"Governar les emocions és adquirir maduresa moral" Victòria Camps
VictòriaCamps, catedràtica del Departament de Filosofia de la UAB, ha estat
guardonada amb el Premi Nacional d'Assaig d'enguany per l'obra El
gobierno de las emociones.
El guardó, que
atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, reconeix la millor
obra assagística publicada al llarg de l'any 2011 i està dotat amb
20.000 euros.
A El gobierno de las emociones (Herder
Editorial), Camps estudia les emocions per descobrir-nos que els
afectes no són contraris a la racionalitat sinó que, ben al
contrari, només a partir d'ells s'explica la motivació per actuar
racionalment. Únicament un coneixement que armonitzi raó i el
sentiment incita a assumir responsabilitats morals.
Camps es va
llicenciar en filosofia per la UB i es va doctorar també en
filosofia per la UAB, on va esdevenir catedràtica de filosofia moral
i política el 1985. Va realitzar sengles estades al Hastings Center
i a la Universitat de Chicago, als Estats Units. Exerceix la docència
a l'Autònoma des de 1972 i va ser vicerectora de Relacions
Internacionals entre 1990 i 1993. El 2011 va ser reconeguda amb el
premi "Amic dels Amics" de l'Associació d'Amics de la UAB.
Ha estat membre
del Consell Audiovisual de Catalunya i va ser senadora de 1993 a 1996
pel PSC. Va presidir la Fundación Alternativas entre 1996 i 2001.
Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i
del Comitè de Bioètica d'Espanya, així com membre del Comitè de
Bioètica de Catalunya.
És autora de
nombroses publicacions, principalment sobre ètica, i ha rebut
distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi
Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió, el Premi al Mèrit en
l'Educació de la Junta d'Andalusia o la Medalla Josep Trueta al
Mèrit Sanitari. Entre les seves obres, a més d'El
gobierno de las emociones,
destaquen Virtudes públicas
(Premi Espasa d'Assaig), El siglo de
las mujeres, Una vida de calidad, La voluntad de vivir, Creer en la
educación i El
declive de la ciudadanía.
Victòria Camps, El govern de les emocions, Herder, 2012
Quin lloc ocupen la vergonya, la por, la compassió, la confiança o l'autoestima en la formació de la personalitat moral? Ens governen les emocions? Són positives per al discurs polític? Seria ètica una sobirania del sentiment? Victòria Camps fa un estudi de les emocions per descobrir que els afectes no són contraris a la racionalitat, sinó que, per contra, només des d'ells s'explica la motivació per actuar racionalment. Només un coneixement que harmonitzi raó i sentiment incita a assumir responsabilitats morals.
El govern de les emocions analitza l'educació sentimental i el saber moral. Per a Camps, "el bé és el que ens atrau i el mal, el que rebutgem. El que passa és que les tendències no sempre coincideixen amb el que hauríem d'acceptar com bé o rebutjar com a mal. En l'ètica es produeix una barreja entre la raó i l'emoció. És important que hi hagi un filtre racional que ens permeti governar els desitjos i les emocions que, ens portarien, per si soles, cap a una distinció entre el bé i el mal excessivament subjectiva i egoista ".
La nostra
època sembla haver descobert la importància de les emocions.
L'ésser humà no és únicament raó, sinó passió i sentiment, la
nostra intel·ligència és “emocional”, ja que el que ens mou a
actuar no són els raonaments intel·lectuals sinó els desitjos. Hi
ha molta veritat en totes aquestes afirmacions que, d'altra banda, no
són originals ni noves. Els filòsofs, en referir-se a l'ètica, mai
van oblidar el paper de les passions i dels sentiments, encara que
potser sigui cert que la tendència dominant va ser la de donar
prioritat a la raó entenent que la seva comesa era la de dominar a
les passions. En definitiva, l'ideal il·lustrat de l'ésser humà
com ésser racional és deutor d'una confiança excessiva en la
capacitat racional humana.
És convenient que pensem de nou el lloc que la raó i les emocions ocupen en la formació i el desenvolupament de la consciència moral. Malgrat que vivim en un temps d'explosió de les emocions, certs sentiments com el de vergonya o compassió han estat marginats del pensament moral, la qual cosa repercuteix en la dificultat d'inculcar les normes socials més bàsiques.
És convenient que pensem de nou el lloc que la raó i les emocions ocupen en la formació i el desenvolupament de la consciència moral. Malgrat que vivim en un temps d'explosió de les emocions, certs sentiments com el de vergonya o compassió han estat marginats del pensament moral, la qual cosa repercuteix en la dificultat d'inculcar les normes socials més bàsiques.
CITES
"l'ètica o la moral s'han d'entendre no només com la realització d'unes quantes accions bones, sinó com la formació d'una ànima sensible".
"la raó no té capacitat per convèncer-nos que siguem decents"
"Educar emocionalment implica tant determinar què ens ha d'emocionar, com la mesura en que ens hem d'emocionar".
"els sentiments ens mouen a actuar, no la raó".
Les pròpies emocions tenen una distribució social que és reflex de les desigualtats que encara subsisteixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada