Amb 97 anys, és l'únic supervivent del trio més famós de poetes xilens, junt amb Pablo Neruda -poeta amb qui va tenir una relació d’amistat, rivalitat i mútua admiració- i Vicente Huidobro. Nicanor Parra va ser el creador de la corrent coneguda com antipoesia, una poesia nua de retòrica poètica. El guardó li serà lliurat el 23 d'abril de 2012. Recordem que l'any 2010, l'escriptora barcelonina Ana Maria Matute va rebre aquesta distinció, la més reconeguda de les lletres hispanes.
Els seus primers poemes estaven clarament influenciats pels versos populistes i fluïts de García Lorca. Un bon exemple és el seu poemari Cancionero sin nombre publicat al 1937. Però va ser a partir de l’any 1954, amb l’aparició de Poemas y antipoemas que esdevingué un gran referent a la poesia llatinoamericana de la segona meitat del segle XX, quan Nicanor Parra defineix la poètica que acompanyarà tota la seva obra. Aquesta, en paraules del propi poeta, consisteix en “buscar una poesía a base de hechos y no de combinaciones o figuras literarias. Estoy en contra de la forma afectada del lenguaje tradicional poético”.
Partidari, doncs, de la simplicitat i de l’humor enfront de la transcendència poètica, la poesia de Nicanor Parra actua com a moviment contra la melancolia, la serietat i el misteri, però alhora és una poesia que pregunta, escolta i pensa.
A banda del Cervantes, anteriorment Nicanor Parra ja havia estat reconegut amb altres premis rellevants com el Juan Rulfo l’any 1991 i el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana l’any 2001.
Properament sortiran publicades les seves obres completes, una bona oportunitat per profunditzar a l’heterodoxa obra poètica d’aquest gran autor.
Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del poeta, un article sobre la biografia de Nicanor Parra o les notícies aparegudes al diari El País i al suplement Ara llegim del diari Ara.
LA POESÍA
MORIRÁ
SI NO
SE LA
OFENDE
hay
que poseerla
y humillarla en público
que poseerla
y humillarla en público
después se verá
lo que se hace
lo que se hace
Lo queramos o no
Sólo tenemos tres alternativas:
El ayer, el presente y el mañana.
Y ni siquiera tres
Porque como dice el filósofo
El ayer es ayer
Nos pertenece sólo en el recuerdo:
A la rosa que ya se deshojó
No se le puede sacar otro pétalo.
Las cartas por jugar
Son solamente dos:
El presente y el día de mañana.
Y ni siquiera dos
Porque es un hecho bien establecido
Que el presente no existe
Sino en la medida en que se hace pasado
Y ya pasó...,
como la juventud.
En resumidas cuentas
Sólo nos va quedando el mañana:
Yo levanto mi copa
Por ese día que no llega nunca
Pero que es lo único
De lo que realmente disponemos.
NICANOR PARRA "AUTORRETRATO"
0 comentaris:
Publica un comentari