"No ens afecta el que ens passa sinó el que ens diem que ens passa".
Rafael Santandreu
Amb el temps de crisi que estem vivint la queixa està molt present cada dia allà on ens movem. Sembla que quan et lleves el món s’acaba i el pessimisme s’escampa com una taca d’oli, potser no sense raó, però la qüestió és: serveix d’alguna cosa queixar-se? I és que la nostra és una cultura molt procliu a la queixa, perquè donem per assentat que tenim molts drets i, malgrat l’abundància que imperava fins fa poc, sempre ens sentim un punt d’insatisfets.
I és per això, per canviar les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la felicitat i l’estabilitat emocional que us recomanem, llegiu les següents propostes:
Heu pensat mai que teniu un art per amargar-vos la vida? O preferiu pensar que tenir un art per ser feliços i gaudir del dia a dia?
Paul Watzlawick, El arte de amargarse la vida, Ed. Herder.
Paul Watzlawick, a “El arte de amargarse la vida”, ens presenta un seguit d’estils d’afrontament de determinades situacions i ens facilita la reflexió sobre la multitud de camins que podem emprar per malmetre’ns la vida i conrear la infelicitat.En comptes d’aconsellar-nos per aconseguir la felicitat, ens convida a llaurar-nos la dissort, segurament amb l’objectiu de proporcionar-nos un mirall que ens ajudi a descobrir els paranys on acostumen caure i d’alimentar-nos la vessant rebel.
El llibre ens ajuda a reconèixer el nostre estil personal davant de determinades situacions.
A més a més, ens ofereix una oportunitat per a reflexionar sobre els procediments pels quals una persona va construint-se una vida desgraciada. Watzlawick, recorrent a la ironia, ens enfronta amb les maneres en què de forma voluntària anem creant i consolidant la nostra infelicitat. L'autor, coneixedor de la naturalesa contradictòria i paradoxal de l'ésser humà, en comptes de facilitar consells per a aconseguir la felicitat prefereix divulgar fórmules per a aconseguir que visquem aferrats en la desgràcia. Naturalment, l’objectiu principal és que el lector s'adoni de l'error i reaccioni de manera contrària al la que proposen aquests consells.
Consells per viure en l'amargor i la infelicitat
- Crea't problemes, i si no tens prou amb els teus assumeix com a propis els dels altres. Omple't la vida de complicacions reals o fictícies, i concedeix gran importància a tots els esdeveniments negatius.
- Pensa que sempre tens la raó. Tot és blanc o negre, i només hi ha una veritat absoluta: la teva. Rebutja d'entrada el que diguin els altres, fins i tot quan pugui aportar-te alguna cosa positiva. Si la idea o proposta no és 100% teva, rebutja-la, de segur que no val la pena.
- Viu obsessionat. Tria un esdeveniment prou negatiu de la teva memòria, converteix-lo en record inesborrable i porta-te'l a la ment una vegada i una altra, fins que només visquis per a pensar en això. Així, les dificultats quotidianes no absorbiran la teva atenció.
- El present no val la pena, pensa sempre en el futur. Ajorna el gaudiment dels plaers d'aquest o aquell moment, perquè no pots saber el que et depararà el futur. Conforma't amb el pitjor que coneguis i no t'arrisquis davant d'allò bo que pots conèixer. Tortura't pensant en totes les coses negatives que et podrien passar d'aquí a uns anys.
- Mai no et perdonis. Arribaràs a un punt en què tan sols sentiràs autocompassió. Pensa que tu ets l'únic responsable del que t'ocorre, i mai no creguis que hi ha situacions que s'escapen del teu control.
Aquestes recomanacions es plantegen en un to irònic amb la intenció de despertar l'autocrítica i per tal de veure'ns una mica ridiculitzats davant d'aquest tipus de pensaments que ens envaeixen i determinen la nostra conducta fins al punt d'amargar-nos la vida.
Extret de la Revista Consumer:
"Qualsevol pot portar una vida amargada, però amargar-se la vida a propòsit és un art que s'aprèn ..."
Rafael Santandreu L'art de no amargar-se lavida, Ed. Cossetània
En aquest llibre Santandreu presenta les eines bàsiques per al que considera el principal objectiu de la seva tasca: convertir-nos en persones emocionalment fortes. Les pàgines d'aquesta obra poden contribuir a trobar maneres de combatre allò que genera pors irracionals, símptoma de la depressió, l'ansietat o l'obsessió, i que impedeix tenir una vida plena.La vida és per gaudir-la: estimar, aprendre, descobrir…, i això només ho podem fer quan hàgim superat les nostres pors.
En la línia dels grans llibres de psicologia per al gran públic, Rafael Santandreu exposa en aquesta obra un mètode pràctic, clar i científicament demostrat, per caminar cap al canvi psicològic.
La nostra finalitat és convertir-nos en persones més fortes i felices.
Amb anècdotes extretes tant de la seva consulta com de la seva història personal, l’autor ens mostra com transformar la nostra forma de pensar i actuar.
De deprimits, ansiosos o «rondinaires» podem convertir-nos en homes i dones serens, alegres i optimistes.
De deprimits, ansiosos o «rondinaires» podem convertir-nos en homes i dones serens, alegres i optimistes.
Amb ell analitzarem les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la nostra felicitat i l'estabilitat emocional. Segons ell, són aquestes creences irracionals les principals causants de frustració i sofriment, i poden convertir-se en malestar emocional, ansietat i depressió. Santandreu diu que estem malalts de "necessititis" i que convertim els nostres desitjos en necessitats.
Rafael Santandreu també ens parlarà de la tendència que tenim a dramatitzar en excés. Som màquines d'avaluació i tendim a valorar com a "terribles" fets de la vida quotidiana que no tenen tanta gravetat. Ell defensa que hem de revisar la nostra escala de valors i creences per adornar-nos de les coses per les quals val i no val la pena preocupar-se.
Rafael Santandreu també ens parlarà de la tendència que tenim a dramatitzar en excés. Som màquines d'avaluació i tendim a valorar com a "terribles" fets de la vida quotidiana que no tenen tanta gravetat. Ell defensa que hem de revisar la nostra escala de valors i creences per adornar-nos de les coses per les quals val i no val la pena preocupar-se.
"No necesites tanto: todos conocemos a personas que viven con poco pero son felices. Y es que, en realidad, todas esas “necesidades” inventadas del mundo moderno no son más que espejismos. Está bien disfrutar de los bienes materiales, pero si no los tienes, tampoco es para tanto: la belleza, la amistad y el amor son gratuitos. ¿Necesitas algo más?" Rafael Santandreu
El libro contiene un top ten de creencias irracionales, esto es, las mayores ideas nocivas que conforman una filosofía de vida insana y que causan malestar emocional. Algunas de estas creencias son:
1. Necesito tener a mi lado alguien que me ame, de lo contrario ¡qué vida más triste!
1. Necesito tener a mi lado alguien que me ame, de lo contrario ¡qué vida más triste!
2. Debo tener un piso en propiedad. De lo contrario, soy un maldito fracasado muerto de hambre.
3. Si mi pareja me pone los cuernos, no puedo continuar con esa relación. La infidelidad es una cosa terrible que te destroza por dentro.
4. Más siempre es mejor. El progreso siempre es bueno y consiste en tener más cosas, más oportunidades, más inteligencia...
5. La soledad es muy mala. Los seres humanos necesitan tener a alguien cerca porque si no, son unos desgraciados.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada