BIBLIOTECA MUNICIPAL ALTAFULLA: LLEGIR JOAN FUSTER. LA CONCIENCIA CRÍTICA

diumenge, 20 de novembre del 2022

LLEGIR JOAN FUSTER. LA CONCIENCIA CRÍTICA

Any Fuster: 100 anys del naixement de Joan Fuster i Ortells

(Sueca, Novembre 1922- Juny 1992)

Les efemèrides són una modalitat singular de registrar el pas del temps. En la dimensió cultural, aquestes agafen una dimensió d'homenatge, commemoració i celebració. L'iniciativa ja fa temps que es du a terme: cada any es tria un escriptor de l'any i se celebren tot un seguit d'actes, conferències i activitats per tal de difondre'n l'obra, aprofundir en el seu coneixement i fer palés l'interés que susciten. A més a més, durant tot l'any també s'editen diverses publicacions i es reediten alguns títols de l'autor.

Aquest any, junt amb Gabriel Ferrater i Guillem Viladot, celebrem el centenari del naixement de Joan Fuster, declarat Escriptor de l’Any 2022 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sintomàticament, l'Any Fuster se celebra simultàniament al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears; el seu compromís ferm en la defensa de la llengua i la cultura que compartim el van convertir en un referent en qüestions de llengua, història i identitat nacional.

Com en tots els casos "d'escriptor de l'any", l'avinentesa, al meu entendre, consisteix bàsicament en una invitació a la lectura. Això mateix és el que aquesta ressenya vol ser, una invitació a la lectura dels textos fusterians.

És sabut que Fuster té una obra extensa, diseminada en molts papers. Com diu el titular d'un article aparegut al diari Ara, la nova edició de l'obra completa de Joan Fuster ja pesa més de sis quilos.... De ben segur que algun mig somriure dibuixaria l'escriptor de Sueca davant de tal afirmació; al remat, ací no estem parlant de tomates ni de cebes... A la pregunta de per on començar, quin llibre agafar, donaré, tot seguit, la meua humil resposta: o bé, Diccionari per a ociosos, o bé, l'antologia Ser Joan Fuster, editada per Bromera, o bé, com no podia ser d'una altra manera, per qualsevol llibre escrit per Joan Fuster que sortosament acabi a les mans del lector.

Tot i tenir una un estil ben definit, fóra just reconèixer que l'obra de Fuster és polifacètica en un primer sentit, a saber, va escriure distints tipus de textos: poesia (Joan Fuster. Poesia completa 1945-1987, publicat tot just l'abril passat), assaig històrico-polític (Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms, Un país sense política…), sociologia de la llengua (Ara o mai...), dietaris i diaris, articles, estudis literaris, pròlegs i edicions d'autors clàsics, traduccions, història cultural, literatura de viatges o paisatgisme (Viatge al País Valencià, Combustible per a falles…) i, finalment, assaigs en l'estela dels moralistes francesos, amb Michel de Montaigne com a referent principal, així com Voltaire, Diderot, Pascal, La Rochefoucauld...

El mateix Fuster, en una entrevista amb Montserrat Roig, comentava com les obres histórico-polítiques, al ser enormement influents en el debat identitari -tan necessari al País Valencià-, sovint van eclipsar la seua tasca com a assagista en altres terrenys on també va tractar de desenvolupar un pensament original utilitzant un altre format.

Al contrari que en obres com Nosaltres, els valencians, El descrèdit de la realitat, Les originalitats, Exploració de l'ombra o L'albufera de València, llibres, aquests, que segueixen de manera perllongada un fil temàtic, molts dels seus llibres són en realitat un conjunt d'assaigs heterogenis aplegats amb distintes fórmules, o bé reculls d'articles periodístics. És el cas de Notes d'un desficiós, L'home, mesura de totes les coses, Sagitari o Babels i babilònies. En aquest últim, per exemple, trobem textos al voltant dels conflictes entre generecions, tan vells com nous. És aquí, sota l'etiqueta d'assaigs, on recau també el Diccionari per a ociosos, on a l'inici diu:

„Ja des d'aquesta primera línia, vull desenganyar el lector respecte a l'abast del títol del llibre que té entre mans. La meva pretensió no ha estat —¿calia que ho digués?— de confeccionar un «diccionari». Com en altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig»“

Si considerem l'aforisme com a forma brevíssima de l'assaig, tenim títols destacats com Judicis finals o Consells, proverbis i insolències. També el dietari podria ser caracteritzat com un tipus d'assaig, en aquest cas de format més íntim: Causar-se d'esperar i Diari 1952-1960. En efecte, podríem dir que l'assaig és un tipus d'escrit que té límits difusos. La nota comuna és la voluntat reflexiva, i és per això que ha estat considerat literatura d'idees. Contràriament als assaigs acadèmics o monogràfics, la tradició francesa de què Fuster és hereu pretén enfocar la reflexió als temes més diversos de la vida quotidiana. Així, res que sigui humà li és alié. Des de la societat de consum als hàbits conductuals, passant per tot tipus de qüestions morals, l'orgull, la mentida, les conviccions... Per la profusa varietat de temes abordats podem qualificar de nou a Fuster com a polifacètic. La curiositat és la que mena les observacions, que sempre són atentes i curoses. O dit d'una altra manera: lúcides i escèptiques. Perquè l'objectiu no és sentar càtedra, sinó provocar la reflexió en el lector, fer-lo conscient de punts de vista que tal vegada no coneixia, o no compartia, però, ah!, ara té al davant i l'interroguen...

Hi ha en Fuster un equilibri magistral entre l'amenitat, el to planer, i el comentari erudit, rigorós. En els seus assaigs és capaç d'aglutinar referències històriques, filosòfiques, que il·luminen qüestions com l'ecologisme, la guerra, la bellessa, l'amor, la novel·la, l'economia, els modes de consum, la política internacional, el caràcter... Si a això sumem el to de tertúlia, la ironia acre, fina, grossa, i l'humor, estem davant d'una lectura que no només és àgil sinó a més a més plaent.

Hi haurà lectors que irremeiablement van conèixer Fuster en la seua efervescència com a escriptor i ja s'hi van adreçar a les seues pàgines. Hi haurà lectors que el recordin com l'autor de Nosaltres els Valencians, lectors que s'hagin delectat amb els seus aforismes o lectors que hagin fet una digestió més completa dels seus assaigs o diaris; hi ha també qui el recordarà com la figura d'intel·lectual públic que va exercir, i, finalment, -convé no oblidar-ho-, hi ha els lectors més joves, aquells per als quals Fuster pot aparèixer com una mena d'autor del passat que potser calgui repassar de cara a un examen...

Per a tots ells i per a tants d'altres, no citaré cap de les perles de Fuster; d'això, avui dia, en diuen spoiler... Només un recordatori sobre allò de l'escepticisme: una cosa és no ser dogmàtic, i una molt distinta és mamar-se el dit. Tertium non datur.