. És com si el temps s’aturés per oferir al viatger que hi posa els peus un parèntesi en la seva atrafegada vida quotidiana. 501 llocs de silenci que has de conèixer abans de morir és un cant a la vida. Està dedicat al plaer de les petites coses, a la senzillesa. És una invitació a deixar el rellotge a casa i dedicar-se en cos i ànima a viure el present. Catalunya és rica en racons que conviden a seure, reposar i oblidar els neguits quotidians. De valls paradisíaques a cales desertes de la Costa Brava o a paisatges idíl•lics del delta de l’Ebre, d’ermites romàniques a oasis de pau en el brogit de la ciutat. En el llibre hi trobareu dades pràctiques i els millors consells.

El silenci parla. Autor: Eckhart Tolle

En El silenci parla, Eckhart Tolle presenta en forma d’aforismes les bases del seu pensament, que ja va exposar de manera més extensa en El poder de l’ara, un llibre del qual s’han venut més d’un milió de còpies arreu de món i que ha generat un canvi profund en la consciència de molts lectors. Tal com diu l’autor en la presentació, «aquest no és un llibre per ser llegit d’una revolada i després abandonat. Guarda’l a prop, rellegeix-lo sovint i, el més important, tanca’l sempre que vulguis. Deixa que el llibre faci la seva feina i que et desperti de les velles rutines de la teva ment. Com que ha sorgit de la quietud, et portarà cap a la quietud d’on ha sorgit».

Anuari sobre els silencis mediàtics de 2010

Media.cat presenta l'anuari sobre els silencis mediàtics de 2010

Media.cat, l'Observatori crític dels mitjans, acaba de presentar l'Anuari sobre els silencis mediàtics del 2010, que es pot descarregar aquí. 

LLEGIR EN SILENCI SEMPRE ÉS UN PLAER...

Llibreries de viatges. Viatjar amb la imaginació

El llibre de viatges és la narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d'elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc. 

 

El viatge pot generar literatura de qualitat. Els escriptors que s'ho proposen saben bé el que hi cerquen, és el goig d'oferir una experiència vital, creativa. Quan encara eren molt lluny les grans comoditats dels viatges d'ara mateix, ja sempre teníem escriptors viatgers: Josep Pla va dir que descriure viatges és la millor escola de literatura. Antoine de Saint-Exupéry, pilot d'aviació, envolava amb ell una excepcional vocació d'escriptor que comunicava els seus viatges; per exemple, descriu un vaixell ple d'emigrants -plantes sense arrel, diu- que es treuen de la butxaca els records de casa i de la ciutat nadiua que en perden el significat. "Vull ser un viatger i no un emigrant -diu l'escriptor- he après tantes coses al meu país, que a fora no em servirien de res." El viatger pensa tornar, quan surt ja comença el seu retorn. Ja no és nostàlgia enyorar els propis origens.

 JORDI DALMAU

Llegir és viatjar amb la imaginació, si no disposem de temps o de recursos, sempre ens queda volar a altres paratges gràcies a la imaginació. Per això, des de l’antiguitat, els llibres de viatges han fascinat als lectors de tota mena.

Per iniciar el viatge us proposem una molt bona tria de llibres  feta per  un lloc web per addictes als viatges:

http://www.viatgeaddictes.com/llibres.php  

Aquesta és una selecció personal de llibres de viatges, ordenada alfabèticament per nom d'autor, o relacionats d'alguna forma amb el viatge que nosaltres considerem interessants per un motiu o altre. No pretén ser una llista exhaustiva, ni erudita, ni el Top 10 dels clàssics de la literatura de viatges de tots els temps, ja que ni estan tots els que són ni són tots els que estan.



LLIBRES DE VIATGES 

Qualsevol aventura ha de començar primer en la nostra ment perquè, sens dubte, és gràcies a la racionalitat que som capaços de dilucidar els misteris del món que ens envolta i convertir-los en realitat.

A les acaballes del segle XIX els progressos científics i tècnics, el desenvolupamentdels mitjans de transport,  la consolidació de la Revolució Industrial, l’ascens de la burgesia i l’expansió colonial van obrir nous horitzons a la societat europea. En aquest marc social hem de situar la literatura de viatges o aventures. Aquestes novel·les d’aventures, sovint, són el fruit d’experiències de viatges dels seus autors i de la voluntat de demostrar l’enginy del nou home maquinista davant la natura. L’exotisme i la capacitat d’estimular la nostra sensibilitat que té aquest gènere constitueix un dels avantatges que el converteix en una eina interessant per suscitar valors ecològics en els infants i els joves, en alguns casos més per contraposició que per assimilació.

Es tracta, en general, de narracions amb prou força perquè no sigui cap problema endinsar-s’hi i reflexionar.

 Us recomanem el següent blog  .... que el viatge sigui llarg i ple d'aventures...

http://librosparaviajar.blogspot.com/

VIATGE A ITACA LLUIS LLACH