ANNIE ERNAUX, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2022.

 

“La forma de la meva vida és la forma de la meva escriptura”.Annie Ernaux

L’escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940) ha guanyat el premi Nobel de Literatura d’enguany, atorgat per l’Acadèmia Sueca. El jurat li ha reconegut “el coratge i l’agudesa clínica amb què descobreix les arrels, el distanciament i la restricció col·lectiva de la memòria personal”.

Annie Ernaux (Lillebonne, 1 de setembre de 1940), nascuda Annie Duchesne, és una professora i escriptora francesa, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Entre el premis que ha rebut, destaquen el Premi Marguerite-Yourcenar de 2017 pel conjunt de la seva obra  i el Premi Nobel de Literatura que va guanyar l'any 2022.

Biografia

Annie Ernaux va néixer el 1r de setembre de 1940 a Lillebone, (Seine-Maritime), però va passar els seus primers anys a Yvetot a la Normandia, on els seus pares tenien un cafè i botiga de comestibles. Va fer els primers estudis en una escola privada religiosa de Yvetot i el 1960 després d'abandonar els estudis a l'Escola Normal d'Institutrius de Ruoen, va passar un mesos a Londres i més tard va estudiar Literatura Moderna i filosofia a Rouen, Va ser professora a Annecy i a Pontoise.^[6]

En la seva primera novel·la "Les Armoires vides" (1964) ja anunciava el caràcter autobiografic d'una part important de la seva obra, on s'aborden temes com l'ascensió social dels seus pares (La Place, La Honte), el seu matrimoni (La Femme gelée), les seves relacions amoroses (Passion simple, Se perdre) o la malaltia i la mort de la seva mare (Je ne suis pas sortie de ma nuit, Une femme). 

La seva popularitat es va iniciar l'abril de 1984 gràcies a la participació en el programa literari "Apostrophes" del canal francès Antenne 2, dirigit per Bernard Pivot, on va presentar el seu llibre "La Place".

La seva obra ha estat influenciada per diversos autors com Simone de Beauvoir, Sartre i especialment pel sociòleg Pierre Bourdieu, autor entre altres de "La Distinction" (La Distinció).

Durant les eleccions presidencials franceses de l'any 2012 va donar suport al candidat del Front de l'Esquerra, Jean-Luc Mélenchon.

Algunes de les seves obres s'han adaptat al cinema:

·        1981: Droit de réponse: l'esprit de contradiction (sèrie de televisió).

·        2008: L'autre, adaptació de L'occupation,dirigida per Patrick-Mario Bernard i Pierre Trividic.

·        2014: Mon Week-end au centre commercial, dirigida per Naruna Kaplan de Macedo.

El 2022 amb l'ajut del seu fill David Ernaux-Briot va recuperar les cintes de super-8 que el seu marit Philippe va gravar durant els anys setanta i va produir (Les Films Pelléas) un documental amb el títol original de "Les années super 8"

Obres més destacades

·        Les armoires vides (1974)

·        Ce qu’ils disent ou rien (1977)

·        La femme gelée (1981)

·        La place (1983) (Edició especial 2021)

·        Une femme (1988)

·        Passion simple (1991). Traduïda al català per Xavier Pamies. "Pura Passió", Llibres de l'ïndex .Barcelona 1992.

·        Journal du dehors (1993)

·        Je ne suis pas sortie de ma nuit (1996)

·        La honte (1997)

·        L'événement (2000) Traduïda al català per Valèria Gaillard: L'Esdeveniment. Angle Editorial. Barcelona 2022. ISBN 978-84-19017-28-4

·        La vie extérieure (2000)

·        Se perdre (2001)

·        L'occupation (2002)

·        L'usage de la photo (2005)

·        Les années (2008) Traduïda al català per Valèria Gaillard : Els anys, Angle Editorial, Barcelona 2019. ISBN 9788417214869

·        Écrire la vie (2011)

·        L'autre fille (2011)

·        Retour à Yvetot (2013)

·        Regarde les lumières mon amour (2014)

·        Mémoire de fille (2016) Traduïda al català per Valèria Gaillard. Memòria de noia. Angle Editorial. ISBN 978-84-18197-06-2

·        L'atelier noir (2022)

·        Le jeune homme (2022)

Premis i reconeixements[modifica]

·        1984 - Premi Renaudot, La Place

·        2008 - Prix Marguerite-Duras, Les Années

·        2008 - Prix François Mauriac de la Région Aquitaine, Les Années

·        2008 - Prix de la langue française, pel conjunt de la seva obra

·        2014 - Doctor honoris causa per la Universitat de Cergy-Pontoise

·        2017 - Premi Marguerite-Yourcenar pel conjunt de la seva obra

·        2019 - Premi Formentor de les lletres i nominada al Premi Internacional Booker^[12]

·        2019 - Premi de l'Acadèmia de Berlín

·        2022 Premi Nobel de Literatura

https://ca.wikipedia.org/wiki/Annie_Ernaux

ALGUNS LLIBRES

Pura passió

Amb absolut desvergonyiment i sense miraments de cap mena, Ernaux parla del sexe i de com el desig i la passió amorosa poden fer perdre el cap a qualsevol, home o dona. En aquesta novel·la d’autoficció, es posa a la pell d’una mare amb fills ja més grans, divorciada, culta i intel·ligent i econòmicament independent que acaba idiotitzada per la relació que manté amb un diplomàtic de l’Est.

Perderse  Narrado en forma de diario íntimo, Ernaux nos cuenta en Perderse la relación sentimental que mantuvo en secreto durante varios años con un diplomático ruso. «Nunca supe nada de sus actividades que, oficialmente, eran de orden cultural. Me sorprende hoy que no le hiciera más preguntas. Nunca sabré tampoco qué fui para él. Su deseo de mí es lo único de lo que estoy segura. Era, en todos los sentidos del término, la amante en la sombra. Soy consciente de que publico este diario por una especie de prescripción interior, sin preocuparme por lo que él, S., pueda sentir. A buen derecho, podrá estimar que se trata de un abuso de poder literario, incluso de una traición. Concibo que se defienda mediante la risa o el desprecio, "no me veía con ella más que para echar un polvo". Preferiría que aceptara, aunque no lo entienda, haber sido durante meses, sin que él lo supiera, ese principio, maravilloso y terrorífico, de deseo, de muerte y de escritura.»

L'esdeveniment

Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se'n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiencies mes trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l'avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d'ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolencia dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metges. Un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d'una dona i la violencia física i emocional que aixo comporta. 

Els anys

A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió. Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació.

MÉS LLIBRES

https://ca.bookshop.org/lists/annie-ernaux-premio-nobel-de-literatura-2022

https://la-lista.com/listas/2022/10/06/annie-ernaux-la-lista-de-libros-para-conocer-a-la-premio-nobel

COMENTARIS

Una descoberta, aquesta autora francesa, que explora un gènere basat essencialment en l’autobiografia. La reflexió sobre l’escriptura autobiogràfica és un camp vast i explorat des de diverses òptiques, des de la literatura de ficció basada en la pròpia vida fins als assajos que versen sobre l’autobiografia mateixa o l’escriptura del diari personal.

"La seva prosa és aparentment senzilla, i és a través d'ella que l'autora arriba a la profunditat, excavant en la vergonya, la humiliació i la gelosia –recordaven aquest dijous des de l'Acadèmia Sueca–. Posant en dansa tots aquests sentiments, sovint contradictoris, Ernaux ha aconseguit una obra admirable i que perviurà en el temps".

ENTREVISTA

https://letraslibres.com/literatura/entrevista-con-annie-ernaux-la-forma-de-mi-vida-es-la-forma-de-mi-escritura/

 "totes les imatges desapareixeran" Annie Ernaux