LA
BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE NOVEMBRE LES SEGÜENTS
ACTIVITATS
Dimarts
3 novembre 19,30h
club
lectura novel·la negra
“On
mai creix l'herba” Sebastià Benassar
Lloc:
Escola d'adults (Era de l'Esteve)
L’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha publicat gairebé una trentena de
llibres de tots els gèneres literaris, però destaca la seva
dedicació a la novel•la negra, en qualitat d’autor, però també
com a estudiós. On mai no creix l’herba és
la seva vuitena novel•la negra i la segona que publica a la
col•lecció «crims.cat» després de El país dels crepuscles.
Sinopsi:
L’Ariadna i els seus companys
del barri de la Verneda reben l’encàrrec de cometre un robatori a
la Vila Olímpica. Paral•lelament, el comissari Jaume Fuster està
investigant un doble assassinat que ha tingut com a objectiu l’equip
de meteoròlegs de TV3. I, alhora, un grup de neonazis mira de
robar... la Moreneta! Tot plegat, un retrat sòrdid i esbojarrat de
la societat en la que vivim.
Dimecres
4 novembre 19 h.
Grup
de conversa i opinió
“Veure
per creure”
Loc:
Biblioteca
Pel
que sembla, no veiem amb els ulls, sinó amb el cervell. La qual cosa
implica que el que veiem no és en realitat el que existeix, sinó el
que pensem que existeix. Vull dir, l'herba no és verda, sinó que la
veiem verda. I això ho canvia tot.
La
conclusió insòlita i màgica de tot això és que nosaltres
mateixos creem la realitat en què vivim amb la nostra actitud i les
nostres decisions.
Tenim
el poder de crear la realitat que volem?
Presentació
llibre
“Les paraules són punys” a càrrec de l'autor Jordi Martí
i Font
Lloc:
Biblioteca
Jordi Martí Font, de
Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es
reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en
Filologia Catalana per la URV, és conseller de l'Ajuntament de
Tarragona per la CUP des del 2015 i fa classes de Llengua i
Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d'home de fer feines, cuidador,
manobre i pagès; i durant 15 anys, de corrector i periodista. Canta
i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista
Catalunya i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.
Autor de
La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha
recollit els seus articles en els llibres
Ni Nadal ni Setmana
Santa (2008) i
Visions perifèriques de combat (2012),
i ha participat en llibres col·lectius com
Anarquisme i
alliberament nacional (2007),
Infectació (2007) o
Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la
Bouesia.
En aquesta gran època... les
paraules són punys és una reflexió imprescindible al voltant
de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de
Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora
de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que
hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta
sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del
pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu
significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei
del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota
dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el
sentiment generalitzat enfront la injustícia política.
En aquest sentit, la dimensió
intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els
grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts
clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre,
on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la
dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font
filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més
científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un
caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on
no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina
formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos,
una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos
poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que
efectives.[Text
extret del pròleg de Xavier Díez]
Dissabte
7 novembre 19 h.
IV
Jornada de novel·la Negra
Amb la
participació de l'escriptor Sebastià Benassar
Lloc:
Sala de Plens Ajuntament
Dilluns
9 novembre 17,15 h.
Contacontes
“La llegenda de Sant Martí” i el “Pepitu Capgròs”
A
càrrec de Pepi Miró amb la colaboració dels nens i nenes del
Centre Obert.
Lloc:
Biblioteca
Dimecres
10 novembre 17,30 h.
Contacontes
“A Altafulla els gegants ja no ens fan por” A càrrec de Gemma
Maymó. En acabar hi haurà, xocolata desfeta preparada per l'esplai
de jubilats.
Dijous
19 novembre 17,15 h.
Capsa
dels contes
Lectura
de contes per infants de més de 3 anys a càrrec de Pepi Miró
Lloc:
Biblioteca
Dijous
26 novembre 19 h.
Club
de lectura Narrativa
Lectura
del llibre “ El reflejo de las palabras” de Kader Abdolah
Lloc:
Biblioteca
Kader
Abdolah (Irán, 1954) estudió Física en la Universidad de
Teherán. Participó en la resistencia estudiantil contra el sha y,
más tarde, contra el régimen del ayatolá Jomeini. Redactor de un
periódico clandestino, tuvo que huir de su país en 1988 y encontró
asilo político en Holanda, donde vive desde
entonces. Si bien su verdadero nombre es Hossein Sadjadi Ghaemmadami
Farahani, adoptó el de Kader Abdolah en homenaje a un amigo de la
resistencia que fue asesinado. Autor de dos novelas y dos libros de
relatos, escritos en holandés y ganadores de distintos premios, El
reflejo de las palabras es su quinta obra publicada. Colaborador
regular del diario más
importante
de Holanda, De Volkskrant, y galardonado con el Dutch
Media Prize por sus columnas periodísticas, Abdolah es uno
de los autores más destacados de los Países Bajos, y su obra se
está traduciendo a varios idiomas.
Los
lazos profundos e indestructibles entre un padre y un hijo, capaces
de perdurar a través del tiempo y del espacio. Ismail recibe por
correo el diario de su padre fallecido, escrito utilizando los
símbolos de una antigua inscripción cuneiforme grabada en una cueva
del monte sagrado del Azafrán hace tres mil años, un hermoso
lenguaje que nadie ha conseguido aún descifrar.
Aga Akbar había nacido cerca del monte del Azafrán, en una aldea
del norte de Irán, hijo de Hayar, una mujer humilde, y de un
príncipe, del que no heredó nada más que un largo apellido. Aga
Akbar era sordomudo, pero también poeta y reparador de alfombras,
cuando todavía las alfombras persas eran voladoras.
El reflejo de las palabras narra la historia de Aga Akbar
y de su familia, una historia privada zarandeada por el devenir de
Irán a lo largo del siglo XX. El despotismo del militar nacionalista
Mirza Reza Pahlevi, que impuso sus ideas modernizadoras por la
fuerza, la continuidad de la autocracia en la figura de su sucesor,
su hijo Muhammad Reza Pahlevi, y a partir de los años ochenta el
régimen teocrático de "los clérigos", liderados por
Jomeini, son más que un telón de fondo. Ismail, hijo primogénito
del sordomudo Aga Akbar, además de su intérprete y confidente,
asumirá la tarea de descifrar las notas legadas por su padre en una
escritura cuneiforme de miles de años de antigüedad, menos
incomprensible que sugerente. Desde su exilio político en Holanda,
Ismail reinventa la memoria de su padre y reivindica un significado
para su existencia individual y para la existencia colectiva de un
país, de un paisaje, que precede a los hombres que lo habitan.
Dos voces hablarán al lector: la del narrador omnisciente y la de
Ismail. Pero a éstas habría que añadir las voces poéticas de la
tradición iraní, o persa , basamento de la formación de los
protagonistas, y las voces de la literatura holandesa, patria de
adopción de Ismail, que las incorpora para desarrollar esa identidad
mestiza y rica propia de los exiliados. Sólo en las primeras páginas
sentirá el lector cierta confusión, desbordado por una riqueza
fabuladora a la que ya no estamos muy acostumbrados. Poco a poco,
esta historia de tintes legendarios en algunas fases, con otros
momentos de narración directa, siempre lírica, acaba por imponerse
y por conquistar.
El reflejo de las palabras es un canto de alabanza a la capacidad
del ser humano para comunicarse y para trascender, para redimirse,
mediante la memoria: memoria individual, memoria política. La única
verdadera derrota es el olvido. Con este libro, imprescindible para
comprender la literatura del exilio y de la resistencia de Oriente
Medio, Kader Abdolah ha entregado un significado de futuro que hunde
sus raíces enel pasado.
Font:
EL MALTRACTE SUBTIL
