Libros desfile en el Sambódromo, en el centro de Río de Janeiro el 11 de febrero, durante el carnaval de 2013.
Aquest
mes de FEBRER la Biblioteca d'Altafulla, ofereix un ventall
d'activitats per foment de la cultura, adreçades a tots els públics.
Us
animem a participar!
TOTES
LES ACTIVITATS ES DURAN A TERME A LA BIBLIOTECA
C/
ESCOLES s/n, ALTAFULLA
Club
Novel.la Negra
ASESINATO EN EL KIBBUTZ
BATYA GUR
dia 2 de
FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca
Batya Gur (בתיה
גור)
(Tel Aviv, 20 de gener de 1947 - 19 de maig de 2005) escriptora
israeliana coneguda sobretot per les seves novel.les policíaques.
Nascuda
en Tel Aviv en 1947 i descendent de supervivents de l'Holocaust, es
va doctorar en Literatura Comparada a la Universitat Hebrea de
Jerusalem, ciutat en la qual va viure fins a la seva mort. Allà,
durant més de vint anys, va exercir la docència en la seva
especialitat i va col·laborar com a crítica literària i assagista
en el periòdic Ha' aretz.
La
van anomenar "la Agatha Christie d'Israel", però abans de
trobar el seu veritable camí literari es va dedicar a activitats
acadèmiques i va arribar a publicar dos assajos, un sobre els nous
assentaments jueus en el sud d'Israel i un altre sobre Jerusalem. Va
començar tard a escriure ficció, amb 41 anys, i alguns dels seus
personatges es basen en personalitats dels mitjans acadèmics del seu
país. Per això, per a molts dels lectors israelians, part de
l'entreteniment consisteix a especular sobre qui són les persones
reals que inspiren els personatges de cada novel·la.
Batya
Gur no va deixar de banda el coneixement que tenia de la societat
israeliana quan va començar a escriure. Per això la trama de les
seves novel·les transcendeix la mera anècdota criminal o el pur joc
deductiu —per força reiteratiu— i es veu enriquida per la seva
competent erudició. D'aquí la intel·ligència i l'habilitat amb
què planteja els conflictes que ha d'enfrontar el seu álter
ego en la ficció, Michael Ohayon, un
detectiu modern amb estudis universitaris d’ Història.
A finals de maig de l'any 2005 Batya Gur va morir a Jerusalem amb 57 anys víctima d'un càncer que va acabar amb una brillant carrera com a escriptora traduïda a diversos idiomes i fins i tot aclamada per la New York Times Review.
L'obra
En
1988 va començar a escriure la sèrie de sis novel·les basades en
Ohayon, l'educat, pensatiu i intel·lectual detectiu que va captivar
als lectors en hebreu. En cada llibre de la sèrie, el detectiu
Ohayon ingressa a un món tancat, una societat aïllada, amb regles
pròpies (psicoanalistes o membres d'un kibbutz, per exemple). Amb el
seu íntim coneixement de la naturalesa humana i un peculiar estil
per apropar-se al nus del problema, Ohayon trenca els pactes de
silenci i resol reeixidament misteriosos homicidis.
És autora de novel·les en què apareixen personalitats reals del seu país, sota noms i aspectes diferents. Entre les seves obres destaquen noms com 'No ho imaginava així' (2007), 'Assassinat en directe, un cas a la televisió' (2007), 'Assassinat al cor de Jerusalem. Un cas passional '(2003),' Assassinat al kibbutz '(2000),' Espiant a un amic '(2000),' Un assassinat a un amic '(2000),' Un assassinat literari '(1999) o' Pedra sobre pedra '(2005).
Després de
l'èxit obtingut amb Un assassinat literari i L'assassinat del
dissabte al matí, Batya Gur torna a presentar-nos al comissari
israelià Michael Ohayon, ara decidit a resoldre un crim que ha
tingut lloc en una societat complexa i tancada: el kibbutz. Informat
repetidament que «qui no hagi viscut en un kibbutz no pot comprendre
com és la vida allà», Ohayon penetra amb major determinació
l'esperit del món que ha d'investigar. De manera gradual, revelant a
poc a poc els secrets del kibbutz, desemmascarant totes les
contradiccions d'aquest estil de vida tan idealitzat, Batya Gur
aconsegueix crear una enginyosa i original novel·la policíaca que
examina la crisi de fe política i ideològica de la societat
israeliana a través del fascinant món del kibbutz.
Club
d'Assaig
“ÈTICA
GLOBAL”
Aquest breu manual es presenta com un conjunt de reflexions de
l’autora per tal que ens adonem que l’ètica és útil a nivell
individual, social i, fins i tot, econòmic. Està escrit amb rigor
intel•lectual i exemplifica les situacions tot recorrent a
situacions dels temps actuals, és a dir, extretes de la crisi
econòmico-financera, casos de corrupció política, dilemes ètics,
entre d’altres. Com no podria ser d’altra manera en una autora de
la talla acadèmica d’Adela Cortina (és catedràtica d’Ètica i
Filosofia Política a la Universitat de Barcelona) l’obra recolza
els seus arguments en treballs d’altres pensadors i és el reflex
d’una llarga i profunda trajectòria personal.
Una primera idea que destacaria és quan proposa trencar el binomi drets-deures amb el que anomena l’”ètica del tenir cura”. Aquest nou paradigma de vinculació amb els altres implica introduir una ètica basada en actituds i obligacions. Així l’”ésser cuidador” substituiria l’”ésser dominador”, canvi que serà força natural perquè entre els trets que identifiquen els humans figura el del tenir cura dels altres. Ara bé, caldrà un treball per desenvolupar aquest aspecte del nostre caràcter. Cortina sosté que el caràcter sí que es pot educar i, per aquest motiu, té sentit parlar d’ètica: cal però tenir fites a llarg termini perquè sinó només estarem maquillant persones.
En el llibre també es defensa la cooperació com a estratègia per a la millora. Una “cooperació intel•ligent” que es basa en la reciprocitat. Ataca durament la racionalitat com a única explicació del comportament humà perquè la vinculació amb els altres és molt important.
Com no podia ser d’altra manera, l’educació mereix un capítol propi a més de múltiples referències al llarg del text. Defensa el concepte d’excel•lència més enllà de l’objectiu dels bons tècnics. Al seu parer calen bons professionals, els quals es caracteritzaran per un domini de la pròpia tècnica però també per unes qualitats humanes vinculades a les virtuts (prudència i justícia) i els sentiments (confiança, compassió i respecte a la dignitat).
Assistirà l’autora a la tertúlia literària.
Montserrat Medalla ha triat dones de
vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té
alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa,
transparent o translúcida, i resistent a la majoria d'agents químics
ordinaris? Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar
un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d'esforços
externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el
que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que,
sovint, li passa a una dona?
Des d'èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L'acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d'esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l'existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector.
Joan Adell
”LA DISFRESSA ENCANTADA”
L’Origen
de la FestaAquesta
festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i
romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any,
en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
dia 4 de
FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca
¿Para qué sirve realmente la ética? ADELA CORTINA
Premi Nacional d'assaig 2014
Aquest breu manual es presenta com un conjunt de reflexions de
l’autora per tal que ens adonem que l’ètica és útil a nivell
individual, social i, fins i tot, econòmic. Està escrit amb rigor
intel•lectual i exemplifica les situacions tot recorrent a
situacions dels temps actuals, és a dir, extretes de la crisi
econòmico-financera, casos de corrupció política, dilemes ètics,
entre d’altres. Com no podria ser d’altra manera en una autora de
la talla acadèmica d’Adela Cortina (és catedràtica d’Ètica i
Filosofia Política a la Universitat de Barcelona) l’obra recolza
els seus arguments en treballs d’altres pensadors i és el reflex
d’una llarga i profunda trajectòria personal.Una primera idea que destacaria és quan proposa trencar el binomi drets-deures amb el que anomena l’”ètica del tenir cura”. Aquest nou paradigma de vinculació amb els altres implica introduir una ètica basada en actituds i obligacions. Així l’”ésser cuidador” substituiria l’”ésser dominador”, canvi que serà força natural perquè entre els trets que identifiquen els humans figura el del tenir cura dels altres. Ara bé, caldrà un treball per desenvolupar aquest aspecte del nostre caràcter. Cortina sosté que el caràcter sí que es pot educar i, per aquest motiu, té sentit parlar d’ètica: cal però tenir fites a llarg termini perquè sinó només estarem maquillant persones.
En el llibre també es defensa la cooperació com a estratègia per a la millora. Una “cooperació intel•ligent” que es basa en la reciprocitat. Ataca durament la racionalitat com a única explicació del comportament humà perquè la vinculació amb els altres és molt important.
Com no podia ser d’altra manera, l’educació mereix un capítol propi a més de múltiples referències al llarg del text. Defensa el concepte d’excel•lència més enllà de l’objectiu dels bons tècnics. Al seu parer calen bons professionals, els quals es caracteritzaran per un domini de la pròpia tècnica però també per unes qualitats humanes vinculades a les virtuts (prudència i justícia) i els sentiments (confiança, compassió i respecte a la dignitat).
Club
Lectura adults
“DONES DE VIDRE” DE MONTSE MEDALLA.
Assistirà l’autora a la tertúlia literària.
dia 26 de FEBRER 19
hores
lloc: Biblioteca
Montserrat Medalla Cufí va néixer
a Barcelona, l'any 1953. Mestra, psicopedagoga i logopeda.
Llicenciada en Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació
des dels divuit anys, s'ha retrobat amb l'escriptura gràcies a la
xarxa. En veure que allò que escriu agrada a una bona part dels que
la llegeixen, comença a publicar en obres conjuntes: Hojas de
otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365
contes, Històries veïnals i d'altres. Col·laboradora
setmanal en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de
2004 fins a 2007. L'any 2007 guanya el certamen literari Dona més
dona. El mateix any guanya el certamen de Relatsencatala.com
dedicat a les noves tecnologies i el segon premi al certamen
Peregrinas en la red, amb el relat d'una experiència
viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any 2008 queda finalista al premi
Joaquim Ruyra de narrativa, dels Premis Recull de
Blanes, amb Dones de vidre i altres relats. Participa també
en l'elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i
incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a
L'arbreda ebrenca i al recull de relats de gènere negre Un
riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària Lo Càntich.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària Lo Càntich.
Montserrat Medalla ha triat dones de
vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té
alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa,
transparent o translúcida, i resistent a la majoria d'agents químics
ordinaris? Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar
un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d'esforços
externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el
que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que,
sovint, li passa a una dona? Des d'èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L'acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d'esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l'existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector.
CONTACONTES
”LA DISFRESSA ENCANTADA”
A càrrec de
Pepi Miró i els nens/es del Centre Obert “Les Bruixes”.
Lloc:
Biblioteca.
Dia 11 de FEBRER
a les 17,30 h.
Les
festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i
acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies
en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares
i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la
protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen
de la FestaAquesta
festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i
romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any,
en honor als Déus. Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
Nova activitat
“LA CAPSA DELS CONTES”, lectura de contes per a nens/es de 3 a 6
anys. A càrrec de Pepi Miró i de La Biblioteca d’Altafulla. Més
informació Biblioteca C/Escoles s/n. 977651176
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada