Aquest 8 de març és el Dia Internacional deles Dones. Però des de quan i per què se celebra aquesta diada? Quins són els
seus orígens? Fa 106 anys, el 19 de març de 1911, se celebrava per primera
vegada el Dia Internacional de les Dones a diversos països europeus. Va ser una
jornada històrica en què les dones van reivindicar uns drets revolucionaris en
aquell moment: el dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a la formació
professional i al treball, i la no discriminació pel simple fet de ser dones.
Amb els anys, la festivitat es va acabar consolidant el 8 de març fins a
convertir-se en un símbol per a les dones dels cinc continents.
Els antecedents del Dia Internacional de les Dones, però, es remunten a mitjan segle XIX, quan la Revolució Industrial va fer que àmplies capes de població femenina dels sectors més populars de la societat s’incorporessin al món del treball, sense que això els eximís de les seves ocupacions a la llar i amb la família. La duresa de les condicions de treball va acabar provocant que moltes d’elles s’organitzessin per demanar una sèrie de millores, com ara la reducció de la jornada laboral, l’exempció del torn de nit o mesures per prevenir accidents.
Aquestes primeres mobilitzacions es van multiplicar arran de diversos episodis, alguns dels quals tràgics, que van tenir les dones treballadores com a protagonistes. És el cas de l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, que el 25 de març de 1911 —és a dir, ni una setmana després de la celebració del primer Dia de la Dona— va acabar amb la vida de 142 obreres, moltes d’elles immigrants italianes i jueves. Les repercussions d’aquesta tragèdia van motivar la reforma urgent de la legislació laboral dels Estats Units.
Els antecedents del Dia Internacional de les Dones, però, es remunten a mitjan segle XIX, quan la Revolució Industrial va fer que àmplies capes de població femenina dels sectors més populars de la societat s’incorporessin al món del treball, sense que això els eximís de les seves ocupacions a la llar i amb la família. La duresa de les condicions de treball va acabar provocant que moltes d’elles s’organitzessin per demanar una sèrie de millores, com ara la reducció de la jornada laboral, l’exempció del torn de nit o mesures per prevenir accidents.
Aquestes primeres mobilitzacions es van multiplicar arran de diversos episodis, alguns dels quals tràgics, que van tenir les dones treballadores com a protagonistes. És el cas de l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, que el 25 de març de 1911 —és a dir, ni una setmana després de la celebració del primer Dia de la Dona— va acabar amb la vida de 142 obreres, moltes d’elles immigrants italianes i jueves. Les repercussions d’aquesta tragèdia van motivar la reforma urgent de la legislació laboral dels Estats Units.
El dret al sufragi
Però també el dret de vot mobilitzava les dones. Així, el 1908 les socialistes nord-americanes van celebrar el seu particular dia de la dona el darrer diumenge de febrer per reivindicar el seu dret a votar. El missatge era clar: si les dones contribuïen amb el seu treball al creixement de l’economia de cada país, era just tenir també capacitat de decisió en l’àmbit públic.
Dos anys més tard, a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen, l’alemanya Clara Zetkin va proposar establir una data per commemorar el Dia de la Dona i lluitar per aconseguir els drets que els pertanyien, com el de votar. Les més de 100 dones de 17 països presents a la reunió, entre elles les primeres tres dones escollides pel parlament finlandès, van votar a favor de la proposta, que es va concretar el 19 de març de l’any següent amb la celebració del primer Dia de la Dona a Europa. No es va celebrar a tots els països, però sí a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, on es van organitzar mítings als quals van assistir més d’un milió de dones i homes.
Arriben la guerra i la revolució
L’esclat de la Primera Guerra Mundial, lluny d’aturar les mobilitzacions femenines, les va incrementar, amb moviments en pro de la pau i la solidaritat més enllà de les fronteres estatals. Especialment representativa va ser la vaga que les dones russes van fer el 8 de març de 1917 —segons el nostre calendari gregorià, o el 23 de febrer segons el calendari julià vigent llavors a Rússia— per demanar aliments i el retorn dels soldats del front. “Pa i pau” era el seu lema. Va ser un dels prolegòmens del que seria la revolució soviètica, ja que només quatre dies més tard va provocar la caiguda del tsar. Poc després, el govern provisional va concedir a les dones el dret a votar.
A partir d’aquest moment, el Dia de la Dona va quedar fixat el 8 de març. La líder comunista i feminista russa Alexandra Kollontaï fins i tot va aconseguir que aquest dia fos declarat festa oficial a la Unió Soviètica. I el seu exemple seria imitat progressivament per altres països. A l'Estat espanyol, per exemple, ho seria des de 1936 fins a l’acabament de la Guerra Civil.
Però també el dret de vot mobilitzava les dones. Així, el 1908 les socialistes nord-americanes van celebrar el seu particular dia de la dona el darrer diumenge de febrer per reivindicar el seu dret a votar. El missatge era clar: si les dones contribuïen amb el seu treball al creixement de l’economia de cada país, era just tenir també capacitat de decisió en l’àmbit públic.
Dos anys més tard, a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen, l’alemanya Clara Zetkin va proposar establir una data per commemorar el Dia de la Dona i lluitar per aconseguir els drets que els pertanyien, com el de votar. Les més de 100 dones de 17 països presents a la reunió, entre elles les primeres tres dones escollides pel parlament finlandès, van votar a favor de la proposta, que es va concretar el 19 de març de l’any següent amb la celebració del primer Dia de la Dona a Europa. No es va celebrar a tots els països, però sí a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, on es van organitzar mítings als quals van assistir més d’un milió de dones i homes.
Arriben la guerra i la revolució
L’esclat de la Primera Guerra Mundial, lluny d’aturar les mobilitzacions femenines, les va incrementar, amb moviments en pro de la pau i la solidaritat més enllà de les fronteres estatals. Especialment representativa va ser la vaga que les dones russes van fer el 8 de març de 1917 —segons el nostre calendari gregorià, o el 23 de febrer segons el calendari julià vigent llavors a Rússia— per demanar aliments i el retorn dels soldats del front. “Pa i pau” era el seu lema. Va ser un dels prolegòmens del que seria la revolució soviètica, ja que només quatre dies més tard va provocar la caiguda del tsar. Poc després, el govern provisional va concedir a les dones el dret a votar.
A partir d’aquest moment, el Dia de la Dona va quedar fixat el 8 de març. La líder comunista i feminista russa Alexandra Kollontaï fins i tot va aconseguir que aquest dia fos declarat festa oficial a la Unió Soviètica. I el seu exemple seria imitat progressivament per altres països. A l'Estat espanyol, per exemple, ho seria des de 1936 fins a l’acabament de la Guerra Civil.
El ressorgiment del feminisme a les dècades de 1960 i 1970 va tornar a posar
d’actualitat aquesta data i les reivindicacions que s’hi associaven. Finalment,
va ser corroborada per Nacions Unides, que el 1977 va declarar el 8 de març com
a Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional i va
contribuir a donar-li una dimensió universal. Tot i que s’ha avançat força en
la igualtat de drets entre homes i dones des d’aquell ja llunyà 19 de març de
1911, avui encara queda molta feina a fer.
FONT:
INVISIBLES
- Igualdad de Género
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada