CONTACONTES SANT JORDI

EL PEPITO I EL DRAC REFREDAT

a càrrec de PEPI MIRO

DIA 20 d'abril

hora: 5 tarda

on? BIBLIOTECA D'ALTAFULLA

EN PEPITU I EL DRAC REFREDAT

En Pepitu i el seu millor amic Frederic, els hi agradava anar a buscar bolets al bosc. En Frederic era un expert doncs el seu pare li havia ensenyat ja des de petit, quins eren els bons. Coneixien un bosc que a la gent gran no els hi agradava, ja que era una mica lluny i molt fosc. Les mares els hi van preparar un bon esmorzar i ¡! Cap a buscar rovellons ¡¡.

Tenien sort, -“mira, un rovelló”-, deia en Frederic i ¡¡ cap al cistell ¡-!. Compte en tallar-los be-, li deia a en Pepitu., ¡¡ ala!! un cama llarga!!., al cistell. En Pepitu veu un bolet que brillava molt, vermell.. “guaita quin bolet més bonic” - li diu al seu amic,- ¿qué será?

“¡¡No el toquis!!, que no el conec i potser dolent”,- contesta el seu amic.- Peró en Pepitu, no va poger resisstir i el va mossegar hummmm que bó!!! I s´el va menjar tot i com que n´hi havia molts ¡ tots al cistell¡. De sobte el Pepitu comença a parlar malament i a dir tonteries. Pepitu, Pepitu, que tens ??, -.li pregunta en Frederic. - I Hi havia un arbre molt alt i el nen comença a pegar-li : ¡ Ep gegant fora d´aquí, pollós.- I el Frederic:- “Pepitu que és un arbre, es un pi”.

Ai, ai, es “el Gegant del Pi”, diu tot esverat el nen., i li canta la cançó: “el gegant del pi, ara balla, ara balla ……, i fent-li pam i pipa. El Frederic el va treure d´alla, mig coix de les patades que li donava al pobre arbre. El amic ja no sabia què fer, quan de sobte volava per allá una despistada abella i el Pepitu li diu:- Oh, oh, quin pardalet mes bonic!!.- En Frederic : ¡¡ no la toquis que és una abella i si les molestes en piquen ¡¡¡

I ni cas- ¿ que ets un rossinyol, que cantes ?. Canta amb mi: rossinyol que vas a França, rossinyol….. -i l´abella ja cansada de tanta tontería, perque feia tard, ja que encara li quedava molta mel per fer; es tira sobre el nas del pobre Pepitu i ¡! mare meva , quin nas ¡¡¡, vermell com un tomàquet.

De sobte s´escolta un soroll molt fort, una cosa rara i cau aigua, en Frederic obre la ma ¡ i plou? Es pregunta; el seu amic es fregava la cara perque li picava molt, i un altra vegada el soroll, era com un estornut, iiiiiii, ai apareix un Drac, amb uns mocs, els ulls plorosos i ¡attxisssss, atxissssss ¡!, estornudava sense parar. En Frederic tot ,espantat crida - “un Drac, un Drac “, corre Pepitu, corre.- Però en Pepitu, encara estava tururú i que????? ¡!UN GAT!! . ¡!No, No ¡!, un DRAC ¡!, corre. Oh , un gatet , que estàs refredat ¿??. En Drac, cada vegada que estornudava, dutxava a tothom. En Frederic, -- egg ,quin fastic aquesta aigua son MOCSSSSSS.- El Drac, pobre estava tan malaltó que no tenia ganes de res.- Vols un mocado , gatet ??,- i con que no en portava, es treu el jersei i li dona. “Gràcies “ -diu el Drac -i moc, moc es moca i diu: No sé què fer en fa mal tot el cos i..- en Frederic el toca i- “ en sembla que tens febra”: si tinguèssim un termòmetre : “a veure, treu foc per la boca”, i el animaló fá Xas!!! I i li sut aigua bullint!!. Ala esta calentíssim,- diu en Pepitu :-la meva mare em dona Dalsy, quan estic malalt, pobre gat. En Frederic no sabia què fer, però , pensant pensant , ¡!!!idea ¡!!; aquells bolets que en Pepitu tenia potser, li farien alguna cosa, mal, segur que no.

A veure, Drac, menja´t aquests bolets; “vols dir “ diu , “no m´agraden el bolets”,

En Pepitu contesta : “!son boníssims¡¡”, té menja, gatet.- El Drac , menja que menjaras, els trovava bons , sí, sí, però ……. Comença a ballar i a donar voltes i ja no estornudava ni tenia mocs. Ei ei, vinga balleu en mi… i El drac i el Pepitu s´abraçen i cantaven “Aquet drac no en fa por ……. “ .El pobre Frederic, ja no sabia qu fer, els dos estaven “tururú”, havien d´ anar a casa i no era qüestió d´ apareixer amb un Drac i en Pepitu tan estrany. Allà a prop hi havia un rierol, seria una sol.lució a lo millor l´aigua freda…… Aixi que els hi va dir : Vole-u una miqueta de Fanta ¿??.- I el Pepitu va dir: “Jo vull, Cola-Cao, que tinc molta gana” i jo ,jo, jo,- clar el Drac no sap lel que és el Cola- Cao- , també. En Frederic s´emporta al dos amics fins al riu i diu: ¡ ala a beure ¡! I els tirà a l´ aigua, estava tan geladeta que el Pepitu! Diu :” Oh ,es Cola Cao de verano!!.” I clar, el Drac marxa corrents i diu:” no m´agrada el Cola-cao “, tremolant, pero ja es trobava millor, el mateix que en Pepitu, que li va dir al Frederic,: ¿que faig dintre al riuuuuu.I,?? i veu el animaló , quin susto “ Socorros un DRAC un DRAC ¡¡¡” Uf ., va respirar tranquil , en Frederic,el seu amic ja estaba curat, pero el Pepitu, badalla fort i diu: “quina gana que tinc, em menjaré un altre bolet”. ¡!!!NOOOOOOOOOO ¡!!, va dir en Frederic. Anem cap a casa que la mare ens fará un bons macarrons.

Altafulla, 19 d´ Abril 2012. Pepi Miró