LECTURES
CLUB DE LECTURA Altafulla 2010-2011
Setembre 2010
La lletra femenina de color blau pàl·lid, on un alt funcionari, respectable i casat, rep una carta escrita amb titna blau pàl·lid. La lletra és femenina. Demana ajut per un noi. Sota la petició dirigida a l´home acomodat, revifen els records d´un amor antic que el trasbalsa amb la possibilitat d´un fill. Història d´aquest trasbals i d'una traïció a la Viena de 1936.
La lletra femenina de color blau pàl·lid, de Franz Werfel, editorial "Butxaca 1984".
Octubre 2010
No podem deixar passar l’ocasió de celebrar una efemèride tan important com aquesta: cent-cinquanta anys del naixement d’A.P.Txèkhov.
L’autor d’obres de teatre com El jardí dels cirerers (que Txèkhov va poder encara veure estrenada el 1904, ja greument malalt), L’oncle Vània (1890) o La gavina (1895-96)- possiblement els tres títols més emblemàtics i admirats de la seva escriptura dramàtica-, destacà tant o més que en les arts escèniques en l’exercici del relat breu: els seus contes i narracions han servit de model per a les noves generacions de contistes i han estat un i altre cop rellegits i reinterpretats. Els personatges txekhovians posseeixen una entitat que els fa gairebé reconeixibles al moment; difícils d’encasellar dins d’un prototipus massa estandaritzat, el comportament de molts d’ells no és sempre previsible, perquè s’adonen de les seves mancances o del tedi del que en són captius i poden arribar a tenir el coratge necessari per canviar.Tota la narrativa breu de l’escriptor rus està plena d’excel·lents relats, amarats d’una intensa intel·ligència i elaborats amb la dedicació de l’orfebre més meticulós: La dama del gosset (1899), per citar-ne un de tants, n’és un exemple ben representatius. Si alguna cosa detestava Txèkhov, aquest home d’aspecte circumspecte i tranquil, era la banalitat i això és ben present en la seva literatura, de qui ell mateix deia que aquesta era la seva amant i la medicina –que no va deixar mai d’exercir- la seva legítima muller.
Contes Anton, Txekhov
Novembre 2010
Teresa, la protagonista de La dona que fugia de la boira. «La Teresa és una heroïna anònima que reflecteix també la història del segle xx a Catalunya.» L’obra ha begut de diferents fonts, però la inspiració més important ha vingut de la seva família. «En cap cas és una novel·la autobiogràfica, però la Teresa, a banda del nom, té elements de la meva àvia. Concretament, el seu coratge per lluitar i tirar endavant...» Lluny de sentir vertigen, el novel·lista recent se sent esperonat per aquest reconeixement. «Haver quedat finalista em motiva a seguir per aquest camí.»
La noia que fugia de la boira, Albert Llimós
Desembre 2010
Pereira viu ancorat en el passat. El seu caràcter tímid, sentimental, fonamentalment nostàlgic i, sobretot, el record de la seva dona morta l’han anat apartant de la realitat. No serà fins que, a l’agost de 1983, l’amistat amb dos joves de gran vitalitat farà que recobri el sentit del temps i, adonant-se dels canvis que s’estan operant a Europa, prengui consciència del seu lloc en la història.
Novel·la de la soledat, l’amistat i el compromís, Afirma Pereira ha tingut un gran ressò mundial, i la seva versió cinematogràfica ens ha regalat un paper memorable de Marcelo Mastroiani.
Novel·la de la soledat, l’amistat i el compromís, Afirma Pereira ha tingut un gran ressò mundial, i la seva versió cinematogràfica ens ha regalat un paper memorable de Marcelo Mastroiani.
Afirma Pereira, Antonio Tabucchi
Gener 2011
En aquesta novel·la Pere Calders abandona la fantasia burlesca que ens té acostumats i ens parla de l’exili català a Mèxic. La història s’inicia amb la mort d’un dels exiliats, l’Estrader, en circumstàncies poc clares. El protagonista, en Joan Deltell, creu que es podria tractar d’un cas d’assassinat i amb un company seu comença a investigar. Però la investigació i la mort de l’Estrader passen a ser secundàries. En Pere Calders, ens introdueix en un món esquizofrènic, el dels exiliats. Obligats a marxar de la seva terra es debaten entre la idealització d’un país llunyà que probablement no existeix i un país que els accepta però no els acull.
L’ombra d’atzavara, Pere Calders
Febrer 2011
Una de les més belles històries d’amor de la literatura mundial, del geni de les lletres japoneses Yukio Mishima.
A Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’aquesta preciosa història d’amor.
A Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’aquesta preciosa història d’amor.
La remor de les onades, Yukio Mishima
Març 2011
Un accident fortuït de cotxe deixa al descobert la relació entre un home madur, de nacionalitat albanesa i encarregat pel Consell d'Europa de supervisar el procés de desmembració de Iugoslàvia, i una dona jove, també de nacionalitat albanesa, que podria estar implicada en les activitats d'ell. El conductor, que ix ferit, no recordà allò que va provocar l'accident, tal volta la sorpresa de veure pel retrovisor
El caso, arxivat com un simple accident per la policia polaca, desperta la curiositat dels serveis secrets servis, albanesos i un detectiu anònim, els quals comencen una investigació i revelen una profunda història d'amor que unia a la parella.
L’accident, Ismail Kadaré
Abril 2011Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'un allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual. Ha estat guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura.
Camí de Sirga, Jesús MoncadaMaig 2011Com una llarga epístola a Marc Aureli, Adrià dicta, quan sent la mort de prop, les seves memòries, unes memòries que li permeten repassar una profitosa vida dedicada a l'organització de l'Imperi i a realitzar, des de la convicció que és responsable de la bellesa del món, l'ideal platònic de l'emperador-filòsof.
Marguerite Yourcenar recrea amb profunditat i precisió la vida de l'home més gran del seu segle, Adrià, polític i humanista, el que veu l'esdevenidor, el que viu cada moment com si fos únic i irrepetible, i alhora previst i lligat al seu destí, el que persegueix l'ombra de l'estimat enmig de les creixents tenebres i que se'ns mostra com un dels darrers esperits lliures de l'edat antiga.
Memòries d’Adrià, M. Yourcenar
Juny 2011Primer i únic llibre publicat d’aquesta desconeguda escriptora nord-americana que dibuixa els contorns i les interioritats d’una família que reuneix cada estiu les seves filles, per passar els dies de vacances, a la granja que tenen a l’oest de l’estat de Missouri.
Tots tenen els seus secrets però, sobretot, un sentiment de culpa que sembla que no s’hagi d’acabar mai. El pes de la religió, la fatalitat, les passions, els deures, marquen els seus caràcters i actituds.
Quatre germanes, Jetta Carleton
Club de lectura adults Altafulla @ 2010-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada